28/10/11

Formatge: Le palet des Causses

Le palet des Causses
És un formatge fet a la regió de Causses (en direcció a Lot), a prop de la ciutat medieval de Rocamadour, on també s'hi elabora el Rocamadour AOC, del qual n'hem parlat en l'anterior post. En aquest cas cas vam provar el de la granja Étoile du Quercy.

Característiques: És un formatge de pasta tova, tendra i cremosa. Té un gust més intens i una textura més mantegosa. S'elabora amb llet pasteuritzada d'ovella.

França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 35g., disc
Dimensions: D.1'5c, a 4'5 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Formatge: Rocamadour AOC

Aquest formatge es coneixia amb el nom de Cabécou de Rocamadour, però quan va obtenir la condició d'AOC al 1996 es va quedar amb Rocamadour. Aquest canvi de nom marca la diferència amb els formatges Cabécou que no es fabriquen a la regió i que, per tant, tampoc poden portar l'etiqueta d'AOC.

Característiques: Amb una pasta tendra i cremosa, gust suau a llet i deliciós gust dolç a fruits secs a la boca.

Consells de degustació: Serveix-lo amb figues i un vi tint afruitat i robust, preferiblement de la regió de Cahor.

França: Aquitania
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 30g, disc
Dimensions: D. 1'5cm a 4'5cm.
Llet: Cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Nosaltres, en el cas del productor, vam fer servir els de l'Étoile du Quercy i Étoile du Vercors, ja que ens van portar una safata de mimet amb formatges de l'Étoile.
Hi havia un Saint-Marcellin, el Rocamadour i el Bouchon Lyonnais (mini-rulos), tots elaborats amb formatge de cabra.
I també hi havia un formatge d'ovella, el Palet des Causses.

27/10/11

El moniato

Moniato
Panellets
El moniato és originari d'Amèrica Central, la selva del Perú i Mèxic.
És un tubercle molt apreciat, a causa de la facilitat de cultiu i la seva producció, sempre que sigui en climes càlids. A més és un aliment imprescindible en les dietes bàsiques, en els països, amb escassetat d'aliments, a causa del seu alt valor nutritiu. Un aliment amb gran importància en les cuines dels països de parla hispana.

Mentre en aquests països es conrea i es consumeix fa milers d'anys, a Europa no va ser fins a principis del segle XIX, que es va començar a consumir.

Se li coneix també com batata, camote, papa dolça o patata de Màlaga, entre altres.
Podem trobar diferents tipus de moniatos, en general són allargats, la pell semblant a la de la patata, la seva carn, pot ser blanca, groga, taronja o ocre. La varietat que més podem trobar als nostres mercats és la ataronjada, anomenada Georgia.

En el moment de comprar-los, escollirem els exemplars sense taques a la pell, ferms i sense zones toves. Els conservarem en un lloc sec i fresc, no és recomanable guardar-lo cru a la nevera. Els podrem trobar en el mercat des de la tardor fins a finals d'hivern.

Es recomana agafar exemplars de mida mitjans-petits, ja que, en el moment de cuinar-los, queden més saborosos, dolços i es fan abans. No hem de tenir pressa en el moment de cuinar-los, ja que així aconseguirem que caramel·litzi el sucre que contenen a l'interior, es formarà una crosta en el moment de rostir i els anirem girant fins que estiguin totalment rostits i tendres.

És millor consumir-lo cuinat, ja que cru és molt indigest. Podem cuinar-los, bullits, rostits, fregits, a la planxa... Un cop cuinats, podem utilitzar-lo per fer purés, pastissos o  com a guarnició.

El moniato és un substitut de la patata, tot i que més calòric, per la seva quantitat de sucres.

