Mozzarella catalana

La primera mozzarella amb llet de búfala feta a Catalunya, concretament a l’Alt Empordà, ja es pot trobar al mercat.

Un ramader de Palau-Saverdera, Lluís Monte, va decidir reinventar-se i l’any passat va canviar les vaques per bufales vingudes de Bulgària i Itàlia. Ara com ara, aquests animals li proporcionen 2.000 litres de llet diaris, cosa que ha permès al ramader començar a produir la primera mozzarella 100% catalana. De moment, ja ha elaborat els primers 800 paquets, que es començaran a distribuir en botigues i carnisseries. El seu objectiu, tanmateix, és arribar a produir a finals d’aquest any 4.000 paquets de mozzarella al dia. "La mozzarella és un producte que s’importa molt, i que vaig decidir apostar fort", assegura Lluís a Monte.

Mozzarella catalana

La idea d’obrir una explotació de búfales a l’Alt Empordà li va venir a Lluís Monte després de fer un viatge a Itàlia. "Vam veure que allà hi havia aquest altre tipus de ramaderia i pensem que aquí també podia funcionar", explica el ramader. Després de quatre o cinc viatges més per veure el funcionament de les granges italianes, Monte va canviar el febrer de l’any passat les seves vaques de tota la vida per les bufales.

Primer va portar un ramat de cinquanta caps, i quan va veure que s’adaptaven bé al clima empordanès, el va ser augmentat fins a arribar a les 1.200 que té actualment. Algunes d’aquestes, poden arribar a pesar fins a 800 quilos.

D’entrada, amb els més de 2.000 litres de llet diaris, han fet uns 200 quilos de mozzarella, cosa que equival a 800 paquets de 250 grams. El formatge que surt de les seves granges es podrà trobar a partir d’ara en carnisseries i botigues de les comarques gironines, establiments de l’àrea de Barcelona i fins i tot a la Catalunya Nord.

Tota la producció
L’objectiu de Lluís Monte és que, a finals d’any, ja pugui destinar tota la producció de llet de bufala a fer mozzarella. "El nostre objectiu és fer 1.000 quilos diaris de mozzarella, cosa que equival a uns 4.000 paquets", precisa el ramader empordanès. I afegeix: "Les perspectives que tenim són bones, perquè el mercat català ho permet".

La intenció del ramader és que la seva mozzarella es vengui als consumidors a un preu que giri al voltant dels 2,50 i 2,70 euros el paquet de 250 grams. Actualment, a les seves finques Lluís Mont explica amb una quinzena de treballadors, que cuiden de les bufales i elaboren la mozzarella de manera totalment artesanal. "Des que es pasteuritza la llet i qualla, darrere hi ha un procés de vuit hores", concreta Mont.

La veritat és que existeix una gran diferència entre la mozzarella elaborada amb llet de vaca o l'autèntica feta amb 100% llet de búfala. La mozzarella catalana està envasada com la que prové d'Itàlia, en una bossa de plàstic amb salmorra i té una vida útil de conservació en fred d'uns 20 dies, ja que és un formatge fresc.
L'haurem de provar a  la granja Mont, rebautitzada ara com a "La Búfala de l'Empordà".

 Via: lavanguardia.com
         Gastronomía & Cia

Dinar americà :)

El nostre burger menú

Diumenge matí a l'estiu és matí de platjeta i això vol dir arribar i fer un dinar ràpid, doncs mai millor dit! El nostre dinar va fou en plan "happy meal", consistia en  una hamburguesa de pollastre d'una carnisseria d'aquí Figueres, que la fan ben artesana, dins d'un pa d'aquests especials per hamburgueses, amb llavors de sèsam a dalt, d'una marca molt coneguda que no anomenarem. Però pel meu gust són els millors quan al pa de motlle industrial i, a més ara, cada vegada porten menys greixos saturats. La veritat és que estava molt bo i tovet aquest panet. Ens vam muntar la burger amb rodelles de tomàquet  cherry, una fulla d'enciam meravella i formatge havarti fos. Aquest el vam desfer a la planxa on vam fer les hamburgueses. Vam acompanyar el plat amb les noves patates Lays Gourmet gust ibèric que són molt encertades; són especialment cruixents, tallades més gruixudes, amb forma doblada i amb un bon sabor delicat a pernil.

Per beure, com no, una Coca-cola amb glaçons i llimona, i en aquesta ocasió un format especial dels seus 125 anys de la marca. Molt bonica l'ampolla.

