Tap de Cadaqués

Ohhhhhhhhhhhhh, avui he menjat un postre que és una delicatessen, uns taps de Cadaqués!!!!!!!!!
La base és un pa de pessic elaborat amb sucre, ous i farina, sucat amb almívar i amb una mica de sucre per sobre. El seu nom es deu al fet que prenen una forma similar als taps de cava ja que es fornegen dins d'un motlle cilíndric. És un dolç que es pren en el berenar o flambejat amb rom a les postres.
Jo els havia probat en una restaurant fa uns anys i em van quedar a la memòria des d'aleshores, i vaig pensar quan vagi a Cadaqués n'haig de comprar i, ves per on, el meu germà, l'altra dia, hi va  anar en bici i ens en va dur :)
Són realments deliciosos, són fins al paladar, comences amb el sucre glas en pols que els cubreix, tot esponjosos, els vas menjant i t'espera el cul del tap, que és mullat amb l'almívar i adquireix una textura més dura, del sucre glassejat.

Atributs i propietats nutricionals: És un producte amb un elevat valor energètic. El seu component principal són els hidrats de carboni, tant simples com complexos. També és una bona font de greixos i proteïnes d'elevada qualitat. Dins d'una alimentació variada i equilibrada es pot consumir ocasionalment.

Postres de fira: us presento en coco i la coca

Coco

 Dia 1 de maig, dia de les paradetes d'artesania i sobretot, les de menjar. Aquest dia venen molts artesans a vendre el seu producte: embotits, vi, mel, herbes, formatge... Tot té molt bona pinta. Nosaltres vam ser golosos i ens hi vam comprar els postres: un coco i una coca :)
Doncs sí un coco que ens va cridar l'atenció perquè era bastant gros i al meu xicot li encanten, així que ens vam quedar un parell. La veritat és que era deliciós. Per fora estava tot torradet i caramelitzat i com un xic moll, com si hi hagués clara d'ou i sucre i per dins era pur coco, però gens empalagós ni costós d'empassar, com alguns que havia provat. La veritat és que em vaig endur una grata sorpresa, i jo que no en volia menjar!

Coca reixada de xocolata

Aquesta coca reixada és de xocolata, feia molts anys que no en menjava! Lo millor que té és que està farcidíssima de xocolata, hi ha un dit de gruix d'una xocolata molt encertada, gens empalagosa. La pega és quan et menges els cantons, que hi ha massa massa :)

El meu primer granissat!

Granissat de llimona

M'encanten els granissats de llimona!!! Sobretot quan són acids i el gel és picat fi, vas remenant el gel i es va desfent així sembla que sempre tens més granissat i que no s'acaba :)

El granissat és un refresc compost de gel trossejat i un sirop que hi afegeixen, pot ser de llimona, taronja, maduixa...
Podria ser també de suc natural, encara més bo, com a les gelateries, tot i que alguns de bar tenen un sirop àcid i bo, també.

Aquest pres en una terrasseta, com va ser el cas, és una delícia que significa que s'apropa l'estiu i que encara en vindran molt més de granissats!!

A veure quin serà el més bo, faré un ranking!!!!!!!!!!!

És un restaurant situat a la Hostalets de Llers, té una sala gran i amplia. Hi vam anar a dinar dissabte ben d'hora, com els francesos :), que per cert n'hi havia forces.
Tenen carta i un menú d'uns 17 euros a triar entre quatre primers, quatre segons i postres. Hi entra el vi, l'aigua i el pa.
D'aperitiu ens van servir uns musclos amb una vinagreta de pebrot verd, tomàquet i ceba força bons, acompanyats d'unes olivetes d'anxova, que baixaven bé.

Vam menjar de menú ja que els plats de carta eren bastant cars i com que vam veure que hi havia alguns plats del menú atractius ja ens va anar bé. De primer uns pebrots del piquillo farcits de bacallà. No eren massa bons: el pebrot era dur i el relleno de bacallà no es notava massa, eren bastant insulsos. Me'ls  van dur acompanyats d'una salsa de crema de llet i espinacs que no estava malament, tot i que prefereixo la típica amb crema de llet, ceba i pebrot escalivat.