Nutricionalment,  cal dir que el moniato té un alt contingut de vitamina A. Pràcticament amb un sol moniato tens coberta la necessitat d'aquesta vitamina que tan bé va per la vista. A més reforça el sistema immunitari, cosa que va bé de cara a l'hivern que ja s'acosta.
A més també conté vitamina C, E, àcid fòlic, a part de minerals i fibra.
Les calories del moniato solen oscil.lar en unes 100 cada 100 grams de moniato. No és excessivament calòric, ja que conté un 70% d'aigua  i apenes té greix.
Tot i que si cal que en vigilin el consum els diabètics i gent amb obesitat, pel seu alt contingut d'hidrats de carboni.
És ideal per a la dieta d'esportistes, per introduir-los a l'alimentació infantil o per gent que té un gast energètic elevat.

Aquí a Catalunya ara ve el temps de menjar-ne, fent la castanyada. Sol acompanyar els panellets, fins i tot, se'n fa la pasta amb ells, enlloc d'utilitzar la patata.

Fora de Catalunya, a València, per exemple s'elaboren els pastissets o pastissos de moniato per Nadal. I a Estats Units es menja caramel.litzat al sopar d'Acció de Gràcia. En països com Perú, Argentina, Cuba o Mèxic en fan més ús, incorporant-lo en diferents plats salats, preparant-lo com les patates; fregits, bullits...

En resum podríem dir que el moniato és un ingredient econòmic que ens pot servir en l'elaboració de moltes receptes, tant dolces com salades.



La patata

Avui us parlarem d'un ingredient molt utilitzat a la nostra cuina i que permet fer moltes receptes amb ella, la patata.

La patata


Nutritiva i remineralitzant, la patata és un dels aliments més populars del món, però no per això hem d'infravalor-la.
Aporta moltes vitamines i minerals ... I poques calories!
Valor nutricionalLes anàlisis de composició nutricional no ens donen unes diferències importants entre patates velles i patates noves. En general, la patata nova té més aigua, de manera que els valors d'altres nutrients solen estar disminuïts respecte a la vella, que els té més concentrats. No obstant això, la patata nova té menys potassi i sodi (llevat que es consumeixi amb pell), i té una major quantitat de vitamina C, per la seva frescor. Per això la patata nova és més lleugera, digerible i adequada per als diabètics.
La patata és un dels aliments més populars del món i, per això, de vegades es tendeix a infravalorar. Però la realitat és que aquest túbercle és una font molt raonable d'energia que ens aporta més vitamines i minerals i menys calories dels que se li atribueixen normalment. De tota manera, i al marge de la varietat, la forma de consumir farà variar el seu valor nutricional. La mateixa quantitat de patates pot passar de 80 calories/100 grams si es bullen, a més de 450 calories si es fregeixen.
Si es consumeixen bullides, per exemple, 200 grams de patates aporten una part molt important de vitamines del grup B (el 20% de vitamina B1 que necessitem, el 14% de vitamina B3 i el 24% de vitamina B6). A més aporten una quantitat destacada de proteïnes i de minerals. Els 200 grams cobririen el 8% de les necessitats diàries de proteïnes, el 40% de les de seleni, el 22% de les de potassi, el 20% de les de flúor i el 14% de les de ferro.
Per les seves característiques nutricionals i la seva riquesa en fècula, la patata s'ha equiparat amb els cereals, perquè és un aliment ric en hidrats de carboni (15 g/100 g), i amb una composició proteica del 2%. A més la patata crua té un alt contingut en vitamina C, encara que part d'ella es perd en bullir.
Interès medicinal
La patata bullida, rostida o al vapor és eficaç en casos de gastritis, estats febrils i acetona.
En els processos d'estrès, la patata pot ser un bon aliment ja que pal·lia les molèsties digestives que provoca l'estrès.
El suc de patata crua és també un element medicinal en cas de gastritis aguda i de processos d'úlcera gastroduodenal. I, a més, la polpa de la patata és un excel·lent cicatritzant si s'utilitza com a cataplasma.
Ús en la cuina
Cal tenir en compte que a l'hora de bullir les patates aquestes perden part de les vitamines i nutrients, pel que és millor cuinar-les al vapor. Sempre que sigui possible, fer-ho amb la seva pell, ja que sota d'aquesta hi ha les principals substàncies nutritives.
Compra i conservació
Quan es vagin a comprar patates aquestes han de ser de consistència ferma al tacte i massisses, sense esquerdes o talls i que no tinguin un color musti. Si són noves es triaran les petites i mitjanes, de pell llisa i brillant, molt fàcil d'arrencar, per la qual cosa és millor raspar-les que pelar-les. Quant a la seva conservació convé guardar-les en un lloc fosc i ventilat.
Varietats de la patata
Hi ha centenars de varietats de patates, amb formes, colors i mides diferents. Només a Europa es comercialitzen unes 470 varietats i, concretament a Espanya, es poden trobar més de 150 varietats autòctones.
Segons la seva textura, el seu contingut en midó, o la seva època de recol·lecció, les patates s'indiquen per fregir, coure, bullir ... A continuació et presentem algunes de les varietats més comunes:

