Dormim a @canbodepau

A Salt hi trobem un Bed&Breakfast preciós, Can Bo de Pau. Unes habitacions molt ben decorades i amb molt d'encant distruibuides en una casa antiga al vell mig de la ciutat. La casa en si ja és acollidora però el tracte rebut per part dels que atenen encara la millora.

Nosaltres vam dormir-hi la nit que anavem a veure una obra de la Temporada Alta de Salt, un teatre petit però on s'hi fan moltes bones obres.

Vam estar molt tranquils i vam dormir molt bé a l'habitació. Com a curiositat cada habitació té un nom d'una canço d'en Lluis Llach. I l'endemà ja ens va venir a preparar un esmorzar de senyors;

- Un suc de taronja natural

- Pa de pagès recent fet de la fleca, cuit amb forn de llenya

- Croissant artesà del flequer, deliciós

 - Embotits artesans de la Garrotxa: fuet, llonganissa, xoriç, botifarra d'ou i blanca

- Selecció de formatges: manxec, brie, semi i amb ametlles

- Confitures casolanes, mantega i mel
- Fruita: plàtans, pomes i kiwis

- Cafè, llet i infusions
- Xocolata en pols i en tableta

- Cereals normals i ecològics i galetes

- Iogurts de la Fageda

La veritat és que varem emsorzar perfecte, amb les llesques de pa que ens varem torrar, ben sucades amb tomàquet, flors de sal i un bon oli d'oliva verge extra i molt ben acompanyades de l'embotit i els formatges.
Varem acabar amb una mica de dolç fent el croissant amb les seves melmelades, bonissimes, sobretot la de prèssec i un cafè amb llet.

Producte de proximitat i ben treballat. Un esmorzar excel-lent en un entorn molt bonic i amb un tracte esplèndid.

Gràcies per tot!!

Sensorium, la gala del surrealisme

Sensorium és un esdeveniment que celebra la petjada deixada pel surrealisme a la Costa Brava. Va tenir lloc a Portlligat,  a la Villa Ses Vistes. Un emplaçament de luxe en un entorn paisatgistic fantàstic. Nosaltres vam poder gaudir de les meravelloses vistes de la posta de sol de Portlligat tot prenguen un Gintònic de la mà d'un cocteler de la pròpia casa de Ginebra mundialment reconeguda.

Seguidament hi va haver un menú secret elaborat per alguns chefs catalans i italians com el premium xef Arturo Dori.

El sopar consistia en diferents platets i pica-pica que anaven traient i repostant.

Del chef italià va poder provar, com no, el seu risotto, que cal dir que estava molt ben cuinat. Cremós i molt gustós. Ben presentat en una ampolla de vidre fosa i un tomàquet cherry i una fulla d'alfàbrega.

Vam continuar amb tastets de diferents formatges: roquefort, brie, un d'ovella, un de vaca i un manxec.

També uns pebrots confitats farcits de formatge, una de les millors coses del sopar.

Salmó fumat excel-lent, un pernil ibèric passable.
Torradetes de foie, comptades aquestes :)
Uns conos farcits també amb una mousse de foie, bons.

Algunes carns:
Magret d'ànec amb confitura, hamburguesetes amb ceba fregida cruixent, tacos de pollastre marinat.

I per culminar l'àpat un cafè de Lavazza, curiós, te'l servien en una tassa de cap per avall i quan la giraves, sorpresa, hi havia la mousse del cafè. S'aguantava perfectament. La veritat que la presentació és bona i el gust que té i la textura flonja són una passada. Segons ens van comentar va ser una col-laboració amb Ferran Adrià i l'empresa italiana.

Va estar bé veure gent diversa en una casa preciosa i luxosa. Molt de glamour repartit pels jardins de la piscina tot picant i beguen gintònics, ja que no hi havia altra beguda que no fos alcohol. Jo vaig anar tota la nit a base de tòniques, sort que fa poc que he descobert que m'agraden.

Una dada important de la festa surrealista era el dress code, havies de portar un tocat amb inspiració. Jo m'hi vaig posar fulles, tal com llegiu, de debò ;)

I per acabar la nit, a dormir a Cadaqués, un poble amb un encant especial :)

Formatge: Le Padirac

Aquest dissabte vam degustar un altre dels formatges francesos: Le Padirac, Pérail de Brebis, de la casa Étoile du Quercy.
És un formatge de Loubressac (Lot) fabricat per la formatgeria Verdier. Es tracta d'un formatge elaborat a partir de la coagulació de la llet crua d'ovella. L'escorça del formatge és suau i sol tenir un pes d'uns 150 grams. És un formatge associat al Roquefort però de gust més suau.
És un formatge de pasta tova, escorça blanca de fongs i gust pronunciat. Un gust i olor lleuger a amoníac, que en aquests tipus de formatges pot passar. Anem a veure per quina raó (*).

