Verat enfarinat i fregit

Un peix blau que m'agrada molt és el verat. Enfarinat i fregit és boníssim, tot i que també es pot fer a la planxa. És un peix molt gustós i sa, ja que porta greix cardiosaludable, bo per controlar el colesterol.
A més el verat és un peix barat :)

Ingredients per a 3 persones:

• 3 barats, un per persona
• farina
• oli d'oliva verge extra
• sal

Elaboració:

Netegem el peix ben net i li traiem el cap. El partim per la meitat per treure-li tota l'espina.
Posem una bona quantitat d'oli a escalfar i quan aquest estigui calent hi tirem els barats ben passats per farina.

Deixem que es vagin coent i rossejant, quan els tinguem al gust de rossos els emplatem.

Podem servir-los amb una picada d'all i julivert i encara els farà més bons.
Bon profit, que a mi ja m'he n'ha fet ;)

L'esmorzar d'Insta Setcases

Quin poble tan bonic, allà dalt la muntanyeta, on neix el riu Ter. Tot de cases i camins de pedra, un paisatge preciós, digne de fotografiar pels Igers :)

Primer com sempre, després de recollir la nostra xapa vam procedir a l'esmorzar, un petit piscolabis a l'ajuntament segons ens va informar l'alcalde del poble.

Va estar correcte: productes de la zona, com la seva tan apreciada llonganissa i les galetes de Camprodon, Birba.

Una llonganissa deliciosa, amb un punt dolçet, elaborada amb carn de pernil i carns de 1ª, condimentada amb sal, pebre i una mica de sucre. Embotida amb tripa natural de porc, i posada a assecar a l'aire, de 50 a 60 dies.

També hi havia alguns croissantets salats: de Frankfurt i altres de pernil dolç i formatge.
Altres de xocolata, bons i també de normals amb sucre al cim.

Per beure sucs de taronja i cafè amb llet ben calent, que ja convenia :)

Vam passar un bon dia!

L'esmorzar d'Insta Torroella

Que bo i quina abundància l'esmorzar que vam disfrutar a Torroella de Montgrí.

Unes taules amb safates d'embotit variat i bo: llonganissa, xoriç, botifarra blanca, botifarra negre, llom del coll (boníssim), formatge, pernil dolç i pernil salat.

Acompanyat de sucs de taronja i aigua. I més tard un cafè amb llet al bar de la plaça :)

I també safates amb dolços: croissants petits de xocolata, altres de normals amb banyes i ensaïmades d'aquelles amb més gust de saïm.

Tot molt complert i bo i a destacar el pa. Pa de Tramuntana, una delícia, cruixent per fora i amb una molla excel-lent.

Les flors mel-líferes

Fa uns dies, a la Fira del Corpus de Borrassà, vam assistir a alguns molt interessants que van organitzar. Un d'ells és el que ja us he comentat de "Cuina amb flors" i els altres dos van ser:

- Taller d'elaboració de crema de calèndula amb pètals de roses, per al rostre: us haig de dir que després de l'explicació de els flors per elaborar cremes i altres remeis, desconeixia que anaven tan bé per la cara, ens en van donar una petita mostra. Ja l'he provat i té una textura diferent, més greixosa, però deixa la pell molt ben hidratada.

- Taller d'elaboració de mel ecològica: aquest és el que us explicaré en aquest post.

Kilian Sampol, apicultor i enginyer tècnic agrícola ens va explicar una mica les diferents flors a partir de les quals s'alimenten les abelles per produir la mel.

Ens va mostrar les bresques de cera a l'interior del rusc. I també el pol-len, molt apreciat i més escàs.

 

Aquí podem veure algunes abelles, apis mellifera

Per finalitzar l'explicació vam fer un tast de diferents mels, el gust i color de cada mel depèn del tipus de flors de les quals se'n recull el nèctar. Així doncs vam provar mel de farigola, de mil flors, de castanyer, d'espígol, de taronger, de romaní, d'arboç i de muntanya. Totes tenen diferents textures i gustos, sent algunes més gramellonoses i altres més líquides. De gust més potent i amb un toc amarg com la d'arboç i altres més suaus com la de mil flors, que suposo que hi estem més acostumats.

 

La mel de muntanya procedeix de les secrecions dolces de la saba del arbres de zones boscoses del Pirineu i altres indrets de la nostra geografia.

Propietats de la mel

Fàcil assimilació, degut als hidrats de carboni que té, de cadena

curta. Facilita la

digestió i metabolització d’altres aliments.

Poder edulcorant més gran que el sucre, amb un 40% menys de calories. 

Regularitza el funcionament intestinal.

Propietats sedants, ja que afavoreix l’absorció de triptòfan, precursor de la serotonina.

Antihemorràgica, antianèmica, antisèptica i emol-lient.

S’utilitza en el tractament de faringitis, laringitis, rinitis, grips, etc.

 

Taller de cuina amb flors

Aquest passat diumenge, dia 2 de juny del 2013, es va fer a Borrassà la VIII Fira del Corpus. És una fira maca, on la gent del poble elabora catifes de flors pels carrers del centre. A part s'hi elaboren uns tallers molt interessants. Nosaltres vam poder assistir a tres, un d'ells el que feia la Iolanda Bustos, la xef del restaurant La Calèndula de Girona.

Va ser un taller molt interessant. Ens va comentar una mica les flors comestibles, sent la calèndula la seva preferida, raó per la qual li va posar de nom al seu restaurant.

  
També ens va comentar que hi havía més de 400 flors comestibles, però que se'ls ha de conèixer bé per usar-les com a aliment, ja que també poden ser tòxiques.

Les flors comestibles són una bona opció per variar els teus plats i per afegir-hi un toc d'originalitat a la vegada que fem salut.
Algunes tenen uns aromes dolços, altres picants o àcids. També la seva textura pot ser avellutada, carnosa o cruixent i això fa que ens sorprengui quan ens la mengem. 

En el taller la Iolanda va proposar una amanida de flors, molt fresca, ideal per aquest temps i amb una gran diversitat de flors. Amanida amb una vinagreta de maduixes, mel i fruits secs (nous).
Sorprenent en boca, trobar els matisos costa, però notes una frescor de les flors i les diferents textures. No estem acostumats i sobte, però realment em va agradar i la vinagreta hi combinava molt bé.

Anem a veure'n l'explicació amb els fulls que ens va donar la Iolanda al taller;

Amanida aromàtica d'herbes i flors silvestres:

Molt fresca i aromàtica, sobretot quan trobes el fonoll

Herbes: fulles de plantatge, pimpinella, verdolaga, créixens, fonoll, tarongina, rementerola, ruca, cosconilles...

Flors: de saüc, d'all rosa, de borraina, conillets, boixac, rosella, estepa, camamilla, malves

Vinagreta: oli d'oliva, viangre de poma, mel, fruits secs, maduixes

Per elaborar aquesta amanida caldrà que primer feu la recol.lecció al camp de les herbes.
Sobretot, assegureu-vos de recollir les herbes que s'indiquen o d'altres que siguin comestibles. Si dubteu d'una planta no l'agafeu!

Quan arribeu a casa les herbes s'hauran de netejar sota l'aixeta o deixant-les en remull una estona, després caldrà que les eixugueu bé i les podreu conservar a la nevera dins un tupper amb un paper absoerbent al fons, durant 4 o 5 dies.

Les flors són més delicades per netejar, les podeu submergir un instant en aigua i secar-les de seguida.

Per elaborar la viangreta primer barregeu la mel amb el vinagre i les maduixes tallades, després hi poseu els fruits secs (nous) i per últim l'oli d'oliva que no sigui gaire amargant, millor un arbequina suau.

Amaniu les herbes amb la vinagreta i les flors les col.loqueu per sobre.

Trobareu un sabor diferent a cada mos.

Xips d'herbes i flors

Fulles de sàlvia, de menta, fonoll, tarongina, alfàbrega... flors de saüc, pètals de rosa, clavells, calèndules, conillets, flors d'all rosa... (les que trobeu que siguin comestibles i del temps)

Farina de blat

 

Elaboració: poseu en remull totes les herbes i flors, enfarineu-les encara molles perquè la farina s'hi enganxi millor.

Fregiu les herbes i flors en una cassola amb abundant oli de gira-sol i quan les veieu cruixents, poseu sobre un paper absorvent, els hi esploseu una mica de sal i ja estaran llestes per menjar.

Les flors comestibles s’han utilitzat durant segles en les arts culinàries, com a condiments i aromatitzants i en algunes confitures. Actualment, experimenten una popularitat renovada i es comencen a utilitzar en cru tant en restauració com en l’àmbit domèstic per acompanyar o guarnir plats.

Algunes flors poden ser tòxiques; per tant, es recomana no menjar flors que no es puguin identificar sense cap dubte.

