Amanida de tonyina i formatge fresc

Uns quants dies de més bon temps i sol i ja comencen a venir encara més de gust les amanides. Dic encara perquè a mi m'agraden tot i que faci fred.

Aquesta vegada en mostrem una de senzilleta però ben bona :)

Ingredients:

Enciam
Tomàquet raff
Carrota
1 llauna de tonyina
1 formatget fresc
nous del país
oli d'oliva verge extra
vinagre balsàmic de Mòdena
sal i pebre

Elaboració:

Trossegem tot l'enciam i el rentem bé.
Rentem el tomàquet, el pelem i el tallem. El mateix fen amb la carrota.
Muntem la base d'enciam, carrota i tomàquet i salpebrem.
Hi afegim la tonyina desmenussada amb el seu oli, el formatge fresc i les nous trossejades.
Ho acabem d'amanir amb més oli i vinagre i ja ho tindríem :)
Bon profit!

Aquest mes a "Memòries d'una Cuinera" amb patates farcides! :)

Cada mes al blog Memòries d'una cuinera tracten una recepta determinada i aquest passat mes eren: patates farcides, així que jo hi vaig contribuir enviant la meva:

Post original:
http://memoriesdunacuinera.blogspot.com.es/2014/02/patates-farcides.html

La taronja "Sanguina"

Avui us parlaré d'una varietat de les tantes que hi ha de taronges, de la "sanguina"o sanguínia, coneguda així pel seu color i el seu suc vermell. Una taronga molt aromàtica i un amb sabor lleugerament àcid cultivada a la regió mediterrània.

Les sanguines són aquestes taronges amb pigmentació rogenca que alegren l'hivern amb aquest suc vermell ple de vitamines i antioxidants. El seu color és degut a les antocianines, uns pigments que li porpocionen aquest color característic, que va des del vermell al morat. Aquest color varia segons la varietat, el clima (temperatura i llum) i el cultiu (pH). Per exemple el fred de la nit afavoreix que es sintetitzin les antocianines i es potenciï el color.

La varietat Sanguina per excel·lència és la Sanguinelli, va aparèixer el 1929 diuen que en un hort d'Almenara (Castelló) i per mutació d'una altra varietat sanguinia anomenada la doble fina. És un fruit petit o mitjà , posseeix poques llavors i l'escorça és fina i brillant, amb zones d'un color vermell intens, molt agradable a la vista. Te un suc dolç encara que una mica agre, i només es troba en els mesos més freds de l'any, gener i febrer. Molt apreciada per sucs i és potser juntament amb la Tarocco siciliana, una de les millors varietats del món.

Existeixen dos tipus de Sanguines que es conreen a la nostra regió que ara us anem a enumerar: 1. L'antiga o originària Doble fina posseeix una grandària entre petit i mitjà, igual que la Sanguinelli i té també poques llavors , escorça fina i brillant . Posseeix la clàssica polpa taronja amb traces vermelloses però no té molt de suc , el cas és que el seu sabor és més aromàtic i intens, però és menys productiva. 2. I també tenim l'entrefina que també sorgeix de la Doble Fina per mutació espontània a Castelló. A diferència d'aquesta, la pell és més rugosa i amb més contingut en suc però l'aspecte no és tan bonic com la Doble Fina o Sanguinelli.

Doncs ara que ja coneixeu aquesta varietat que potser costa un xic més de trobar, tot i que a Supernaranjas en podeu comprar i us les porten directament a casa, anem a veure una recepta d'unes postres fàcils i vistoses que podem fer.

Necessitem:

• Un parell de taronges sanguines per persona
• Sucre
• Pinyons

Torrem una mica els pinyons a la paella , sense gens d'oli, i els reservem.

Tallem les taronges a rodanxes i les col·loquem en un plat. Les empolvorem amb sucre i, si volem, podem cremar-les amb un cop de bufador.

Posem uns quants pinyons per damunt i postres llestes.

Recepta extreta de http://www.lestevesreceptes.cat/click/index/3473831/?site=nototsonpostres.blogspot.com

I no només de postres es pot menjar aquesta fruita sinó que també queda molt bé a les amanides, en salses per la carn o peix, en sucs i fins i tot podem ratllar la seva pell per aromatitzar i alegrar els plats amb el seu color vistós.

Productes del mercat

M'encanta anar al mercat, m'agrada anar a les parades de pagesos i veure el producte que tenen. Jo acostumo a comprar sempre a la mateixa pagesa, però també m'agrada veure les verdures i fruites que tenen altres paradistes.

Jo vaig aprofitar per comprar nous del país, que són una ricura, quan més negres, més dolçes són.

I també em va cridar l'atenció un raïm, varietat Red Globe, que era ben gran i vistós. De gust un pel àcid, dur i amb pocs pinyols.

El raïm és una fruita que sobretot aporta glúcids, però també és notable l´aportació de vitamines, en especial A, B, C i oligoelements com potassi, fòsfor o calci i molt antioxidants.

Patates d'Olot

No es pot anar a Olot i marxar sense provar i/o comprar les seves patates d'Olot. Unes patates tallades fines a làmines, que envolten un farcit de carn que pot ser de porc, també de carn de perol, o de vedella, així com combinades. Normalment barrejades amb un bon sofregit.

