Espaguetis senzills

Avui hem decidit fer uns espaguetis amb una salsa de tomàquet molt fàcil de preparar però que té el seu toc.

Ingredients per a dues persones:

• 200 g. d'espaguetis secs
• 1 ceba de Figueres mitjana
• 1 pot de salsa de tomàquet natural
• sal
• pebre
• oli d'oliva verge extra
• alfàbrega
• formatge edam
• llet sencera

Elaboració:

Pelem la ceba de forma ràpida que no ens piqui els ulls. Com? Tallant amb el ganivet les puntes de les cebes i així treurem tota la pela sencera i cap a la brossa que l'aroma és molt volàtil. La trinxem amb l'ajuda de l'aparell i la posem a coure a foc baix.
Paral.lelament posem encara no mig litre d'aigua a bullir amb un xic de sal i un rajolinet d'oli d'oliva verge extra. Esperem que bulli per tirar els espaguetis i coure'ls uns vuit minuts, han de quedar al dente.
Quan ja tinguem la ceba rosseta, s'hi afegeix el tomàquet de pot i es deixa coure fins que començi a reduir. Salpebrem la mescla i hi afegim un rajolí de llet per amorosir la salsa i una mica d'alfàbrega.
Una vegada els espaguetis bullits, els escorrem i els barrejem amb la salsa. Hi ratllem formatge edam al damunt que es desfaci i ja ho tindriem!!!!!!!!!

Cal dir també que els espaguetis de la recepta, Giuseppe Cocco, són un producte gourmet, és una pasta italiana feta amb la vella recepta de la Fara San Marino. Agafant la millor sèmola, aigua de font i ous, es pasta a poc a poc, per assegurar un òptim desenvolupament del gluten  i s'asseca a una temperatura baixa, que ajuda a mantenir el seu valor nutritiu original. És una pasta que es produeix artesanalment, per això es fa amb poques quantitats.

Formatge: Tetilla DO

Aquest formatge del nord-est d'Espanya és molt conegut dins i fora del país pel seu aroma dolç i la seva inconfusible forma. La producció original a la granja s'ha substituït quasi totalment per una indústria formatgera.
 
Característiques: Està llest pel seu consum en tan sols set dies, quan l'interior groc intens i brillant està dolç, net, mantegós i untuós. Al madurar, el Tetilla es fa més ferm i elàstic i deixa en boca un sabor un xic àcid.

Consells de degustació: És deliciós al final dels àpats, amb codony o purè de poma.

Espanya, Galícia
Maduració: almenys 7 dies
Pes i forma: 500-1'5 Kg,  cono aplanat
Dimensions: D. 9-15 cm
Llet: Vaca
Classificació: Semicurat
Productor: Varis

Com a cata particular, l'he trobat de textura tova, mantegosa, amb un punt àcid que recorda a la llet, salat suau, amb una pasta ferma, sense forats o molt poquets i repartits regularment, de color blanc-marfil.

Vinagre de Mòdena

Vinagre balsàmic de Mòdena Villa Vittoria

Ampolla de l'autèntic Aceto Tradizionale

Botes amb vinagre balsàmic 

 

Anem a parlar d'aquest vinagre tradicional de Mòdena, concretament de la regió italiana d'Emilia-Romanya, d'on se sap que ja es produia a l'Edat Mitjana. A diferència dels vinagres comuns, aquest és més fosc, més espès i de gust dolç.

El vinagre de Mòdena té una gran fama, però l'autèntic "aceto", el que és realment tradicional de Mòdena, encara és desconegut ja que la Denominació d'Origen que el protegeix ampara només a uns pocs productors amb unes altes exigències.

El famós aceto s'elabora amb most cuit que provè dels raims de la zona (normalment raïm de classe trebbiano) que redueix el seu volum inicial al 50%, fermentant en alcohol. Després es torna a fer fermentar deixant-lo envellir en botes de diferent tamany i fustes com són el roure, morera, castanyer, cirerer, ginebre i freixe. La maduració podria durar fins a 25 anys, tot i que sol ser de 3 anys.

Molts dels vinagres balsàmics que coneixem no són autèntics, són vinagres industrials que es produeixen partint de vins de baixa qualitat, endolcits i enfosquits amb caramel de sucre. Per a poder determinar quin és el verdader, ens hem de fixar en que en l'etiqueta espicifiqui aceto tradizionale , ja que la paraula "tradizionale" marca la diferència amb els vinagres que no estan emparats sota la Denominació d'Origen.

