Ara s'ubica a la Plaça Josep Pla, en un local de dos pisos amb una decoració que recorda als anys 80 i 90 i una música que t'hi acompanya.
De fet quan entres, ja veus que les cadires on t'asseus són les típiques cadires verdes de ferro i fusta com les del col·legi i la carta que et porten són uns discs que si hi aneu ja sabreu perquè ;)
La carta és molt extensa, hi podem trobar des de patates amb diferents salses casolanes a triar, fins a carpaccios, passant per pizzes amb coca de forner, sandvitxos, hamburgueses i els seus famosos enrotllats, que fins i tot en fan de dolços.
No saps què triar perquè la veritat és que hi ha moltes opcions.
Nosaltres vam optar per unes patates amb salsa barbacoa, i és que totes les salses d'acompanyament, que no són pas poques, les fan ells mateixos: brava, tàrtara, barbacoa, maionesa trufada, allioli curry, curry de poma, formatge cheddar i formatge blau.
Un plat ben ple de patates tallades d'una forma especial i amb pell, queden cruixents i són molt bones soles i si les suques a la salsa, encara més.
Una salsa molt ben encertada, amb base de tomàquet i gens empalagosa, com poden ser a vegades aquest tipus de salses.
També vam fer el pulled pork, perquè s'havia de provar, l'elaboren deixant-lo 24 hores en maceració amb espècies i després el couen 12 hores al forn de Mibrasa.
Vam tastar un Alice in Chains, que porta Pulled Pork, enciam, tomàquet, ceba caramel·litzada i maionesa trufada.
Va servit dins un pa de briox de la Nevateria, i és tovet i flonjo que fa de cada mos, amb la combinació del pulled pork ben especiat, al ceba i la maionesa, sigui una passada.
Vist lo vist, un altra dia tastarem el Pastrami, ja que també l'elaboren ells i no és habitual trobar-ne.
Quan a les postres, totes casolanes, així dóna gust. Ens vam decantar per:
- Tiramisú
Amb una base esponjosa de xocolata, molt bo i fi.
- Pijama
Unes postres que evoquen més els anys 80 i que a pocs llocs pots trobar, aquí en fan la seva pròpia versió i és molt encertada, això sí potser per compartir o per si t'has quedat amb un budell buit.
Un plat amb fruita variada, gelat de vainilla i un flam amb nata.
En resum és un bon lloc, tant per a dinar com per sopar, perquè és una carta que atrau, totes les combinacions que proposen t'agraden tant que no saps amb quina quedar-te.
Ens queda pendent el seu pastrami amb algun enrotllat i la seva pizza amb coca de forner i acabada al forn, us en faig un post quan hi tornem!
Aquest és un restaurant que ja havia existit als anys vuitanta al carrer de la Creu amb molt d’èxit de públic, però que va acabar tancant. Ara, Josep Maria Fernández, fill dels primers propietaris, ha decidit tornar-lo a engegar com a sandvitxeria i amb una carta en què hi ha els “famosos enrotllats de l’Uf”. El nou local “està relacionat amb els anys vuitanta i noranta” i tant la música com la decoració són un homenatge a aquesta època.
Aquest és un restaurant que ja havia existit als anys vuitanta al carrer de la Creu amb molt d’èxit de públic, però que va acabar tancant. Ara, Josep Maria Fernández, fill dels primers propietaris, ha decidit tornar-lo a engegar com a sandvitxeria i amb una carta en què hi ha els “famosos enrotllats de l’Uf”. El nou local “està relacionat amb els anys vuitanta i noranta” i tant la música com la decoració són un homenatge a aquesta època.Aquest és un restaurant que ja havia existit als anys vuitanta al carrer de la Creu amb molt d’èxit de públic, però que va acabar tancant. Ara, Josep Maria Fernández, fill dels primers propietaris, ha decidit tornar-lo a engegar com a sandvitxeria i amb una carta en què hi ha els “famosos enrotllats de l’Uf”. El nou local “està relacionat amb els anys vuitanta i noranta” i tant la música com la decoració són un homenatge a aquesta època.
Aquest és un restaurant que ja havia existit als anys vuitanta al carrer de la Creu amb molt d’èxit de públic, però que va acabar tancant. Ara, Josep Maria Fernández, fill dels primers propietaris, ha decidit tornar-lo a engegar com a sandvitxeria i amb una carta en què hi ha els “famosos enrotllats de l’Uf”. El nou local “està relacionat amb els anys vuitanta i noranta” i tant la música com la decoració són un homenatge a aquesta època.
Aquest és un restaurant que ja havia existit als anys vuitanta al carrer de la Creu amb molt d’èxit de públic, però que va acabar tancant. Ara, Josep Maria Fernández, fill dels primers propietaris, ha decidit tornar-lo a engegar com a sandvitxeria i amb una carta en què hi ha els “famosos enrotllats de l’Uf”. El nou local “està relacionat amb els anys vuitanta i noranta” i tant la música com la decoració són un homenatge a aquesta època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario