Formatge: Castello

Castello va ser establert el 1893 per Rasmus Tholstrup de Dinamarca . El seu fill, Henrik, va comprar una indústria làctia sueca i va produir el formatge Bianco popular, seguit pel formatge Castello - formatge blanc que va ser desenvolupat fa més de 10 anys abans del seu debut. El 1958 Henrik va ampliar la marca de formatge amb la compra de diverses indústries làcties a Dinamarca. Després de quatre anys, el nombre de formatges Castello produïts per dia havia augmentat a 2.200. Trenta anys després, 60.000 formatges Castello es produïen diàriament.
El 1963, Henrik rebre el premi de la danesa Formatger, després d'haver fet "un gran esforç per la introducció del nou formatge Castello, que ha fet que la producció de formatge danès de gran èxit i en pocs anys s'ha guanyat gran popularitat tant a Dinamarca com a l'estranger." 

Forma de producció:

Lleteries Castello Font obté la millor llet de les granges seleccionades. La llet es barreja amb la crema i es va concentra abans de ser pasteuritzada. La barreja s'aboca a continuació en una cuba, i el formatge comença a coagular, on es divideix en la part soluble i la quallada insoluble. La quallada i el sèrum es tallen i s'aboquen en una caixa de plàstic rodona on se separen completament. La quallada restant es converteix en formatge, i  i se submergeix en aigua salada.
El formatge es punxa amb petits forats i després són portats a la sala de maduració, on romanen durant uns 15 dies. A continuació, es renten, es tallen i es posen en un "cambra freda" durant una setmana a una temperatura propera a la congelació.
 
Text extret de http://en.wikipedia.org/wiki/Castello_cheeses 

Fitxa tècnica

Origen: Dinamarca
Llet: vaca
Pes i forma: rodó, amb forat al centre
Dimensions: D. uns 15 cm 
Classificació: fresc 
Productor: Arla

Cata: és un formatge blanc pasteuritzat extragras. De textura tova, nosaltres el vam provar recobert amb pebre negre, cosa que li donava un toc especial. Cremós en boca però amb la picantor del pebre. 
És un formatge ideal per picar com a aperitiu, servit sol o amb torradetes.

Parlen del meu llibre a Supernaranjas

Gràcies a Supernaranjas, no sols vam poder degustar les seves meravelloses taronges sinó que ara m'ajuden a promocionar el meu llibre a través del seu blog, twitter i facebook. Quina il-lusió!

Us deixo els enllaços per si hi voleu fer una ullada:

• Twitter

• Facebook

• Blog

Nou col-laborador al blog: Sucralin

Tenim un nou col-laborador al blog, aquesta vegada dietètic. Sucralin és un edulcorant a base de sucralosa. I que és la sucralosa? Doncs ara us ho explico:

La sucralosa és un edulcorant de baixes calories que es fabrica un partir del sucre. És 600 vegades més dolç que el sucre. Es pot utilitzar com si fos sucre en una gran varietat d'aliments. La sucralosa pot servir com a substitut del sucre per reduir les calories d'una àmplia gama de productes, com per exemple begudes, fornejats, postres, productes làctics, fruites, xarops i condiments. La sucralosa va ser descoberta el 1976. Més de 100 estudis científics completats en els últims 20 anys han arribat a la conclusió de que la sucralosa és segura i que qualsevol persona la pot consumir. El 1990, la sucralosa fou aprovada per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA). A la Unió Europea es comercialitza amb el codi d'additiu E-955.

Aquesta informació ens serveix per beure que no tan sols és segura sinó que a més podem preparar una gran quantitat de plats amb moltes menys calories. Ben aviat prepararem una coca amb alguna fruita d'hivern...
 

Fideus d'arrós tailandesos

Fruit del nostre viatge de noces a Tailàndia i de la meva curiositat culinària, sempre llegeixo receptes d'altres països en blocs amics, ja que és molt interessant la cuina d'altres països. A més sembla estrany com un plat et pot traslladar a un determinat lloc.

Jo sóc totalment partidària de consumir productes frescos i d'aquí la zona, Km 0 que en diuen ara! Però de tant en tant fer alguna recepta diferent també està bé. En aquesta ocasió hem fet uns fideus d'arrós que vam comprar a l'Auchan  pel pont de desembre passat.

Ingredients per a 2 persones:

200 g. de fideus d'arrós tailandesos
2 carrotes de la pagesa
2 cebes mitjanes de Figueres
1 porro
1 grapat d'anacards
oli d'oliva verge extra
gingebre Gourmet Garden
pebre negre i sal
salsa de soja

Elaboració:

Remullem els fideus d'arrós amb aigua calenta durant 5 minuts aproximadament.
Mentres pelem les cebes i les tallem ben fines per tal de caramelitzar-les. Hi afegim la carrota tallada a daus petits i el porro a tires i sal. Deixem que es fregeixi tot i hi evoquem els fideus d'arrós, els anacards i gingebre. Remenem i hi posem un xic de pebre. I ja ho tindríem!

Presentació:

Es pot amanir el plat amb una mica de salsa de soja si es vol.
Queda un plat molt gustós i especiat per la presència del jengibre, el qual li confereix un toc especial. A la vegada és un plat sa, ja que està elaborat amb verdures d'aquí i anacards, ambdós ingredients cardiosaludables.

Rostit amb bolets, figues i orellanes

Avui us presento una recepta que em va passar la meva tia el dia de Nadal: Un rostit de vedella i botifarra amb bolets, figues i orellanes.

La veritat és que és un rostit particular ja que al afegir-hi els fruits secs, el suc que hi queda és dolç, bonissim això si.

Ingredients per a 8 persones:

2 llomillets de vedella
4 botifarres de porc Duroc*
8 figues Doñigales
un grapat d'orellanes
un grapat de panses
mig kilo de bolets variats (collita del meu tiu i xampinyons tamany botó)
100 g.cebetes petites
4 carrotes
mig litre d'oli d'oliva

Elaboració:

Primer de tot agafem una cassola i hi posem el llomillet sencer, les botifarres, les carrotes i els bolets amb l'oli d'oliva, que vagi coent tot lentament.
Paral-lelament escaldem les cebetets perquè quan les afegim es puguin caramelitzar més bé.
A mitja cocció podem tallar el llomillet a filets i les botifarres en dos per tal que es vagin empapant del suc. Aleshores hi afegim els fruits secs, les cebetes i un raig de cognac. Salpebrem tota la barreja i deixem que vagi coent.
Quan veiem que tot estigui cuit, aproximadament 1'30 h, apaguem el foc.
I ja el podem servir.

Queda un rostit amb un gust deliciós, la carn ben melosa, les verdures tovetes i la ceba petita es caramelitza. El suc dolç que li proporcionen les figues i les orellanes és una delícia i va perfecte per acompanyar la carn més magre de la vedella. Les botifarres de porc Duroc són excel-lents, de gust més pronunciat.
En definitiva un plat per llepar-se els dits.

* Porc Duroc:
La raça de porc que s'utiliza és la DUROC. Aquesta raça es caracteritza per donar un valor afegit a la carn.
Les principals diferències de la carn de raça Duroc amb la resta de races normalment utilitzades són les següents:

Un color més intens

Un contingut de greix intramuscular més elevat

Una carn més suau

Una carn mes gustosa

Riudellots de la Selva estrena fira

Com a tants indrets de casa nostra, la matança del porc ha estat una autèntica festa en els pobles rurals, però també ha significat la font d’aliment de moltes famílies.

Per Riudellots de la Selva, el porc encara continua tenint el protagonisme i la importància d’anys enrere. En el municipi hi passen 22.000 porcs cada dia, convertint-se així amb el segon municipi de tot Europa on es maten i es manipulen més porcs.

La indústria càrnia s’ha convertit en l’eix principal de la seva economia, i el porc en un símbol identitari i d’orgull per tots els riudellotencs. Per aquest motiu i amb l’objectiu de retre homenatge a l’apreciat animal, neix FIPORC, la fira de la indústria del porc de Riudellots de la Selva.

FIPORC que tindrà lloc del 14 al 16 de febrer de 2014, pretén ser una fira temàtica al voltant del porc, i convertir-se en un esdeveniment cultural i gastronòmic únic. Vol apropar una festa tradicional de casa nostra a tot el públic visitant, transmetre coneixement, i tanmateix oferir als visitants la possibilitat de gaudir de la gastronomia basada amb productes del porc.

 

Un esmorzar al Pa Fi

Aquest dimarts havíem d'anar a fer una ressonància magnètica a Girona, així que vam decidir esmorzar fora. Vam optar pel Pa Fi, són varies fleques distribuïdes arreu de la província. Tenen una oferta d'esmorzars molt bé de preu:

1. Cafè amb llet i croissant normal per 1'70
2. Cafè amb llet i napolitana de xocolata per 1'90

Ma mare i jo que som xocolateres vam triar la segona opció.

Una napolitana ben farcida de xocolata granulada i virutes de xocolata al cim amb aquella espècies de sucre-gelatina que hi fa bo. La vam demanar calenta i la veritat és que millora molt i a més amb la fred que aquell dia feia, ens va entrar molt bé.
Per beure un bon cafè amb llet, aquest no ens va fer anar al WC corrents :) A una temperatura ideal per prendre, les cafeteries sempre pequen de servir-te'l tebi i a nosaltres ens agrada ben calent. I amés amb un xic d'escuma, que a part de fer-lo més atractiu, també és més bo.

Doncs res un bon esmorzar amb una bona relació qualitat preu, sobretot si tenim en compte que per un cafè amb llet avui dia ja et cobren 1'40 euros mínim.

Perquè després diguin que tot és químic: