33ª Fira de Sant Martirià de Banyoles

Al centre de les comarques gironines hi trobem la comarca del Pla de l'Estany, d'on Banyoles n'és la capital.

És una ciutat molt bonica i amb gran interès cultural i històric,  amb el seu emblemàtic llac, el museu darder, els jaciments arqueològics... i queda aprop de Girona.

Els propers dies 18,19 i 20 de novembre se celebra a Banyoles la Fira de Sant Martirià. Enguany ja és la 33ª edició que se'n fa i la 7ª pel que fa a la mostra de races autoctònes.

La fira té lloc al costat de l'Estany de Banyoles, al Parc de la Draga.

Per qui li agradi el món del cavall aquesta és una bona fira, ja que el diumenge al matí es fan exhibicions de disciplines hípiques i demostracions de races autoctònes. Podem observar els millors exemplars cavalls de tir, híbrid i ase català. També es realitza un concurs morfòlogic de cavalls.

Hi ha diversos espais on podem visitar:

- La mostra comercial multisectorial
- Fira del dibuix i la pintura
- Mercat d'artesania
- Concurs i exposició de bestiar Rossam
- Races autoctònes

Com a apartat culinari s'oferiran esmorzars i dinars elaborats amb productes de les seves races autòctones durant el dissabte i el diumenge. I, a més, el Raçatast d'autor amb el jove cuiner: Oriol Cartanyà.

Si voleu consultar més informació sobre la fira, així com descarregar el programa d'activitats per dia, podeu consultar els següents enllaços:

http://www.firasantmartiria.cat/
http://www.firesifestes.com/Fires/F-Sant-Martiria-Banyoles.htm

Fira de Sant Marti a Amer i concurs de torradors de castanyes

Des de temps immemorials se celebra a la població d'Amer la Fira de Sant Marti. Enguany serà diumenge dia 13 de novembre el dia que s'ompliran els carrers de gent tot passejant enmig de la flaire que desprenen les castanyes torrades.

Aquesta fira, que s'instal.la a la Plaça porxada, en el passat era una de les fires de bestiar més importants de Girona.
Actualment podem trobar parades d’artesania i de productes típics d’Amer: cistells, pipes fetes amb rabasses de bruc, mel, torrons d’avellana, dolços irresistibles típics d’Amer i embotits magnífics.

Diumenge al matí es celebra un Concurs de Torradors de Castanyes. Sovint parlem de fruit i, en realitat, hauríem de parlar de llavor o, si de cas, de fruita seca. El pes de les castanyes pot oscil·lar entre 5 i 24 grams, més petites les varietats silvestres i més grans les cultivades.

Torrar les castanyes és un art. Primer cal triar la millor castanya i fer-li un tall perquè no salti i espetegui. I cap a la paella emprada per fer-les torrar, de ferro i amb forats. Cal fer cremar la llenya al seu punt just i endavant, a coure castanyes, sense cremar-les, és clar!!!

Al migdia es pot realitzar un tastet gastrònomic. I per finalitzar la festa, el diumenge a la tarda es fa la Castanyada, es torren castanyes i es reparteixen acompanyades de vi dolç per tothom.


Horari: Tot el dia
Entrada: Gratuïta

Menús especials de Fires i Festes de Sant Narcís a Girona

Del 28 d’octubre al 6 de novembre, els establiments de Girona celebren les Fires de Sant Narcís, i per fer-ho han preparat menús adaptats a les dates festives de la ciutat. Son restaurants de Girona i rodalies els que ens oferiran un menú especial de Fires.

Pels que decidiu apropar-vos-hi, uns presentem alguns dels primers plats que podreu degustar: coca amb pollastre escabetxat i microamanida de brots, milfulles d’albergínies i formatge emporità o farcellets de col i carn fets a la casa.

Acompanyats d’uns segons plats com bacallà amb mussolina d’all, rogers i crema de ceps o canelons de rostit d’ànec amb beixamel de ceps.

Tot això arrodonit amb postres sugerents i vins especials de la zona.

Els preus d’aquests menús són molt variats i podreu trobar-ne des de 12 € fins a 45 €. Aquells que vulgueu visitar les festes podreu posar el punt final amb un bon àpat, especial de Sant Narcís.

