Cuina mexicana: xile amb carn i frijoles

A la meva parella i a mi ens agrada el menjar mexicà. Des que vivim junts hem elaborat diversos plats mexicans, i a més a partir del viatge a Mèxic, concretament a Riviera Maya, encara ens va agradar més.

Doncs aquest passat cap de setmana hem decidit fer un plat nou. Una improvització a base dels ingredients que teniem per casa, però el resultat ens ha semblat prou satisfactori.

Ingredients per a 2 persones:

1 botifarra de porc
1 pot de frijoles negres refregits La Costeña
2 cebes mitjanes de figueres
all i julivert Gourmet Garden
xile Gourmet Garden
coriandre Gourmet Garden
2 cullerades soperes de tomàquet fregit o de ketchup
oli d'oliva verge extra
sal i pebre
arrós Sundari Thai, per acompanyar

Elaboració:

Primer posem la ceba a fregir, ben picadeta, amb oli d'oliva verge extra, sal i pebre.
 

Posteriorment hi afegim la botifarra sense pell i esparracada.

Barregem i hi afegim el ketchup.

Més tard hi incorporem les diferents espècies com l'all i julivert, el coriandre i el xile.

De xile n'hi ha d'haver força quantitat ja que la gràcia del plat és que surti picant.

Mesclem bé i evoquem els frijoles refregits.

Remenem la barrega i emplatem. Nosaltres hem fet un flam d'arrós Thai, un arrós molt aromàtic, per acompanyar el plat.

[Viatge #NY] Two slices and a can please! ;)

Una de les coses que ens va cridar l'atenció dels blogs que havíem llegit de gent que havia anat a Nova York, és que deien que a tot arreu podies trobar fàcilment pizza, donuts o menjar per emportar de qualsevol dels múltiples carrets que hi ha als carrers o de petits establiments que ofereixen 3 o 4 productes per menjar on entres, demanes el que vols i t'ho emportes menjant pel carrer tot xino-xano.

Potser una de les porcions de menjar per emportar més conegudes sigui la pizza novayorquina. I a Manhattan trobem petits establiments on fan una oferta molt bona: "two slices and a can", és a dir, 2 llesques, porcions, de pizza i una llauna de refresc per un mòdic preu de 2'95 dolars. Imagina, no arriba ni a 1 dolar cada aliment.
Per tota l'illa, hi ha forces botigues petites on únicament tenen un taulell i algun lloc per seure amb porcions de pizza de 3 o 4 gustos diferents i neveres amb  una bona varietat de refrescos. Tot i que no fan aquesta oferta a arreu si que, per un ventall de preus que pot anar d'un dòlar i mig a 3 o 4 dòlars com a màxim, en funció de la botiga, pots comprar un parell de triangles de pizza, d'uns 25 cms de llarg per un pam d'ample i un refresc a la teva elecció. Fàcilment un triangle de pizza et pot costar 1 dòlar.

Nosaltres un dia que tornàvem de visitar la part sud de Manhattan, ja al capvespre, vam fer una parada per recuperar forces i posar-nos entre pit i esquena una mica de teca i poder dir allò de "two slices and a can of soda!!" ;)

I al contrari del que ens pensàvem, no sé si perquè ja teníem gana i feia massa estona que caminàvem, vam trobar la pizza boníssima! A més, tenien uns pots amb una barreja de pebres diversos que li acabaven de donar un toc especial molt bo. :)
Una forma senzilla, ràpida i econòmica de fer una parada, menjar alguna cosa i seguir amb el teu camí.

El local era petit, amb una barra petita per demanar i una barra baixa amb cinc o sis cadires per seure de cara al carrer mentres menges la pizza.Aquest local quedaba en un carreró entre la 8a i la 7a avinguda.

Carn de vedella Angus

Avui us parlaré sobre la carn de vedella i concretament de l'Angus. En un post anterior us comentava que vaig provar una hamburguesa d'Angus i em va encantar, doncs ara anem a conèixer-la una mica més.

La raça Angus prové d'Escòcia, concretament d'Angus, localitat que li dóna nom.

La gran expansió d'aquesta raça es va produir al segle XIX i és freqüent trobar-la a Argentina o Uruguay on se l'anomena Aberdeen Angus i a Estats Units i Canadà on es denomina Angus Negre.

Els animals de la raça Angus, raça pura, es caracteritzen per tenir un pèl negre, o vermellós a vegades, i sense banyes.

Aquestes vedelles són criades en llibertat durant el primer any o any i mig i després són alimentades amb blat de moro o cereals per tal d'aconseguir la infiltració de greix entre els músculs. Així doncs es tracta d'una carn molt tendra, sucosa i saborosa amb greix intravetat, que és el que li proporciona aquesta palatabilitat. Cal dir que el tipus de greix que conté és insaturat, és a dir, bo pel colesterol.

Nosaltres aquí no en trobem gaire al mercat, tot i que cada vegada més algunes carnisseries n'exporten de Nebraska (Estats Units), on la seca cria és més acurada, i, fins i tot ara, algunes n'estan intentant criar amb vedelles d'importació provinents d'Escòcia.

Torró de cereals i xocolata

Dic de cereals primer perquè en teoria sempre s'ha de posar l'ingredient predominant per ordre de quantitat en ua etiqueta no? Doncs aquí het fet el mateix. El cas és que he intentat gastar uns cereals que ens semblen un xic sossos amb xocolata, un ingredient que pot fer passar millor.

Ingredients:

• 1 tableta de xocolata fondant
• cereals, els que admeti la xocolata

Elaboració:

Fonem la xocolata al bany Maria o al microones, a intervals per tal que no se'ns cremi.

Disposem la xocolata en un motlle prèviament folrat amb un paper d'aquests pel forn.

Hi evoquem tants cereals com xocolata tinguem per barregar i que ens qualli.

Deixem refredar i desmotllem.

 La veritat és que de gust és més bo del que ens pensavem. Els cereals són un mix de flocs de blat, mill, panses i avena (tipus muesli) i amb la combinació de la xocolata hi casen perfectament.
A més podríem dir que és un torró més sa o també el podem tallar-lo com per fer-ne barretes.

[Viatge #NY] @shakeshack : #hamburgueses de qualitat

Abans d'anar a Nova York i a través d'altres blogs de gent que havien fet el viatge abans que nosaltres, ens vam informar una mica amb les recomanacions que feien de llocs on havien anat a menjar i de tot allò que s'hi oferia per poder fer-nos la nostra guia gastronòmica particular en un petit mapa.

Un d'aquests llocs era la cadena d'hamburgueseries Shake Shack (@ShakeShack). Als Estats Units, hi ha un munt de llocs on pots trobar una bona hamburguesa, ja que al contrari del que un es podria pensar, no només existeixen les grans cadenes de fast food com Mc Donald's (@mcdonalds) i Burguer King (@BurgerKing).
Existeixen altres cadenes de més qualitat, com "5 Guys" (ja en parlaré més endavant) i la que ens ocupa, "Shake Shack" i tot un repertori de petits locals on ofereixen cartes d'hamburgueses casolanes, que donen mil voltes als auto-proclamats "abanderats de les hamburgueses" que s'han expandit arreu del món.

La cadena Shake Shack es remunta a l'any 2000, on aprofitant la renovació del Madison Square Garden a la ciutat de Nova York, van muntar-hi un carret de hot dogs i hamburgueses. Com que van tenir èxit, el 2004 van decidir obrir el primer local allà mateix, amb la única intenció de ser un únic local on poder menjar. Degut a la gran acceptació i l'èxit del seu menjar, aviat ha esdevingut una cadena amb uns 63 locals que s'ha acabat expandint a altres països.

Doncs aprofitant que aquell dia vam anar a visitar la part sud de Manhattan, el Battery Park, el Ferry que va a Staten Island, l'estàtua de la Llibertat i la tristament coneguda Zona Zero, vam fer parada per dinar a un Shake Shack.

Situat en plena zona financera, just al costat de Battery Park, vam trobar un local d'aquesta franquícia. No sé si perquè a la gent els hi agraden molt les seves hamburgueses o bé perquè era hora punta de dinar, la qüestió és que el local estava ben ple i amb una cua de gent considerable.

Després de consultar la seva pàgina web, ens adonem que no es tracta d'una hamburgueseria qualsevol. Salta a la vista al moment que cuiden els ingredients de la seva carta, on totes les seves hamburgueses són 100% de carn de vedella d'Angus, cansalades fumades amb fusta de pomer i llimonades naturals.

La veritat és que el servei és ràpid, la cua avançava sense pausa davant l'eficiència del personal que ens servia. No hi havia turistes, diria que érem els únics "guiris" a la rodona, i tothom tenia molt clar el que volia: arribaven, demanaven i pagaven al moment.

Un detall curiós d'aquí, és que després de demanar i pagar, et donen una mena de comandament amb llumetes per tal que puguis sortir a fora a consultar el mòbil i et puguin avisar tant bon punt surti la teva comanda de la cuina.