A més l'ampolla d'aquest vinagre és única, només té capacitat per 1dl i el seu disseny és especial, té una base quadrada i una altra diferència molt notable és el seu preu elevat.

Es distingeixen tres tipologies d'Aceto Balsàmic:

• Aceto Balsamico Tradizionale di Modena DOP
• Aceto Balsamico Tradizionale di Reggio Emilia DOP
• Aceto Balsamico di Modena IGP
• Condiment Balsàmic, ni DOP ni IGP, és a dir, sense disciplina de producció.

Curiositat:

Existeixen alguns acetos que poden costar un centenar d'euros ja que estan envellits molt anys (prop de 40)


En el meu cas la meva mare em va regalar un vinagre comprat a la carnisseria, que a vegades tenen un apartat delicatessen ara, que està bo. És un vinagre balsàmic de Mòdena Villa Vittoria clàssic. Té un punt àcid curiós, però a la vegada és dolç. Queda bo a l'amanida i és diferent de gust del típic de Borges.

"El libro del queso"

Hola! Ara ja podré fer ús del meu llibre estimat dels formatges. A partir d'ara cada formatge que cati, en faré un post amb la seva corresponent fitxa extreta del llibre del formatge de la Juliet Harbutt. És un llibre molt complert on exposa els formatges classificats per origen: França, Alemania, Itàlia... i alfabèticament. Hi ha una fitxa tècnica de cada un explicant procedència, característiques físiques i organolèptiques i consells de degustació. Està molt ben detallat, fins i tot hi ha mapes de cada estat per localitzar més fàcilment la regió d'origen, també descriu els diferents processos utilitzats en la seva elaboració. En definitiva és una obra de referència per aquell que sigui un apassionat dels formatges, hi ha un catàleg de més de 750 formatges!
La veritat és que és un d'aquells llibres que només veure'l ja dius ha de ser meu, i meu va ser perquè el meu xicot me'l va regalar per Sant Jordi, un molt bon detall, a més de la rosa clar :)
Crec que el podré disfrutar molt, tant per les meves inquietuts gastronòmiques com per la meva passió per aquest producte tan exquisit.

Formatge: Carré

Carré de l'Est

Aquest formatge, industrial o de cooperativa, d'escorça neta, té forma quadrada i gaudeix d'una màxima popularitat a les regions orientals de França.


Característiques: suau i granulat quan està tendre, queda quasi líquid quan madura. Té un sabor salat i l'escorça ataronjada i gomosa amb un cert matís a bacon fumat. Els que estan coberts amb fong blanc són més suaus.


Consells de degustació: Untar aquest formatge semicurat en el pa i acompanyar-lo de vins afruitats lleugers, com un Châteauneuf du Pâpe o un Gigondas.


França: Champanya i Lorena
Maduració: al voltant de 3 setmanes
Pes i forma: 125g.-250g. quadrat
Dimensions: D.10 cm. a 3,5 cm.
Llet: vaca
Classificació: Semicurat
Productor: varis

Cata del Carré de l'Est:

És un formatge amb l'escorça blanca, la qual cosa li confereix un gust més pronunciat d'humitat.  Salat i de sabor més pronunciat, fruit de la seva maduració. Et deixa un gust a la boca persistent. Untat amb un pa de coca queda molt bo.

Lasagna vegetal

Lasagna vegetal

A vegades tenim ingredients que ens sobren d'altres preparacions o d'algun dia que hem tingut menys gana, doncs bé, avui dia, en temps de crisi, es poden aprofitar! Com? Preparant una boníssima lasagna.
Jo en aquest cas vaig provar la nova lasanya fàcil "El pavo" i la veritat és que va sortir molt bé.

