Fira i Festa de l'Allioli de Creixell

L'àvia Remei, molt agradable

Com cada any, se celebra un concurs Internacional de creixell, enguany ja arriben a la XX edició. S'organitza a la Font de les Corculles, un emplaçament amb una amplia arbreda que va bé pels dies de calor com la d'aquest diumenge passat, 29 de maig. Es tracta de fer allioli, amb unes certes bases:

Allioli amb orenga

- Els ingredients seran lliures
- Temps Límit 30 minuts
- Els condiments i els estris els ha de portar el concursant.

S'otorguen una sèries de premis: un 1er, 2on i 3er a la qualitat, un 1er premi a la quantitat, un premi al més original (noves aportacions) i un premi D'Allioli (el més surrealista, que és ofert pels Amics del Museu Dalí)

Elaboració de l'allioli sobre un pa de Dalí

Premi a la qualitat

El Jurat valora el gust, el cost, el color, etc. segons el seu criteri i llibertat i estava format per:



- Remei Ribes, l'àvia, mestressa de casa
- Salvador García, redactor Punt Diari i crític gastronòmic
- Josep M. Joan, director Museu del Joguet de Catalunya

Premi a l'allioli més original, amb codony

- Pascual Pesudo, conseller Amics del Museu Dalí
- Vicenç Garces, director del Museu del Morter (Castelló de la Plana)
- L'alcalde de Creixell

També hi participaven nens fins als 14 anys, amb un 1er premi al més autèntic.

1r Premi a la quantitat, 7 kg i mig aprox.

A les 11 ben puntual ja va començar el pregó amb en Ferran Adrià al 1er Premi el "Mà de morter d'Or".
Passada mitja hora ja es va iniciar el concurs, tot seguit les puntuacions del jurat, que anaven provant els diferents tipus d'allioli per deliverar els més bons mentre nosaltres els provavem, també per fer la nostra crítica particular.

Formatge: Camembert

Camembert de Normadie AOC

Es diu que va ser creat l'any 1791 per Marie Harel, la dona d'un granger de Camembert. La invenció més important fou la seva caixa de fusta, que permetia la seva distribució per tot el món. La AOC (apelació d'origen controlada), concebuda el 1983, estableix que s'elabori amb llet crua.

Característiques: El seu sabor és afruitat, amb un lleuger aroma a fongs i a floridura. La gent de la zona el prefereix quan el cor està blanc, abans d'adquirir color crema.

Consells de degustació: Serveix-lo amb vins negres afruitats i elegants de Borgonya i Côtes-du-Rhône o amb una sidra tradicional normanda.
 
França: Baixa Normandia
Maduració: òptim al voltant d'1 mes
Pes i forma: 250g. rodó
Dimensions: D.11 cm a 3,5 cm.
Llet: vaca
Classificació: tendre blanc
Productor: varis

Cata de camembert: 
Le Rustique Camembert és un formatge de pasta tova , 45% de matèria greix en extracte sec, 21% de greix en el producte acabat, disponible durant tot l'any.

S'elabora a partir de llet crua de vaca que ha pastat en prats de Normandia. El procés d'elaboració és molt tradicional ja que ha de ser dipositat en motlles mitjançant un cullerot, i en fan falta cinc per obtenir un camembert. Cada passada de cullerot s'ha de fer cada cuaranta minuts per assegurar el màxim escorregut. No es premsa ni es cou. Madura entre les cinc i les vuit setmanes.

Amb la seva caixeta de fusta

L'escorça d'aquest formatge és fongosa i de color blanc del fong Penicillium Candidium. La pasta és ferma i flexible, cremosa i de color groc clar.
L'aroma és lleugerament afruitat.
En boca és agradable però amb un regust a floridura bastant notable.

Formatge: Saint Morgon

Avui toca cata de formatge, a partir d'ara n'anirem fent algunes per descobrir un xic el món tan ampli d'aquesta delícia gastronòmica.
Parlarem d'un formatge francès creat en la dècada del 1980 a Laval Cedex. 


És un formatge d'escorça blanca i taronja barrejat i amb cobertura de fongs. Éstà elaborat amb llet de vaca pasteuritzada, de pasta tova i madurat. 
La matèria grassa és d'un 24% i la humitat d'un 55%.
És molt aromàtic degut a la seva floridura i curació. 
En menja primer notes l'escorça rugosa i després la seva fina pasta amb un toc picant al final, fins i tot un xic amoniacal.

Repetim: Restaurant Trànsit

Aperitius

Dissabte, dia de la fira de Sant Baldiri, vam anar a dinar al Trànsit, xino-xano :)

 Ja hi havíem anat en dues altres ocasions, una de menú, com avui, i l'altra a fer una calçotada.
Com a l'anterior vegada, el menú disposa de cinc primers a triar i també uns cinc segons i postres, acompanyat d'aigua o vi.

Peixet fregit

De seguida et porten un detall: en aquesta ocasió va ser dos talls de truita de patata, un per cada comensal i unes torrades de pa rodó amb tomàquet, all i all i oli. Estava bona la truita, era freda però, com que feia calor, entrava bé.
Del menú, jo el primer plat el vaig tenir clar només llegir-lo, peixet fregit.
Molt bona tria, em van dur un plat amb quatre seitons, sonsos i jo diria que dues lluces. Era bo, el fregit molt ben fet, gens oliós o cruixent en boca, molt ben aconseguit.