1.Cachelos                    

              2.Monalisa                    
   3.Red Pontiac




1. Es recomanen especialment per coure i cuinar. Pell bastant fosca.
2. Per fregir, coure i rostir. Forma bastant regular i de pell i carn grogues.

3. Per coure. Es reconeixen per la seva pell vermella i la seva carn bastant blanca.




1.Cessar                      
               2. Jaerla                            3.kennebec

1. Patata recomanada per fregir i també per incloure en guisats
2. Per coure. De carn groga i dura i de pell lleugerament tacada.
3. Per fregir, coure i guisar. La seva pell és fina. Es venen sense rentar.

Firatast Girona 2011




Comencem a escalfar motors perquè ja falta poc perquè comenci el Firatast a Girona. Enguany ja arriba a la 17ena edició i se celebrarà del 10 al 13 de novembre al Palau Firal de Girona.

És una fira de degustació activa, on la gent pot veure i tastar els diferents plats que es mostren, així com comprar productes d'alimentació de qualitat.

Popularment coneguda, és de les més concorregudes que es fan al país. Porta novetats molt atractives i gustoses, amb la fórmula ja tradicional, basada en la promoció dels productes d'alimentació a través del tast amb tiquets.

Concretament l'entrada a la fira costa 5 euros amb 3 tiquets de degustació.

Cada any hi participen molt restaurants de Girona i rodalies, així com;
els plats i platillos tradicionals dels col•lectius de les Avies de Sils, les Cuineres de Salt, els de l’Associació d’ Hostaleria de Tossa de Mar i les seves cuineres...

Durant la fira també es faran activitats gastronòmiques i tallers de cuina per nens i adults que organitzen DIPSALUT amb l’Espai del Peix de Palamós, o bé les del Bons Fogons amb producte de mercat ensenyant a utilitzar i manipular els productes de temporada.

Cada any Firatast incorpora novetats, algunes seran: el caviar de cargol, la selecció de xocolates i petit fours de “Sweets” del prestigiós pastisser Abraham Balaguer, el formatge de búfala de l’Alt Empordà en les versions més innovadores i inèdites, el pa de vi, ...
A més hi haurà  l’espai dels clubs “Tots som Girona” on combinaran diferents modalitats esportives i tastets ben originals.

FIRATAST GIRONA: 17ena edició
DIES: 10, 11, 12 i 13 de novembre
LLOC: Palau de Fires de Girona
HORARI: Dijous i divendres de les 18 h a les 24h
Dissabte i diumenge de les 12h a les 24h.
PREU ENTRADA amb 3 tiquets de tast: 5€

22/10/11

Menjar mexicà

Diumenge passat, vam decidir fer-nos plats mexicans. El que vam fer va ser un metxembrat del que havíem provat al nostre restaurant mexicà preferit i algun plat que havíem tastat en un altre restaurant, però a la nostra manera.

