7/3/11

Restaurant Can Quel

Divendres passat, vam anar a celebrar un sopar de pre-jubilació a Foixà, al restaurant Can Quel.

És un establiment de cuina típica catalana i empordanesa. Disposa de tres sales i una terrassa i hi ha també parking a l'exterior. Com que nosaltres erem un grup de tretze persones ens van reservar una sala a part on, la veritat, vam estar molt bé. Va ser un detall per part del restaurant.

El sopar el vam iniciar amb un pica-pica:

Coca de pa cuita al forn de llenya de pi; estava bona ja que te la servien calenta i ja sucada amb tomàquet, sal i oli, tot i que amb un oli més dens hagués estat encara més bona

Fuet per acompanyar la coca; tallat massa prim pel meu gust, te n'havies de menjar molt talls per notar el gust.

Foie a la sal: era una safata amb dos blocs de foie, massa freds ja que costaven d'escampar a la coca torrada i encara més a la sucada amb tomàquet.

Croquetes de la casa; eren fetes amb carn de rostit, prou bones, almenys no eren oleioses tot i que amb un arrebossat més gruixit millorarien.

Amanida verda: amanida típica amb enciam iceberg, escarola, ceba, tomàquet, pebrot i bròquil en vinagre

Calamars a la romana; n'he provat de millors, aquests no semblaven fets i menjats, tan per la massa com pel calamar, un pèl tiragunyós.

Truita d'espàrrecs verds; no brillaven per la seva abundància els espàrrecs.

Cargols secs amb all i oli amb i tomata a part; aquest plat ni tastar-lo, no m'agraden els cargols

De segon vaig decanta'm per porquet rostit; em van dur quatre talls de porquet desossat acompanyat de patates casolanes, no massa bones, i unes escarxofes saltejades amb unes gambetes massa avinagrades. El porquet, ni punt de comparació amb el d'un asador que vaig anar fa un temps, que em va encantar, ja us explicaré quan hi torni amb fotos i detall :)
Aquest porquet de petit i tendre ben res, ni la pell cruixent que tan bona és quan te la menges amb el porquet que es desfà a la boca.

De postre, vaig optar per un gelat, ja que estava ben plena, amb l'aperitiu ja vaig quedar bastant tipa. Així que per acabar l'àpat un gelat casolà de xixona; jo m'esperava un gust fort de la xixona, però aquell gelat era aigualit i amb massa trossos d'ametlles, això sí, casolà, si que era perquè, fins i tot hi havia trossos de clova d'ametlla :(

Vaig acompanyar els plats amb aigua en gas, i no vaig fer ni tallat, no m'hi cabia res més :P

El sopar va anar molt bé, la companyia era agradable i veure la cara d'emoció, contenta i feliç de la mare d'en Ramon al rebre els regals de la despedida, ja s'ho val tot ;)

No hay comentarios:

Publicar un comentario