Fira Comarcal de Primavera a Campllong

Després de més d’un quart de segle d’existència continuada, la Fira Comarcal de Primavera de Campllong ha esdevingut un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català. La tradició i la modernitat es donen de la mà en aquesta trobada que visiten més de 30.000 persones.

Obsequi d'iman que ens van donar

Anualment, el primer cap de setmana després de Setmana Santa, la Fira de Campllong ofereix una diversitat d’actes a un públic molt nombrós i es converteix en un veritable aparador de l’activitat econòmica i social, no solament del municipi de Campllong i rodalies, sinó de tota la província. Tota la seva vitalitat es mostra a l’espai dedicat, com cada any, a la Fira Comercial (espais exteriors i estands a la carpa coberta), a les parades de venda de productes artesans, demostració d’oficis artesanals, exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga i actual, mercat d’ocasió, etc.

Totes aquestes activitats es complementen amb exhibicions i concursos que conjuntament amb l’oferta comercial atrauen al nombrós públic visitant. L’organització de la Fira treballa al llarg de l’any per tal de seleccionar una variada oferta d’actes i activitats amb l’objectiu d’acostar el treball del camp i la vida de pagès a tots els visitants i fer difusió de l’estreta relació entre les persones, els animals i la terra.

Informació extreta de: http://www.campllong.cat/firacampllong/fira.htm

Nosaltres hi vam fer l'Instagram, començant amb un esmorzar al centre cívic, a base de torrades de pa amb tomàquet, embotit, vi i galetes. També podies probar gelatina de fruita natural i unes patates xips molt bones.

Aprofitem la pell de la taronja

Ara ja gairebé ha acabat l'època bona de les taronges, però si encara en teniu a casa, sinó aprofiteu per comprar-ne, a Supernaranjas encara en tenen :), no llençeu la pela!

I per què no?

Doncs perquè amb la pell de la taronja en podem fer moltes coses a la cuina.

- En primer lloc hauríem de pelar la taronja sense agafar al part blanca, que no ens amargui. Amb una pela patates ens aniria bé.

- Aquesta pela la podríem deixar assecar al sol.

- Una vegada seca, la piquem amb un molinet de cafè, fins que ens quedi pols. La guardem en un pot de vidre.

I ja ho tindríem, podria servir tant per aromatitzar pastissos, galetes, cremes, crepes, entre altres productes i també per donar gust al sucre. Aleshores aquest sucre el podem posar a unes maduixes, una macedònia o quelcom que se'ns vingui de gust. Imagine power!!!!!!!!

Berenar al Balneari Prats

Aquesta vegada la trobada d'Instagramers va ser a la tarda. Aprofitant que es feia la Festa de la Malavella, una festa força jove, que va néixer l’any 2010, al voltant de la llegenda de la Malavella, una bruixa senyora del poble.

El centre de Caldes de Malavella s'emplena de parades dedicades al món de la bruixeria així com altres parades d'artesania i alimentació que hi resten durant la tarda i nit. També hi ha taules on pots sopar carn a la brasa i altres preparacions.
I a la tarda s'hi celebra el ball de la bruixa, tot fent una cercavila pel poble fins a seguir-la fins a la plaça on es representa l'esperat ball.Un espectacle inspirat en la Llegenda de la Malavella on hi participen més de cent persones del poble i els gegantons Malavella i Maurici, amb música en directe dels grallers i tabalers de la Colla Gegantera de Caldes.

Nosaltres vam passar una excel-lent tarda-vespre començant amb un excel-lent berenar al Balneari Prats. Un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increïble el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.

Allà hi vam poder degustar:

- Panets de llavors amb formatge i pernil dolç, un pa molt gustós

- Napolitanes petites de xocolata

- Croissants normals

- Ensaïmades

- Croissantets farcits de frankfurt, molt cruixents i bons aquests

- Coca amb ametlla trossejada i sucre glass: molt fina i bona

També vam disposar de sucs de taronja fresquets, directe del surtidor i tota classe de begudes calentes, des d'una xocolata, cafè amb llet, capuccino, entre altres.

Una altra col-laboració al blog de Dayelet

Aquesta vegada col-laboro a les receptes sense sucre amb: "Magdalenes de coco".

Si cliqueu a la imatge podeu accedir a la recepta:

Esmorzar a la Domus Sent Soví

La Domus Sent Soví pren aquest nom del llibre de Sent Soví com a símbol i alhora homenatge de la tradició gastronòmica catalana, doncs la seva missió és la preservació i la difusió del patrimoni gastronòmic català.