Cal comprar-les en establiments alimentaris, degudament envasades i etiquetades. No utilitzeu plantes i flors adquirides en establiments de jardineria si no s’especifica clarament que són aptes per a l’ús en l’alimentació.

Durant la preparació, cal retirar el pistil i els estams per extreure’n el pol·len, ja que pot causar al·lèrgia o desencadenar asma. També convé retirar la tija i els sèpals a causa del gust amargant que tenen. Com qualsevol altre vegetal de consum en cru, cal rentar-les bé amb aigua abans de consumir-les.

Algunes flors comestibles poden causar indigestió o reaccions al·lèrgiques si es mengen en grans quantitats; per això, es recomana consumir-les en petites quantitats com a guarnició d’un plat.

Font: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1349/doc33764.html

Gràcies a la Iolanda per la seva simpatia i el seu saber fer, molt bona cuinera i molt agradable!!

Pota de pop a la brasa

Un dels meus plats preferits, últimament en tinc molts :), serà que em coincideix que sempre hi ha alguna cosa o altre :)
 

Doncs si ara toca el pop, m'agrada molt a la gallega, però en aquesta ocasió l'he menjat a la brasa. Un xic més laboriós de fer, que no difícil.

Ingredients per a 4 persones:

• 1 pop mitjanet
• Sal Maldon
• oli d'oliva verge extra
• pebre vermell fumat
• patata

Elaboració:

Primer es compra el pop fresc i es congela.
El dia abans de menjar-lo es deixa descongelar a la nevera. Una vegada descongelat s'estaborneix contra el marbre de la cuina perquè es trenquin els teixits i quedi ben tendre, s'escalda i es bull.
Ara ja podem fer-lo a la brasa i una vegada cuit, amanir-lo amb un bon raig d'oli, sal Maldon i pebre vermell.

Pots acompanyar el pop amb patata laminada com a base i amanida amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra, sal Maldon i pebre vermell. Queda bonissim!

És una delícia, queda molt gustós i de fàcil mastegar, ja que queda ben tendra Veieu la bona pinta que fa!

Si vas a algun bar de tapes d'aquests que ara estan tant de moda, et posen una pota de pop més petita que aquesta amb una patata al caliu d'acompanyament i et cobren uns 12 euros. Per poc més tens tot el pop i en mengem 4 persones.

Risotto de sobrassada i formatge

A vegades tens ingredients a casa que fa més dies que corren per la nevera i dius, els haig de gastar. Sovint, però, no saps com. Doncs l'altra dia pensant en gastar algunes pastilles de brou i sobrassada que ens queda dels mallorquins de l'hivern vaig pensar que podríem fer un risotto. És un plat ràpid, fàcil i senzill de preparar. Anem a veure!


Ingredients:

• 1 tassa d'arrós
• 3 rodelles de sobrassada
• 1 pastilla de brou de verdures
• formatge per desfer
• oli d'oliva verge extra
• sal i pebre

Elaboració:

Posem l'arrós en una olla amb un xic d'oli.

Paral.lelament desfem la pastilla de brou en aigua calenta i l'evoquem a l'olleta on tenim l'arrós.

Anem remenant per tal que no s'enganxi l'arrós i vagi abosorbint el brou. Hi posem un toc de pebre i sal i hi tirem la sobrassada desmenussada i un xic de formatge ratllat.

Remenem tot que es desfaci i emplatem.

Bon profit!!!!

 Hi podem posar alguns talls de formatge al cim per decorar!!

Els taps de Cadaqués

Dissabte passat vam anar a Cadaqués ja que feien una trobada d'Instagramers. Intentem anar a cada trobada que fan organitzada per InstaCostabrava amb el motiu Instagram yor city.

Aprofitant doncs que ens desplaçavem en aquest indret de la Costa Brava tan preciós vam aprofitar per encarregar uns taps a la Pastisseria Mallorquina. Situada davant del mar, es poden encarregar els taps el dia abans i a partir de les onze del matí ja te'ls pots endur amb la seva caixeta de presentació.

Pel que vam veure en aquesta pastisseria elaboren altres dolços artesans que de ben segur que són de bons com la pinta que tenen, tot i que només hi vam comprar dues caixes de taps. Pots triar entre dos tamanys, la caixa petita que conté 15 taps o la gran que en porta 30.

Si aneu a Cadaqués és compra obligada, són una delícia gastronòmica, flonjos i suaus i amb la seva original forma de tap, vet aquí el nom.