Fideuà

De segon vaig optar per una fideuà, hi havia un escamarlà, un musclo, una cloïssa i trossos de sèpia. No estava malament, hi havia alguns fideus cruixents i altres no, també trossos de pebrot vermell, que hi donaven gust i un xic de caldo, no estava seca.

Pastís de formatge

I el postre em va sorprendre molt agradablement. M'agraden molt els pastissos de formatge i vaig demana'l però jo m'esperava el típic pastís groc més prim i fornejat. En canvi aquest era més com una quallada densa i era fred. Totalment casolà, amb una galeta deliciosa, cruixent i dolça de base i tot el gruix del formatge dens però molt agradable acompanyat de la confitura de gerds, deliciós!!!
Acompanyat d'un tallat va ser un bon final d'àpat :)

"La cuina del vent"

La Cuina del Vent

Fa uns mesos va sortir la primera edició del llibre "La cuina del vent", és un llibre que conté una quinzena de receptes totes elles elaborades per cuiners de l'Alt Empordà. Vol plasmar la complexitat d'una cuina plena de riquesa, varietat i contrastos que potencia el binomi gastronomia i territori amb una compilació de receptes de tots els seus membres i un maridatge de tots els plats amb vins de la DO Empordà. Els restaurants que formen part del col·lectiu de la cuina del vent són: Aula de Cuina de l'Alt Empordà, restaurants Antaviana, Can Jeroni, Dynamic i l'Ou d'Or, tots cinc de Figueres; a més, als restaurant El Vaixell i La Vela de Llançà, La Fornal de Terrades, La Quadra de Maçanet de Cabrenys; als hotels –restaurants Mas Pau d'Avinyonet, El Molí de Pont de Molins i Emporium de Castelló d'Empúries i, a Roses, als hotels Terraza i Montecarlo.
El llibre es va presentar el 25 de febrer d'enguany a la nova Escola d'Hostelaria de Figueres, a l'aula Ferran Adrià.

Llengues de gat

Llengues de gat de Madrid

Avui us deixo una fotografia de les llengues de gat, són un dels dolços típics de Madrid. Aquests concretament me'ls van dur els meus pares de la pastisseria "La Mallorquina", són fets artesanalment amb una xocolata amb llet molt fina. És una pastissera tradicional prop de la Puerta del Sol. A cada llengua hi ha el dibuix del gatet :)
La presentació és excel.lent, amb la seva caixa daurada, el dibuix del gat exterior i el paper de cera protector, fan goig!

Tap de Cadaqués

Ohhhhhhhhhhhhh, avui he menjat un postre que és una delicatessen, uns taps de Cadaqués!!!!!!!!!
La base és un pa de pessic elaborat amb sucre, ous i farina, sucat amb almívar i amb una mica de sucre per sobre. El seu nom es deu al fet que prenen una forma similar als taps de cava ja que es fornegen dins d'un motlle cilíndric. És un dolç que es pren en el berenar o flambejat amb rom a les postres.
Jo els havia probat en una restaurant fa uns anys i em van quedar a la memòria des d'aleshores, i vaig pensar quan vagi a Cadaqués n'haig de comprar i, ves per on, el meu germà, l'altra dia, hi va  anar en bici i ens en va dur :)
Són realments deliciosos, són fins al paladar, comences amb el sucre glas en pols que els cubreix, tot esponjosos, els vas menjant i t'espera el cul del tap, que és mullat amb l'almívar i adquireix una textura més dura, del sucre glassejat.

Atributs i propietats nutricionals: És un producte amb un elevat valor energètic. El seu component principal són els hidrats de carboni, tant simples com complexos. També és una bona font de greixos i proteïnes d'elevada qualitat. Dins d'una alimentació variada i equilibrada es pot consumir ocasionalment.

Postres de fira: us presento en coco i la coca

Coco

 Dia 1 de maig, dia de les paradetes d'artesania i sobretot, les de menjar. Aquest dia venen molts artesans a vendre el seu producte: embotits, vi, mel, herbes, formatge... Tot té molt bona pinta. Nosaltres vam ser golosos i ens hi vam comprar els postres: un coco i una coca :)
Doncs sí un coco que ens va cridar l'atenció perquè era bastant gros i al meu xicot li encanten, així que ens vam quedar un parell. La veritat és que era deliciós. Per fora estava tot torradet i caramelitzat i com un xic moll, com si hi hagués clara d'ou i sucre i per dins era pur coco, però gens empalagós ni costós d'empassar, com alguns que havia provat. La veritat és que em vaig endur una grata sorpresa, i jo que no en volia menjar!

Coca reixada de xocolata

Aquesta coca reixada és de xocolata, feia molts anys que no en menjava! Lo millor que té és que està farcidíssima de xocolata, hi ha un dit de gruix d'una xocolata molt encertada, gens empalagosa. La pega és quan et menges els cantons, que hi ha massa massa :)