Mostrando entradas con la etiqueta Anglaterra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Anglaterra. Mostrar todas las entradas

8/11/15

[#London] @boroughmarket : Borough Market


L'altre dia us parlava de la nostra visita passada per aigua per Camden Lock Market. Molt possiblement, meteorològicament parlant, va ser el pitjor dia que vam tenir i a sobre, a plena hora de dinar.


Avui us volia parlar de Borough Market, un mercat molt cèntric situat en part sota el que semblaven unes vies de tren, just al costat de la parada de metro de London Bridge, tocant la Catedral de Southwark i molt a prop del creuer lleuger de la Royal Navy HMS Belfast i el curiós rasca-cels The Shard.


I és que els foodmarkets són una veritable delícia pels sentits i a més un bon lloc on menjar molt bé per un preu força raonable. Borough és un dels mercats més grans i antics de Londres i vam arribar-hi després d'anar a visitar el Meridià de Greenwich, on per variar també ens va estar plovent durant tot el trajecte. La veritat que veient el temps que feia i que ja portàvem una bona estona passejant sota la pluja amb els nostres impermeables, va ser molt d'agraïr que bona part del mercat estigués sota cobert.


Un cop allà vam decidir fer una primera volta de reconeixament per impregnar-nos de les parades i tipus de menjar que oferien i així de pas, fitxar la paradeta que ens havia d'aplacar la tirana crida a què ens tenien sotmesos els nostres budells, i és que no si és que caminàvem molt o que el fet de fer-ho sota la pluja ens feia cremar més calories del compte, la veritat és que ja tornàvem a tenir gana. ;)


De fet Borough no té res que no puguis trobar en d'altres mercats, comparteix un aire similar a altres foodmarkets, amb tot de parades col·locades de costat, d'origens molt diversos i molta varietat de plats a escollir.


Podíem trobar paelles espanyoles, la ja conegudes paradetes de pulled pork cuit durant hores, falafels, kebab rolls, cus-cus, menjar xinès, però també parades de formatge parmesà, pastissos de tot tipus, formes i colors, parades de llaminadures amb fruita deshidratada, toffees, fudges. I una cosa que ens encanta, i que és comuna a tots els food markets: a la majoria de parades pots provar el seu producte per fer-te'n una idea i ajudar-te a decidir millor.


Finalment ens vam decidir per una parada on oferien un Hog Roast Roll, que ve a ser un entrepà de carn de porc. Es serveix com una mena de pa de xapata rectangular i te'l donen ben farcit del porc rostit.


Tot plegat ben regat amb l'oli i les espècies en què s'ha rostit. Només amb la olor ja et pots fer una idea del gust que t'espera però no és fins que li claves la primera mossegada que notes la fortor de les espècies i la dolçor de la carn rostida.


Ja sé que quan es té gana, tot es troba més bo del compte, però la veritat és que ens va agradar força, ja que la carn estava molt tendra i tot i haver-hi una mica massa d'oli, les espècies li donaven aquell toc diferent. L'entrepà ens va sortir per 5'5 lliures cadascú i la beguda, al igual que ens els altres mercats, la vam haver de comprar a una parada a part especialitzada només en begudes.


Un cop vam haver menjat, amb l'estómac ple i per tant, més disposats a voltar tranquil·lament, vam acabar de fer una volta per totes les parades, ara sí entretinguent-nos més a cada lloc i aprofitant per fer algunes fotos.


De tots els foodmarkets als que vam poder anar, juntament amb el de Camden Lock, serien els millor per perdre-s'hi qualsevol migdia i provar qualsevol de les mil delícies que es poden trobar entre les seves parades.

23/10/15

[#London] @seafresh123 Fish & Chips

Segurament tothom ha sentit parlar algun cop a la vida dels famosos fish & chips dels anglesos, i és que segurament són el tòpic gastronòmic equivalent a l'hamburguesa per un americà, un rollito de primavera per un xinès o al pa amb tomata per un català.

Però què és exactament un fish & chips? De fet és la cosa més senzilla del món. Normalment s'agafa bacallà (cod) o abadejo (haddock) i es fregeix fent un arrebossat.
Normalment s'acompanya amb patates fregides, però tampoc és estrany que també s'hi posin verdures bullides, pèsols sobretot, o a la planxa.
Tot i que principalment es fa amb bacallà o abadejo, a vegades també s'utilitzen altres peixos blancs, com per exemple l'anón, el salmó de roca o la palaia. Fins i tot, i com a dada curiosa, es veu que a Austràlia, antiga colònia anglesa, a vegades també fan el fish & chips amb tauró.


Ja que anàvem a Londres, no volíem tornar sense haver-ne menjat almenys un dia. Jo hi havia anat feia molt anys, a l'últim curs del cole, i tenia un record del fish & chips molt llunyà. Recordo que vam anar amb els de classe a un local d'un barri i vam sortir tots amb un paperina de peix fregit i patates, que en aquell moment vaig trobar molt bo però una mica oliós.

Ja que només en provaríem un dia, vam decidir buscar bé a quin restaurant o foodmarket podíem anar per provar-ne un que fos bo. Després de googlejar una miqueta, vam trobar una web que llistava una mena de locals top 10 de Fish & Chips de Londres i d'entre tots ens vam decidir pel Seafresh Fish & Chips situat al 80-81 de Wilton Road. Es tracta d'un restaurant obert des de l'any 1965, ara ja fa 50 anys i que segons publiciten ells mateixos, un dels millors fish & chips de Londres ;)
En podeu veure la seva web, aquí o una petita mostra a través del seu instagram.

Així doncs, el dia que vam anar de visita per la zona del Palau de Buckingham, vam aprofitar per anar-hi. Vam arribar-hi una mica tard, ja que a Londres mengen molt d'hora i puntuals. Ens van atendre molt amablement i vist el nostre fantàstic anglès, de seguida ens van identificar com a espanyols. Després de matitzar que érem catalans entre rialles, va resultar que el cambrer sabia parlar espanyol i la veritat és que va anar molt bé. Ens va donar a triar entre filet de bacallà o abadejo i ens vam decantar pel primer.


Com que ens va dir que era força típic, vam dinar amb un té amb llet i sucre molt calent per beure. Per començar a fer boca, ens van servir unes llesques de pa de motlle, untades amb mantega.


Quan ens van portar el bacallà i vam clavar-hi la forquilla per agafar-ne el primer tros, ja vam veure que era tendríssim, aquell bacallà es desfeia a la boca, senzillament deliciós, amb les làmines ben diferenciades.


D'acompanyament hi havia patates fregides artesanes, pèsols i un potet petit d'una salsa blanca, una mena de salsa tàrtara, tot i que no vam saber saber identificar ben bé si ho era.


Com que havíem caminat força durant el matí i se'ns havia fet una mica tard buscant el restaurant, aquell fish & chips ens va entrar molt bé i encara que el té calent no hi acompanyava tant bé, ens ho vam prendre amb relativa rapidesa.


De postres i per seguir ja amb la tradició anglesa, ens vam demanar una porció del típic pastís de poma, servit com una mena de coca cruixent al cim i pels costats i les diferents làmines de poma cremosa a dins, tot cobert amb una mica de sucre pel cim. Molt bo i servit calent, tal com ens va aconsellar el cambrer.

 

Tot plegat, ens va sortir per unes 40 lliures, que vindrien a ser 55 euros per tots dos. I és que els restaurants a Londres no són allò que se'n diu precisament econòmics.
Si aneu a algun dels moltíssims foodmarkets com el de Camden Lock o Borough, trobareu uns fantàstics fish & chips per força menys diners, fins i tot alguns que han rebut el premi anual al millor fish and chips, com és el cas del Poppies Fish & Chips que podreu trobar al foodmarket de Old Spitafields.

19/10/15

[#London] @CamdenMarket : Camden Lock Market


Si una cosa teníem clara abans d'anar a Londres, era que els anomenats food markets (mercats de menjar) eren de visita obligatòria. Pel que vam poder veure, n'hi ha una gran varietat, i és que fa molts anys que Londres acull una gran riquesa de cultures on en la majoria de casos, un dels seus eixos centrals n'és la seva gastronomia.


Ja el primer dia vam poder veure que un food market de barri era una cosa molt habitual, que es podia trobar a qualsevol barri de la ciutat.


Però potser d'entre tots els food markets, crec que no m'equivoco si us dic que n'hi ha alguns que són de visita obligada per sobre la resta: Camden Lock, Borough, Old Spitafields, Portobello, Covent Garden i Ledenhall. Segur que d'aquesta llista se'n poden afegir o treure i és que si comences a buscar-ne, acabes trobant que tots tenen el seu encant i coses interessant per veure i tastar.


Nosaltres malhauradament no hi vam poder anar a tots, tot i que les ganes no hi faltaven!
En aquest post us parlarem del dia que vam anar a Camden Lock Market. Es tracta d'un food market immens situat al nord de la ciutat, sortint de l'anella principal, just al costat de Regent's Park i el zoo municipal. Vam aprofitar a anar-hi amb un servei de lanxa turística que sortia des de Little Venice, passant pels canals i amb destí final a Camden. Va ser pujar a la lanxa i va començar a ploure amb unes bones ganes.


Un cop vam arribar-hi, en ple xàfec, vam haver d'eixoplugar-nos sota un porxo, sort que dúiem els nostres impermeables. Com que no semblava que hagués de parar, finalment vam haver de sortir a fer una volta per totes les parades amb els nostres colorits impermeables, com dos ET's, això sí, un de verd i l'altre rosa, que el blanc ja no es porta massa ;)


La veritat és que després del primer cop d'ull, tot i haver fitxat algunes parades, l'elecció ens va resultat complicada, ja que com més parades veiem, més i més coses interessants trobàvem. Una nota curiosa d'allà, és que moltes parades t'oferien un petit tast dels plats que oferien, que tot sigui de pas, a aquella hora del migdia i si vens amb gana, et pot fet precipitar i tirar-te sobre la primera cata que hagis trobat bona.


Al mercat hi havia tot tipus de menjar, us podria estar enumerant-ne els tipus i nacionalitats diferents durant una bona estona, i és que era un plaer passejar-hi la vista i veure'n el contrast de colors i aspectes, per no dir l'assalt olfactiu que suposava tanta varietat. Hi havia parades de truita de patata espanyola; de kebabs i falafels; d'hamburgueses d'ànec rostit, batuts de fruita natural; de pop; de menjar xinès; de menjar tailandès; de fideuà i arrossos; de guisats variats; i com diria aquella cançó dels Lax'n Busto, "...en podria estar dient tota la nit".


Nosaltres al final ens vam decantar per una parada anomenada 'Argentine Steaks & Burgers', on en vam agafar el menú Argentine Steak Sandwich, que consistia en un bistec al grill amb canonges, tires de col lombarda, pebrot vermell i salsa de chimichurri servit en un pa de xapata i d'acompanyament d'unes patates fregides "rústiques" amanides amb salt i mantega Rosemary.


Així que paguem les 5 lliures que costava cada entrepà i juntament amb la nostra carn argentina, les nostres cares de felicitat i la gana que ja dúiem a sobre, va parar de ploure i va sortir una mica de sol, el que ens va permetre menjar més tranquil·lament.


Amb l'estómac ple i aprofitant que havia parat de ploure, vam decidir acabar de fer una volta pel mercat per si vèiem alguna parada on hi hagués postres per rematar l'àpat i va ser quan ens vam adonar que havíem tornat a pecar de guiris, i és que al passar per un carreró lateral que donava a una altra plaça, vam descobrir que tot just havíem vist la meitat del mercat, ja que allà hi havia moltes més parades de menjar variat, amb tant bona pinta o millor que tot el que ja havíem vist.


Doncs res, ens va quedar una molt bona sensació del mercat de Camden Lock, totalment recomanable, amb moltíssima varietat per escollir i no cal dir que moltes amb ganes de tornar-hi!  

23/1/14

Formatge: Cheddar

La història del Cheddar es remunta als romans, els quals van introduir els formatges curats a Anglaterra. Però fou el sistema feudal medieval el que va propiciar el desenvolupament dels formatges britànics tradicionals, grans i voluminosos, ja que van posar la majoria de terres en mans de terratinents que podien permetre's elaborar formatges tan grans.

Al segle XVI aquest formatge curat de les muntanyes de Mendip, prop de les Gargantes de Cheddar, es va donar a conèixer com Cheddar. Les exuberants pastures dels pujols i les coves naturals proporcionen les condicions ideals per a la cria de vaques, amb això, els formatgers van començar a fer formatges d'entre 27 i 54 kg que necessitaven 2 o 3 anys per curar-se.

Des d'aleshores, s'ha imitat a tot el món, especialment a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, on la majoria es fan en blocs, enlloc d'elegants cilindres embolicats amb tela. Però només els que s'elaboren amb la llet de les vaques que pasturen a les verdes muntanyes d'Anglaterra es mereixen realment el nom de Cheddar.


Característiques:

El mos és ferm, però tou com la xocolata, fa olor a terra i té gust lleugerament salat. El sabor varia d'una granja a una altra, però sempre presenta l'intensa dolçor de la llet, una acidesa clàssica, a vegades tocs de fruits secs i amb freqüència una explosió de sabor al paladar i un matís àcid a formatge i ceba.

Consells de degustació:

Durant generacions, el Cheddar ha estat part integral de la dieta anglesa, als sandwichs, per picar entre hores, als Ploughman's lunch (o dinar de pagès, un menú típic dels pubs que consisteix en formatge, encurtits i pa amb mantega) o exposats en grans cunyes en taules de formatges, adornats amb nous i pa cruixent. També està deliciós en salses, fos o ratllat sobre múltiples plats de verdures i carns.
Per beure és bo acompanyar-lo amb un Merlot o un Pinot Noir.

* Cal recalcar que, encara que la textura i la qualitat del Cheddar en bloc hagi millorat molt en els últims anys, mai aconseguirà la mateixa duresa i la profunditat de sabor que el formatge que es fa a ma, amb llet crua d'una sola granja.

El Cheddar es pot vendre als sis mesos, quan té una textura més tova i suau i un sabor semblant a la mantega. Als 12 mesos, la textura és més ferma, casi corretjosa, i el sabor és més intens. Als 18 mesos, la textura és més seca, a vegades amb cristalls de calci cruixents i un sabor més salat.

Fitxa tècnica:

Origen: Anglaterra a Dorset, Devon, Somerset
Maduració: 6-24 mesos
Pes i forma: 26 kg. cilindre o bloc
Dimensions: D. 32 cm a 26 cm.
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Cata:

De gust pronunciat, dolç però a la vegada amb un toc salat. De pasta més mantegosa.
L'interior té un color més tirant a la mantega.
Nosaltres vam tastar un Cheddar de granja, concretament de la West Country Farmhouse Cheddar

El vam combinar amb pernil ibèric de gla