Coca amb trossets de xocolata

Aquest cap de setmana llarg de pont hem decidit preparar alguns dolços. Com que fa uns dies tan Xocolates Torras com Harinas Saiz van tenir l'amabilitat d'enviar-me alguns dels seus productes, els hem combinat per preparar una coca amb xocolata.
Elaborada igual que la recepta típica de la coca de iogurt però enlloc de pinyons per decorar, hi vam posar xocolata sense sucre trossejada.
Anem a veure la recepta:

Ingredients:

- 1 iogurt de llimona
- 3 vasos de farina Saiz Casas Colgadas
- 2 vasos de sucre
- 1/2 vas de llet
- 1/2 vas d'oli d'oliva verge extra
- 3 ous
- 1 sobre de llevat
- xocolata Torras sense sucre per fondre
- mantega 

Elaboració:

Es barreja el iogurt, la llet, l'oli i els ous en un bol amb el turmix. Afegim el sucre i la farina a poc a poc i el llevat. Quan estigui la massa ben fina, hi afegim la xocolata Torras tallada a trossets petits. Remenem tot que quedin els trossos de xocolata ben repartits entre la massa.
Untem el motlle amb mantega i evoquem la massa.
Ho fornegem a uns 180 graus durant 3/4 d'hora.

Mas Molí Can Poncelas

Diumenge passat, després de fer un vol per la fira de la botifarra de Perol, vam venir els meus sogres i vam anar a dinar Can Poncelas per a celebrar els seus respectius sants, que van ser a l'estiu.

És un restaurant molt bonic amb una llarga història al darrera. El molí de Perelada fou construït a mitjans dels segle XIX. En aquella època era important tenir un molí a prop del Palau dels comtes de Perelada.
La façana del restaurant està decorada amb l'escut comtal (armes de Rocaberti).
Les ales laterals del restaurant eren dependències.

La transformació en Restaurant ha estat absolutament respectuosa amb l'edifici, conservant-se pràcticament intacte.

Com a restaurant ofereix una cuina sòbria i tradicional especialitzada en rostits fets amb aigua i sal als típics forns de llenya castellans (llenya de roure i alzina).
La decoració de l'interior conté notables obres d'art, pintures de Pruna i Urgell, mobiliari antic, gravats, entre altres objectes d'època i d'actualitat.

Com dèiem abans, la cuina està especialitzada en rostits fets amb dos forns de llenya a la vista del públic.
Disposen d'un menú castellà vigent tot l'any i la resta de plats els canvien segons la temporada.
També ofereixen dos altres menús al mateix preu que el castellà, és a dir, a 40 euros. Relació qualitat preu és molt bona. Per aquest preu t'entra un primer plat, un segon (que pot ser garrinet), postres, aigua, vi i cafè. El vi és un Perelada negre criança.
A més et donen la possibilitat de combinar els primers d'un menú amb els segons d'un altre. Així si vols menjar el garrinet pots triar un altre primer que no sigui el pica-pica ofert. Tot i que també és bo, et porten coca de pa de la casa ben sucada, excel.lent. I per acompanyar uns pebrots del bierfo fets al forn, amb un gust potent, bonissims. També botifarra negre amb arrós, conegut com morcilla, i xoriç sense tripa (picadillo). Molt saborós aquest últim.

D'entrada et posen unes olives sevillanes i un xarrup de crema de carabassó. Correcte.

En aquesta ocasió però, i com que el primer cop que hi vaig anar ja vaig provar el menú castellà complert, vaig triar una amanida de gambes i bolets.

Amanida de bolets i gambes

Estava ben presentada, tèbia, amb els bolets i les gambes pelades, deixant la cua i el cap. La vinagreta molt ben aconseguida, vaig haver d'agafar una xapata petita acabada de fornejar per acabar de sucar la que va sobrar. El pa era molt bo també.
En Ramon va demanar aquest fabulós risotto: (era bo i cremós)

Risotto de formatge de cabra

Quant al segon plat, senzillament perfecte: garrí de llet. Un garrinet ben tendre, ens el van trencar amb el plat, cosa que certifica la seva tendresa, tal com ho fan a Segòvia :)
Pobre garrinet, no va passar de les tres setmanes de vida que ja l'havien rostit.

Salant el garrinet ja tallat amb el plat

Per acompanyar el garrinet et porten un bol individual d'amanida digestiva amb enciam iceberg i ceba molt ben regada amb oli d'oliva i una ceba dolcissima. I un altre bol, a compartir aquest, amb patates panadera amb julivert i ceba tallada ben fina (patates pobres que en diuen ells). Uns acompanyaments senzills, molt adients i bons.

I de postres tenen diferents pastissos originals casolans així com també crema catalana o flam.
Jo vaig optar per un pastís de xocolata blanca i coco. Molt encertat. Me'l van servir amb una espècia de melmelada-salsa de tomàquet, que no em va acabar de convèncer i em va costar un xic averiguar el gust, combinat amb el pastís. Al final vaig preguntar al cambrer què era hi si, ho havia encertat :) Era un toc original.
 

Pastís de xocolata blanca i coco

Pastís de xocolata i taronja

I per rematar l'àpat i ajudar a pair un bon cafetó, descafeïnat això sempre i amb sacarina.

