Formatge: Bouchon Lyonnais

Mini rulos de cabra

Aquests formatges també procedeixen de la granja Étoile du Vercors,  Són elaborats amb llet de cabra pasteuritzada. La seva escorça és prima i molt tova i envolta un interior ben cremós. Té un gust molt fi i delicat, es poden menjar a temperatura ambient per notar totes les aromes o bé desfer uns segons al microones i unta'l amb na llesca de pa torrat, deliciós!!

França, Rhône-Alps
Maduració: 2-6 setmanes
Pes i forma: 35 g.-40 g. rulo
Dimensions: D. 7,5cm. a 2,5 cm.
Llet: Cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Étoile du Vercors 

Formatge Provençal

Formatge Provençal

Envoltat per una banda verda elegant amb els colors de les fulles i les olives de la Provença, és immediatament identificable per la seva oliva petita i negre i el seu full d'olivera, delicadament col.locats en el formatge.
Aquest formatge és un formatge especial degut al gust que li confereixen les herbes de provença.  Està elaborat amb llet de cabra i pertany a la granja l'Etôile de Provença.

Característiques: És un formatge sense escorça de pasta suau, blanca i cremosa. La presència de les herbes provençals li confereix un gust peculiar molt aromàtic que combina bé amb el tapenade d'olives negres, tot i que aquest és súbtilment camuflat pel gust de les herbes.

Es pot observar l'oliva negre

Consells de degustació: Untat amb una llesca de pa de pagès i tret de la nevera uns quinze minuts abans de consumir-lo,  per apreciar totes les aromes.

França Provença
Maduració: 1-2 setmanes
Pes i forma: 80g. rodó
Dimensions: D. 6cm a 8cm.
Llet: cabra
Classificació: fresc
Productors: Etôile de Provença

Mozzarella catalana

La primera mozzarella amb llet de búfala feta a Catalunya, concretament a l’Alt Empordà, ja es pot trobar al mercat.

Un ramader de Palau-Saverdera, Lluís Monte, va decidir reinventar-se i l’any passat va canviar les vaques per bufales vingudes de Bulgària i Itàlia. Ara com ara, aquests animals li proporcionen 2.000 litres de llet diaris, cosa que ha permès al ramader començar a produir la primera mozzarella 100% catalana. De moment, ja ha elaborat els primers 800 paquets, que es començaran a distribuir en botigues i carnisseries. El seu objectiu, tanmateix, és arribar a produir a finals d’aquest any 4.000 paquets de mozzarella al dia. "La mozzarella és un producte que s’importa molt, i que vaig decidir apostar fort", assegura Lluís a Monte.

Mozzarella catalana

La idea d’obrir una explotació de búfales a l’Alt Empordà li va venir a Lluís Monte després de fer un viatge a Itàlia. "Vam veure que allà hi havia aquest altre tipus de ramaderia i pensem que aquí també podia funcionar", explica el ramader. Després de quatre o cinc viatges més per veure el funcionament de les granges italianes, Monte va canviar el febrer de l’any passat les seves vaques de tota la vida per les bufales.

Primer va portar un ramat de cinquanta caps, i quan va veure que s’adaptaven bé al clima empordanès, el va ser augmentat fins a arribar a les 1.200 que té actualment. Algunes d’aquestes, poden arribar a pesar fins a 800 quilos.

D’entrada, amb els més de 2.000 litres de llet diaris, han fet uns 200 quilos de mozzarella, cosa que equival a 800 paquets de 250 grams. El formatge que surt de les seves granges es podrà trobar a partir d’ara en carnisseries i botigues de les comarques gironines, establiments de l’àrea de Barcelona i fins i tot a la Catalunya Nord.

Tota la producció
L’objectiu de Lluís Monte és que, a finals d’any, ja pugui destinar tota la producció de llet de bufala a fer mozzarella. "El nostre objectiu és fer 1.000 quilos diaris de mozzarella, cosa que equival a uns 4.000 paquets", precisa el ramader empordanès. I afegeix: "Les perspectives que tenim són bones, perquè el mercat català ho permet".

La intenció del ramader és que la seva mozzarella es vengui als consumidors a un preu que giri al voltant dels 2,50 i 2,70 euros el paquet de 250 grams. Actualment, a les seves finques Lluís Mont explica amb una quinzena de treballadors, que cuiden de les bufales i elaboren la mozzarella de manera totalment artesanal. "Des que es pasteuritza la llet i qualla, darrere hi ha un procés de vuit hores", concreta Mont.

La veritat és que existeix una gran diferència entre la mozzarella elaborada amb llet de vaca o l'autèntica feta amb 100% llet de búfala. La mozzarella catalana està envasada com la que prové d'Itàlia, en una bossa de plàstic amb salmorra i té una vida útil de conservació en fred d'uns 20 dies, ja que és un formatge fresc.
L'haurem de provar a  la granja Mont, rebautitzada ara com a "La Búfala de l'Empordà".

 Via: lavanguardia.com
         Gastronomía & Cia

Dinar americà :)

El nostre burger menú

Diumenge matí a l'estiu és matí de platjeta i això vol dir arribar i fer un dinar ràpid, doncs mai millor dit! El nostre dinar va fou en plan "happy meal", consistia en  una hamburguesa de pollastre d'una carnisseria d'aquí Figueres, que la fan ben artesana, dins d'un pa d'aquests especials per hamburgueses, amb llavors de sèsam a dalt, d'una marca molt coneguda que no anomenarem. Però pel meu gust són els millors quan al pa de motlle industrial i, a més ara, cada vegada porten menys greixos saturats. La veritat és que estava molt bo i tovet aquest panet. Ens vam muntar la burger amb rodelles de tomàquet  cherry, una fulla d'enciam meravella i formatge havarti fos. Aquest el vam desfer a la planxa on vam fer les hamburgueses. Vam acompanyar el plat amb les noves patates Lays Gourmet gust ibèric que són molt encertades; són especialment cruixents, tallades més gruixudes, amb forma doblada i amb un bon sabor delicat a pernil.

Per beure, com no, una Coca-cola amb glaçons i llimona, i en aquesta ocasió un format especial dels seus 125 anys de la marca. Molt bonica l'ampolla.

Sundae de xocolata

De postres vam seguir amb el rotllo americà i ens vam menjar un sundae de xocolata. És un gelat amb base de nata i sirop de xocolata. Jo aquests els vaig comprar a la setmana americana del Lidl, que està molt bé quan fan aquestes setmanes dedicades a la gastronomia d'un país. De pas vaig comprar també anelles de ceba, que em van encantar. Si la tornen a fer repetirem i ja en faré un post :)

Formatge: Saint-Marcellin

Saint-Marcellin

Aquest formatge pàl·lid i cremós s'ha elaborat en cases i petites granges de la regió de Dauphine des de fa segles. La forma tradicional és amb llet de cabra, però ara quasi tot es fa amb llet de vaca.

Característiques: El gust, la textura i l'aspecte varien, segons el procés de maduració al que és sotmès el formatge: els millors tenen l'escorça de color taronja i són tous per dins. Pot ser dur o cremós, quasi fluid, amb un suau i subtil toc frescor allimonat i olor a fruits secs.

Consells de degustació: Exquisit fet al forn.
Treure'l uns quinze minuts abans de la nevera perquè recuperi la seva suavitat i sabor.


França, Rhône-Alps
Maduració: 2-6 setmanes
Pes i forma: 80g. rodó
Dimensions: D. 7,5cm. a 2,5 cm.
Llet: Vaca o cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Quant al productor, en el nostre formatge va ser Étoile du Vercors, com amb el de Saint-Félicien.


Cata: És un formatge bastant refinat i suau al paladar. Té la pell fina i blanca i un sabor cremós amb tocs afruitats. De gust és excel.lent, es nota que està elaborat a partir de llet crua sencera de vaca i amb el Know-how dels mestres formatges.Conté un 23% de matèria grassa.

Curiositats: El Saint-Marcellin és el nom del poble del mateix nom, al cor de Vercors. I l'Étoile du Vercors és la marca de referència d'aquest formatge tan apreciat. Es pot identificar fàcilment per la seva etiqueta vermella.

Formatge: Saint-Félicien

Safata de formatges francesos

Avui parlarem d'un formatge francès ja que els meus sogres van anar a Andorra i ens van dur una safata de terrissa amb varis formatges francesos.  És a dir que els propers dies anirem fent cata d'aquestes petites joies franceses :)
I és que França està entrellaçada amb la història del formatge. Es creua al camí de personatges històrics, s'afegeix al paper de la religió i intervé en l'evolució de la ciència. Durant l'ocupació alemana, Winston Churchill va destacar la importància del formatge a França, afirmant que "un país que produeix quasi 360 tipus diferents de formatge no pot morir".
A l'actualitat, una immensa varietat manifesta la creativitat francesa.


Avui hem triat el més gran de la safata, el Saint-Félicien. És un formatge d'escorça natural que es va crear originalment amb llet de cabra, però que ara es fa amb llet de vaca. Es produeix a la zona del Rhône-Alps i és similar al Saint-Marcellin, tot i que una mica més gran.

Saint-Félicien

Característiques: L'escorça és molt tova, arrugada i cremosa, mentre que l'interior varia de ferm a fluid i molt cremós. Presenta un delicat sabor a fruits secs.

França Saint Félicien, Rhône-Alps
Maduració: 2 setmanes
Pes i forma: 200g. rodó
Dimensions: D.12cm a 1cm
Llet: vaca
Classificació: Fresc madurat
Productor: Etoile du Vercors

Cata: és un formatge de gust dolç i cremós. Molt fi al paladar i suau, de gust molt refinat. Té la particularietat que ha estat elaborat a partir de llet crua de vaca i això li dóna un valor afegit, es nota que s'ha fet mitjançant un procés tradicional. I és que aquests formatges s'elaboren amb la intervenció humana en cada etapa del procés de fabricació. Concretament aquest formatge està elaborat amb un 91% de llet crua i la resta és llet pasteuritzada. Conté un 27% de matèria grassa.

Consells de degustació: Treure uns quinze minuts abans de la seva degustació.
És un formatge ideal per a realitzar les primeres cates per a poder tastar gustos més forts posteriorment.

Menjars del món

Aquest se celebra ja el 12è Festival de Músiques Religioses i del Món a Girona. És un festival que marca la temporada estiuenca, d'aquells que et fa sentir l'estiuet que portes dins. I això vol dir terrassetes per sopar alguna cosa o prendre un bon granissat, barbacoes, concerts a l'aire lliure... Són mesos de canvi d'alimentació: gaspatxo, ensaladilla russa, truita de patates i llom arrebossat fred, amanida de pasta, gelats, nactarines dolces com la mel, síndria, meló... I a l'hora piscina i platja els caps de setmana tot esperant les vacances, que d'aquí poc ja en fem :)

Però tornem al Festival, es fa a l'entorn del barri vell de Girona, preciós per cert, i de nit màgic. Tant el claustre de la Catderal com l'escenari que hi monten a  les escales esdevé un aparador i un laboratori d'una experiència artística de qualitat. Cada dia s'hi fan concerts amb artistes de renom.

A part, amb la Catedral de Girona com a marc d'exepció, es realitza un mercat culinari amb menjars del Món, que permet degustar atractius plats de països llunyans: Mèxic, el Marroc, el Líban, l'Argentina, les Filipines...

Nosaltres, com no, vam anar dissabte passat a probar alguns d'aquests menjars. Ja coneixiem l'argentí, al meu xicot i a mi ens encanta la seva cuina, el asado, la provoleta, les empanades criolles...
Cada any el tastem i aquest any vam repetir!

Vacío argentí

Vam demanar un vacío; que és com anomenen els argentins a la part de carn que queda entre les costelles i les vísceres. És una carn que es cou amb la tècnica del asado, que es fa coent-la amb la calor de les brases amb l'objectiu de cuinar-la molt lentament. La calor es transmet gradualment a l'aliment que està suspès o a prop de les brases. Les brases que s'utilitzen són de carbó vegetal o fustes, preferiblement. D'aquesta manera la carn ha de quedar asada per fora, però al punt per dins.
El nostre vacío ens el van presentar en forma d'entrepà. Tallen tires de vacío i el posen a dins d'un pa de baguette no massa bo, la veritat, sort que la carn sí que val. Tot i que és una carn fibrosa i sucosa i a més té com una membrana que la recobreix.
També hi afegeixen chimichurri, que és una salsa argentina de consistència líquida, molt condimentada feta a base d'all, oli, vinagre, pebre, sal, pimentó, orenga, farigola, llorer, ceba i julivert. Serveix per realçar el sabor de la carn.

