Esmorzem al Museu del Suro de Palafrugell

Fent honor a les paraules del tan preuat escriptor Josep Pla, nascut a Palafrugell, avui us mostro "El que hem menjat".

-Panets rodons i xapates amb pa d'olives, farcits de formatge, truita, pernil salat, fuet, pernil dolç o botifarra.

- Ensaïmades, bones de sagí, de textura flonja

- Croisantets petits de xocolata, molt bons, cruixents i amb bon farciment.

- Pastes variades de cabell d'àngel i altres amb crema i xocolata

Per beure sucs i cafè amb llet.

I ara ja comencem amb les fotos per l'Instagram de Flors i Violes a Palafrugell.

Celrà s'engalana

A Celrà també obren els patis d'algunes de les cases del poble i les mostren al públic totes engalanades.

Nosaltres hi vam estar per veure els patis i fotografiar-los per l'Instagram que si va fer.

Primer vam esmorzar una mica, una mica massa ;)

Pa de pagès, cruixent i bo, amb embotit variat i molt bo, excel-lent el llom, així com el formatge semi. Tampoc hi faltava llonganissa, pernil dolç, catalana, xoriç i botifarra blanca i de fetge.

Un pa de pessic ben farcit d'una bonissima xocolata i també coca de sucre i llimona.

Una textura esponjosa i bon farciment

Per beure sucs variats i cafè amb llet al bar.

Un esmorzar molt bo.

Fira Comarcal de Primavera a Campllong

Després de més d’un quart de segle d’existència continuada, la Fira Comarcal de Primavera de Campllong ha esdevingut un referent dins del món comercial, agrícola i ramader català. La tradició i la modernitat es donen de la mà en aquesta trobada que visiten més de 30.000 persones.

Obsequi d'iman que ens van donar

Anualment, el primer cap de setmana després de Setmana Santa, la Fira de Campllong ofereix una diversitat d’actes a un públic molt nombrós i es converteix en un veritable aparador de l’activitat econòmica i social, no solament del municipi de Campllong i rodalies, sinó de tota la província. Tota la seva vitalitat es mostra a l’espai dedicat, com cada any, a la Fira Comercial (espais exteriors i estands a la carpa coberta), a les parades de venda de productes artesans, demostració d’oficis artesanals, exposicions de maquinària agrícola i industrial antiga i actual, mercat d’ocasió, etc.

Totes aquestes activitats es complementen amb exhibicions i concursos que conjuntament amb l’oferta comercial atrauen al nombrós públic visitant. L’organització de la Fira treballa al llarg de l’any per tal de seleccionar una variada oferta d’actes i activitats amb l’objectiu d’acostar el treball del camp i la vida de pagès a tots els visitants i fer difusió de l’estreta relació entre les persones, els animals i la terra.

Informació extreta de: http://www.campllong.cat/firacampllong/fira.htm

Nosaltres hi vam fer l'Instagram, començant amb un esmorzar al centre cívic, a base de torrades de pa amb tomàquet, embotit, vi i galetes. També podies probar gelatina de fruita natural i unes patates xips molt bones.

Berenar al Balneari Prats

Aquesta vegada la trobada d'Instagramers va ser a la tarda. Aprofitant que es feia la Festa de la Malavella, una festa força jove, que va néixer l’any 2010, al voltant de la llegenda de la Malavella, una bruixa senyora del poble.

El centre de Caldes de Malavella s'emplena de parades dedicades al món de la bruixeria així com altres parades d'artesania i alimentació que hi resten durant la tarda i nit. També hi ha taules on pots sopar carn a la brasa i altres preparacions.
I a la tarda s'hi celebra el ball de la bruixa, tot fent una cercavila pel poble fins a seguir-la fins a la plaça on es representa l'esperat ball.Un espectacle inspirat en la Llegenda de la Malavella on hi participen més de cent persones del poble i els gegantons Malavella i Maurici, amb música en directe dels grallers i tabalers de la Colla Gegantera de Caldes.

Nosaltres vam passar una excel-lent tarda-vespre començant amb un excel-lent berenar al Balneari Prats. Un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increïble el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.

Allà hi vam poder degustar:

- Panets de llavors amb formatge i pernil dolç, un pa molt gustós

- Napolitanes petites de xocolata

- Croissants normals

- Ensaïmades

- Croissantets farcits de frankfurt, molt cruixents i bons aquests

- Coca amb ametlla trossejada i sucre glass: molt fina i bona

També vam disposar de sucs de taronja fresquets, directe del surtidor i tota classe de begudes calentes, des d'una xocolata, cafè amb llet, capuccino, entre altres.

Esmorzar a la Domus Sent Soví

La Domus Sent Soví pren aquest nom del llibre de Sent Soví com a símbol i alhora homenatge de la tradició gastronòmica catalana, doncs la seva missió és la preservació i la difusió del patrimoni gastronòmic català.

