Nou col.laborador: Kemphor

En aquesta ocasió us presento un nou col.laborador que no està directament lligat a la gastronomia, però si indirectament, ja que mengem i posteriorment ens rentem les dents.

L'empresa Kemphor de Laboratoris Verkos és una companyia familiar espanyola dedicada a la salut bucal. Tenen una experiència de casi 100 anys, tres generacions dedicades a millorar la qualitat de vida dels clients a través d'una bona salut bucodental. A través dels seus productes de gran qualitat i eficàcia demostrada durant anys i sempre respectant les lleis i el medi ambient, creant valor per a totes les persones del seu entorn.

Ofereixen una completa gama de productes per a la salut bucal: Crema dental. Crema blanc total. Crema dents sensibles. Gel extrafresh. Gel Júnior. Dentífric líquid 2 en 1. Elixir bucal. Col·lutori bucal. Seda i raspalls dentals. Joc d'higiene bucal. Elixir bucal amb Clorhexidina. Línia especial Ortodòncia.
Kemphor ens ha enviat un magnífic lot amb alguns dels seus productes perquè els podem provar. Anem a veure:

- Gel dental fluorat: gràcies al seu aport de fluor ens assegurem un extra de salut a les nostres dents. Deixa la boca neta i fresca.

- Elixir bucal: té un sabor refrescant, és el complement ideal per després de rentar-nos les dents amb el seu gel.  Deixa una sensació bona de frescor a la boca. Es recomana no beure ni menjar res els 30 minuts següents del seu ús, per tal que pugui actuar bé.

- I per últim un necesser de viatge ADULT: un tub crema 25 ml, un elixir concentrat 50ml, seda dental (10 m.) i un petit raspall dental. Això no ho he testat, m'ho guardo per la pròxima escapada que faci amb el meu home. El format és ideal per portar en una maleta de ma i tenir tots els productes en petit format per emportar sempre amb nosaltres.

Deixem els plats d'hivern enrere...

Ara ja fa uns dies que tenim la primavera aquí i amb la seva inestabilitat que l'acompanya. Al matí fa fred, al migdia fa un bon sol i al vespre torna a refrescar. Malgrat tot és un temps bonic, que acompanya a sortir al carrer i a començar a canviar alguns plats més d'hivern per altres més refrescants. Així doncs deixem enrere alguns dels plats que hem estat fent a l'hivern com ara:

- Risotto de trufa i tòfona amb parmesà: no és un plat exclusiu de l'hivern però si que ara de cara al bon temps acostumem a menjar arrós de peix o arrós negre. Sembla que al fer-se amb brou estigui més relacionat amb els mesos freds. Aquest arrós és molt bo, amb el parmesà al cim i el gust pronunciat als bolets.

- Pota i tripa (callos): plat ben bé d'hivern, per entrar en calor, ja que porta xoriç picant, alguna guindilla, pernil ibèrics i una picada d'ametlles. Queda molt bo!

 - Rostit de pollastre i botifarra: un plat deliciós, que crec que aquest el podrem incloure algun dia al menú de primavera-estiu :) M'agrada massa, els pernilets es desfan sols i la botifarra en aquesta ocasió era la més picant que fan a la carnisseria on solem comprar i també ben magre, carn de qualitat. I les verdures queden tan bones així, la ceba i la carrota perfectament cuites amb el tomàquet desfet pel rostit.

Cal dir que tots aquests plats han estat cuinats per la meva mare i que li surten d'allò més bons. Ella creu que no és bona cuinera...

Granja Bescuit

Un altre dia de feina a Girona i un restaurant nou a provar. Tot passejant en direcció al Mercat del Lleó, que m'agrada fer-hi una volta, vaig veure el menú d'aquesta granja. Es veu que en tenen dues, jo vaig anar a la del c/ Migdia. És un lloc molt familiar i proper, l'amo molt agradable i eficient. Aquell dia tenien un bon menú:

Per començar una aigua amb gas i un xic de pa i seguidament:

- Unes croquetes de pollastre: un plat generós amb unes croquetes artesanes molt bones, excepte una que semblava només de beixamel. Acompanyades d'amanida, correcte.

   

- Conill a l'ajillo: no estava al menú però és un dels plats que oferien "cantant". El plat estava ben cuinat però els trossos de conill eren massa petits, hi vaig estar una bona estona escurant i traient trossets d'ossos de la boca. Les patates, un punt negatiu, desmilloren el plat. Què costa fer unes patates artesanes? Però vaja, hi vaig demanar un xic de maionesa "guarra" com jo dic, que així tot combina i passen millor ;)

- Mousse de xocolata: reconec que amb una altra presentació, diferent del bol de vidre, t'entra diferent, perquè mira que estava bona. De gust potent però a l'hora fi i delicat de xocolata i la textura suau molt ben aconseguida

I per acabar, com sempre, un tallat descafeïnat de sobre amb sacarina.

Els plats i la seva presentació són molt casolans, però el tracte i preu són bons, 10 euros.