Sundae de xocolata

De postres vam seguir amb el rotllo americà i ens vam menjar un sundae de xocolata. És un gelat amb base de nata i sirop de xocolata. Jo aquests els vaig comprar a la setmana americana del Lidl, que està molt bé quan fan aquestes setmanes dedicades a la gastronomia d'un país. De pas vaig comprar també anelles de ceba, que em van encantar. Si la tornen a fer repetirem i ja en faré un post :)

Formatge: Saint-Marcellin

Saint-Marcellin

Aquest formatge pàl·lid i cremós s'ha elaborat en cases i petites granges de la regió de Dauphine des de fa segles. La forma tradicional és amb llet de cabra, però ara quasi tot es fa amb llet de vaca.

Característiques: El gust, la textura i l'aspecte varien, segons el procés de maduració al que és sotmès el formatge: els millors tenen l'escorça de color taronja i són tous per dins. Pot ser dur o cremós, quasi fluid, amb un suau i subtil toc frescor allimonat i olor a fruits secs.

Consells de degustació: Exquisit fet al forn.
Treure'l uns quinze minuts abans de la nevera perquè recuperi la seva suavitat i sabor.


França, Rhône-Alps
Maduració: 2-6 setmanes
Pes i forma: 80g. rodó
Dimensions: D. 7,5cm. a 2,5 cm.
Llet: Vaca o cabra
Classificació: Fresc madurat
Productor: Varis

Quant al productor, en el nostre formatge va ser Étoile du Vercors, com amb el de Saint-Félicien.


Cata: És un formatge bastant refinat i suau al paladar. Té la pell fina i blanca i un sabor cremós amb tocs afruitats. De gust és excel.lent, es nota que està elaborat a partir de llet crua sencera de vaca i amb el Know-how dels mestres formatges.Conté un 23% de matèria grassa.

Curiositats: El Saint-Marcellin és el nom del poble del mateix nom, al cor de Vercors. I l'Étoile du Vercors és la marca de referència d'aquest formatge tan apreciat. Es pot identificar fàcilment per la seva etiqueta vermella.

Formatge: Saint-Félicien

Safata de formatges francesos

Avui parlarem d'un formatge francès ja que els meus sogres van anar a Andorra i ens van dur una safata de terrissa amb varis formatges francesos.  És a dir que els propers dies anirem fent cata d'aquestes petites joies franceses :)
I és que França està entrellaçada amb la història del formatge. Es creua al camí de personatges històrics, s'afegeix al paper de la religió i intervé en l'evolució de la ciència. Durant l'ocupació alemana, Winston Churchill va destacar la importància del formatge a França, afirmant que "un país que produeix quasi 360 tipus diferents de formatge no pot morir".
A l'actualitat, una immensa varietat manifesta la creativitat francesa.


Avui hem triat el més gran de la safata, el Saint-Félicien. És un formatge d'escorça natural que es va crear originalment amb llet de cabra, però que ara es fa amb llet de vaca. Es produeix a la zona del Rhône-Alps i és similar al Saint-Marcellin, tot i que una mica més gran.

Saint-Félicien

Característiques: L'escorça és molt tova, arrugada i cremosa, mentre que l'interior varia de ferm a fluid i molt cremós. Presenta un delicat sabor a fruits secs.

França Saint Félicien, Rhône-Alps
Maduració: 2 setmanes
Pes i forma: 200g. rodó
Dimensions: D.12cm a 1cm
Llet: vaca
Classificació: Fresc madurat
Productor: Etoile du Vercors

Cata: és un formatge de gust dolç i cremós. Molt fi al paladar i suau, de gust molt refinat. Té la particularietat que ha estat elaborat a partir de llet crua de vaca i això li dóna un valor afegit, es nota que s'ha fet mitjançant un procés tradicional. I és que aquests formatges s'elaboren amb la intervenció humana en cada etapa del procés de fabricació. Concretament aquest formatge està elaborat amb un 91% de llet crua i la resta és llet pasteuritzada. Conté un 27% de matèria grassa.

Consells de degustació: Treure uns quinze minuts abans de la seva degustació.
És un formatge ideal per a realitzar les primeres cates per a poder tastar gustos més forts posteriorment.