Aquest espai és el primer centre a Catalunya dedicat a la promoció, la innovació, l'experimentació i el coneixement del Patrimoni Gastronòmic Català a través dels productes del territori.

Nosaltres els instagramers vam tenir el privilegi d'esmorzar-hi i així gaudir de tots aquests productes:

- Pa de pagès sucat amb tomàquet, sal i oli

- Safates d'embotit artesà: llom, llonganissa, fuet, pernil salat, diferents tipus de botifarres, formatge

- Coca de crema

- Coca de poma

- Coca de greixons

- Brunyols exquissits

Tot regat amb sucs, vi o aigua i cafè amb llet, un esmorzar ben variat i deliciós!

Domus Sent Soví, centre gastronòmic d'Hostalric

El llibre de Sent Soví

El llibre de Sent Soví és un llibre de cuina medieval escrit en català i datat al 1324, la qual cosa el converteix en el més antic receptari europeu escrit en llengua vernacla.

Són encara moltes les preguntes sobre aquest llibre enigmàtic que encara no tenen resposta: qui el va escriure? on el va escriure? què vol dir Sent Soví? per què es va escriure?

Sabem que té un origen català i que les 220 receptes de plats que conté es cuinaven als territoris de la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana en temps de Pere el Cerimoniós.

Els historiadors de la gastronomia creuen que es tracta d'un receptari escrit per un cuiner expert per a altres cuiners doncs no explica els detalls dels processos de preparació dels aliments sinó que dóna per fet que els seus lectors ja els coneixen. També creuen que l'anònim autor devia ser el cuiner d'una casa aristocràtica, fins i tot s'ha arribat a suggerir la cuina del propi rei Pere.

Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut de Cornellà de Terri

La Festa Major de Cornellà del Terri està vinculada a l’antiga Festa de l’Arbre de Maig , un tipus de celebració que es remunta en les profundes arrels festives del nostre país a l’entorn de la commemoració de l’arribada de la primavera i de l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, conegut popularment com el maig.

Els actes s’inicien ja el Divendres Sant quan es localitza un arbre, generalment un àlber o un pollancre. Es talla i es porta fins al poble on es situa a la plaça Major. El Dilluns de Pasqua aquest nou exemplar d’arbre substitueix a l’arbre de l’any anterior que durant tot l’any ha presidit inalterable la plaça. Els veïns guarneixen l’arbre amb banyes d’animals i una senyera al capoll. Finalment amb cordes i escales els participants l’aixequen al centre de la plaça.

Amb la democràcia es va recuperar una festa que -ningú sap ben bé per què, però alguna cosa hi deuen tenir a veure les gens vetllades referències al dret de cuixa i a les banyes que adornaven el front dels marits- va ser prohibida durant el franquisme.

La festa, declarada d’interès nacional, es culmina quan a l’entorn de l’arbre es balla el Ball del Cornut , un antic ball citat pel folklorista Joan Amades i que a partir de les seves recerques es va recuperar. Els dansaires recorren la població en fila saltant i ballant a ritme de la música d’una cobla. Sobtadament apareix el Cornut amb un barret de pell que duu dues banyes de boc i sis parelles que formant una rotllana l’encerclen.

El Cornut balla entre les dones que s’han avançat de la rotllana, pren una de les noies i fuig furtivament. Després repeteix l’operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La música continua i s’acaba ballant unes sardanes.

Sembla que aquesta dansa podria recordar cerimònies de culte a divinitats fluvials, encara que també pot estar relacionada amb manifestacions peticionàries per obtenir bones collites o també per la joia del poble per la mort del feudal i la fi els "mals usos".

Informació extreta de: Festa de Catalunya

Nosaltres vam aprofitar per Instagramejar-hi un xic, començant amb un esmorzar calent al centre social:

- Un entrepà de botifarra a la brasa amb refresc

Bona la botifarra i el pa ben cruixent :)

- Coca de crema i pinyons

I a més vaig tenir la sort de guanyar el 2on premi del concurs Instagram your city, amb aquesta foto del cornut:

La meva contribució al blog de "Mis Recetas Anticáncer"

Us deixo la recepta que vaig proposar per al concurs de receptes antincàncer del seu blog;

Fideus d'arrós amb verdures especiades i anacards

És una recepta que ja havia publicat jo al meu blog fa uns mesos, però diríem que pot formar part d'una recepta preventiva, tal com molt bé diu en el seu blog:

"Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment". Hipócrates.