França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: rodó, 150 grams
Dimensions: D. aproximadament d'uns 7-9 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Fromagerie Verdier


A partir de 1973, amb una producció de deu tones, el Pérail (llet crua i sense barrejar) va tornar a aparèixer als carrers, restaurants, salons, mercats i supermercats,  sota la direcció d'una antiga família d'agricultors de la vall de Durzon (Aveyron), recentment emancipats, per primera vegada, una granja familiar destinada exclusivament a un ramat d'ovelles en l'elaboració d'aquest formatge amb fins comercials.

(*) L'olor a amoníac pot aparèixer en formatges elaborats amb llet crua o pasteuritzada d'escorça florida, com ara el Camembert, el Brie i també els d'escorça grisa com el Saint Maure.
 
Aquesta olor prové d'un procés químic i  microbiològic que es produeix com a conseqüència de la degradació de les proteïnes. Les floridures blanques, que deliberadament s'addicionen a la part final de l'elaboració d'aquests formatges, són grans consumidors de proteïnes. En anar-les consumint a poc a poc, van trencant les molècules en un procés conegut com protòlisis. És aquest procés de trencament progressiu el que genera les molècules d'amoníac. Això que passa microscòpicament, es reflecteix macroscòpicament en una evolució del formatge cap a més cremositat o untuositat.

Un Camembert al punt, per exemple, té una olor peculiar que es pot assemblar a l'humus del sòl d'una fageda, una cova, bolets, etc. però arriba un moment en que el següent pas de la maduració és l'olor a amoníac, el qual es fa dominant. Això ens indica que el formatge ha superat el seu punt de consum òptim. Un lleu olor amoniacal no és preocupant, però si és excessivament intens i en boca és el sabor predominant, el formatge està per tirar. Així que quan compreu aquests formatges als supermercats, molt de compte amb les dates de caducitat. 

Tortilla mexicana i nachos

Ahir vam menjar unes tortillas mexicanes. Gràcies a les tortillas de la Despensa mexicana i al xoriç cedit per Espuña ens hem preparat unes tortillas amb xampinyons fregits i formatge desfet.

Ingredients per a 4 tortillas:

250 g. de xampinyons
350 g. de formatge francès Couloummiers
un paquet de fils de xoriç Espuña
4 tortillas de la Despensa Mexicana

Elaboració:

Primer agafem els xampinyons, els rentem ben nets i els laminem.

Els posem a fregir en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra.

Quan els xampinyons estiguin un xic cuits, posem el xoriç en una altra paella per anar-lo fregint. Una vegada tot cuit, posem la mescla en una tortilla, hi afegim el formatge desmenussat i l'enrotllem.

Tortilla amb xampinyons, formatge i fils de xoriç

Per acompanyar les tortillas es poden agafar uns nachos també de la Despensa Mexicana i podem posar-hi trossets del formatge emprat per la mescla anterior. Ho desfem al microones un minut i ja ho tindríem!

Nosaltres en aquesta ocasió hem optat per provar aquest formatge francès, tot i que sempre solem elaborar aquesta recepta amb provolone. Cal dir que ara ja ho hem tastat, queda molt millor amb provolone, ja que aquest tipus de formatge té un gust massa potent que emmascara els altres ingredients.
Anem a comèixer un xic més aquest formatge francès;

LLet: Vaca
Tipus: pasta tova, escorça abellutada
Matèria Grassa: 45%
Maduració: 1 mes
País d'origen:França
Regió:  Île-de-France

Aquest formatge més molt semblant al Brie i s'elabora a fàbriques prop de Paris. No té una recepta estàndar, amb la qual cosa mai se li ha concedit una DOP. Es pot fabricar artesanalment o industrialment.
És un formatge amb l'escorça blanca de Penicillium candidum comestible, i abellutada, sovint desigual, que al madurar forma petites taques marrons. Té un lleuger aroma a bolets i nou i quan més madurat més fort de gust.

Cata: al meu gust el vaig trobar molt potent, potser estava més madurat. Si ens fixem amb les taques marrons ja seria el cas. Té un gust fort al paladar i persistent, amb un toc d'astringència.
Untat amb una llesca de pa de pagès s'ha de degustar de meravella.

 

Formatge: Brie

Mireu quina meravella de safata de formatges que m'han portat els meus sogres d'Andorra. És que ens agrada molt el formatge :)

En aquesta ocasió provarem formatges francesos.
avui hem començat per un Brie, de Le Rustique (una marca comercial de formatges francesos pasteuritzats industrials).

El Brie és un formatge de pasta tova elaborat amb llet de vaca crua. El seu nom prové del lloc d'on procedeix, la Brie, a la regió de l'Illa de França.
Està cobert per una capa suau totalment comestible formada per un fong (Penicillium Candida) que aparèix durant el període de maduració. La pasta és d'un color marfil i la seva textura és cremosa. De gust força intens, desprèn un lleuger olor a amoníac.

Aquest formatge i el camembert són semblants tot i que tenen un caràcter propi i diferenciat determinat pel tamany, la microflora, el clima únic i el past.

A gust personal m'ha agradat, l'he trobat de sabor intens i amb un lleuger gust a humitat.
Això si, s'ha de consumir a temperatura ambient.

Coulant de carn de cavall amb nucli de crema de ceba, Brie i cervesa al toc de mel acompanyat d'una sopeta de parmentier

Ingredients per al coulant de carn:

• 100 grs de carn de cavall picada
• 1 ceba petita de Figueres
• 1 cullerada sopera de mel
• 50 grs de formatge Brie
• 1/2 llauna de 33 cl de cervesa
• oli, sal i pebre

Ingredients per a la sopeta de Parmentier:

• 1 cullerada de postres de mantega
• sal, pebre i nou moscada
• 1 patata petita, d'uns 50 g.
• 50 ml de crema de llet  

Preparació del coulant:

En primer lloc començarem preparant la crema de ceba.

 

Per això, pelarem i picarem una ceba i la posarem a caramel·litzar amb abundant oli d'oliva, sal i pebre a foc ben lent i una cullerada sopera de mel.

 

Una vegada la ceba estigui caramel·litzada, hi afegirem el formatge brie tallat a bocins ben petits i la mitja llauna de cervesa i l'anirem remenant contínuament a foc lent fins que s'hagi reduït completament i s'hagi evaporat tot l'alcohol, quedant-nos així una mena de salsa més homogènia.

 

A continuació, buidarem la barreja en un pot per tal de batre-ho tot amb un minipimer i deixar una mena de crema que no sigui gaire espessa per tal que pugui vessar-se en quan es trenqui el coulant amb la forquilla.

 

Per preparar el coulant, ens servirem d'un motlle de flam que tinguem per casa. 

Salpebrem la carn picada i la barregem bé amb una mica d'oli d'oliva. A continuació, agafarem el motlle i hi posarem la carn picada a la base i tot al voltant de les parets del motlle.

 Quan haguem folrat la part interior del motlle, buidarem a dins la nostra crema de ceba, formatge i cervesa i l'emplenarem fins a dalt.

Finalment, només ens quedara crear una tapa de carn al motlle i posar-ho al forn a poca temperatura (uns 170 graus) durant uns 10 o 15 minuts.

Mentre se'ns està fent el coulant dins el forn, prepararem la base per acompanyar aquest plat tant especial. Una mena de sopeta que elaborarem a partir d'un parmentier de patata més líquid.

Preparació de la sopeta de Parmentier:


Pelem la patata i la tallem a daus molt petits.
Els posem en una paella on hi haurem posat una cullerada de mantega. Barregem tot i anem coent fins que veiem que la patata es comenci a desfer. La triturem amb l'ajuda d'una batedora i hi incorporem la crema de llet, un xic de sal, pebre i un toc de nou moscada. La posem de nou a la paella uns cinc minutets més i ja tindríem la sopeta.

Emplatat:

Ara ja podrem desmotllar el coulant i anar per emplatar-lo. Agafarem un plat, hi buidarem la nostra sopa de parmentier i hi posarem el coulant al bell mig.

 
Amb aquesta recepta participo al concurs de Receptes amb Cervesa per a Blogaires!

Divendres, sopem al Konig

Ahir a la nit, una de les més caloroses d'aquest estiu, vam anar convidats pels meus pares al Konig!

Fantàstic, vam demanar diferents entrepans acompanyats d'unes braves, com no :)

Per beure la cervesa artesana feta per ells, la Konig, que sembla ser que és bona, a mi no m'agrada la cervesa. Jo acostumo a beure aigua ben freda.

Vam començar amb les patates braves, bonissimes, per no variar. Les millors que he provat.

 

  
Com a entrepans; jo vaig optar per un llom amb formatge brie i salsa "cafè Paris". Era bo, dos talls de llom a la planxa amb formatge brie fos i la salsa. Era com una espècia de maionesa amb herbes. Combinava bé.

El meu pare es va demanar una hamburguesa amb pinya, bacon i formatge. Una barreja de sabors dolços i salats.

I la meva mare i en Ramon es van demanar un rodó de vedella amb formatge de cabra, ceba caramelitzada i nous. És molt bo aquest també d'entrepà.

Després vam fer una gelat, tot passejant i amb les sardanes de la Rambla de fons i cap a casa, a mirar una pel.lícula, Rec 3 :)