Wraps amb pollastre, ceba, formatge i mole

Ens agrada el menjar mexicà i tot sovint ens en preparem. Aquesta vegada hem fet uns wraps farcits de pollastre, ceba, formatge i salsa de mole. El mole és una salsa elaborada amb espècies, xile i xocolata, el més conegut és el mole poblano.
Nosaltres hem fet servir un pot de mole comprat, però si us atreviu el podeu fer vosaltres!

Ingredients per a 2 persones:

• 2 wraps
• 1 pit de pollastre 
• 1 ceba de Figueres gran
• mig pot de salsa mole
• formatge cremós
• sal i pebre
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer de tot pelem la ceba i la trossegem ben petita per a sofregir-la amb oli d'oliva verge extra.

Paral.lelament en una altra paella fem el pollastre a la planxa ben salpebrat.

Una vegada la ceba fregida hi tirem el pollastre prèviament tallat a tires primes i hi afegim la salsa de mole.

Barregem tot per tal que els sabors s'impregnin bé i farcim els wraps amb la mescla.

Enrotllem els wraps amb la mescla i talls de formatge cremós perquè es desfaci bé. Servim i gaudim!

Consells de degustació:

La salsa mole que hi posem anirà a gust de consumidor, si t'agraden els sabors més forts n'hi pots posar tot el pot. Recordem que té un gust especial, amb el toc d'espècia molt marcat.

Bon profit!

Formatge en oli picant i romaní

A casa som fans del formatge. Ens agraden tots; de vaca, de cabra, d'ovella, mescles, curats, semis, fins i tot més tendres. Sempre diem que n'hi ha tants de formatges al món per provar, tenim feina...

Avui doncs us presento una forma diferent de menjar el formatge. És una recepta molt fàcil de fer i una bona manera fins i tot de conservar el formatge més temps o de camuflar el gust o també potenciar-lo d'algun que sigui més insuls.

Ingredients:

• formatge semicurat
• dos branquillons de romaní
• 4 fulles de llorer
• 2 cireretes
• oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Agafem un pot i posem el romaní, les fulles de llorer i les cireretes tallades a trossets perquè ens hi deixin anar el gust picant.

Afegim els daus de formatge i oli d'oliva verge extra fins a emplenar el pot. Tapem el pot i el guardem en un lloc fresc i sec un mínim de 15 dies.

 
Consells de degustació:

El formatge que nosaltres hem triat, un Portillo (Cerrato), és semi ja que tant les herbes aromàtiques com els cirerets incrementar el sabor del formatge, per tant no cal que aquest sigui molt fort tampoc.

Una cosa a destacar és la qualitat de l'oli que hi poseu, que sigui de qualitat. Aquest després el podrem fer servir per amanir el pa o les amanides.

  Quan més temps li tinguem en oli més gust agafarà i més bo serà!

I al cap d'uns mesos, aproximadament 3 mesos i escaig per fi hem decidit a degustar aquest formatge i el resultat ha estat molt bo.

El formatge ha absorbit el gust de les espècies i ha agafat un punt picant, al igual que l'oli, que ens servirà tant per amanir les torrades al mateix menjar el formatge com per posar-lo a les pizzes casolanes en plan pizzeria.

Tast al @mercatlleo de l'oli nou

L'any passat ja, concretament el dissabte dia 12 de desembre de 10 a 14h. va tenir lloc a l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó una activitat de tast de l'oli nou. Dirigit per Girona Bons Fogons i presentat  per la Pilar Criadó, autora del blog de cuina "Les receptes que m'agraden", un blog molt interessant per la qualitat i la diversitat de receptes que fa.

A l'aula, que per cert té una vista privilegiada de totes les parades del mercat amb la gent comprant'hi, erem una vintena de persones disposades a tastar els olis.

Tots els olis del tast eren de diferents trulls de l'Empordà. I pel que fa a les varietats d'oliva  hem d'especificar que la varietat típica de la nostra comarca és l'argudell i que perquè un oli formi part de la D.O. Empordà ha de contenir un mínim de 51% d'aquesta varietat d'oliva.

I també els olis eren, no podia ser menys, olis d'oliva verge extra (paràmetre d'acidesa com a molt 1%). Grau que defineix l'excel.lent qualitat de l'oli. A més qualitat d'oli menys acidesa d'aquest. És a dir que vam tenir el privilegi de probar ben bé els sucs de les olives, com dic jo.

