Mèxic

"Tortillas" maies amb carn de "puerco" i pollastre i chile

L'estiu passat vam anar amb el meu xicot a Mèxic, el juliol concretament, i volia  fer una pinzellada del que vam menjar, perquè Mèxic té molta diversitat gastronòmica. Nosaltres vam probar les típiques "tortillas" fetes de blat de moro i rellenes de carn de res, puerco (com en deien ells), pollastre i vedella. I concretament aquestes són fetes casolanes i tenen un sabor diferent de les que estem acostumats aquí, més grans i menys gustoses. Aquestes tenien un gust peculiar que et quedava al paladar, a mi particularment m'agradaven més les de l'hotel on ens allotjavem, que eren com les d'aquí i t'hi podies posar el guacamole típic, que això si era deliciós. En feien uns grans vols per acompanyar les tortillas o els nachos.
Les de la foto són d'un restaurant prop de Chichen-Itzá, en una espècia de cabanya maia i són precisament les mateixes que haviem pogut provar prèviament quan vam visitar un poblat maia. A més anaven acompanyades amb una salsa autèntica de chile que picava una barbaritat, el meu xicot que li agrada el picant s'en va posar força i tela, es va beure la coca-cola d'un glop! :)

Sushi

En el nostre hotel, hi havia diferents restaurants: Radichio brasiler, japonès, mexicà, snack-bar (amb menjars fast-food: hamburgueses i hot-dogs), italià, el bufet, i el de la terrassa on hi havia sushi, makis i sashimi.
Nosaltres un dia al migdia vam anar a probar-ho perquè aquí no n'acostumem a menjar. Vam demanar un plat amb diferents varietats: els california rolls (cogombre, palets de cranc i alvocat recoberts d'arrós), i altres combinacions amb salmó, tonyina, pinya, formatge, alga nori... tots amb un toc de salsa de soja, com es pot observar a la foto i un xic de wasabi. Aquesta pasta verda extreta de l'arrel de raba picant originari del Japó.
Com a dada curiosa el wasabi no ataca al paladar, sinó que és un picant que t'entra a les fosses nassals pels vapors que despren.

Sashimi

També vam probar sashimi de gamba (d'aquest en vam repetir), salmó, tonyina i cranc amb alga nori. Aquests portaven una base d'arrós.
Ens ho vam acompanyar d'un parell de cocktails, ja sé que no hi escau, però estavem al Carib ;)
I allà amb la caloreta i la platgeta, els caipirinyes, els mojitos, sobretot, les llimonades, pinyes colades, les congas... queien bastant sovint. I és que t'ho preparen amb aquell gel picat que es crea com una espuma i te'l donen tant fresquet i bo, et poses a la tumbona de la platja i a viure la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cafeteria "Les Voltes"

Avui hem anat, ma mare i jo, a esmorzar a un lloc nou per a nosaltres. Està situada al carrer Nou de Figueres.
És una cafeteria bastant gran, amb una tel.levisió de grans pulzades i les parets de pedra que hi donen un toc més in. Fan entrepans freds i calents, amanides, plats combinats i creps. No és car i a més ofereixen menús d'esmorzar així com també menús infantils, que encara estan millor!

Nosaltres hem menjat un croisant de xocolata. Estava bo ja que ens l'havien escalfat un xic, és a dir, que la xocolata de dins es desfeia un xic i les ratlletes que hi havia a sobre de decoració també :). S'engrunava una mica però la pasta era molt fina, tenia molt bon gust. La xocolata de dins un pèl massa forta de gust per mi, però a gustos, colors :)
Per acompanyar hem begut un cafè amb llet descafeïnat de sobre i sorpresa; una marca de cafès que no coneixia però que ha resultat ser molt bona. Era un cafè molt aromàtic i la sacarina també era de la casa, així que també era bona. Es deia Tupinamba, ho posava a la tassa amb la que ens han servit el cafè amb llet, molt ben fet, per cert, dibuixant com un cor entre la llet i el cafè i al punt de calent!
Hem esmorzat molt bé i a més tenien revistes del cor i diaris per fulletejar mentre comences la digestió!!!!!!!!!

