Formatge: Le Padirac

Aquest dissabte vam degustar un altre dels formatges francesos: Le Padirac, Pérail de Brebis, de la casa Étoile du Quercy.
És un formatge de Loubressac (Lot) fabricat per la formatgeria Verdier. Es tracta d'un formatge elaborat a partir de la coagulació de la llet crua d'ovella. L'escorça del formatge és suau i sol tenir un pes d'uns 150 grams. És un formatge associat al Roquefort però de gust més suau.
És un formatge de pasta tova, escorça blanca de fongs i gust pronunciat. Un gust i olor lleuger a amoníac, que en aquests tipus de formatges pot passar. Anem a veure per quina raó (*).

França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: rodó, 150 grams
Dimensions: D. aproximadament d'uns 7-9 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Fromagerie Verdier


A partir de 1973, amb una producció de deu tones, el Pérail (llet crua i sense barrejar) va tornar a aparèixer als carrers, restaurants, salons, mercats i supermercats,  sota la direcció d'una antiga família d'agricultors de la vall de Durzon (Aveyron), recentment emancipats, per primera vegada, una granja familiar destinada exclusivament a un ramat d'ovelles en l'elaboració d'aquest formatge amb fins comercials.

(*) L'olor a amoníac pot aparèixer en formatges elaborats amb llet crua o pasteuritzada d'escorça florida, com ara el Camembert, el Brie i també els d'escorça grisa com el Saint Maure.
 
Aquesta olor prové d'un procés químic i  microbiològic que es produeix com a conseqüència de la degradació de les proteïnes. Les floridures blanques, que deliberadament s'addicionen a la part final de l'elaboració d'aquests formatges, són grans consumidors de proteïnes. En anar-les consumint a poc a poc, van trencant les molècules en un procés conegut com protòlisis. És aquest procés de trencament progressiu el que genera les molècules d'amoníac. Això que passa microscòpicament, es reflecteix macroscòpicament en una evolució del formatge cap a més cremositat o untuositat.

Un Camembert al punt, per exemple, té una olor peculiar que es pot assemblar a l'humus del sòl d'una fageda, una cova, bolets, etc. però arriba un moment en que el següent pas de la maduració és l'olor a amoníac, el qual es fa dominant. Això ens indica que el formatge ha superat el seu punt de consum òptim. Un lleu olor amoniacal no és preocupant, però si és excessivament intens i en boca és el sabor predominant, el formatge està per tirar. Així que quan compreu aquests formatges als supermercats, molt de compte amb les dates de caducitat. 

Nou sorteig!

El blog Postreadicción galletas fa un sorteig amb la col.laboració de Modes4u molt interessant. Si us hi voleu apuntar, i de pas fer una ullada al seu blog, teniu temps fins al 3 de desembre!
Modes4u és una botiga molt interessant per tots aquells que feu receptes de postres i ara han obert una sucursal a Espanya.

Nou col.laborador: Gin Xoriguer

Gin Xoriguer ha tingut la gentilesa d'enviar-nos una ampolla de la seva destil.lería perquè la poguem provar.
És un dels licors més característics de Menorca. Anem a conèixe'l un xic més;

Gin Xoriguer és un producte típicament mediterrani, que ha obtingut la denominació d'especialitat tradicional garantida Maó-Menorca. Es destil·la en antics alambins de coure a partir d'alcohol de raïm d'alta qualitat, baies de ginebra del Montseny, els Pirineus i les muntanyes de Terol i herbes aromàtiques provinents de les muntanyes mediterrànies. De fet, la combinació d'herbes, secret gelosament guardat i transmès de generació en generació, atorga a Gin Xoriguer seu sabor únic. L'alambí s'alimenta amb llenya, ja que Menorca es caracteritza pel seu respecte a l'ambient i l'ecologia. El destil·lat es fa en grans bótes de roure a les quals adquireix la seva particular color, aroma i sabor. Es presenta en tres formats: ampolla de vidre amb nansa a l'estil de les antigues atuells d'aiguardent, Canet, de vidre amb recobriment ceràmic, rèplica exacta de les ampolles antigues, i Caneca, envàs de ceràmica com els que s'utilitzaven antigament per comercialitzar aiguardent .
 
Com a notes de tast i maridatge

Color brillant i transparent, aroma suau, afruitat, amb notes d'herba i ginebre, cos lleuger, perfum a fusta i herbes mediterrànies com romaní i farigola, final llarg i delicat, com les millors ginebres angleses. Gin Xoriguer es pren sol o amb llimona segons les dues variants populars de l'illa: pellota, amb un raig de soda i l'escorça de la fruita, o pomada, amb llimonada. La destil · leria de Gin Xoriguer es troba al port de Maó, exactament en Andana de Ponent 91.
Així que si anem a Mallorca hi haurem de fer una visita. 

  

Restaurant Terranova

Diumenge passat els meus pares van anar a provar el restaurant Terranova situat a Palau-Saverdera.
Van optar pel menú de tardor de 28 euros.


De primer, rossinyols saltejats amb all i julivert i una crema de carbassa amb vieira a la planxa, oli de vainilla i xips de castanyes.

   I de segon un melós de vedella amb salsa de bolets a l'Oporto.

Per finalitzar aquest menú que tan els va agradar un flan de taronja amb nata.

S'haurà de provar algun dia...

Taller de cupcakes

Ara que estan tan de moda aquestes madalenes amb decoració anomenades cupcakes i aprofitant la Fira del Pa i la Xocolata de Sant Gregori vam apuntar-nos al taller de cupcakes.

Erem unes 25 persones aproximadament i el feien dues noies de The Cookery, situat a Girona. Inicialment et donaven una caixeta amb la base del cupcake, és a dir, la madalena.
També l'explicació de com elaborar-la i com fer un buttercream de xocolata. Durant el taller vam parlar de temperatures de forn, com batre la massa, purpurines, colorants permesos a Catalunya i altres dades interessants per a fer-los.

Elles ja portaven fet el buttercream de xocolata i ens el van donar amb una màniga pastissera per tal de posar-lo al cim de la madalena que ja portaven feta de la seva cuina-taller. També hi havia decoració nadelenca per sobre la crema de mantega i xocolata, unes estrelles blanques i boletes com de neu.
Aquí us deixo algunes imatges fetes durant el taller, va ser interessant i el cupcake també va ser bo, encara no n'havía provat mai cap!

Barcelona i dinar al McDonald's

Dissabte passat vam decidir anar a passar el dia a Barcelona. De tant en tant ens agrada fer-ho!
Vam agafar un tren des de Girona ben aviat al matí i vam baixar al Clot per anar a veure la Sagrada Família. Impressionant, és molt maca, val la pena veure-la. Vam comprar els bitllets sense fer cua ja que encara no eren ni les deu del matí. Vam optar per la opció de visita amb guia, així ens empapem un xic de tot :)

Ens va agradar molt, i és, si tanta gent ve de tan lluny a veure-la per alguna cosa serà. Quan vam sortir la cua per comprar les entrades feia la volta al recinte.
Nosaltres que havíem esmorzat lleuger, un suc de taronja i un capuccino, ben d'hora, ja teníem gana així que vam decidir entrar a dinar al McDonald's que hi ha just davant.
Vam optar pels productes que tenen de promoció a 1 euro, concretament:

- 1 hamburguesa amb formatge
- 1 patates deluxe
- 1 aigua
- 1 cono de gelat de nata

En Ramon s'hi va afegir una hamburguesa de pollastre barbacoa

Chicken bbq

Un dinar ràpid ja que després anàvem al Parc Güell. A més haig de reconèixer que les patates Deluxe m'agraden molt. I el gelat tampoc està gens malament.
I després d'unes eternes pujades per fi vam poder passejar pel parc i observar tot la meravella vista de la ciutat comtal. El parc és tot romàntic i s'ha de visitar, no te'l pots perdre!

