30/1/14

Fideus d'arrós tailandesos

Fruit del nostre viatge de noces a Tailàndia i de la meva curiositat culinària, sempre llegeixo receptes d'altres països en blocs amics, ja que és molt interessant la cuina d'altres països. A més sembla estrany com un plat et pot traslladar a un determinat lloc.

Jo sóc totalment partidària de consumir productes frescos i d'aquí la zona, Km 0 que en diuen ara! Però de tant en tant fer alguna recepta diferent també està bé. En aquesta ocasió hem fet uns fideus d'arrós que vam comprar a l'Auchan  pel pont de desembre passat.

Ingredients per a 2 persones:

200 g. de fideus d'arrós tailandesos
2 carrotes de la pagesa
2 cebes mitjanes de Figueres
1 porro
1 grapat d'anacards
oli d'oliva verge extra
gingebre Gourmet Garden
pebre negre i sal
salsa de soja

Elaboració:

Remullem els fideus d'arrós amb aigua calenta durant 5 minuts aproximadament.
Mentres pelem les cebes i les tallem ben fines per tal de caramelitzar-les. Hi afegim la carrota tallada a daus petits i el porro a tires i sal. Deixem que es fregeixi tot i hi evoquem els fideus d'arrós, els anacards i gingebre. Remenem i hi posem un xic de pebre. I ja ho tindríem!


Presentació:

Es pot amanir el plat amb una mica de salsa de soja si es vol.
Queda un plat molt gustós i especiat per la presència del jengibre, el qual li confereix un toc especial. A la vegada és un plat sa, ja que està elaborat amb verdures d'aquí i anacards, ambdós ingredients cardiosaludables.

Rostit amb bolets, figues i orellanes

Avui us presento una recepta que em va passar la meva tia el dia de Nadal: Un rostit de vedella i botifarra amb bolets, figues i orellanes.

La veritat és que és un rostit particular ja que al afegir-hi els fruits secs, el suc que hi queda és dolç, bonissim això si.

Ingredients per a 8 persones:

2 llomillets de vedella
4 botifarres de porc Duroc*
8 figues Doñigales
un grapat d'orellanes
un grapat de panses
mig kilo de bolets variats (collita del meu tiu i xampinyons tamany botó)
100 g.cebetes petites
4 carrotes
mig litre d'oli d'oliva

Elaboració:

Primer de tot agafem una cassola i hi posem el llomillet sencer, les botifarres, les carrotes i els bolets amb l'oli d'oliva, que vagi coent tot lentament.
Paral-lelament escaldem les cebetets perquè quan les afegim es puguin caramelitzar més bé.
A mitja cocció podem tallar el llomillet a filets i les botifarres en dos per tal que es vagin empapant del suc. Aleshores hi afegim els fruits secs, les cebetes i un raig de cognac. Salpebrem tota la barreja i deixem que vagi coent.
Quan veiem que tot estigui cuit, aproximadament 1'30 h, apaguem el foc.
I ja el podem servir.

Queda un rostit amb un gust deliciós, la carn ben melosa, les verdures tovetes i la ceba petita es caramelitza. El suc dolç que li proporcionen les figues i les orellanes és una delícia i va perfecte per acompanyar la carn més magre de la vedella. Les botifarres de porc Duroc són excel-lents, de gust més pronunciat.
En definitiva un plat per llepar-se els dits.


* Porc Duroc:
La raça de porc que s'utiliza és la DUROC. Aquesta raça es caracteritza per donar un valor afegit a la carn.
Les principals diferències de la carn de raça Duroc amb la resta de races normalment utilitzades són les següents:
  • Un color més intens
  • Un contingut de greix intramuscular més elevat
  • Una carn més suau
  • Una carn mes gustosa

  • Riudellots de la Selva estrena fira

    Com a tants indrets de casa nostra, la matança del porc ha estat una autèntica festa en els pobles rurals, però també ha significat la font d’aliment de moltes famílies.