Els establiments on podem degustar aquest menú de Fires són:
- Restaurants de Girona Amaranta, La Calèndula, Cal Ros, El Cul de la Lleona, Garum Gastronòmic, Granja Bescuit Maragall, El Ginjoler, Draps Mimolet, München, Portabellini, El Pou de Bellsolà, Suca Mulla, El Teatret, Teckné.
- Restaurants dels voltants de Girona Balneari Vichy Catalan (Caldes Malavella), Can Joan d'Adri (Canet d'Adri), Maràngels (Sant Gregori), Mas Casilda (Bescanó), Ravonibus (Rabós del Terri), Vilanova (Salt)

Enllaços relacionats

Associació d’Hostaleria Girona

El sopar d'ahir :)

Ahir ens vam fer, com no, un bon pa amb tomàquet!!!!!!!!!!!

I per acompanyar aquesta delícia gastronòmica del nostre país, uns talls de llom de porc ibèric de gla i formatge d'ovella. Boníssim ;)

Pa amb tomàquet

Anem a comentar un xic sobre aquest llom. És un embotit fabricat amb llom de porc sencer, exempt del greix exterior, adobat i posteriorment embotit en budell natural de porc. Encara que és molt popular en zones on encara es fa la matança del porc.
 
Per a la seva preparació, els lloms es posen a curar en sal durant un o dos dies, després es renten per treure la sal i se'ls deixa un parell de dies fins que quedin ben escorreguts. Posteriorment, s'adoben amb un amaniment preparat amb pebre vermell, all, orenga i oli d'oliva. Finalment, després de l'adobat, s'introdueixen en budells allargats i es pengen per a la seva curació en un ambient fresc i sec durant almenys dos mesos.

Quan la matèria primera procedeix de porcs de raça Ibèrica, es fa una distinció i parlem de llom embotit ibèric. No hi ha diferències apreciables pel que fa a la seva fabricació, però el període de curació és més llarg. El llom embotit s'ha de consumir cru, tallat en fines rodanxes i servit com a tapa, de vegades en entrepà.

Una de les característiques més importants del llom embotit, a nivell nutricional, és el seu alt contingut proteic en relació al seu greix. Per cada 100 grams de llom embotit, es tenen 50 grams de proteïnes i tan sols 8 de greixos.

Tempura

Pasta de tempura

La tempura és un fregit ràpid japonès, sobretot de mariscs i verdures arrebossades. Cada tros de menjar sobre el qual s'hagi d'aplicar aquesta tècnica ha de tenir la mida d'un mos i es fregeix en oli molt calent entre dos i tres minuts.

Oli d'oliva ben calen

Intent de tempura

L'oli mai no s'ha de cremar i els aliments, encara que es troben submergits íntegrament en l'oli, tot just s'han de daurar superficialment. Una vegada trets del wok o recipient en què es fregeixin no han de quedar oliosos. Un dels requisits principals és que els aliments de la tempura siguin tallats "en mossegades", que entrin fàcilment a la boca, ja que tradicionalment es mengen amb bastonets.

Nosaltres vam provar de fer-ne ja que teníem la farina de tempura de Santa Rita ja comprada.
Vam fer servir esbergínia i carbassó. També es pot fer amb carrota, xampinyó, pebrot, bròquil...

Cordon bleu

Per fer la massa, vam seguir les instruccions de l'envàs de tempura, que consistia en barrejar la farina amb aigua molt freda, fins que es formi un pasta que serviràs per fregir la verdura. Després es submergeix uns minuts en oli ben calent, nosaltres vam fer servir oli d'oliva verge extra. I finalment es posa en un plat per escórrer l'excés d'oli, que en teoria no n'hauria de tenir però... a la pràctica en tenia :)
 De pas, com que ja estàvem posats a fregir, ens vam fer uns cordon bleu, que és un plat d'origen francès, que es prepara amb petxuga de gall d'indi farcida de pernil dolç i formatge i arrebossada amb pa torrat. Era bona i melosa, tot i ser de gall d'indi, no va quedar gens eixuta la carn.

Formatge: Le palet des Causses

Le palet des Causses

És un formatge fet a la regió de Causses (en direcció a Lot), a prop de la ciutat medieval de Rocamadour, on també s'hi elabora el Rocamadour AOC, del qual n'hem parlat en l'anterior post. En aquest cas cas vam provar el de la granja Étoile du Quercy.

Característiques: És un formatge de pasta tova, tendra i cremosa. Té un gust més intens i una textura més mantegosa. S'elabora amb llet pasteuritzada d'ovella.