I ja per acabar el nostre dia a la gran ciutat vam anar més al cine, anomenats cines Girona, a veure Fènix 1123, molt bona pel.lícula :)

Escudella i carn d'olla

De moment no fa massa fred, però aquest any encara no havia menjat aquesta sopa típica catalana de ma mare, així que avui us mostraré com fer la típica escudella i carn d'olla. Tot i que l'escudella varia en funció de com tenen el costum de fer-la a cada casa. Anem a veure la nostra:

Ingredients per a 4 persones:

De verdures hi posem:

• 1 ceba de Figueres
• 1 carrota
• 1 branca api
• 1 porro
• 1 patata mitjana

I de carn:

• 1 botifarra negre
• 1 pilota
• 1 tall de conill de vedella (part filamentosa i melosa de la vedella)
• 4 ossos del moll
• mig pollastre obert de dalt a baix, amb el pedrer inclòs, tallat
• 1 orella de porc
• 1 cua de porc

Elaboració:

Es posa una olla ben gran amb aigua a bullir. Quan arrenqui el bull s'hi tiren les verdures pelades i tallades per la meitat. Quan porti una estona bullint, aproximadament una mitja hora hi anem evocant les diferents peces de carn, per ordre de les que costin més de coure. Deixem pel final la botifarra negre, la pilota i la patata perquè no se'ns desfaci, aproximadament quan porti una hora d'ebullició. I a la hora i mitja, ja podem colar el caldo per tal de separar-ne la carn d'olla.

 
Ara ja només queda triar la pasta que volem posar-hi i fer-la bullir una estona, fins que quedi al dente.
Normalment la fem amb arrós i fideus gruixuts, però aquesta vegada nosaltres vam fer servir curculles. 

Servim l'escudella i tot seguit mengem la carn d'olla. Els ossos del moll es barregen amb la patata i ho acompanyem amb les verdures i les carns.

Tot plegat un dinar contundent i força greixós. Per tal d'alleugerir les calories de l'escudella s'ha de deixar reposar i treure la capa de greix que es fa al cim.

Restaurant Onix

Diumenge passat, per celebrar els 40 anys de casats dels meus pares vam provar un restaurant del qual ens havien parlat, però encara no havíem pogut anar'hi, l'Onix.
És un restaurant situat al centre de Figueres i especialitzat en arrossos. Als meus pares els hi agraden molt els arrossos, així que vam decidir anar-hi a dinar!

La decoració és molt normaleta, fins i tot hi feia un pèl de fresqueta quan vam arribar, potser perquè encara no hi havia ningú. Només nosaltres i la cambrera. Poc personal però agradable :)

Fan un menú que van canviant segons el que es troba al mercat. Aquest punt ja m'està bé. No m'agrada trobar productes que no són de temporada perquè voldrà dir que seran congelats o guardats en càmera. D'aquesta manera ens assegurem que els productes son frescos i amb les majors propietats nutricionals possibles.

El menú estava molt bé, quatre primers, quatre segons i tres postres. Poca variació però molt encertada. A vegades hi ha molts plats i no saps quin triar que pugui ser bo, en canvi aquí no era el cas. Tot al contrari, tens dubtes i dilemes ;)

Doncs res us deixo el menú:

Entrants:

Amanida parmesana amb enciams variats, fruits secs, parmesà i fruits vermells
Amanida tèbia d'enciam variats amb gírgoles, pernil salat i pinyons
Trinxat amb botifarra negre
Crema de patata amb ou i bolets

Segons:

Llom de bacallà confitat amb bolets
Estofat de vedella
Arrós dels pescadors
Arrós negre

Postres:

Iogurt natural amb fruits vermells
Suís de xocolata blanca amb cruixent
Pastís de formatge amb gelat

Ara anem a veure els plats;

Només d'arribar ja unes olivetes pelotín, que són vicioses, en menges una i ja no pots parar. I per beure aigua freda de Les Creus.A més, com a detall de la casa o coincidint que estem en plena temporada de bolets, ens van posar dues platetes de rovellons a la brasa amb all i julivert. No estaven gens malament, s'agraeix l'amabilitat.