Una manera curiosa i molt pràctica d'avisar-te, de forma ordenada, sense crits i que t'assabentis al moment que ja pots passar a recollir-ho sense que allò sembli un camp de batalla amb la quantitat de gent que hi havia.

De tota la seva carta, nosaltres ens vam demanar l'Smoke Shack, consistent en una hamburguesa de carn 100% d'Angus, amb formatge, amb bacon fumat amb fusta de pomer, pebre picat de cirereta i la seva salsa Shake.

La carn era deliciosa, amb un gust pronunciat i complementat amb l'exquisit gust del bacon, molt cruixent i poc oliós. Tot plegat al punt de pebre i acompanyat de la salsa, boníssima, una mena de barreja entre maionesa i mostassa dolça que no vam saber identificar de què estava feta.
Per beure, una llimonada natural i una cola. Tot plegat ens va sortir per menys de 20 dòlars.

Una gran experiència, una de les millors hamburgueses que hem provat mai i sense cap mena de dubte, la millor de totes les que vam provar durant el nostre viatge. La veritat, si no fos perquè hi continuava havent molta cua, ens hi hauríem tornat a posar per repetir.

Arriba la Trendy Mug de la mà de Teterum

La Trendy Mug és una tassa de vidre reutilitzable. De disseny austràlia, són unes tasses que no només són boniques sinó que ajuden a la inserció laboral, ja que les fan persones amb algun tipus de discapacitat.

Porten una cinta de silicona per mantenir la temperatura i una moderna tapa que no permet deixar vessar ni una gota de té.

Ofereixen la tassa en dos colors, rosa i turquesa i ve amb un curiós packaging recicable i les seves instruccions.

Ara per la compra de la Trendy Mug, marca Joco, Teterum us regala una infusió de les seves. Teterum també forma part d'un projecte solidari. I a més ara són la única botiga on-line de té on es pot comprar aquesta tassa.

Sabieu que el té ha passat a la llista 2015 de "trendy food", és saludable :)

La veritat és que veure't un té amb aquesta tassa té el seu encant, a part que, a la vegada estem reciclant. Si fem servir la tassa no fem ús de vasos de plàstics i això és bo pel medi ambient. A més podem fer servir el seu envàs com a llapisser o per guardar cosetes.

Blog invitat a @Laranadeazucar

Aquesta setmana sóc la invitada del blog de la semana a La rana de azúcar. Es tracta d'un blog de gastronomia, un lloc on compartir, passar una bona estona i gaudir de bones receptes.

La iniciativa de que cada setmana l'Isabella publiqui una entrevista amb un blogaire la trobo molt interessant, tant per saber més de la persona que hi ha darrera aquell blog que tant ens agrada o simplement per conèixer blogs nous i gent nova, de ben segur interessants.

Així doncs aquesta setmana m'ha tocat a mi, gràcies Isabella per la oportunitat i per donar a conèixer un xic el meu blog!

Pastís Saint Honoré

El pastís Saint Honoré és típic de França i rep el seu nom en honor al sant patró dels pastissers, el Sant Honoratus d'Amiens (Saint Honoré), bisbe de la diocecis d'Amiens. Tot i que altres afirmacions diuen que el nom prové del carrer on es localitzava la pastisseria que aquests pastissos, la rue de Saint Honoré a Paris.

S'elabora amb lioneses farcides de crema i cobertes de caramel cruixent muntades en una base cílindrica de pasta choux i nata muntada ensucrada.

La pasta choux o pasta de lioneses és una massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, com el cas d'un brunyol o al forn, com és el cas de les lioneses.

La recepta pertany a la reposteria tradicional francesa tot i que amb un toc de modernitat.

A l'hora de menjar-la és un constrast de textures i sabors, ja que tens el cruixents del caramel que cobreix les lionese, amb la suavitat de la pasta choux i la dolça i fina crema del seu farciment. De base també cruixent però amb un fons suau de la nata cremosa i airosa.

Nosaltres diuemenge per a celebrar l'aniversari de la meva mare varem encarregar un Saint Honoré a la Pastisseria Parc Bosch, on fan unes dulces bonissimes i de qualitat. El varem anar a buscar a la pastisseria, recent fet i sortit de l'obrador. La presentació, tal com podeu veure, és excel-lent.
Cal dir que el preu d'aquest postres no és barat però en aquesta pastisseria la relació qualitat-preu és molt correcte.

I així vam celebrar, un any més, l'aniversari tots plegats amb un bon àpat, el postres preferit de ma mare i molts regals, se'ls mereixia.