Menjars del món

Aquest se celebra ja el 12è Festival de Músiques Religioses i del Món a Girona. És un festival que marca la temporada estiuenca, d'aquells que et fa sentir l'estiuet que portes dins. I això vol dir terrassetes per sopar alguna cosa o prendre un bon granissat, barbacoes, concerts a l'aire lliure... Són mesos de canvi d'alimentació: gaspatxo, ensaladilla russa, truita de patates i llom arrebossat fred, amanida de pasta, gelats, nactarines dolces com la mel, síndria, meló... I a l'hora piscina i platja els caps de setmana tot esperant les vacances, que d'aquí poc ja en fem :)

Però tornem al Festival, es fa a l'entorn del barri vell de Girona, preciós per cert, i de nit màgic. Tant el claustre de la Catderal com l'escenari que hi monten a  les escales esdevé un aparador i un laboratori d'una experiència artística de qualitat. Cada dia s'hi fan concerts amb artistes de renom.

A part, amb la Catedral de Girona com a marc d'exepció, es realitza un mercat culinari amb menjars del Món, que permet degustar atractius plats de països llunyans: Mèxic, el Marroc, el Líban, l'Argentina, les Filipines...

Nosaltres, com no, vam anar dissabte passat a probar alguns d'aquests menjars. Ja coneixiem l'argentí, al meu xicot i a mi ens encanta la seva cuina, el asado, la provoleta, les empanades criolles...
Cada any el tastem i aquest any vam repetir!

Vacío argentí

Vam demanar un vacío; que és com anomenen els argentins a la part de carn que queda entre les costelles i les vísceres. És una carn que es cou amb la tècnica del asado, que es fa coent-la amb la calor de les brases amb l'objectiu de cuinar-la molt lentament. La calor es transmet gradualment a l'aliment que està suspès o a prop de les brases. Les brases que s'utilitzen són de carbó vegetal o fustes, preferiblement. D'aquesta manera la carn ha de quedar asada per fora, però al punt per dins.
El nostre vacío ens el van presentar en forma d'entrepà. Tallen tires de vacío i el posen a dins d'un pa de baguette no massa bo, la veritat, sort que la carn sí que val. Tot i que és una carn fibrosa i sucosa i a més té com una membrana que la recobreix.
També hi afegeixen chimichurri, que és una salsa argentina de consistència líquida, molt condimentada feta a base d'all, oli, vinagre, pebre, sal, pimentó, orenga, farigola, llorer, ceba i julivert. Serveix per realçar el sabor de la carn.

Muchine, criolla i xips de yuca i platan macho

Donant un cop d'ull a les paradetes dels diferents menjars, ens vam deixar cautivar per la cuina equatoriana. Aquí vam probar un muchine de yuca i mozzarella que és una espècie de croqueta gegant feta amb yuca i farcida de mozzarella. L'arrebossat queda cruixent i té un gust dolçet molt agradable que combina molt bé amb la mozzarella de l'interior. És un plat típic de la cuina costera de l'Equador.
També a la mateixa parada vam demanar una empanada criolla de formatge que de totes les que vam anar veient pel mercat culinari era la que més ens agradava. Tenia un cruixent molt bo tot i estar ja fregida prèviament. La pega és que hi faltava formatge però és que jo sempre n'hi vull més :)
La pasta era bona i gens oliosa. La presentació molt acurada, ens vam partir el muchine i l'empanada criolla amb el meu xicot i l'home de la parada ens ho va tallar i ens ho va acompanyar de xips de platan macho fregit i de yuca, una forquillada de pollastre amb unes espècies delicioses i dues rodelles de platan macho també fregit. Una safata molt vistosa i bona ;) Llàstima que quan vam fer la foto ja ens haviem menjat el pollastre i el platan macho fregit.

Choco amb almívar de llet

Per acabar, els postres, potser era el que menys ens cridava l'atenció, però a l'argentí, jo cada any m'agafo un arrollado (que és un com un pa de pessic molt prim farcit de dolç de llet i enrotllat en forma d'espiral) i aquest any no hi era :( Tot i que em vaig decantar per un choco amb almívar de llet, que feia molt bona pinta però que no va resultar ser massa bo. M'esperava un gust més de xocolata i notar el dolç de llet tan típic argentí, però em vaig trobar amb una coca de xocolata no massa gustosa coberta per una altra xocolata encara pitjor. També ens el vam partir amb el meu xicot perquè ja estavem bastant tips entre els fregits dels equatorians i el vacío.

La veritat és que vam passar una vetllada molt favorable, ja que l'entorn i l'ambient hi ajuden, amb tot de gent menjant i beguent la seva cerveseta a les taules de la plaça i anar passejant tot transportat per les flaires que desprenen els diferents menjars.

Amanida de pasta

Amanida de pasta

Dissabte, dia calorós i atrafegat així que per dinar: amanida de pasta. És fàcil i ràpida i pot servir com a plat únic, ja que conté tant hidrats de carboni, com greixos i també proteïnes i fibra. És un plat molt complert; ens proporciona energia dels hidrats de la pasta, proteïnes del formatge, la tonyina, el gall d'indi i l'ou de la maionesa, greixos bons de la tonyina i de la maionesa  i les olives i també de la tonyina amb el seu omega 3. També greixos no tan bons del formatge, però es compensa i se'n resta l'absorció per la presència de la fibra de l'enciam i el tomàquet, aquest últim carregat de licopè, un bon antioxidant, sobretot ara a l'estiu, per combatre les radiacions del sol, i, a més, al estar barrejat amb els greixos de la maionesa, com que és un pigment liposoluble, fa que l'absorbim millor.
Si és que a més aquesta amanida té un alt contingut en vitamina E, gracies a l'oli d'oliva, molt antioxidant.

Es pot fer amb varies formes de pasta: espirals o llaços de colors (que sempre fan més goig)...
Nosaltres vam improvitzar, així que vam agafar colzes que teníem del caldo d'hivern :)

La vam acompanyar amb una llesca de pa de motlle artesà ben untada de maionesa

Ingredients per 2 persones:
- 150 g. de pasta en cru
- 1 tomàquet mitjà de Montserrat
- 1/2 cabdell d'enciam
- tacos de formatge, a gust de cadascú
- 2 llesques de gall d'indi natural
- 8 olives rellenes
- 2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva verge extra
- sal i pebre blanc

Preparació:

Es bull la pasta al dente amb un polsim de sal. Es deixa refredar i hi afegim tots els ingredients; el tomàquet tallat a dauets, l'enciam trossejat, els tacos de formatge, el gall d'indi a trossets, les olives partides en quatre, les llaunes de tonyina i el pebre. A continuació s'hi evoca la maionesa casolana, ben senzilla de fer també!

Ens la vam acabar tota :)

Ingredients de la maionesa:

- 1 ou de pagès
- uns 250 ml d'oli d'oliva verge extra

Boníssima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Preparació:

Es tira l'ou al minipimer, hi afegim l'oli i ho batem tot a màxima potència amb el minipimer tocant el cul del recipient i sense moure'l fins que veiem que els ingredients lliguen i  la salsa ja comença a agafar consistència.
Opcionalment a la maionesa també hi podem afegir un raig de llimona o vinagre i/o all, amb aquest últim també és deliciosa!!!

Creperie Bretonne

La Fromagere

Ahir, dia de Sant Pere, vam anar a la bretona de Girona. Tenen creperies a Cotlliure, Figueres, Barcelona, Girona, València, Vigo  i ara n'obriran una a Manresa també. La veritat és que tenen èxit les seves galettes i les crepes.
En aquesta ocasió vam demanar dues galettes i vam fer mig-mig:
- La Fromagere: formatge de cabra, roquefort, emmental, crema de llet i cebollí.
- La Bergere: xampinyons amb ceba, formatge de cabra, cansalada, crema de llet i cebollí.

La Bergere

Les dues galettes estaven delicioses. A la dels formatges el roquefort gairebé no es notava, cosa que a mi ja m'agrada perquè trobo que és un formatge molt potent pel meu gust. I a vegades pot arribar a camuflar el sabor dels altres. D'aquesta manera la galette era molt fina amb tota la mescla dels formatges i la crema de llet, i gràcies a l'emmental hi acabava de donar aquell punt dolçet tan bo. Per donar ja el toc final la presència del cebollí li conferia aquell gust suau de ceba que combina molt bé amb la presència dels formatges i que és un tret característic de les galettes d'aquesta creperia. A l'altra galeta també hi havia formatge de cabra, boníssim per cert, és un formatge que amb seva sola presència ho millora tot i clar envoltat de cansalada, ceba, crema de llet i xampinyons, encara més :)

L'Orangine

De postres vam optar per crepes dolçes, aquí cadascu la seva, ell va optar per:
- L'Orangine: confitura de taronja, xocolata i nata. Molt bona presentació.