    Per Riudellots de la Selva, el porc encara continua tenint el protagonisme i la importància d’anys enrere. En el municipi hi passen 22.000 porcs cada dia, convertint-se així amb el segon municipi de tot Europa on es maten i es manipulen més porcs.


    La indústria càrnia s’ha convertit en l’eix principal de la seva economia, i el porc en un símbol identitari i d’orgull per tots els riudellotencs. Per aquest motiu i amb l’objectiu de retre homenatge a l’apreciat animal, neix FIPORC, la fira de la indústria del porc de Riudellots de la Selva.

    FIPORC que tindrà lloc del 14 al 16 de febrer de 2014, pretén ser una fira temàtica al voltant del porc, i convertir-se en un esdeveniment cultural i gastronòmic únic. Vol apropar una festa tradicional de casa nostra a tot el públic visitant, transmetre coneixement, i tanmateix oferir als visitants la possibilitat de gaudir de la gastronomia basada amb productes del porc.

     

    Un esmorzar al Pa Fi

    Aquest dimarts havíem d'anar a fer una ressonància magnètica a Girona, així que vam decidir esmorzar fora. Vam optar pel Pa Fi, són varies fleques distribuïdes arreu de la província. Tenen una oferta d'esmorzars molt bé de preu:

    1. Cafè amb llet i croissant normal per 1'70
    2. Cafè amb llet i napolitana de xocolata per 1'90


    Ma mare i jo que som xocolateres vam triar la segona opció.


    Una napolitana ben farcida de xocolata granulada i virutes de xocolata al cim amb aquella espècies de sucre-gelatina que hi fa bo. La vam demanar calenta i la veritat és que millora molt i a més amb la fred que aquell dia feia, ens va entrar molt bé.
    Per beure un bon cafè amb llet, aquest no ens va fer anar al WC corrents :) A una temperatura ideal per prendre, les cafeteries sempre pequen de servir-te'l tebi i a nosaltres ens agrada ben calent. I amés amb un xic d'escuma, que a part de fer-lo més atractiu, també és més bo.


    Doncs res un bon esmorzar amb una bona relació qualitat preu, sobretot si tenim en compte que per un cafè amb llet avui dia ja et cobren 1'40 euros mínim.

    23/1/14

    Perquè després diguin que tot és químic:



    Conill amb pebrot i tomàquet

    Un plat que m'agradava molt de petita i em segueix agradant és el conill amb pebrot i tomàquet que fa la meva mare. És bo i sa, ja que el conill és una carn blanca i magre, i recordem que el tomàquet fregit amb oli d'oliva porta licopè, que és un excel-lent antioxidant i a tot això, si encara li sumem el pebrot vermell que ens càrrega de vitamina C, tenim com a resultat un plat molt cardiosaludable.
     

    Ingredients per a 4 persones:

    1 conill trossejat
    8 salsitxes de porc
    3 pebrots vermells
    1 pot de salsa de tomàquet
    oli d'oliva verge extra
    sal i pebre

    Elaboració:

    Primer agafem el conill i les salsitxes i les fregim amb oli d'oliva. Una vegada fregida tota la carn, reservem.
    A la mateixa cassola on hem fregit la carn hi posem els pebrots, ben rentats i tallats a trossets petits.
    A mig fer els pebrots hi afgeim el pot de tomàquet que es vagi reduint. Una vegada cuits els pebrots i la salsa hi afegim la carn i salpebrem. Deixem al foc uns minuts per tal que tot s'assaoni i ja ho tindríem!


    L'esmorzar d'Insta Fortià

    El passat dissabte dia 11 de gener, coincidint amb les festes del poble van organitzat un Insta Fortià. Vam ser poqueta però ben avinguts. Alguns dels que ja ens veiem a les trobades que organitzava el Patronat.

    La veritat és que va estar bé, vam esmorzar en una sala tots plegats.

    De salat:

    Un pa cuit al forn de llenya amb pernil dolç i altres amb formatge. Cal remarcar el pa que era deliciós, un pa perfectament amassat, amb una molla excel-lent i una crosta cruixent i ben torrada. Una molt ben aconseguida reacció de Maillard (caramelització del sucres del pa que li dón el toc cruixent i el color característics) gràcies al forn de llenya que tenen a la fleca del poble.


    Val la pena anar-hi ja que també fan unes coques...


    De dolç:

    Croissantets petits amb banyes i per combinar xocolata negre o xocolata amb llet i trossets d'avellanes, feia temps que no en menjava. Des que feiem esmorzars de diumenge amb la meva àvia, on soliem menjar un panet de viena amb xocolata.


    Per beure diferents sucs: taronja i algun barrejat.

    I després la ruta pel poble amb dues excel-lents guies que es van emserar molt a fer-nos una bona explicació del poble que val la pena visitar.
    També vam poder veure el forn de llenya, mentre anava coent el pa. Tot un luxe poder menjar un pa d'aquestes característiques.


    Formatge: Cheddar

    La història del Cheddar es remunta als romans, els quals van introduir els formatges curats a Anglaterra. Però fou el sistema feudal medieval el que va propiciar el desenvolupament dels formatges britànics tradicionals, grans i voluminosos, ja que van posar la majoria de terres en mans de terratinents que podien permetre's elaborar formatges tan grans.

    Al segle XVI aquest formatge curat de les muntanyes de Mendip, prop de les Gargantes de Cheddar, es va donar a conèixer com Cheddar. Les exuberants pastures dels pujols i les coves naturals proporcionen les condicions ideals per a la cria de vaques, amb això, els formatgers van començar a fer formatges d'entre 27 i 54 kg que necessitaven 2 o 3 anys per curar-se.

    Des d'aleshores, s'ha imitat a tot el món, especialment a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, on la majoria es fan en blocs, enlloc d'elegants cilindres embolicats amb tela. Però només els que s'elaboren amb la llet de les vaques que pasturen a les verdes muntanyes d'Anglaterra es mereixen realment el nom de Cheddar.


    Característiques:

    El mos és ferm, però tou com la xocolata, fa olor a terra i té gust lleugerament salat. El sabor varia d'una granja a una altra, però sempre presenta l'intensa dolçor de la llet, una acidesa clàssica, a vegades tocs de fruits secs i amb freqüència una explosió de sabor al paladar i un matís àcid a formatge i ceba.

    Consells de degustació:

    Durant generacions, el Cheddar ha estat part integral de la dieta anglesa, als sandwichs, per picar entre hores, als Ploughman's lunch (o dinar de pagès, un menú típic dels pubs que consisteix en formatge, encurtits i pa amb mantega) o exposats en grans cunyes en taules de formatges, adornats amb nous i pa cruixent. També està deliciós en salses, fos o ratllat sobre múltiples plats de verdures i carns.
    Per beure és bo acompanyar-lo amb un Merlot o un Pinot Noir.

    * Cal recalcar que, encara que la textura i la qualitat del Cheddar en bloc hagi millorat molt en els últims anys, mai aconseguirà la mateixa duresa i la profunditat de sabor que el formatge que es fa a ma, amb llet crua d'una sola granja.

    El Cheddar es pot vendre als sis mesos, quan té una textura més tova i suau i un sabor semblant a la mantega. Als 12 mesos, la textura és més ferma, casi corretjosa, i el sabor és més intens. Als 18 mesos, la textura és més seca, a vegades amb cristalls de calci cruixents i un sabor més salat.

    Fitxa tècnica:

    Origen: Anglaterra a Dorset, Devon, Somerset
    Maduració: 6-24 mesos
    Pes i forma: 26 kg. cilindre o bloc
    Dimensions: D. 32 cm a 26 cm.
    Llet: vaca
    Classificació: Curat
    Productor: Varis

    Cata:

    De gust pronunciat, dolç però a la vegada amb un toc salat. De pasta més mantegosa.
    L'interior té un color més tirant a la mantega.
    Nosaltres vam tastar un Cheddar de granja, concretament de la West Country Farmhouse Cheddar

    El vam combinar amb pernil ibèric de gla