Va de teca

23/1/14

Conill amb pebrot i tomàquet

Un plat que m'agradava molt de petita i em segueix agradant és el conill amb pebrot i tomàquet que fa la meva mare. És bo i sa, ja que el conill és una carn blanca i magre, i recordem que el tomàquet fregit amb oli d'oliva porta licopè, que és un excel-lent antioxidant i a tot això, si encara li sumem el pebrot vermell que ens càrrega de vitamina C, tenim com a resultat un plat molt cardiosaludable.

Ingredients per a 4 persones:

1 conill trossejat
8 salsitxes de porc
3 pebrots vermells
1 pot de salsa de tomàquet
oli d'oliva verge extra
sal i pebre

Elaboració:

Primer agafem el conill i les salsitxes i les fregim amb oli d'oliva. Una vegada fregida tota la carn, reservem.
A la mateixa cassola on hem fregit la carn hi posem els pebrots, ben rentats i tallats a trossets petits.
A mig fer els pebrots hi afgeim el pot de tomàquet que es vagi reduint. Una vegada cuits els pebrots i la salsa hi afegim la carn i salpebrem. Deixem al foc uns minuts per tal que tot s'assaoni i ja ho tindríem!

L'esmorzar d'Insta Fortià

El passat dissabte dia 11 de gener, coincidint amb les festes del poble van organitzat un Insta Fortià. Vam ser poqueta però ben avinguts. Alguns dels que ja ens veiem a les trobades que organitzava el Patronat.

La veritat és que va estar bé, vam esmorzar en una sala tots plegats.

De salat:

Un pa cuit al forn de llenya amb pernil dolç i altres amb formatge. Cal remarcar el pa que era deliciós, un pa perfectament amassat, amb una molla excel-lent i una crosta cruixent i ben torrada. Una molt ben aconseguida reacció de Maillard (caramelització del sucres del pa que li dón el toc cruixent i el color característics) gràcies al forn de llenya que tenen a la fleca del poble.

Val la pena anar-hi ja que també fan unes coques...

De dolç:

Croissantets petits amb banyes i per combinar xocolata negre o xocolata amb llet i trossets d'avellanes, feia temps que no en menjava. Des que feiem esmorzars de diumenge amb la meva àvia, on soliem menjar un panet de viena amb xocolata.

Per beure diferents sucs: taronja i algun barrejat.

I després la ruta pel poble amb dues excel-lents guies que es van emserar molt a fer-nos una bona explicació del poble que val la pena visitar.
També vam poder veure el forn de llenya, mentre anava coent el pa. Tot un luxe poder menjar un pa d'aquestes característiques.

Formatge: Cheddar

La història del Cheddar es remunta als romans, els quals van introduir els formatges curats a Anglaterra. Però fou el sistema feudal medieval el que va propiciar el desenvolupament dels formatges britànics tradicionals, grans i voluminosos, ja que van posar la majoria de terres en mans de terratinents que podien permetre's elaborar formatges tan grans.

Al segle XVI aquest formatge curat de les muntanyes de Mendip, prop de les Gargantes de Cheddar, es va donar a conèixer com Cheddar. Les exuberants pastures dels pujols i les coves naturals proporcionen les condicions ideals per a la cria de vaques, amb això, els formatgers van començar a fer formatges d'entre 27 i 54 kg que necessitaven 2 o 3 anys per curar-se.

Des d'aleshores, s'ha imitat a tot el món, especialment a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, on la majoria es fan en blocs, enlloc d'elegants cilindres embolicats amb tela. Però només els que s'elaboren amb la llet de les vaques que pasturen a les verdes muntanyes d'Anglaterra es mereixen realment el nom de Cheddar.

Característiques:

El mos és ferm, però tou com la xocolata, fa olor a terra i té gust lleugerament salat. El sabor varia d'una granja a una altra, però sempre presenta l'intensa dolçor de la llet, una acidesa clàssica, a vegades tocs de fruits secs i amb freqüència una explosió de sabor al paladar i un matís àcid a formatge i ceba.

Consells de degustació:

Durant generacions, el Cheddar ha estat part integral de la dieta anglesa, als sandwichs, per picar entre hores, als Ploughman's lunch (o dinar de pagès, un menú típic dels pubs que consisteix en formatge, encurtits i pa amb mantega) o exposats en grans cunyes en taules de formatges, adornats amb nous i pa cruixent. També està deliciós en salses, fos o ratllat sobre múltiples plats de verdures i carns.
Per beure és bo acompanyar-lo amb un Merlot o un Pinot Noir.

* Cal recalcar que, encara que la textura i la qualitat del Cheddar en bloc hagi millorat molt en els últims anys, mai aconseguirà la mateixa duresa i la profunditat de sabor que el formatge que es fa a ma, amb llet crua d'una sola granja.

El Cheddar es pot vendre als sis mesos, quan té una textura més tova i suau i un sabor semblant a la mantega. Als 12 mesos, la textura és més ferma, casi corretjosa, i el sabor és més intens. Als 18 mesos, la textura és més seca, a vegades amb cristalls de calci cruixents i un sabor més salat.