Salidou abans de la "queixa"

Salidou després de la "queixa"

- Crepe de "Salidou": caramel amb mantega salada. Aquesta és la meva. A Figueres vaig probar per primera vegada l'Annaick, que és com la Salidou però amb xocolata, una bola de gelat de vainilla i una de turró. I ara vaig optar per una més senzilla perquè no atipes tant, però em va decebre. Recordo que  mentre  menjaves l'Annaick notaves l'empelagositat del Salidou, de la quantitat que n'hi havia, cosa que apenes vaig notar ahir. I això que quan me la van dur tan pobre els vaig dir s'hi m'hi podien afegir més Salidou. Era bona però la massa era tan fina que va quedar més resseca o cruixent, depèn de gustos ;)
Per beure ahir el meu xicot va optar per una cervesa de la bretanya, com no, blanca en aquest cas anomenada Gwniz Du. I jo, per no perdre el costum, aigua amb gas, de Vichy Català em van oferir. Perfecte i fresqueta amb el seu toc picant i ben servida amb glaçons i llimona.

Com a conclusió m'he quedat amb que les galettes que ens van servir a Figueres eren més grans i plenes que les de Girona i pel que fa a la meva crepe també!!!!
Sinó feu la prova, vaig fer el post en el seu moment de la bretona de Figueres i comparant les fotos d'una i l'altra podeu jutjar, vosaltres que creieu?

El "Motel" celebra els 50 anys

El "Motel" Empordà, des del qual es va impolsar la cuina catala moderna, ha complert 50 anys i per celebrar-ho va reunir sota la Cúpula del Museu Dalí alguns dels millors mestres dels fogons com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Elena Arzak, entre altres. Un total de trenta cuiners i més de 400 convidats van assistir a l'homenatge d'aquest degà de la cuina moderna.

L'efemèride ha servit també per a la presentació del llibre de Miquel Berga "Històries del Motel. 50 anys de l'Hotel Empordà", qui ha destacat que aquest establiment ha donat "forma i contingut a una aventura que ha estat fundacional per a allò que avui es coneix com cuina catalana moderna".

Berga ha compartit protagonisme amb Colman Andrews, autor de la biografia de Ferran Adrià i expert en cuina catalana, que ha ofert una conferència sobre les noces d'or d'aquesta tendència culinària.

Tots els cuiners assistents, sota la batuta de Jaume Subirós, gerent i cap de cuina del "Motel" des de 1979, han aprofitat aquesta reunió per oferir un homenatge a Andrews per la seva enorme aportació a l'estudi de la trajectòria de la cuina catalana.

L'homenatge, a petició expressa de Subirós, ha consistit en una foto de família en la qual tots ells duien les seves impol·lutes jaquetes curtes -en el cas dels cuiners-, americanes -en el dels responsables de sala- i unes gorres amb l'emblema del motel.

El Motel Empordà va obrir les seves portes el 1961, el mateix any en el qual arrencava el minigolf i xiringuito de Cala Montjoi "El Bulli", que amb els anys va anar evolucionant fins a ser nomenat fins en cinc ocasions com el millor restaurant del món.
Va ser fundat per Mercader com a un hotel de pas entre a la carretera de Figueres a França.

Adrià no dubta en reconèixer la importància del paper de Josep Mercader i del seu gendre, Jaume Subirós, a la cuina catalana moderna.

"El seu paper és equiparable a Catalunya al de la cuina basca, que va posar la primera pedra de l'adaptació a Espanya a la Nouvelle Cuisine", ha explicat Adrià en declaracions a EFE.

Segons Subirós, que va començar com a grum i ajudant de cuina al Motel Empordà, la veritable revolució culinària va començar a partir de 1973, quan Mercader va demostrar que la cuina catalana era "molt més que les estovalles de quadres, el pa amb tomàquet i la botifarra".

Per a Subirós, el Motel va ser la primera escola d'hostaleria, en la qual a més de cuina i gestió hotelera va aprendre la importància del producte de temporada, de qualitat i de proximitat, cosa que, des d'aleshores i fins avui, han estat una de les banderes d'aquest establiment.

"Ells han estat com un far que ha guiat la cuina catalana. Van agafar aquell aire de modernitat que imperava en l'època, però van aportar a aquella revolució la cuina de pagès, la més autèntica, la del seu entorn pròxim", ha manifestat a EFE Joan Roca.

Roca, el restaurant del qual "El Celler de Can Roca" ha estat nomenat recentment com el segon millor del món, segons la revista Restaurant, ha declarat la seva "admiració personal i professional" per la família Subirós, que des de la mort de Mercader s'ocupa de la gestió del Motel a Figueres i de l'Hotel Almadrava Park a Roses.

Tal com deia Josep Pla, client habitual,  el "Motel" ha sabut posar a la cassola el paisatge empordanès.

Fonts: Diari de Girona
          Diari Empordà