14/3/11

Restaurant La Locanda

Ahir diumenge, després del mercat del encants i del carnaval, vam anar a menjar una pizza a la Locanda, Empuriabrava. És una pizzería on tots són italians, chef inclusive. La decoració era en plan barroc-modern que tan es porta ara. Era acollidor, nosaltres vam seure en una taula a la terrassa de fora, coberta per vidre, s'estava molt bé veient passar la gent :)
Com a curiositat, segons ens va explicar la cambrera com va poder (era italiana), el nom de Locanda és com es coneixia als antics restaurants italians que oferien allotjament i menjars als viatgers en el passat.

Així que ahir ens en van oferir a nosaltres, per començar:

Unes olivetes verdes i morades macerades amb bitxo, cogombre i cebeta picant que entraven molt bé a aquella hora i per assedegar-nos una aigua amb gas "Ferrarrelle", una aigua provinent de Roma que ja us n'havia parlat la setmana passada en el post de la Pulcinella.


I de l'extensa varietat de pizzes que hi havia a la carta, algunes més atípiques, vam triar:

Una pizza amb tomàquet, bresaloa, parmesà, ricotta i rúcula. Feia molt bona presència, amb el relleu que adoptava la disposició dels seus ingredients. La combinació era molt encertada, tot i que pel meu gust, hi faltava ricotta, potser perquè m'agrada molt. La massa estava bé, no era excessivament fina i fins i tot et podies menjar les bores. Aquestes banyades amb oli picant casolà guanyaven i amb uns tocs sobre la rúcula de la pizza també, semblava un jardinet que havies de regar!
Per saber més: La bresaloa són uns fins talls de vedella curada durant dos o 3 mesos originaria del nord d'Italia, de la regió de Lombardía.

L'altra pizza que ens vam partir va ser la Carbonara: una fina i deliciosa crema de llet amb bacon i orenga.
La vaig trobar molt bona. És una de les meves preferides i costa trobar-la a les pizzeries. I això que és ben senzilla!

Ja ben satisfets amb les pizzes, que eren delicoses les dues i ben diferents vam passar al postre.
No sabia si fer-ne o no, però quan a la carta vaig veure el coulant, dic en faig!
I la veritat, no hagués calgut. 
No és que no fós bo, la xocolata és la xocolata, però si no surt la xocolata líquida de dins quan l'obres amb la cullera, no és un coulant, és una magdalena calenta de xocolata. I aquest no era precisament el típic volcà de lava de xocolata, tot i que la presentació si que era encertada. Em va decebre, amb lo que bé havia quedat amb les pizzes, a vegades un postre pot fer baixar el llistó del restaurant.
Tot i que en general mi è piaciuto! 

No hay comentarios:

Publicar un comentario