Ingredients:

Nachos amb formatge
  • 1 paquet de nachos
  • dues rodelles de formatge Provolone
  • formatge Edam
  • 2 xoriços picants
  • 250g de xampinyons
  • sal i pebre
  • 4 tortillas de blat de moro
  • mantega

Elaboració:

De primer vam preparar uns nachos amb salsa de formatge al cim. Per fer-la vam agafar un cassó, hi vam posar una cullerada de mantega, daus de formatge edam i un raig de llet. Ho vam escalfar tot mentre anàvem remenant i quan la vam tenir lligada, la vam evocar al cim d'un plat amb tot de nachos.
Tortilla enrotllada
Per altra banda, vam agafar dos xoriços, els hi vam treure la pell i els vam fregir.
Amb aquest oli que van deixar anar, vam fregir-hi els xampinyons tallats a làmines ben fines.
També vam fregir el provolone.
I vam muntar unes tortillas, tal com diuen ells, amb el xoriç, els xampinyons i el provolone.
Queda realment deliciosa aquesta mescla per farcir les tortillas. Tot i que se'n poden fer molts de farciments. Un altra dia en farem servir un altra, estigueu atents ;)

Andale, doncs amb aquesta recepta participo al concurs del blog Carritus!!!!!!!!!!




Formatge: Provolone

Aquest formatge de pasta filata es produeix Dolce, amb quall líquid de vedell i Piccante, amb quall de cabrit. Té la denominació d'origen protegida Valpadana.

Característiques: El Dolce és elàstic, suau i abellutat i amb un sabor dolç, lleugerament salat, a mantega i llet.
El Piccante és dens i compacte, granulat, acre i salat, amb tocs de nou moscada.

Consells de degustació: Proba'l amb fruits secs i peres. Agafa el Dolce en plats suaus i el Piccante en altres més forts. Serveix-lo amb Freisa d'Asti o Lambrusco Secco di Sorbara (un tint espumós).

Itàlia: Emilia-Romagna
Maduració: 1-2 mesos
Pes i forma: 1-100 kg., salami, pera, meló o mandarina
Dimensions: varies
Llet: vaca
Classificació: Semicurat
Productor: varis

Cata: nosaltres hem probat el Dolce, de gust suau, molt fi i gomós. Perfecte fet a la planxa amb un xic d'orenga al damunt, sobrassada o bacon. Ideal també com a acompanyament d'un bon entrecot o pel farciment d'uns burritos amb xampinyons i xoriç ibèric. Una delícia. És un formatge molt versàtil.

Formatge: Parmesà

Avui toca un formatge que és tota una delicatessen, el Parmigiano-Reggiano DOP.
I és que assaborir un trosset d'aquest formatge és endinsar-te en una part d'història geològica, culinària i cultural d'Itàlia. Influeix el sòl, les pastures, el clima, les vaques i el Consorci, que controla estrictament la seva producció, d'acord amb una recepta que apenes ha sofert modificacions des del segle XII.

Característiques: És un formatge afruitat i dolç, fort i intens, però no excessivament salat. Té una textura trencadissa, típica del formatges curats.

Consells de degustació: Menjar-lo a trosseta és senzillament una delícia. Potser és el formatge més versàtil del món per cuinar, perquè al calentar-lo es dissol i deixa un gust dolç, afruitat i àcid en qualssevol recepta salada, des d'una llesca de pa fins a una salsa, una sopa, una amanida o pasta.

Mode de conservació:
Es conserva durant setmanes a la nevera, tot i que a la superfície rugosa hi pot créixer algun fong, que es pot rascar i netejar.
També es pot congelar, si no en fem servir gaire sovint, i aleshores quan el volem emprar, treure'l i rallar-lo directament, ja que es descongela fàcilment en un plat calent.

Maridatge:

Combina amb vins blancs refrescants, tints robusts i de postres.


Fitxa tècnica:

Regió: Itàlia
Maduració: 18-36 mesos
Pes i forma: 38 kg, tambor
Dimensions: D.45-50 cm
Llet: Vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Consells de compra: Fixa't en el marcatge. Els formatges que passen rigurosament els exàmens es marquen amb el segell que es marquen amb "Parmigiano Reggiano" es poden deixar curar durant dos anys o més. Més tard, alguns es marquen com a "extra", per indicar que han passat un examen addicional o "Export", si són de primera classe. I els formatges que no compleixen els requisits se'ls borra la marca i es venen com Grana, que en italià significa, senzillament, "formatge dur".