Al tast vam tenir les explicacions del sommelier del Restaurant La Banyeta, en Ferran Vila que ens va dir tots els passos per a fer una bona cata d'oli.

Vam començar amb diferents copes, ja que l'oli el beviem, ni el barregavem amb pa ni molts menys amb sal i oli, ja que havíem de notar els sabors purs de l'oli. Una cosa si feiem i és que, entre tast i tast d'oli menjavem un tall de poma. És aconsellable per tal de netejar les papiles gustatives de l'últim oli tastat.

Els olis poden tenir més o menys intensitat de gust, Un aroma que podem trobar als olis per tal de descriure'n la seva intensitat és la gespa fresca acabada de tallar.

Alguns olis piquen més, potser l'oliva emprada és més verda, a mi aquest toc personalment m'hi agrada.

Altres es noten aromes a fruites madures i són, a la vegada, més grassos en boca.

Nosaltres vam tastar 4 olis ordenats de més verd a més groc i tèrbol:

1. Oli de Pau (segell Girona Excel.lent): aquí notem més intensitat de gespa, més francor i més picant. En boca pica més i és més gras.

2. Serraferran (segell Girona Excel.lent): notes hebàcies amb un toc de fruita de flor blanca amb algun toc de fruit sec. En boca dolç.

3. Ylla: fruita més madura, més gras i té un punt d'acidesa en llengua.

4. Masetplana: poc franc, més gras i molt untuós amb un aroma tomàquet. Poc intens però amb una part picant al final.

Cal dir que totes aquestes apreciacions anaven guiades pel sommelier ja que si que notes aromes, i per mi són molt més fàcils d'identificar que els del vi, però a vegades resulta més complicat. Això si una vegada fet el tast, vam tenir via lliure per posar un bon raig de cada oli amb pa i així si que dóna gust!

La Taverna del Barri Vell

Divendres passat vam voler començar bé el cap de setmana i que menys que fer-ho tot sopant unes tapetes. Al barri vell de Figueres, tal com se li anomena popularment al seguit de carrers que envolten la Plaça de les Patates, hi han obert fa relativament poc un gastrobar, La Taverna del Barri Vell.

El local és ampli, informal, amb taules i cadires de fusta, parets de pedra i sostres alts. El personal és agradable i atent, fan recomanacions, que a vegades s'agraeix.

Una recomanació precisament va ser que provessim el menú del Txuletón que tenen, tot i que després de suspesar-ho vam optar per fer unes tapetes. Si hagués estat per dinar, encara...

Les tapes que vam fer van ser 3, una de molt complerta, una d'escassa i una altra de correcte.

Amb la beguda, una cervesa artesana i empordanesa, la Rufa, suggerida pel cambrer, et donen unes olivetes com a detall de la casa.

- Les braves: eren quantioses, ben fetes, tovetes i amb la salsa ben feta, picant però en la seva justa mesura. Ens van agradar.

- Els calamars a la romana: un xic escassos, però almenys eren bons. L'arrebossat ben elaborat i gens oleiós.

- Ous estrellats amb botifarra de perol: servits en una cassoleta de fang, amb un llit de patata tallada fina ben fregideta, la botifarra esparrecada i al cim dos ous ferrats al punt.

Una tapa original i molt gustosa. T'hi serveixen unes llesques de pa per acompanyar que no hi van gens malament.

De postres ens van cantar el que tenien, tiramisú, pastissos de xocolata i carrota, mousse de xocolata, gelat de mojito, tots ells fets artesanalment.
La meva parella va optar pel tiramisú, que valia sis euros. Presentat en un got de vidre, però el devien evocar embrutant-lo una mica, per tant la presentació va quedar xof. Al meu veure no s'ho val.

Tots els plats ens van agradar, tot i que ho vam trobar un xic massa car, ja que la suma de dues tapes, les braves eren de regal per una promoció, begudes, un postres i un cafè ens va costar casi 30 euros.
Per fer un sopar informal a base de tapes no crec que hauria d'haver pujat tant, sobretot si ho comparem amb altres llocs similars, tant en quantitat com en preu.