La Pulcinella

Dissabte també vam anar a sopar fora, aquesta vegada pizza.
Un dia, passejant amb en Ramon per Girona, vam descobrir una pizzería, nova, per a nosaltres clar! I com que la pizza és un dels nostres plats preferits vam dir que un dia aniriem a probar-la, així que dissabte va ser aquest dia. Hi vam anar amb les seves cosines i el promès d'una d'elles :)
El lloc era acollidor i el tracte rebut correcte també.

Carta de pizzes

Tenia una extensa varietat de pizzes i focaccies, ara ho entenc tot, el pizzer és sicilià, vet aquí el postre també: canneloni sicilliani. Jo vaig triar la clàssica quatre formatges, és que m'agraden tant els formatges que, no m'hi vaig poder resistir. I com que vaig veure que portava provolone ja va ser el punt decisiu. La pizza no ens va fer esperar, al tenir la massa fina i coure al forn de llenya de seguida ja la vam poder catar!
Era bona, tot i que hi faltava més quantitat de formatge i coure més el tomàquet.

De postre tenien la típica carta de gelats, però al girar-la lo millor: postres artesans italians, tot i que no vaig poder resistir la tentació de demanar un coulan de xocolata, sempre en demano si hi és a la carta. Aquest era original: portava com a decoració cacauets esmicolats al cim i un lleuger topping de xocolata. Estava al punt de calent, lo just perquè la xocolata de dins es desfés, estava bo, tot i que no és el millor que he provat :)
En un altre post i quan torni al restaurant on el menjo ja us diré quin és!!! ;)

Una de les coses que em va cridar l'atenció del restaurant és que l'aigua amb gas que vaig demanar era italiana, concretament de Roma. Estava deliciosa, tenia un punt de gas molt fi, entrava molt bé i fresqueta més.

Un detall de la pizzería és que, amb el conte, et porten un caramel tipus "sugus" de Chupa-Chups.

Restaurant Can Quel

Divendres passat, vam anar a celebrar un sopar de pre-jubilació a Foixà, al restaurant Can Quel.

És un establiment de cuina típica catalana i empordanesa. Disposa de tres sales i una terrassa i hi ha també parking a l'exterior. Com que nosaltres erem un grup de tretze persones ens van reservar una sala a part on, la veritat, vam estar molt bé. Va ser un detall per part del restaurant.

El sopar el vam iniciar amb un pica-pica:

Coca de pa cuita al forn de llenya de pi; estava bona ja que te la servien calenta i ja sucada amb tomàquet, sal i oli, tot i que amb un oli més dens hagués estat encara més bona

Fuet per acompanyar la coca; tallat massa prim pel meu gust, te n'havies de menjar molt talls per notar el gust.

Foie a la sal: era una safata amb dos blocs de foie, massa freds ja que costaven d'escampar a la coca torrada i encara més a la sucada amb tomàquet.

Croquetes de la casa; eren fetes amb carn de rostit, prou bones, almenys no eren oleioses tot i que amb un arrebossat més gruixit millorarien.

Amanida verda: amanida típica amb enciam iceberg, escarola, ceba, tomàquet, pebrot i bròquil en vinagre

Calamars a la romana; n'he provat de millors, aquests no semblaven fets i menjats, tan per la massa com pel calamar, un pèl tiragunyós.

Truita d'espàrrecs verds; no brillaven per la seva abundància els espàrrecs.

Cargols secs amb all i oli amb i tomata a part; aquest plat ni tastar-lo, no m'agraden els cargols

De segon vaig decanta'm per porquet rostit; em van dur quatre talls de porquet desossat acompanyat de patates casolanes, no massa bones, i unes escarxofes saltejades amb unes gambetes massa avinagrades. El porquet, ni punt de comparació amb el d'un asador que vaig anar fa un temps, que em va encantar, ja us explicaré quan hi torni amb fotos i detall :)
Aquest porquet de petit i tendre ben res, ni la pell cruixent que tan bona és quan te la menges amb el porquet que es desfà a la boca.