Els ingredients eren:

- Cigrons
- Mongeta perona
- Tomàquet fregit
- Ceba fregida
- 3 làmines de la lasanya fàcil
- Pebre
- Formatge edam

La preparació va ser ben senzilla; s'agafen les làmines de la lasanya i es posen en remull uns 10 minuts en aigua calenta. Mentre, a part, fregeixes la ceba a foc lent, que es quedi caramelitzada. Per altra banda el tomàquet, també a foc baix, que es vagi reduint. Quan tens la ceba i el tomàquet cuits, hi barreges la resta d'ingredients i comences a muntar la lasanya. Poses una làmina de lasanya de base, la barreja dels ingredients a sobre, una altra làmina, altra vegada més barreja i per acabar la làmina final de lasanya i un xic de salsa de tomàquet que haurem reservat abans. S'hi ratlla formatge edam al damunt, en abundància i es posa al microones a gratinar, fins que quedi el formatge ben fos :)

Fira i Festa de l'Allioli de Creixell

L'àvia Remei, molt agradable

Com cada any, se celebra un concurs Internacional de creixell, enguany ja arriben a la XX edició. S'organitza a la Font de les Corculles, un emplaçament amb una amplia arbreda que va bé pels dies de calor com la d'aquest diumenge passat, 29 de maig. Es tracta de fer allioli, amb unes certes bases:

Allioli amb orenga

- Els ingredients seran lliures
- Temps Límit 30 minuts
- Els condiments i els estris els ha de portar el concursant.

S'otorguen una sèries de premis: un 1er, 2on i 3er a la qualitat, un 1er premi a la quantitat, un premi al més original (noves aportacions) i un premi D'Allioli (el més surrealista, que és ofert pels Amics del Museu Dalí)

Elaboració de l'allioli sobre un pa de Dalí

Premi a la qualitat

El Jurat valora el gust, el cost, el color, etc. segons el seu criteri i llibertat i estava format per:



- Remei Ribes, l'àvia, mestressa de casa
- Salvador García, redactor Punt Diari i crític gastronòmic
- Josep M. Joan, director Museu del Joguet de Catalunya

Premi a l'allioli més original, amb codony

- Pascual Pesudo, conseller Amics del Museu Dalí
- Vicenç Garces, director del Museu del Morter (Castelló de la Plana)
- L'alcalde de Creixell

També hi participaven nens fins als 14 anys, amb un 1er premi al més autèntic.

1r Premi a la quantitat, 7 kg i mig aprox.

A les 11 ben puntual ja va començar el pregó amb en Ferran Adrià al 1er Premi el "Mà de morter d'Or".
Passada mitja hora ja es va iniciar el concurs, tot seguit les puntuacions del jurat, que anaven provant els diferents tipus d'allioli per deliverar els més bons mentre nosaltres els provavem, també per fer la nostra crítica particular.

Formatge: Camembert

Camembert de Normadie AOC

Es diu que va ser creat l'any 1791 per Marie Harel, la dona d'un granger de Camembert. La invenció més important fou la seva caixa de fusta, que permetia la seva distribució per tot el món. La AOC (apelació d'origen controlada), concebuda el 1983, estableix que s'elabori amb llet crua.

Característiques: El seu sabor és afruitat, amb un lleuger aroma a fongs i a floridura. La gent de la zona el prefereix quan el cor està blanc, abans d'adquirir color crema.

Consells de degustació: Serveix-lo amb vins negres afruitats i elegants de Borgonya i Côtes-du-Rhône o amb una sidra tradicional normanda.
 
França: Baixa Normandia
Maduració: òptim al voltant d'1 mes
Pes i forma: 250g. rodó
Dimensions: D.11 cm a 3,5 cm.
Llet: vaca
Classificació: tendre blanc
Productor: varis

Cata de camembert: 
Le Rustique Camembert és un formatge de pasta tova , 45% de matèria greix en extracte sec, 21% de greix en el producte acabat, disponible durant tot l'any.

S'elabora a partir de llet crua de vaca que ha pastat en prats de Normandia. El procés d'elaboració és molt tradicional ja que ha de ser dipositat en motlles mitjançant un cullerot, i en fan falta cinc per obtenir un camembert. Cada passada de cullerot s'ha de fer cada cuaranta minuts per assegurar el màxim escorregut. No es premsa ni es cou. Madura entre les cinc i les vuit setmanes.

Amb la seva caixeta de fusta

L'escorça d'aquest formatge és fongosa i de color blanc del fong Penicillium Candidium. La pasta és ferma i flexible, cremosa i de color groc clar.
L'aroma és lleugerament afruitat.
En boca és agradable però amb un regust a floridura bastant notable.