Jo vaig optar per l'amanida tèbia, bona, combinaven bé les gírgoles tèbies amb els pinyons i el pernil salat. Potser hi faltava un xic d'amaniment pel meu gust, tot i que ens va comentar que ja hi havía una vinagreta.

Ma mare i el meu germà van optar per la crema de patata, la vaig tastar i era molt ben aconseguida, portava rossinyols i trompetes de la mort i l'ou. Bona elecció també.

De segon un arrós negre, bo. L'arrós cruenc, tal com m'agrada a mi. Amb gambes, musclos, cloïsses i sèpia i amb tot el gust intens de la tinta.

Es podia acompanyar amb all i oli, però vaig preferir notar el gust de mar de l'arrós i reservar l'all i oli per sucar el pa de xapata calent que ens van dur. Era bo l'all i oli, al punt de picant, sense passar-se, tal com a mi m'agrada.

Us deixo també la foto de l'arrós de pescadors que van menjar el meu pare i el meu germà:

Tots els arrossos te'ls serveixen amb aquesta cassoleta de ferro culat individual. M'agrada la idea.

I de postres, una idea original, el suís típic però fet amb xocolata blanca. Ens el van servir molt bé, bona presentació amb el cruixent de pasta philo ensucrada i nata dolça.

La veritat és que vam dinar tots plegats molt bé!

I la relació qualitat-preu excel.lent, 25 euros per cap.

Un bon dia, primer fent una volta per la primera Fira del pa amb tomàquet de Perelada i després un bon dinar :)

Entruita't a Girona

El dissabte dia 1 de desembre a la ciutat de Girona se celebra l'Entruita't. Es tracta d'un tast i un concurs de truites de patates, verdures, fruita...
Organitzat per Mercagirona, té com a objectiu promocionar el consum d'hortalisses.
Es farà a la Rambla de Girona entre les 17h i les 22h.
L'activitat estarà guiada pel cuiner i gastronom Pep Nogué, el qual col.labora habitualment a l'associació de majoristes de fruita i verdura de Mercagirona. El xef garrotxí donarà alguns consells sobre com elaborar una bona truita, des de com s'han de coure les verdures fins a receptes originals de truites fetes amb fruites. Tothom pot participar cuinant les seves pròpies truites a la vela que Mercagirona tindrà a la Rambla. Els que facin les millors truites s'emportaran un lot de fruites i verdures de Mercagirona.

Les fotografies de les truites i dels seus autors es penjaran a la pàgina del facebook de Mercagirona
(www.facebook.com/mercagirona), perquè la xarxa també pugui opinar.

L'activitat també s'inscriu en el context del shopping night que organitza l'associació de comerciants Girona Eix Comercial. 

Sorteig al blog "Rose Bakery"

El blog Rose Bakery està de sorteig, si us hi voleu apuntar teniu temps fins al 12/12/12.
El premi és molt interessant, es tracta d'un val de 30 per gastar  ala seva botiga!

Ja ha arribat el meu AIG!!

Per fi ha arribat el meu AIG 2012 :)
Ve de part de la Victoria del blog www.ladulceriasingluten.blogspot.com!!!!!!!!!!!!!!! Si us voleu passar pel seu bloc, té receptes molt interessants i sense gluten.

Els regals tots molt ben embolicats amb paper vermell amb motius nadalencs ja, amb el Pare Noel. Em va fer molta il.lusió veure'n tants, tenia una pressa per obrir-los. No sabia quin m'agradava més a mesura que els anava desembolicant :)

Els regals, la majoria relacionats amb l'alimentació van ser:

- Un cordó, que per fer pizzes i galetes ens anirà molt bé
- Uns motlles també per a fer galetes, ja veig que em toca fer ara ;) Miraré alguna recepta del seu bloc!
- Un cupcake molt bufó que és temporitzador
- Una tassa molt bonica també amb cupcakes dibuixats i tons rosa, que m'encanta aquest color
- Uns plàstics per a fer dibuixos als capuccinos, una cara somrient o un cor
- Un braçalet tipus Pandora de color lila molt bufó
- Una revista de postres i rebosteria que ja m'entretindré a llegir i practicar alguna recepta
- Dos paquets de xuxes: un de maduixes petites àcides i un d'ous. Nyam, nyam.
- Un pot de cabell d'àngel que és típic de la seva Terra, Múrcia. 

Fins i tot va tenir l'amabilitat d'escriure'm la recepta de "Las Costillas de Ángel", que són uns dolços murcians, que pots estar ben segura que els faré! Mil gràcies :)

La veritat és que estic molt contenta amb els regals, gràcies a la Victòria i a la Joana també, del blog Mis Recetas bordadas per fer que això sigui possible!

Ca L'Illa

Ahir vam anar al metge de l'al.lèrgia a Girona i vam marxar ja ben d'hora al matí amb en Ramon, així aprofitem el viatge i anem tots acompanyats :)
Primera parada al Boira a esmorzar, que fan una oferta d'esmorzars molt bona, suc de taronja natural i croissant de xocolata a 2'25 euros. Relació qualitat preu bonissima.
Després amb l'estómac ple ja vam anar a voltar per Girona fins l'hora de la visita. Vam quedar ben cansades ma mare i jo.
Per dinar vam optar per un restaurant que hi ha aprop de l'estació, per poder agafar el tren a l'hora i ens vam ben equivocar. Ja hi havíem menjat en una altra ocasió i no em vaig endur tan mala impressió com aquesta vegada. Potser depèn del menú que encertis. El cas és que no podíem voltar massa, teníem el temps just per dinar. Si no en cap cas haguéssim menjat aquí, a hores d'ara encara m'arrepenteixo d'haver-hi anat. No és que jo sigui rara amb el menjar és que m'agrada menjar bé i si no és el cas prefereixo no menjar i encara menys haver de pagar 9'5 euros per un menú d'aquestes característiques.
El local té dos menjadors, un a l'entrada del bar que és més rotllo cafeteria i l'altra passant unes portes de fusta. Nosaltres vam seure a dins. Hi havia un menú amb primers i segons a triar:

- Fideus a la cassola
- Amanida de patata amb salsa rosa
- Paté de la casa
- Croquetes
- Pastís tebi de verdures amb tomàquet

Segons:

- Pinxitu
- San Jacob
- Calamars a la romana
- Sardines a la brasa

Jo vaig optar pel pastís de verdures i les croquetes.

Tot i que inicialment havia triat el pinxo i el vaig acabar canviant perquè no n'estava convençuda, crec que hagués estat millor no fer-ho.Vaig canviar pets per merda. Croquetes congelades, ració generosa això si. Acompanyades de patates fregides un xic dures. Cal dir, però, que prefereixo menjar menys i més bo que quantitat envers qualitat. Mea culpa per entrar en un lloc així, ja ho podia pensar. La majoria de públic són obrers que volen menjar ràpid i racions abundants. No és el meu cas.

El pastís que vaig demanar de primer era correcte, el tomàquet fregit tipus Solis que l'acompanyava, un desastre. És una bona solució per aprofitar les verdures sobrants.
I de postres un pudin casolà això si, però gens bo. Tenia un regust estrany i costava d'empassar. Hi havien afegit coco. T'oferien: flam casolà em va semblar veure, panacota amb sirop de xocolata (això del sirop el cambrer ni ens ho va comentar), peres al vi i algun altre que no em cridava l'atenció.
Així doncs relació qualitat preu nefasta. He menjat molts menús de diari per 9 i 10 euros i sempre he menjat molt millor. Ja se que per aquest preu no es pot demanar molt però val més qualitat que quantitat. Tot era congelat, les meves croquetes i patates i els calamars que va demanar ma mare.

Oshawa, el fundador de la dieta macrobiòtica,  diu que es pot menjar de diferents maneres: mecànicament (menjo el que tinc al davant perquè tinc gana), sensorialment (menjo pel plaer de menjar), social (menjo perquè el meu entorn social menja), emocionalment, intel·lectualment o ideològicament.

Jo personalment menjo pel plaer de menjar, mai menjaria la primera cosa que agafes només per gana. I ahir ho vaig fer :(
   

Roc de xocolata

M'agraden els rocs. Aquest de la foto és d'una fira que van fer aquest cap des setmana a la Rambla de Figueres, una fira d'artesania i alimentació que no havien fet mai per aquestes èpoques. Millor, m'encanta que fasin coses i a més feia tan bon dia per passejar-hi...

Era bo, ben buit per dins i amb no gaire xocolata però. N'he provat de millors, amb més ametlles i pinyons a dins, cosa que en aquest hi escassejaven. Vaja, que és molt maco però...

Algunes hamburgueses del König

Dimecres passat, vigilía de Tot Sants, el meu marit es va quedar a Girona que tenia un sopar de Fires amb els amics, així que jo vaig anar amb els meus pares al König.
En aquesta ocasió vaig voler provar una de les tantes varietats d'hamburgueses que tenen. La veritat és que tantes vegades que he anat al könig i només n'havia menjat un sol cop. Tots tres vam demanar-ne una de diferent.
El meu pare una amb pinya, bacon i formatge i jo una amb espàrrecs verds, pernil salat, rúcula i mescla de formatges. Ma mare una de porc ibèric amb ceba que te la serveixen amb un pa de baguette allargat i l'hamburguesa és més gustosa que la normal. Perquè cal dir que l'hamburguesa en si és sosa, el que li fa bo és l'acompanyament que porta. I lo bo que té l'apartat de les hamburgueses és que hi ha un gran assortiment d'acompanyaments. A més te la presenten amb un panet rodó força bo. I amb unes braves per anar picant, fas un sopar ben golós!

Tortilla mexicana i nachos

Ahir vam menjar unes tortillas mexicanes. Gràcies a les tortillas de la Despensa mexicana i al xoriç cedit per Espuña ens hem preparat unes tortillas amb xampinyons fregits i formatge desfet.

Ingredients per a 4 tortillas:

250 g. de xampinyons
350 g. de formatge francès Couloummiers
un paquet de fils de xoriç Espuña
4 tortillas de la Despensa Mexicana

Elaboració:

Primer agafem els xampinyons, els rentem ben nets i els laminem.

Els posem a fregir en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra.

Quan els xampinyons estiguin un xic cuits, posem el xoriç en una altra paella per anar-lo fregint. Una vegada tot cuit, posem la mescla en una tortilla, hi afegim el formatge desmenussat i l'enrotllem.

Tortilla amb xampinyons, formatge i fils de xoriç

Per acompanyar les tortillas es poden agafar uns nachos també de la Despensa Mexicana i podem posar-hi trossets del formatge emprat per la mescla anterior. Ho desfem al microones un minut i ja ho tindríem!

Nosaltres en aquesta ocasió hem optat per provar aquest formatge francès, tot i que sempre solem elaborar aquesta recepta amb provolone. Cal dir que ara ja ho hem tastat, queda molt millor amb provolone, ja que aquest tipus de formatge té un gust massa potent que emmascara els altres ingredients.
Anem a comèixer un xic més aquest formatge francès;

LLet: Vaca
Tipus: pasta tova, escorça abellutada
Matèria Grassa: 45%
Maduració: 1 mes
País d'origen:França
Regió:  Île-de-France

Aquest formatge més molt semblant al Brie i s'elabora a fàbriques prop de Paris. No té una recepta estàndar, amb la qual cosa mai se li ha concedit una DOP. Es pot fabricar artesanalment o industrialment.
És un formatge amb l'escorça blanca de Penicillium candidum comestible, i abellutada, sovint desigual, que al madurar forma petites taques marrons. Té un lleuger aroma a bolets i nou i quan més madurat més fort de gust.

Cata: al meu gust el vaig trobar molt potent, potser estava més madurat. Si ens fixem amb les taques marrons ja seria el cas. Té un gust fort al paladar i persistent, amb un toc d'astringència.
Untat amb una llesca de pa de pagès s'ha de degustar de meravella.