De postre, vaig optar per un gelat, ja que estava ben plena, amb l'aperitiu ja vaig quedar bastant tipa. Així que per acabar l'àpat un gelat casolà de xixona; jo m'esperava un gust fort de la xixona, però aquell gelat era aigualit i amb massa trossos d'ametlles, això sí, casolà, si que era perquè, fins i tot hi havia trossos de clova d'ametlla :(

Vaig acompanyar els plats amb aigua en gas, i no vaig fer ni tallat, no m'hi cabia res més :P

El sopar va anar molt bé, la companyia era agradable i veure la cara d'emoció, contenta i feliç de la mare d'en Ramon al rebre els regals de la despedida, ja s'ho val tot ;)

Restaurant La Torre

Després de gaudir del bon dia que feia tot passejant per la Fira de la Mel a Crespià, amb tantes flaires de les paradetes de menjar, vam arribar-nos fins a Maià de Montcal al restaurant La Torre. És un restaurant de cuina casolana, amb les típiques cadires de boga i fusta, estovalles de tela blanca amb els seus corresponents tovallons, una llar de foc. El lloc és senzill però molt acollidor i sempre tenen ple, millor encarregar! I la veritat és que no m'extranya amb la seva cuina.

De primer plat, vaig demanar uns calamars a la romana casolans. Quins calamars tan bons, un arrebossat molt ben aconseguit, cruixent i gens oliós i el calamar gens tiragunyós, boníssim! El plat era generós, hi havia com uns setze calamars, ho sé perquè ens els vam repartir entre el meu xicot i jo, mig de calamars amb mig de patates d'Olot :)

Les patates d'Olot artesanes, que consistien en dues làmines de patata tallada fineta, amb un farciment de carn guisada molt amorosa. Es desfeien a la boca. Estaven delicioses. No eren molt grans, tot i que al plat ens en van posar cinc.

De segon plat vaig triar magret d'ànec a la brasa, que és un plat que m'agrada molt i costa trobar-lo als restaurants, i més que te'l donin sencer com aquí. Va ser el millor magret que mai hagui menjat. Cuinat al seu punt, amb aquell toc que li dóna la brasa i amb el seu greix que tant exalta el gust de la carn. Encara recordo la sensació al posar-te'l a la boca, primer notes el sabor de la carn magre i conforme vas rossegant-lo vas notant el greix que amoroseix tot el tall de carn. T'evoques al plat mentre encara tens tot aquell magret per anar disfrutant :)

 També cal dir que el plat portava uns acompanyaments per estar a l'alçada del magret; unes patates fregides casolanes, un xic dolçes, pel meu gust, però això depen de la varietat de la patata. Tot i que estaven molt ben fetes, al punt d'olioses, i més aviat toves, però a mi també m'agarden així.
Els altres dos acompanyaments eren de verdura: un pebrot verd a la brasa, dolç amb aquell gust que deixa la brasa que tan bo queda amb el pebrot i unes rodelles de carbassó enfarinat i fregit, també boníssimes.

Faré una petita incursió per parlar del pa. No hi ha foto perquè, entre els quatre comensals que erem, va volar. I és que no era per menys. Un pa de barra d'aquells amassats, que agafes una llesca i ja veus pel pes que tindrà aquella molla esponjosa, de textura poc gomosa i cruixent, en fi un pa d'aquells que t'enrecordes. Es notava que el pa havia patit una bona reacció de Maillard ;)
Ah per cert, el pa el vam acompanyar d'un all-i-oli casolà, com tot en el restaurant. Picava lo just i necessari.

Ja per acabar, com a colofó final, de postre vaig gaudir d'un bon coulant de xocolata. Després d'una espera de deu minuts, que se'm va fer interminable ja que me l'esperava en candeletes, temps de coure'l al forn, vaig poder gaudir primer d'una gran bola de gelat artesana de sorbet de llimona que m'hi van posar d'acompanyament i després, vaig atacar el coulant, que a cada cullerada era una explosió de sabor. La primera cullerada, ja per trencar aquella espècia de madalena de xocolata lleugera i esponjosa, va fer sortir la xocolata fosa de dins i conforme l'anavés menjant n'anava sortint més. Pel meu gust jo hi posaria més xocolata a l'interior, tot i que així no es converteix en un postre que carregui, sinó que és més lleuger.

Tots aquests plats els vaig acompanyar amb aigua amb gas de Caldes de Malavella, per pair un xic aquest àpat tan frondós i a la vegada tan deliciós que vaig menjar.
Tots vam disfrutar molt amb tots els plats que vam triar, el meu pare amb els cargols, que també és un plat nomenat de la seva carta.