Muchine, criolla i xips de yuca i platan macho

Donant un cop d'ull a les paradetes dels diferents menjars, ens vam deixar cautivar per la cuina equatoriana. Aquí vam probar un muchine de yuca i mozzarella que és una espècie de croqueta gegant feta amb yuca i farcida de mozzarella. L'arrebossat queda cruixent i té un gust dolçet molt agradable que combina molt bé amb la mozzarella de l'interior. És un plat típic de la cuina costera de l'Equador.
També a la mateixa parada vam demanar una empanada criolla de formatge que de totes les que vam anar veient pel mercat culinari era la que més ens agradava. Tenia un cruixent molt bo tot i estar ja fregida prèviament. La pega és que hi faltava formatge però és que jo sempre n'hi vull més :)
La pasta era bona i gens oliosa. La presentació molt acurada, ens vam partir el muchine i l'empanada criolla amb el meu xicot i l'home de la parada ens ho va tallar i ens ho va acompanyar de xips de platan macho fregit i de yuca, una forquillada de pollastre amb unes espècies delicioses i dues rodelles de platan macho també fregit. Una safata molt vistosa i bona ;) Llàstima que quan vam fer la foto ja ens haviem menjat el pollastre i el platan macho fregit.

Choco amb almívar de llet

Per acabar, els postres, potser era el que menys ens cridava l'atenció, però a l'argentí, jo cada any m'agafo un arrollado (que és un com un pa de pessic molt prim farcit de dolç de llet i enrotllat en forma d'espiral) i aquest any no hi era :( Tot i que em vaig decantar per un choco amb almívar de llet, que feia molt bona pinta però que no va resultar ser massa bo. M'esperava un gust més de xocolata i notar el dolç de llet tan típic argentí, però em vaig trobar amb una coca de xocolata no massa gustosa coberta per una altra xocolata encara pitjor. També ens el vam partir amb el meu xicot perquè ja estavem bastant tips entre els fregits dels equatorians i el vacío.

La veritat és que vam passar una vetllada molt favorable, ja que l'entorn i l'ambient hi ajuden, amb tot de gent menjant i beguent la seva cerveseta a les taules de la plaça i anar passejant tot transportat per les flaires que desprenen els diferents menjars.

Amanida de pasta

Amanida de pasta

Dissabte, dia calorós i atrafegat així que per dinar: amanida de pasta. És fàcil i ràpida i pot servir com a plat únic, ja que conté tant hidrats de carboni, com greixos i també proteïnes i fibra. És un plat molt complert; ens proporciona energia dels hidrats de la pasta, proteïnes del formatge, la tonyina, el gall d'indi i l'ou de la maionesa, greixos bons de la tonyina i de la maionesa  i les olives i també de la tonyina amb el seu omega 3. També greixos no tan bons del formatge, però es compensa i se'n resta l'absorció per la presència de la fibra de l'enciam i el tomàquet, aquest últim carregat de licopè, un bon antioxidant, sobretot ara a l'estiu, per combatre les radiacions del sol, i, a més, al estar barrejat amb els greixos de la maionesa, com que és un pigment liposoluble, fa que l'absorbim millor.
Si és que a més aquesta amanida té un alt contingut en vitamina E, gracies a l'oli d'oliva, molt antioxidant.

Es pot fer amb varies formes de pasta: espirals o llaços de colors (que sempre fan més goig)...
Nosaltres vam improvitzar, així que vam agafar colzes que teníem del caldo d'hivern :)

La vam acompanyar amb una llesca de pa de motlle artesà ben untada de maionesa

Ingredients per 2 persones:
- 150 g. de pasta en cru
- 1 tomàquet mitjà de Montserrat
- 1/2 cabdell d'enciam
- tacos de formatge, a gust de cadascú
- 2 llesques de gall d'indi natural
- 8 olives rellenes
- 2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva verge extra
- sal i pebre blanc

Preparació:

Es bull la pasta al dente amb un polsim de sal. Es deixa refredar i hi afegim tots els ingredients; el tomàquet tallat a dauets, l'enciam trossejat, els tacos de formatge, el gall d'indi a trossets, les olives partides en quatre, les llaunes de tonyina i el pebre. A continuació s'hi evoca la maionesa casolana, ben senzilla de fer també!

Ens la vam acabar tota :)

Ingredients de la maionesa:

- 1 ou de pagès
- uns 250 ml d'oli d'oliva verge extra

Boníssima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Preparació:

Es tira l'ou al minipimer, hi afegim l'oli i ho batem tot a màxima potència amb el minipimer tocant el cul del recipient i sense moure'l fins que veiem que els ingredients lliguen i  la salsa ja comença a agafar consistència.
Opcionalment a la maionesa també hi podem afegir un raig de llimona o vinagre i/o all, amb aquest últim també és deliciosa!!!