La gastronomia pròpia d'Olot i comarca es coneix amb el nom de Cuina volcànica. Els productes alimentaris més significants d'Olot són la ratafia, la botifarra i el pernil. La carn a la brasa, les "Patates d'Olot" i els fesols de Santa Pau amb botifarra de perol són altres plats que han donat fama a les especialitats culinàries de la comarca. Altres ingredients usats en els plats de la cuina volcànica són els bolets (abundants a tota la comarca), les trufes, les castanyes o el blat. Un altra especialitat típica és la coca de llardons d'Olot.

Nosaltres vam anar a un supermercat d'aquests ecològics i amb productes de proximitat que tan m'agrada visitar i que els olotins fan orgull. Disposen d'un gran assortiment de productes catalans i amb degustació d'alguns d'ells in situ, que només et tempta a comprar. Vaig provar uns llardons, mare meva, la propera vegada van al cabàs!

Doncs us deixo les patates d'Olot que hi vam comprar, entre altres productes que ja us aniré ensenyant:

Cal dir que eren molt ben aconseguides, amb un farciment ben fet i ben ple. Les podies fregir o escalfar al forn o microones, tècnica que vam fer servir nosaltres, ja que hi havía un oli que t'ho permetia. Al forn va quedar la capa de fora més cruixent, tal com ha de ser, vam disfrutar!

Pollastre a l'ast de La Cassoleta

Aquest passat cap de setmana vam provar el pollastre a l'ast de La Cassoleta.

Un pollastre condimentat amb herbes, suau, comparat amb altres més picants de pebre i força ben cuit, tot i que sempre pot ser més ros. A vegades sembla que tinguin pressa per treue'l de l'ast, quan precisament la gràcia rau en que quedi ben cruixent.

I és que el pollastre a l'ast és un plat que agrada a tothom i que molts anem a comprar quan no volem cuinar. Bé de gust tan a l'estiu, que vens de la platja i és tard i tens gana, i també a l'hivern on acompanyat amb unes patatones fan d'un plat senzill un plaer.

Nosaltres el vam acompanyar amb anelles de ceba, que ens agraden molt :)

I de postres vam acabar, encara del Nadal, regal de reis dels sogres, els turronets amb xocolata, una delícia!

Restaurant: El Mig

Aprofitant el cap de setmana de l'Olot per 2, vam anar a passar el dia a aquesta cuitat envoltada de volcans. Vam arribar el dissabte ben d'hora ja per començar a ubicar els museus que visitariem així com el restaurant del mig, que ja que no es podia encarregar hi havíem d'anar ben d'hora en sortint de les visites guiades als museus, que aquestes si que teniem reservades.

A la una i quart aproximadament ja vam anar cap al restaurant del Mig que havíem triat des de la web de l'Olot per dos. Sort que hi vam anar d'hora perquè a dos quarts de dues ja no quedaven taules, i això que el restaurant era ampli, amb dos menjadors, un de cara a la plaça i l'altre més reservat. Un local cèntric i ben decorat, acollidor i bufó.

El menú d'aquell dia valia 22 euros però al ser per dos et sortia per 11 cada un. Pagant 11 euros la relació qualitat-preu és bona. De beure en ramon cervesa i jo aigua amb gas.

La meva parella va triar:

- Un barrejat de botifarra de perol, ou i patata. Molt bo, amb bona quantitat de botifarra i bolet.

- I jo vaig optar pel plat típic d'Olot, les seves patates farcides. Presentades amb una de mezclum d'amanida, bon farcit i arrebossat.

El pa servit amb una cistella de mimet era molt bo, de crosta cruixent i molla flonja, i l'oli de les encara setrilleres també, de gust intens i aromàtic, ja que vam fer el que ara ja no podrem fer, pa amb oli i sal :)

De segons vam fer:

- Suprema de bou amb mantega d'herbes, un tall molt tendre i ben acompanyat amb la mantega, molt fina. Potser un plat massa escàs, no sé si perquè feien el menú per dos.

- Bacallà confitat amb escarxofes i bolets: un tall de llom de bacallà generós i els acompanyaments tant de bolets com d'escarxofa molt bé també. Potser m'hi sobrava l'all i julivert, m'esperava només l'oli del confitat.

 

I de postres ens van aconseguir uns coulants de xocolata, presentats amb un xic de nata d'esprai. Volcanets, com en diuen ells. Correctes, no era una explossió de xocolata com altres, però suposo que costa aconseguir aquell de punt de fusió de la xocolata perquè quan l'obris amb la cullera et surti tota líquida, però a la vegada densa, i que no quedi en plan magdalena amb un xic de xocolata al mig :)

En resultes, un bon dia passat per la ciutat. Ben aviat hi tornarem que ja vam guaitar un altra restaurant que feian bona pinta!

Un esmorzar de diumenge

Quin bon dia, llevar-te i saber que t'espera una napolitana de xocolata i que millor per acompanyar-la que un bon Capuccino. Amb un xic de cacau per decorar i voilà!

Unes napolitanes molt bones la veritat, d'un forn de pa de Figueres, que té moltes botigues arreu del Gironès.