Aquest espai és el primer centre a Catalunya dedicat a la promoció, la innovació, l'experimentació i el coneixement del Patrimoni Gastronòmic Català a través dels productes del territori.

Nosaltres els instagramers vam tenir el privilegi d'esmorzar-hi i així gaudir de tots aquests productes:

- Pa de pagès sucat amb tomàquet, sal i oli

- Safates d'embotit artesà: llom, llonganissa, fuet, pernil salat, diferents tipus de botifarres, formatge

- Coca de crema

- Coca de poma

- Coca de greixons

- Brunyols exquissits

Tot regat amb sucs, vi o aigua i cafè amb llet, un esmorzar ben variat i deliciós!

Domus Sent Soví, centre gastronòmic d'Hostalric

El llibre de Sent Soví

El llibre de Sent Soví és un llibre de cuina medieval escrit en català i datat al 1324, la qual cosa el converteix en el més antic receptari europeu escrit en llengua vernacla.

Són encara moltes les preguntes sobre aquest llibre enigmàtic que encara no tenen resposta: qui el va escriure? on el va escriure? què vol dir Sent Soví? per què es va escriure?

Sabem que té un origen català i que les 220 receptes de plats que conté es cuinaven als territoris de la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana en temps de Pere el Cerimoniós.

Els historiadors de la gastronomia creuen que es tracta d'un receptari escrit per un cuiner expert per a altres cuiners doncs no explica els detalls dels processos de preparació dels aliments sinó que dóna per fet que els seus lectors ja els coneixen. També creuen que l'anònim autor devia ser el cuiner d'una casa aristocràtica, fins i tot s'ha arribat a suggerir la cuina del propi rei Pere.

Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut de Cornellà de Terri

La Festa Major de Cornellà del Terri està vinculada a l’antiga Festa de l’Arbre de Maig , un tipus de celebració que es remunta en les profundes arrels festives del nostre país a l’entorn de la commemoració de l’arribada de la primavera i de l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, conegut popularment com el maig.

Els actes s’inicien ja el Divendres Sant quan es localitza un arbre, generalment un àlber o un pollancre. Es talla i es porta fins al poble on es situa a la plaça Major. El Dilluns de Pasqua aquest nou exemplar d’arbre substitueix a l’arbre de l’any anterior que durant tot l’any ha presidit inalterable la plaça. Els veïns guarneixen l’arbre amb banyes d’animals i una senyera al capoll. Finalment amb cordes i escales els participants l’aixequen al centre de la plaça.

Amb la democràcia es va recuperar una festa que -ningú sap ben bé per què, però alguna cosa hi deuen tenir a veure les gens vetllades referències al dret de cuixa i a les banyes que adornaven el front dels marits- va ser prohibida durant el franquisme.

La festa, declarada d’interès nacional, es culmina quan a l’entorn de l’arbre es balla el Ball del Cornut , un antic ball citat pel folklorista Joan Amades i que a partir de les seves recerques es va recuperar. Els dansaires recorren la població en fila saltant i ballant a ritme de la música d’una cobla. Sobtadament apareix el Cornut amb un barret de pell que duu dues banyes de boc i sis parelles que formant una rotllana l’encerclen.

El Cornut balla entre les dones que s’han avançat de la rotllana, pren una de les noies i fuig furtivament. Després repeteix l’operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La música continua i s’acaba ballant unes sardanes.

Sembla que aquesta dansa podria recordar cerimònies de culte a divinitats fluvials, encara que també pot estar relacionada amb manifestacions peticionàries per obtenir bones collites o també per la joia del poble per la mort del feudal i la fi els "mals usos".

Informació extreta de: Festa de Catalunya

Nosaltres vam aprofitar per Instagramejar-hi un xic, començant amb un esmorzar calent al centre social:

- Un entrepà de botifarra a la brasa amb refresc

Bona la botifarra i el pa ben cruixent :)

- Coca de crema i pinyons

I a més vaig tenir la sort de guanyar el 2on premi del concurs Instagram your city, amb aquesta foto del cornut:

L'esmorzar d'InstaCapmany

Dissabte passat vam fer l'Instagram de Capmany, coincidint amb el Vivid, el festival del vi que es fa arreu de la comarca.

Molts cellers ens van obrir les seves portes, alguns amb degustació dels seus vins inclosa. No obstant a l'esmorzar que ens van oferir ja vam tenir l'ocasió de poder-ne provar alguns.

Acompanyat amb mitjes llesques de pa de pagès sucades amb tomàquet i pernil salat,"salsitxó" o formatge per combinar.

També hi havía alguns croissantets variats: uns farcits de xocolata, altres banyats per sota de xocolata i de normals, els més bons per mi.

Per beure, a part del vi, sucs, aigua i cafè amb llet. Finalitzant també l'esmorzar amb una copa de cava, abans de començar la passejada per les terres de Capmany, plenes de vinyes i cellers.

L'esmorzar d'InstaLa Bisbal

Aquesta setmana passada hem fet ple d'instagrams. N'hem tingut un cada dia, de divendres a dilluns de Pasqua.

Començant pel de la Bisbal, amb un bon esmorzar a base de pa amb tomàquet i safates plenes d'embotit variat.

Un pa excel-lent de crosta cruixent i molla ullada, perfecte.

Combinat amb un embotit de primera, sobretot ressaltant la varietat de formatges; de cabra, d'ovella, mescla, bonissims tots ells.

 
Tampoc hi faltaven botifarres de tot tipus: de fetge, negre, negre amb llengua, així com pernil dolç i llonganissa ben bona.

Per beure, sucs de taronja i pinya i cafè amb llet. L'esmorzar el vam fer en els jardins d'una casa d'indians, Torre Maria, amb un sol esplèndid.

Plens de forces per fer ruta pel poble, famós pels seus bisbalencs, les seves galetes i els russos.

També vam poder visitar, a part de la fira de la ceràmica, els seus forns, impressionants. La Bisbal és coneguda arreu per la seva ceràmica.

I finalment vam acabar fet una copa de cava a Castell Bisbal, un hotel molt luxós que hi ha, des d'on veus unes vistes magnífiques.

Club nàutic d'Empuriabrava

Dissabte passat vam anar a l'Instagram d'Empuriabrava, tot aprofitant que feien la Fira del Vaixell i Ocasió.

L'esmorzar al club va estar molt bé, un plat amb una llesca de pa rodó amb pernil salat, prou bo i un croissant que era molt més bo del que inicilament podia semblar.

També vam provar una truita de patata i ceba deliciosa, cruenca i ben plena de patata, tal com a mi m'agrada, no en tinc foto :(

Per beure sucs de taronja i un cafè amb llet excel-lent, amb escuma i la marca del cafè bonissima.

Després vam pujar a dalt a la Torre, que és preciós el paisatge que s'hi veu. Tota la disposició dels tants canals que creuen Empuriabrava. Des de l'aire es veu tot com una maqueta que val la pena veure, em va sorprendre gratament. Sembla que deu pisos no siguin res però et creen una vista fantàstica, tot el mar, el passeig, les cases, genial :)

I vam acabar la jornada amb un passeig amb barca pels canals, ja ho diuen, Empuriabrava per mar és diferent i tenen tota la raó!

Esmorzar al Castell de St. Ferran

A Figueres, a part del museu Dalí, conegut arreu del món, també tenim el Monument més gran de Catalunya i la fortalesa amb baluards més gran d'Europa: El Castell de St. Ferran.

Aquí la gent de Figueres hi acostumem a anar a fer salut, ja que recorreguem els 3 km i pico de perímetre que fa. Nosaltres hi solem a anar alguns diumenges i a part d'observar les vistes, veus Roses, Perelada, l' Albera i més, fas salut!

I en aquesta ocasió hi vam fer una trobada d'instagramers, organitzada pels instramuntanats, dos igers de Figueres que tenen una inicitiava i unes ganes de fer que enganxen :)

Varem passar una jornada fantàstica, amb molt bon dia, després d'haver estat ploguen a bots i barrals.

Una vegada ben esmorzats amb pa rodó del Pa Fi, safates d'embotit amb pernil salat, botifarra negre i de fetge, molt bona per cert.

Tomàquets per sucar el pa, durs com una pedra ;)

Per beure sucs variats i cafè amb llet. De dolç algunes magdalenes.

Tot a punt per començar la ruta i fer les possibles fotos guanyadores, o si més no, passar una bona estona.

Vam visitar les quadres, la cadira d'en Tejero, el fossat, el pati d'armes, l'Esglèsia, entre altres espais per acabar finalment al museu on tenen una gran exposició de soldadets de plom, juntament amb algunes armes i uniformes. Una sala tancada al públic normalment.

En acabar un gran dinar amb tots els companys, més de 150 persones.

El dinar va consistir en arrós fet per la Tieta Rosa, un càtering molt trempat i simpàtic. L'arrós era mar i muntanya: hi havia musclos, gambes, pollastre, pebrot vermell i botifarra. Llàstima que estava passat :(

Les begudes que ens van oferir, vi, aigua i graciosa de llimona.

De segon botifarra a la brasa amb mongetes. Renoi quines mongetes, bonissimes, fetes amb oli de fregir les rostes, all i oli i alguna altre ingredient que no ens va desvelar. Per acompanyar la botifarra, que era magre i ben cuita, i té el bon gust que li confereix la brasa, ells porten un pa ben fet, d'aquells amb ulls a la molla i la crosta ben torrada, cruixent per fora però flonjo per dins.

Per les postres l'esperada coca, que tan m'agrada i que va escassejar un xic. Era tipus Perafita, amb sucre i anís. N'haguessim menjat més... no pas per gana, ja que vam repetir de tot, sinó per gula ja.

Vam acabar amb uns cafès i gotes pels més agosarats.