Fitxa tècnica:

Origen: Anglaterra a Dorset, Devon, Somerset
Maduració: 6-24 mesos
Pes i forma: 26 kg. cilindre o bloc
Dimensions: D. 32 cm a 26 cm.
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Cata:

De gust pronunciat, dolç però a la vegada amb un toc salat. De pasta més mantegosa.
L'interior té un color més tirant a la mantega.
Nosaltres vam tastar un Cheddar de granja, concretament de la West Country Farmhouse Cheddar

El vam combinar amb pernil ibèric de gla

Nou col-laborador: Naranjas Ché

És temps de fred, estem a ple hivern, i que millor per vèncer els refredats i carregar-nos de vitamina C que menjar taronges i mandarines. Ara és la millor temporada per a menjar-les ja que estan al seu millor moment.

Nosaltres gràcies a la col-laboració de Naranjas Ché hem pogut tastar les seves mandarines ecològiques, que això avui dia no té preu. Concretament Clementines, una de les diverses varietats de la mandarina.

Bonissimes de gust, ben dolces i sanes. De postres, per berenar, en suc i ben aviat a la cuina, a veure quin plat fem sa, dolç i amb la presència de mandarines :)

Directament de l'arbre a casa, gràcies Naranjas Ché!

Formatge: Maó DO

El Maó, que gaudeix de la condició de Denominació d'Origen des del 1985, prové de Menorca. Aquesta petita illa té una història molt pintoresca d'invasions per part dels cartaginesos, romans, àrabs, francesos i britànics, els quals van introduir la vaca frisona.

Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.

Característiques:

Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
(*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.

Assortiment de formatges, entre ells Maó

Consells de degustació:

Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).

Fitxa tècnica:

Origen: Menorca
Maduració: 20 dies-5 mesos
Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a 5 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Cata:

El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.

9/1/14

Crema de carbassa

La carbassa és una verdura dolça plena de minerals i vitamines i amb unes propietats molt interessants. Està composta per un 90% d'aigua, té molt poques calories però força fibra soluble (mucílag). Conté moltes vitamines com A i C i també vitamines E, B1, B2, B3 i B5. És rica en ferro, calci, potassi, magnesi, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotè (responsables del seu color taronja) i diverssos àcids com el linoleic, l'aspàrtic, l'oleic i el palmític, a part d'alguns aminoàcids.

Nosaltres per a la nostra recepta de crema de carbassa hem fet servir una carbassa del rabequet, que és la que cultiva la nostra pagesa.

Ingredients per a 2 persones:

400 g. de carbassa, tallades en dues rodelles de 200 g.
1 manat de porros
1 patata mitjana
2 formatges
sal

Elaboració:

Traiem la pell de la carbassa, aquesta varietat la té més fina i costa menys de treure per la seva forma de rodella. Pelem la patata i els porros i ho posem tot en una olla a bullir.
Ho deixem durant uns 20 minuts aproximadament amb una cullerada de sal. Podem punxar la carbassa a veure si està tova.
Una vegada cuita, hi afegim els dos formatges i triturem amb el turmix.
Bon profit!

Font: http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-carbassa

Formatge: Mimolette

A la recepta de la nostra hamburguesa casolana hi vam decidir posar formatge Mimolette, que ens vam comprar a França un dia d'aquests del pont de desembre. Anem a conèixer una mica més!

Aquest formatge dur originari dels Països Baixos, des del segle XVII es produeix al nord de França. Es fan servir els mateixos mètodes de producció de l'Edam, però es pinta amb achiote i es deixa curar un mínim de sis mesos.

Característiques:

Conforme madura, la pasta canvia de taronja brillant a marró ataronjat i la textura es fa més trencadissa. Té un sabor suau, però es va intensificant amb el temps.

Consells de degustació:

Es pot prendre com aperitiu. Servir amb qualssevol vi lleuger i afruitat, com el Côte de Beaune, cerveses, Oporto o Madeira.

França: Nort-Pas de Calais
Maduració: 3-24 mesos
Pes i forma: 2'5-2'7 kg. de bola
Dimensions: D. 16 cm a 13 cm.
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Dinar de Reis

I ja arriben els Reis, la última festa de les vacances de Nadal. En part és una pena que s'acabin perquè això implica que tornem a la rutina del treball i que no fem festa. D'altra banda però m'agrada tornar a fer àpats de verdures i la meva carn o peix a la planxa i fruita, i això que nosaltres no és que hàgim tingut molt àpats feixucs, però entre alguns dinars familiars i les sobres del Nadal, hem arrastrat més guisats i torrons :)

Doncs el dia de Reis és bonic i la nit prèvia és màgica, perquè anar a veure esperar els Reis sempre m'encomana una mena d'alegria pels regals i tristesa perquè ja sé qui són i recordo el sentiment de quan era petita i l'enyoro :)

I ara al que anava a ensenyar el menú de Reis:

Per picar:

- Una amanida: una safata amb enciam, escarola (que ara al seu temps està ben bona), tomàquet, cogombre, ravanets i carrota. Amanida amb oli d'oliva verge extra, sal i vinagre balsàmic de Mòdena.

De primer:

- Uns gambons grans

De segon:

- Uns canelons artesans: fets per unes dones de la carnisseria del poble de la meva sogre. La veritat és que els fan bons, petits això si, però ja va bé.