Aprofitant l'Instagram de Port de la Selva, i després de passar un matí pujant al Monestir de Sant Pere de Rodes, que és impressionant i les vistes, una passada, amb el trenet i fent un vol pel poble, ens vam quedar a dinar a Ca la Tina.
Al meu pare li feia gràcia, ja que ell hi havía treballat i s'hi quedava a dinar. Vam preguntar a la guia i ens dir que segurament era aquest restaurant el que deia ell que recordava.
És un restaurant de menú casolà, bona relació qualitat-preu per ser el cap de setmana, to i que algunes coses podrien millorar. Aquell dia com que hi feien el SonarKids tenien ple i això que el restaurant és gran i disposen de varis menjadors.
El menú de dissabte era de 15 euros, sense IVA però. Això enganya un xic, sempre has de llegir la lletra petita.
Nosaltres vam provar:
- Fideuà, acompanyada d'all i oli (de pot)
- Sèpia amb patata i pèsol: molt ben guisada la sèpia, va quedar molt tendra i el suc molt bo
I de segon tots vam optar pel peix fregit: una mescla de sorell, capellans i anxoves fregides. El sorell tenia un gust a mar deliciós i l'anxova bonissima així fregida.
El pa, ja ho veieu, congelat i posat al forn, torradet.
De postres vam fer un pastís de nata i nous, em vaig quedar l'últim que quedava.
Era normal, me l'esperava més bo.
En Ramon va agafar, en falta de més pastissets, les maduixes amb nata. Nata d'esprai :(
Una nota negativa, que suposo que era per la gran quantitat de gent, que no donaven a l'abast, va ser que el primer plat ens el van servir molt ràpid, el temps de rentar-me les mans i ja el teníem a taula, però, en canvi pel segon plat vam haver d'esperar casi tres quarts d'hora i a mi l'espera no m'agrada. Em desespera, si tinc gana perquè tinc gana i sinó també :)
En definitiva el tracte va ser bo, un restaurant de tota la vida on no hi ha ni carta de menú, t'ho diu de paraula, que així sempre em queda aquella sensació de: I si es deixa algun plat? Perquè després a la taula del costat em va semblar sentir un plat que a mi no m'havia dit :( Crec que és millor que et donessin tan sols un paper amb el menú escrit.
Al meu pare li feia gràcia, ja que ell hi havía treballat i s'hi quedava a dinar. Vam preguntar a la guia i ens dir que segurament era aquest restaurant el que deia ell que recordava.
És un restaurant de menú casolà, bona relació qualitat-preu per ser el cap de setmana, to i que algunes coses podrien millorar. Aquell dia com que hi feien el SonarKids tenien ple i això que el restaurant és gran i disposen de varis menjadors.
El menú de dissabte era de 15 euros, sense IVA però. Això enganya un xic, sempre has de llegir la lletra petita.
Nosaltres vam provar:
- Fideuà, acompanyada d'all i oli (de pot)
- Sèpia amb patata i pèsol: molt ben guisada la sèpia, va quedar molt tendra i el suc molt bo
I de segon tots vam optar pel peix fregit: una mescla de sorell, capellans i anxoves fregides. El sorell tenia un gust a mar deliciós i l'anxova bonissima així fregida.
El pa, ja ho veieu, congelat i posat al forn, torradet.
De postres vam fer un pastís de nata i nous, em vaig quedar l'últim que quedava.
Era normal, me l'esperava més bo.
En Ramon va agafar, en falta de més pastissets, les maduixes amb nata. Nata d'esprai :(
Una nota negativa, que suposo que era per la gran quantitat de gent, que no donaven a l'abast, va ser que el primer plat ens el van servir molt ràpid, el temps de rentar-me les mans i ja el teníem a taula, però, en canvi pel segon plat vam haver d'esperar casi tres quarts d'hora i a mi l'espera no m'agrada. Em desespera, si tinc gana perquè tinc gana i sinó també :)
En definitiva el tracte va ser bo, un restaurant de tota la vida on no hi ha ni carta de menú, t'ho diu de paraula, que així sempre em queda aquella sensació de: I si es deixa algun plat? Perquè després a la taula del costat em va semblar sentir un plat que a mi no m'havia dit :( Crec que és millor que et donessin tan sols un paper amb el menú escrit.