De segon conill a la brasa amb all i oli, quan el vaig veure a la carta ja m'imaginava un all i oli d'aquells tan bons i casolans, i això em va fer decanta'm per demanar-lo. El plat era molt generós, tot i que, pel meu gust, prefereixo menys quantitat i més qualitat. Hi havia dos talls de conill (això està bé, normalment te'n serveixen un), uns bolets aigualits, una rodella d'esbergínia enfarinada i molt mal fregida, tenia un excés d'oli i unes patates fregides d'aquestes congelades. L'all i oli no era casolà tampoc però barrejat amb el conill passava bé, també el vam untar en una llesca de pa, no massa bona la veritat.

 Per acabar el postre: tiramisú, d'aquests de planxa, amb un to accentuat de cafè, adornat amb nata muntada d'esprai i una cirereta i una ziga-zaga de sirop de cafè. Vam quedar ben tips però no gaire satisfets! Això sí l'amo que és també qui agafa la nota era molt agradable, et pregunta com va tot, això s'agraeix. :)

Arrós de verdures a l'estil Ramon :)

Aquest és un arrós que jo no havia probat mai, i tot que tots sabem que l'arrós es pot fer amb tot tipus d'ingredients, trobo que aquesta combinació és molt encertada. La primera vegada que el vaig tastar a casa dels meus sogres em va agradar molt i ja és un plat que hem incorporat en el nostre receptari.

Ingredients per a dos persones:

• 1 carbassó gran
• 1 esbergína grosseta
• 2 tasses d'arrós rodó perla
• 4 salsitxes de porc
• 8 rodelles de xoriç ibèric
• Sal i pebre
• Oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Primer posem l'arrós a bullir, nosaltres vam fer servir arrós rodó perla de Pals. El coem entre 15 i 17 minuts que és el que aquest gra necessita.
Mentre bull, tallem totes les verdures a daus petits i les posem a fregir en una paella untada amb oli d'oliva verge extra, un xic de sal i pebre.

Per altra banda, en una altra paella, fregim les salsitxes prèviament tallades a rodelles, que així quedin ben daurades i cruixents per tots costats.

Quan ja les tenim cuites, apartem i a la mateixa paella hi fregim el xoriç.

Reservem aquest l'oli que surt del xoriç, que en donarà un gust molt bo al plat.

Una vegada l'arrós bulli, el colem, el passem per aigua i el barrejem a la paella de les verdures on també hi afegim les salsitxes i el xoriç, amb l'oli que teníem reservat. Salpebrem la mescla.
Remenem tot que agafi el color característic i gust i ja es pot servir!!

Bon profit!!!

Restaurant Alt Empordà

Les aigues del dinar

Diumenge passat, vam anar amb els meus pares, germà i xicot a un restaurant on ja hi havíem menjat altres vegades, però ara feia molt que no hi anavem. Inicialment, al arribar, molt bé, t'acompanyen a la taula, molt ben parada, el local molt nou, acollidor i amb molta llum. El personal, això sí, no és de la terra, però serveixen bé i educadament. En un principi et porten les cartes, però nosaltres vam demanar el menú que no te l'ofereixen sinó i ja portavem la idea de fer-lo perquè sabiem que el feien.
Abans de les aigues et servien una safata amb pans precuits congelats, d'aquells que has de posar al forn, un plat de patates chips d'aquestes de bossa i olives pelotin, no massa bones. Per cert el pa un pèl massa torrat (massa estona al forn), tot i que no era fullola almenys.

Pa i aperitiu per picar

És un menú de 20 euros molt complert i bé. Tens un pica-pica a base de marisc: musclos al "ajillo", calamars a la romana, llagostins salats i cloïsses a la marinera. Tot estava bonissím, els musclos quedaven ressaltats pel gust de l'all, els calamars a la romana eren delciosos, gens tiragunyosos i un arrebossat molt ben fet, amb ou i farina, els llagostins salats normals, és el que menys em va agradar, tot i que els servien amb una salsa cocktail molt fina i encertada i unes cloïsses amb una salsa molt gustosa, d'aquelles per sucar-hi pa, que ja ho vaig fer ja :)