Després d'aquí anàvem a la festa dels cosins del meu pare, que es van reunir tots al Pa Volador. Ens ho vam passar molt bé i vam conèixer família nova, tot fent racó per un tros de pastís Imperial, que també era l'aniversari de la meva tia.
En fi un dia complert, encara en sortint vam anar de concert i a prendre un granissat de llimona a la Rambla, amb els meus pares i en Ramon.
Tenia piles per estona, potser el cafè no era sense cafeïna ;)

II Fira de la Botifarra de Perol a Garrigàs

Diumenge passat feia un dia esplèndid. Un sol espaterrant il.luminava i calentava com un dia ple d'estiu. Un d'aquells dies per estar al carrer i anar a les fires per exemple. I justament feien a Garrigàs, el poble on va néixer el meu pare, la Fira de la Botifarra de Perol. Una botifarra bonissima que elaboren a la carnisseria del poble i que precisament és la que va guanyar el premi a la millor botifarra de l'Empordà. I us puc assegurar que se'l ben mereix :)

La botifarra de perol és un embotit cru de porc que és típic de les comarques gironines i del Maresme. Rep el nom "del perol" ja que fa referència al recipient on es produeix la seva cocció.

Antigament es feia amb les carns que anaven a la caldera: cap de porc, ronyó, perdiu, cor,... Actualment s'elabora sel·leccionant carns nobles del porc i s'utilitza carn del cap i de l'espatlla, cansalada, papada, freixures, sal, pebre negre i sang, tot cuit. En resulta un embotit molt saborós i melós, que el fan molt apreciat. Es pot consumir al natural o bé es pot deixar assecar com una secallona i així és el gust una mica mes fort. També es menja a la brasa, fregida o esparracada,  tot acompanyant llegums o verdures.

Tot passejant per la fira amb la meva parella i els meus pares vam poder observar com elaboraven la botifarra, tal i com es feia antigament.
Vet aquí algunes fotos del procediment.

Us deixo un vídeo que vaig fer del procés d'embotir:

Nyoquis amb salsa brava

Aquest dissabte passat vam decidir acabar de gastar una salsa brava que teniem d'una marca comercial catalana i ho vam fer amb uns nyoquis.

Els nyoquis són un tipus de pasta italiana elaborats amb patata i farina. Són unes boletes, pilotilles, d'aquí ve precisament el seu nom en italià (gnocchi).

Nosaltres en aquesta ocasió els vam acompanyar amb una salsa brava rebaixada amb un rajolí de llet i un toc d'alfàbrega. La vam rebaixar perquè pel meu gust picava massa :)
I per sobre no hi podia faltar tampoc formatge ratllat, en aquest cas emmental.

Tot plegat feia una bona combinació, i és que si mengem patates braves, doncs perquè no fer nyoquis braus també? Total tot porta patata :)

Més galetes marroquines

Aquesta setmana m'han regalat una altra caixa plena de galetes marroquines. Us deixo la foto perquè veieu quina bona pinta fan. La veritat és que estan molt ben fetes amb la seva decoració de flors de xocolata, sèsam...

Formatge: Brie

Mireu quina meravella de safata de formatges que m'han portat els meus sogres d'Andorra. És que ens agrada molt el formatge :)

En aquesta ocasió provarem formatges francesos.
avui hem començat per un Brie, de Le Rustique (una marca comercial de formatges francesos pasteuritzats industrials).

El Brie és un formatge de pasta tova elaborat amb llet de vaca crua. El seu nom prové del lloc d'on procedeix, la Brie, a la regió de l'Illa de França.
Està cobert per una capa suau totalment comestible formada per un fong (Penicillium Candida) que aparèix durant el període de maduració. La pasta és d'un color marfil i la seva textura és cremosa. De gust força intens, desprèn un lleuger olor a amoníac.

Aquest formatge i el camembert són semblants tot i que tenen un caràcter propi i diferenciat determinat pel tamany, la microflora, el clima únic i el past.

A gust personal m'ha agradat, l'he trobat de sabor intens i amb un lleuger gust a humitat.
Això si, s'ha de consumir a temperatura ambient.

Us anuncio un magnífic sorteig que fa el blog "La Juani de Ana Sevilla" gràcies a la col.laboració de Montexeclencia, una botiga gourmet que ven productes a través d'internet. Si us hi voleu apuntar, el premi està molt bé i el seu blog també!

Cuina marroquí

Una clienta que ve a la consulta, tot parlant de la seva gastronomia i coincidint amb el final del Ramadà, em va dir que em portaria unes pastes salades que feia ella i uns dolços típics de la seva cuina.
Anem a veure un xic aquests plats:

- Com a salat hi havia una selecció de pastes anomenades pastilles que estan elaborades amb pasta de full farcida. Aquest farciment pot ser dolç o salat. Les salades que vam provar es dividien en dos tipus, unes de carn (les que tenien forma de triangle) i les altres de peix (les que eren com un rotlle). Ambdues eren bones, les de carn eren de vedella condimentada amb espècies com ara el coriandre, el qual li dóna un gust més potent. I les de peix tenien un sabor curiós, molt gustoses, amb algunes verdures al seu interior i també ben condimentades. Em van agradar més le de carn :)

- Com a dolços vam provar també algunes d'aquestes pastilles però farcides de mel i ametlles picades i decorades amb sèsam en forma de triangles. I també altres galetes fetes amb farina i molta ametlla, algunes d'elles farcides amb dàtil i altres amb xocolata i nous. La base de la galeta s'assemblava força, el que variava era la presència dels fruits secs, tot i haver-hi ametlla  a gairebé totes.
Pel meu gust les que em van agradar més eren les ovalades que anaven farcides d'una pasta d'ametlla molt fina i bona.

També vam poder provar un bon tall del pastís que havia preparat. Aquest consistia en una base de pa de pessic farcida d'una crema de xocolata rebaixada amb un xic de nata i trossets de préssec. I per decorar nata, ametlla picada, algunes guindes i xocolata. Tota una bomba de greix i massa dolça pel meu gust.

Tot un detall rebre totes aquestes pastes típiques del Marroc.