Diumenge passat, després de fer un vol per la fira de la botifarra de Perol, vam venir els meus sogres i vam anar a dinar Can Poncelas per a celebrar els seus respectius sants, que van ser a l'estiu.
És un restaurant molt bonic amb una llarga història al darrera. El molí de Perelada fou construït a mitjans dels segle XIX. En aquella època era important tenir un molí a prop del Palau dels comtes de Perelada.
La façana del restaurant està decorada amb l'escut comtal (armes de Rocaberti).
Les ales laterals del restaurant eren dependències.
La transformació en Restaurant ha estat absolutament respectuosa amb l'edifici, conservant-se pràcticament intacte.
Com a restaurant ofereix una cuina sòbria i tradicional especialitzada en rostits fets amb aigua i sal als típics forns de llenya castellans (llenya de roure i alzina).
La decoració de l'interior conté notables obres d'art, pintures de Pruna i Urgell, mobiliari antic, gravats, entre altres objectes d'època i d'actualitat.
Com dèiem abans, la cuina està especialitzada en rostits fets amb dos forns de llenya a la vista del públic.
Disposen d'un menú castellà vigent tot l'any i la resta de plats els canvien segons la temporada.
També ofereixen dos altres menús al mateix preu que el castellà, és a dir, a 40 euros. Relació qualitat preu és molt bona. Per aquest preu t'entra un primer plat, un segon (que pot ser garrinet), postres, aigua, vi i cafè. El vi és un Perelada negre criança.
A més et donen la possibilitat de combinar els primers d'un menú amb els segons d'un altre. Així si vols menjar el garrinet pots triar un altre primer que no sigui el pica-pica ofert. Tot i que també és bo, et porten coca de pa de la casa ben sucada, excel.lent. I per acompanyar uns pebrots del bierfo fets al forn, amb un gust potent, bonissims. També botifarra negre amb arrós, conegut com morcilla, i xoriç sense tripa (picadillo). Molt saborós aquest últim.
D'entrada et posen unes olives sevillanes i un xarrup de crema de carabassó. Correcte.
En aquesta ocasió però, i com que el primer cop que hi vaig anar ja vaig provar el menú castellà complert, vaig triar una amanida de gambes i bolets.
 |
| Amanida de bolets i gambes |
Estava ben presentada, tèbia, amb els bolets i les gambes pelades, deixant la cua i el cap. La vinagreta molt ben aconseguida, vaig haver d'agafar una xapata petita acabada de fornejar per acabar de sucar la que va sobrar. El pa era molt bo també.
En Ramon va demanar aquest fabulós risotto: (era bo i cremós)
 |
| Risotto de formatge de cabra |
Quant al segon plat, senzillament perfecte: garrí de llet. Un garrinet ben tendre, ens el van trencar amb el plat, cosa que certifica la seva tendresa, tal com ho fan a Segòvia :)
Pobre garrinet, no va passar de les tres setmanes de vida que ja l'havien rostit.
 |
| Salant el garrinet ja tallat amb el plat |
Per acompanyar el garrinet et porten un bol individual d'amanida digestiva amb enciam iceberg i ceba molt ben regada amb oli d'oliva i una ceba dolcissima. I un altre bol, a compartir aquest, amb patates panadera amb julivert i ceba tallada ben fina (patates pobres que en diuen ells). Uns acompanyaments senzills, molt adients i bons.
I de postres tenen diferents pastissos originals casolans així com també crema catalana o flam.
Jo vaig optar per un pastís de xocolata blanca i coco. Molt encertat. Me'l van servir amb una espècia de melmelada-salsa de tomàquet, que no em va acabar de convèncer i em va costar un xic averiguar el gust, combinat amb el pastís. Al final vaig preguntar al cambrer què era hi si, ho havia encertat :) Era un toc original.
 |
| Pastís de xocolata blanca i coco |
 |
| Pastís de xocolata i taronja |
I per rematar l'àpat i ajudar a pair un bon cafetó, descafeïnat això sempre i amb sacarina.
Després d'aquí anàvem a la festa dels cosins del meu pare, que es van reunir tots al Pa Volador. Ens ho vam passar molt bé i vam conèixer família nova, tot fent racó per un tros de pastís Imperial, que també era l'aniversari de la meva tia.
En fi un dia complert, encara en sortint vam anar de concert i a prendre un granissat de llimona a la Rambla, amb els meus pares i en Ramon.
Tenia piles per estona, potser el cafè no era sense cafeïna ;)
Arriba el cap de setmana i això comporta un trencament de la rutina i canvi d'hàbits, fins i tot, alimentaris. Deixes de banda la llet amb cereals de cada dia per donar pas a un súper esmorzar molt més complert, pausat i llaminer, veiem-lo:
recobertes també de xocolata. Una delícia, i una bomba calòrica :) Aquest de la imatge és justament el que mengem, acabat de comprar a la fleca de baix de casa dels sogres. I ja per acabar un capuccino per completar encara més l'esmorzar!