França: Loubressac (Lot)
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 35g., disc
Dimensions: D.1'5c, a 4'5 cm.
Llet: Ovella
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Formatge: Rocamadour AOC

Aquest formatge es coneixia amb el nom de Cabécou de Rocamadour, però quan va obtenir la condició d'AOC al 1996 es va quedar amb Rocamadour. Aquest canvi de nom marca la diferència amb els formatges Cabécou que no es fabriquen a la regió i que, per tant, tampoc poden portar l'etiqueta d'AOC.

Característiques: Amb una pasta tendra i cremosa, gust suau a llet i deliciós gust dolç a fruits secs a la boca.

Consells de degustació: Serveix-lo amb figues i un vi tint afruitat i robust, preferiblement de la regió de Cahor.

França: Aquitania
Maduració: 1-3 setmanes
Pes i forma: 30g, disc
Dimensions: D. 1'5cm a 4'5cm.
Llet: Cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Nosaltres, en el cas del productor, vam fer servir els de l'Étoile du Quercy i Étoile du Vercors, ja que ens van portar una safata de mimet amb formatges de l'Étoile.
Hi havia un Saint-Marcellin, el Rocamadour i el Bouchon Lyonnais (mini-rulos), tots elaborats amb formatge de cabra.
I també hi havia un formatge d'ovella, el Palet des Causses.

El moniato

Moniato

Panellets

El moniato és originari d'Amèrica Central, la selva del Perú i Mèxic.
És un tubercle molt apreciat, a causa de la facilitat de cultiu i la seva producció, sempre que sigui en climes càlids. A més és un aliment imprescindible en les dietes bàsiques, en els països, amb escassetat d'aliments, a causa del seu alt valor nutritiu. Un aliment amb gran importància en les cuines dels països de parla hispana.

Mentre en aquests països es conrea i es consumeix fa milers d'anys, a Europa no va ser fins a principis del segle XIX, que es va començar a consumir.

Se li coneix també com batata, camote, papa dolça o patata de Màlaga, entre altres.
Podem trobar diferents tipus de moniatos, en general són allargats, la pell semblant a la de la patata, la seva carn, pot ser blanca, groga, taronja o ocre. La varietat que més podem trobar als nostres mercats és la ataronjada, anomenada Georgia.

En el moment de comprar-los, escollirem els exemplars sense taques a la pell, ferms i sense zones toves. Els conservarem en un lloc sec i fresc, no és recomanable guardar-lo cru a la nevera. Els podrem trobar en el mercat des de la tardor fins a finals d'hivern.

Es recomana agafar exemplars de mida mitjans-petits, ja que, en el moment de cuinar-los, queden més saborosos, dolços i es fan abans. No hem de tenir pressa en el moment de cuinar-los, ja que així aconseguirem que caramel·litzi el sucre que contenen a l'interior, es formarà una crosta en el moment de rostir i els anirem girant fins que estiguin totalment rostits i tendres.

És millor consumir-lo cuinat, ja que cru és molt indigest. Podem cuinar-los, bullits, rostits, fregits, a la planxa... Un cop cuinats, podem utilitzar-lo per fer purés, pastissos o  com a guarnició.

El moniato és un substitut de la patata, tot i que més calòric, per la seva quantitat de sucres.

Nutricionalment,  cal dir que el moniato té un alt contingut de vitamina A. Pràcticament amb un sol moniato tens coberta la necessitat d'aquesta vitamina que tan bé va per la vista. A més reforça el sistema immunitari, cosa que va bé de cara a l'hivern que ja s'acosta.
A més també conté vitamina C, E, àcid fòlic, a part de minerals i fibra.
Les calories del moniato solen oscil.lar en unes 100 cada 100 grams de moniato. No és excessivament calòric, ja que conté un 70% d'aigua  i apenes té greix.
Tot i que si cal que en vigilin el consum els diabètics i gent amb obesitat, pel seu alt contingut d'hidrats de carboni.
És ideal per a la dieta d'esportistes, per introduir-los a l'alimentació infantil o per gent que té un gast energètic elevat.

Aquí a Catalunya ara ve el temps de menjar-ne, fent la castanyada. Sol acompanyar els panellets, fins i tot, se'n fa la pasta amb ells, enlloc d'utilitzar la patata.

Fora de Catalunya, a València, per exemple s'elaboren els pastissets o pastissos de moniato per Nadal. I a Estats Units es menja caramel.litzat al sopar d'Acció de Gràcia. En països com Perú, Argentina, Cuba o Mèxic en fan més ús, incorporant-lo en diferents plats salats, preparant-lo com les patates; fregits, bullits...

En resum podríem dir que el moniato és un ingredient econòmic que ens pot servir en l'elaboració de moltes receptes, tant dolces com salades.