Amb aquest nom és com es coneix aquest Asador tan emblemàtic de Girona, altrament anomenat
Restaurant La Barca. És un restaurant pel qual han passat moltes cares de famosos, des de la Marlene Morreau, jugadors de Barça i altres personatges de la tel.levisió.
I una altra curiositat d'aquest lloc és la història que té al darrera;
El 8 d'agost de 1958, Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff Deulina, van contraure matrimoni a l'església Santuari dels Àngels. El convit es va celebrar al reservat del restaurant La Barca de Girona, avui dia conegut com a 'Menjadoret Dalí'.
El menú triat va consistir en un primer plat compost per un assortiment d'embotits i patés, un segon que era una combinació de marisc i pollastre (aleshores menjar per a rics) amb els seus acompanyaments d'empanades i 'calentons'.
Es va destapar el millor cava i es van servir postres, el pastís de noces, cafè i licors i també conyac Napoleó, que encara avui no té rival.
I ara que ja el coneixem una mica més, anem a veure alguns dels seus plats. La seva especialitat és el xai lletó i el garrinet de Burgos.
Nosaltres hi vam celebrar el bateig de la cosina petita d'en Ramon i vam degustar el
menú número 1, que consistia en:
-
Pa amb tomàquet: un pa amb forma de "tetilla" calent i ben cruixent, servit amb tomàquet de penjar per poder-lo sucar bé i amb un bon oli d'oliva per regar-lo.
-
Graellada de verdures: pebrot vermell, ceba i esbergínia tot escalivat, espàrrecs de bosc i xampinyons a la brasa i tomàquet.
-
Embotits ibèrics: llom axoriçat, xoriç, llonganissa i pernil tots ibèrics.
El llom no estava malament, el xoriç correcte, la llonganissa, on n'hi hagi una de pagès i el pernil no em va acabar de convèncer.
-
Croquetes casolanes: eren de pernil, bones, hi notaves el farciment. L'arrebossat bo.
-
Bloc de foie gras de Canard: era bo, tot i que prefereixo el d'oca, llàstima que estava massa fred. Acompanyat de confitura de maduixa i presentat amb unes torradetes dins del seu plàstic, punt negatiu!
-
Calamars a l'Andalusa: ben fregits, gens oliosos, tot i que jo sóc més d'una bona romana :)
-
Patates Can Manolo: el plat estrella de la casa i no m'estranya. Bé, de fet, és un plat molt senzill, però resulta una exquisidesa. Consisteix en patates panadera fregides i remenades amb ous trencats al punt, sense quallar en excés. Servit amb unes rodelles finissimes de xoriç ibèric, que a vegades és pernil, i queden bonissimes.
-
Costelles de xai lletó: molt bones, amb un gust bo de brasa i ben tendres.
I de
postres en aquesta ocasió, un
pastís Sant Marc per celebrar el bateig de la petita Gisela. Massa fred també, però estava bo, i encara sort que van tardar a servir-lo i jo a menjar-me'l, que sinó...
Mentre anaven obrint els respectius regals dels convidats, molt bé tot i un dia ben assolellat al final.
Vam acabar amb un tallat dels meus, que em va deixar un regustet més bo a regalèssia. M'agrada aquesta casa de cafès!
Cal dir en lletra majúscula quasi que la relació qualitat preu d'aquest restaurant és més que bonissima.