Fira de la Mel a Crespià

Vi de mel

Ahir diumenge, al matí, vam anar a la Fira de la Mel de Crespià, és un municipi del Pla de l'Estany. La fira és d’origen medieval quan Crespià era un dels punts més importants en matèria d’exportació de mel a l’estranger, principalment a Itàlia. En aquesta Fira s’hi pot trobar tot tipus de productes, artesania, embotits, formatges, vins, brunyols ... Sols es ven un tipus de mel, la de Milflors, que es posa a la venda en una única parada que ven la organització. Com a novetat, una de les parades de la fira venien vi de mel, que s'obté de la fermentació de la mel, enlloc de la del raïm, és clar.

Truita de patates i ceba de Figueres

Dissabte per dinar truita de patates i ceba. Sembla estrany que amb dues patates, del kennebec (això si), dos ous de la pagesa, una ceba de Figueres, oli d'oliva verge extra i sal pugui sortir un plat tan bo!!! És un dels meus plats preferits!

Aquesta truita era una delícia

També s'ha de dir que la qualitat dels ingredients és un gran valor afegit, anem a mirar-los un per un:



Els ous són frescos, comprats al mercat de Figueres, amb una pagesa que té gallines corretejant pel pati i clar, com a resultat fan uns ous petits, amb un rovell d'un groc intens i un gust incomparable!

Un altre dels elements clau és la patata, si és del Kennebec, millor. Per cert sabeu perquè es diu així? Va ser creada l'any 1941 pel Departament d'Agricultura dels Estats Units, partint dels creuaments de dues varietats, i es va multiplicar inicialment a l'estació de Presque Isle, situada a prop de la ciutat de Kennebec (Estat de Maine) de la qual rep el nom.

Algunes de les seves característiques:
El seu cicle (de la plantació a la collita) és d'uns 110 dies. La seva pell és groga i fina. La polpa és blanca. Té tendència al creixement dels tubercles prop de la superfície i per això pot prendre tints verdosos. El seu rendiment és mitjà. És adequada per bullir i fregir. Es considera organolèpticament excel·lent (molt similar a la patata del bufet d'Osona.)

També un ingredient estrella de la truita és la ceba de Figueres.
És una varietat de l'espècie Allium Cepa, que té un color rosat, una mica lilós i la seva forma és més aviat aplanada. Té un gust dolç i consistència tova, sense picor, característica aportada per les condiocions geogràfiques i climàtiques de l'Empordà.
Nomenarem algunes de les seves propietats nutricionals:
Ajuda a eliminar líquids perquè té molt potassi i poc sodi. És una font de vitamines del grup B, com l'àcid fòlic, necessàries durant l'embaràs. El magnesi de la ceba afavoreix el bon funcionament dels intestins, dels nervis, dels músculs i del sistema immunològic. Abusar de la ceba pot produir flatulència, perquè conté sofre.

Ja per acabar, però no per això el menys important, un altre ingredient essencial en la recepta de la truita i en la nostra dieta és un bon oli d'oliva verge extra. Si pot ser d'un trull de confiança, segur que aconsegueixes realment un suc d'oliva, com jo n'hi dic, que és el que realment hauria de ser suc d'oliva de primera premsada.

Ah i de la sal no en parlaré perquè hi vam posar sal Costa, però no us la deixeu, que potencia tots els altres ingredients.

Va de llibre!

Els Reis d'aquest any m'han portat, entre altres regals :), un llibre. No un llibre qualssevol, sinó un de relacionat amb la teca, com no!

És un llibre que he trobat molt interessant i està explicat d'una forma molt amena tot descriguent situacions quotidianes. Tracta d'un dia en una família, però en aquest dia aprens des de com triar un aliment al supermercat fins a quina és la millor forma de cuinar-lo, passant per com s'ha d'emmagatzemar a la nevera o les propietats que aporta. Està escrit amb un vocabulari molt entenedor i penso que tota família l'hauria de llegir per poder resoldre dubtes que es tenen amb el menjar. Jo personalment he apres un munt de coses, a mode d'historieta, amb dades curioses i algunes petites incursions de receptes aptes per a mestresses de casa de la mà de Ferran Adrià.