Entrecot amb salsa de jabugo

De segon, després de molt pensar-m'ho, vaig optar per un entrecot amb salsa de jabugo. Em va semblar original la salsa, la veritat és que no l'havia vist en cap restaurant. I, tot i que, quan em van servir el plat, vaig pensar, uf, t'has equivocat demanant-lo, conforme me l'anava menjant cada vegada m'agrada més. He de reconèxier que la salsa era forta, ja es veu pel color, però és que el pernil ja l'ha de tenir aquest gust fort. A més, també em va tirar enrera el pernil tallat que hi havia a sobre la carn al primer moment de veure-ho, però després t'ho menjaves tot barrejat i era sorprenent. L'acompanyació també era original, era com una dauphinois, però, en el lloc de la patata hi van posar porro. Quedava estrany però bo, que és el que conta ;) I la poca salsa que va quedar també va ser sucada pel pa!

El pernil que ens van posar era gustós i bo, no si era el mateix que tenien exposat, un de 5 jotes de la Jabugueña, em quedaré amb el dubte millor, per si de cas...

Sorbet de llimona

Finalment,  el postre va estar molt bé: un sorbet de llimona artesà. Boníssim i casolà totalment, fins i tot vaig trobar un pinyol de llimona :). Però valia la pena, tenia un toc àcid tal com m'agrada a mi i un gust fi i una textura ben encertada, tot i que la presentació no era massa bona.

Tots els altres plats que vaig anar veient tenien bona pinta, vaig probar l'arrós negre del meu pare i estava molt bo i fet amb gambes fresques, boníssimes!

La relació qualitat preu és més que bona, ja que han fet un preu molt ajustat pel que t'ofereixen.

König del Cul de la Lleona

Focaccia de verdures i formatge blau

Avui tornem al könig, però en aquest cas, en el que fan focaccies, n'hi ha un munt per triar, jo acostumo a demanar sempre la 23, que és a base de verdures: albergínia, carrota, xampinyó, carbassó, ceba i espàrrec de jardí fets a la brasa i acompanyats de formatge blau. La veritat és que queda boníssima i passa molt bé, és molt lleugera. Això es deu al tipus de pa pla procedent d'Itàlia anomenat focaccia. Està feta amb farina, oli, aigua, sucre, sal i llevat. Queda molt esponjosa, tot i que al calentar-la, per servir-la, queda més sequeta.
 Vam acompanyar la focaccia amb unes patates braves, com no, i uns sticks de mozzarella amb salsa brava per sucar bastant encertada. De les patates braves ja n'haviem parlat en una altre post anterior, segur que us enrecordeu perquè estan de vici ;)

Gelat d'avellana a l'antiga

Com a colofó del sopar, vaig demanar un gelat d'avellana a l'antiga, sublim!!!! Només l'he vist en aquest könig també i és una delícia. Té un gust d'avellana torrada i una textura suau,cremosa i airejada amb trossets d'avellana. És d'una untuositat inmillorable, ni massa dens ni flonjo. Te'l serveixen en una tulipa de neula, una neula dura i cruixent, amb aquell toc torrat com caramelitzat, és una bona parella del gelat. Ambdues coses són de gran qualitat. Es nota que és un gelat artesà. És un del millors gelats que he menjat, el disfrutes a cada cullerada! :)

Dürüm de barri

Dürüm de vedella

Us poso la foto d'un Durum, que la veritat, no té molt a comentar per si sol, ja que aquest precisament no és un bon exemple de bo ni ben fet. Per començar, estava massa buit, faltava carn, les verdures bé, tot i que es notaven massa degut al dèficit de carn. De verdures portava lo típic: enciam iceberg trinxat, tomàquet a làmines finíssimes, blat de moro i remolatxa. Vaig triar salsa blanca, massa líquida i aigualida i també picant, sort d'això, que sinó, entre poca carn i, a més sossa, i les salses, pobre durum! A sobre estava fred amb tant verd fresc i no va passar, com s'acostuma a fer, el durum per la planxa una vegada fet, que fa que quedi calentet, més cruixent i més bo!
Un sopar de dijous de Setmana Santa un xic decebedor, sort que venien més dies de festa i de teca bona :)
Aprofitaré doncs per parlar del dürüm que en turc significa "rotlle"; és un pa molt utilitzat en la cuina turca i s'elabora amb farina de blat, aigua, oli vegetal i un xic de llevat. Té una forma aplastada i rodona d'uns 30 a 70 cm aproximadament de diàmetre.