A Figueres, a part del museu Dalí, conegut arreu del món, també tenim el Monument més gran de Catalunya i la fortalesa amb baluards més gran d'Europa: El Castell de St. Ferran.
Aquí la gent de Figueres hi acostumem a anar a fer salut, ja que recorreguem els 3 km i pico de perímetre que fa. Nosaltres hi solem a anar alguns diumenges i a part d'observar les vistes, veus Roses, Perelada, l' Albera i més, fas salut!
I en aquesta ocasió hi vam fer una trobada d'instagramers, organitzada pels instramuntanats, dos igers de Figueres que tenen una inicitiava i unes ganes de fer que enganxen :)
Varem passar una jornada fantàstica, amb molt bon dia, després d'haver estat ploguen a bots i barrals.
Una vegada ben esmorzats amb pa rodó del Pa Fi, safates d'embotit amb pernil salat, botifarra negre i de fetge, molt bona per cert.
Per beure sucs variats i cafè amb llet. De dolç algunes magdalenes.
Tot a punt per començar la ruta i fer les possibles fotos guanyadores, o si més no, passar una bona estona.
Vam visitar les quadres, la cadira d'en Tejero, el fossat, el pati d'armes, l'Esglèsia, entre altres espais per acabar finalment al museu on tenen una gran exposició de soldadets de plom, juntament amb algunes armes i uniformes. Una sala tancada al públic normalment.
En acabar un gran dinar amb tots els companys, més de 150 persones.
El dinar va consistir en arrós fet per la Tieta Rosa, un càtering molt trempat i simpàtic. L'arrós era mar i muntanya: hi havia musclos, gambes, pollastre, pebrot vermell i botifarra. Llàstima que estava passat :(
Les begudes que ens van oferir, vi, aigua i graciosa de llimona.
De segon botifarra a la brasa amb mongetes. Renoi quines mongetes, bonissimes, fetes amb oli de fregir les rostes, all i oli i alguna altre ingredient que no ens va desvelar. Per acompanyar la botifarra, que era magre i ben cuita, i té el bon gust que li confereix la brasa, ells porten un pa ben fet, d'aquells amb ulls a la molla i la crosta ben torrada, cruixent per fora però flonjo per dins.
Per les postres l'esperada coca, que tan m'agrada i que va escassejar un xic. Era tipus Perafita, amb sucre i anís. N'haguessim menjat més... no pas per gana, ja que vam repetir de tot, sinó per gula ja.
Vam acabar amb uns cafès i gotes pels més agosarats.
Aquí la gent de Figueres hi acostumem a anar a fer salut, ja que recorreguem els 3 km i pico de perímetre que fa. Nosaltres hi solem a anar alguns diumenges i a part d'observar les vistes, veus Roses, Perelada, l' Albera i més, fas salut!
I en aquesta ocasió hi vam fer una trobada d'instagramers, organitzada pels instramuntanats, dos igers de Figueres que tenen una inicitiava i unes ganes de fer que enganxen :)
Varem passar una jornada fantàstica, amb molt bon dia, després d'haver estat ploguen a bots i barrals.
Una vegada ben esmorzats amb pa rodó del Pa Fi, safates d'embotit amb pernil salat, botifarra negre i de fetge, molt bona per cert.
 |
| Tomàquets per sucar el pa, durs com una pedra ;) |
Per beure sucs variats i cafè amb llet. De dolç algunes magdalenes.
Tot a punt per començar la ruta i fer les possibles fotos guanyadores, o si més no, passar una bona estona.
Vam visitar les quadres, la cadira d'en Tejero, el fossat, el pati d'armes, l'Esglèsia, entre altres espais per acabar finalment al museu on tenen una gran exposició de soldadets de plom, juntament amb algunes armes i uniformes. Una sala tancada al públic normalment.
En acabar un gran dinar amb tots els companys, més de 150 persones.
El dinar va consistir en arrós fet per la Tieta Rosa, un càtering molt trempat i simpàtic. L'arrós era mar i muntanya: hi havia musclos, gambes, pollastre, pebrot vermell i botifarra. Llàstima que estava passat :(
Les begudes que ens van oferir, vi, aigua i graciosa de llimona.
De segon botifarra a la brasa amb mongetes. Renoi quines mongetes, bonissimes, fetes amb oli de fregir les rostes, all i oli i alguna altre ingredient que no ens va desvelar. Per acompanyar la botifarra, que era magre i ben cuita, i té el bon gust que li confereix la brasa, ells porten un pa ben fet, d'aquells amb ulls a la molla i la crosta ben torrada, cruixent per fora però flonjo per dins.Per les postres l'esperada coca, que tan m'agrada i que va escassejar un xic. Era tipus Perafita, amb sucre i anís. N'haguessim menjat més... no pas per gana, ja que vam repetir de tot, sinó per gula ja.
Vam acabar amb uns cafès i gotes pels més agosarats.