Repeteixo La Farinera

Fa uns mesos, a finals de l'any passat, la meva mare i jo vam provar un restaurant a Girona que ens va agradar força. Així que aprofitant que havia de dinar en aquesta meravellosa ciutat vaig repetir l'experiència i, mai millor dit, ja que, vaig repetir exactament el mateix menú. Coincidia que també era divendres. El local que és acollidor i està ben situat, aprop de l'estació, no estava tan ple com aquell dia, però anaven fent.

Cal dir que hi havien els mateixos plats a triar que l'últim cop, aquí els teniu:

- Una aigua amb gas i un xic de pa.

- Patates al forn amb ceba i ou: estaven més bones la primera vegada que els vaig tastar, però suposo que mai queden igual. Un xic més olioses aquestes que l'anterior vegada, tal com podeu observar aquí. I també més blanques, no feia tanta presència el plat :(

- Bacallà amb samfaina: tampoc era tant bo com la primera vegada. Sembla estrany, el mateix restaurant i com canvia. Repeteixo que el fet de ser casolà mai queda igual. En aquest hi havia molta samfaina i el bacallà va quedar un xic massa  desfet tot plegat.

I de postres, bufet: aquesta vegada no van oferir aquell puding de nous tan bo, vaig fer un popurri de:

- Flam d'ou: casolà, bo, amb els seus foradets i gust potent.

 - Iogurt artesà: bo, de gust fi i àcid que ja ho vaig solucionar amb una bona cullerada de sucre :)

- Puding: aquesta vegada era més insuls (faltaven les nous) i un xic de pinya natural per ajudar a digerir el dinar

 I ja per finalitzar un tallat descafeïnat de sobre amb sacarina, per no perdre la costum ;) Bo aquest cafè també!

Nou col.laborador: Sodas El Vesubio

Tenim el gust d'anunciar-vos un nou col.laborador al blog: Sodas El Vesubio. És un producte ideal tant per l'elaboració de postres com per fer servir com a digestiu. Si el volem utilitzar per aquest motiu només hem de desfer el contingut del sobre blanc en un got d'aigua i després incorpora-hi el sobre blau. Es barreja i es beu.
I si el que volem és fer-lo servir per a preparar pastissos, és a dir com a llevat,  o altres productes de pastisseria com magdalenes, coques, entre altres, podem trobar algunes de les seves receptes a la seva pàgina web.

Aquest producte conté àcid tartàric i bicarbonat sòdic. Corregeix l'acidesa de l'estómac, sobretot després d'un àpat copiós.

Podem trobar diferents gustos i envasos a la seva pàgina web.

A mi m'han enviat un complert lot amb varies caixes per tal d'elaborar moltes receptes que de ben segur que anirem fent i publicant en els propers dies. També hi han adjuntat algunes receptes que fan molt bona pinta i que provarem de fer com ara: magdalenes amb xocolata, coca de formatge, coca d'ametlla. 

Presentació del llibre "100 trucs per aprimar-se"

Aquest post és per convidar-vos i anunciar-vos que el divendres dia 19 d'abril a les 19.30 hores faig la presentació del meu llibre a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

El llibre, com ja sabeu és un compendi de diferents trucs per aprimar-se i no tan sols va dirigit a aquells que hagin de perdre alguns kilets sinó que també dóna algunes pautes per tal d'aconseguir una bona alimentació. Parla des de la importància de l'exercici per la nostra salut com el fet de com cuinar els aliments d'una forma més sana. Si en voleu saber més, ja sabeu, podeu trobar el llibre a les vostres llibreries més properes, pot ser un bon regal per Sant Jordi!

Restaurant l'Angelus

Aquests últims dies que he estat per Girona per tema de feina he dinat algunes vegades en aquest restaurant que em va recomanar la meva mare i cal dir que em va agradar molt.

Fan un menú molt complert i a un preu molt econòmic de 10 euros i en cas de voler mig menú, que realment és força abundant aleshores val 7'75 euros. Molt bona relació qualitat-preu.

L'Angelus està situat al centre de Girona, molt a prop d'algunes botigues de roba que tan em criden l'atenció :)
És un local acollidor, sofàs de pell blanc i cadires modernes amb tot un aparador de vidre de manera que veus la gent passar mentre gaudeixes del dinar.
El personal no és que rebossi amabilitat, però el servei és ràpid i efectiu.

Vaig tenir l'ocasió de menjar-hi tres dies, anem a veure els seus plats.

El primer dia, dia que ja em va convèncer els seus plats, vaig demanar:

- Una amanida de pollastre amb salsa curri: molt bona, abundant, amb trossos generosos de pollastre, força quantitat de barreja de fruits secs, molt bons (panses, nous, ametlles i com un crocant) regada amb una salseta molt encertada. Una senyora amanida :)

 
- Escalopa de pollastre amb patates de lux: un plat molt complert, amb el seu pollastre arrebossat i les patates d'acompanyament cuinades amb la seva pell, bones. El que dèiem de la patata, senzill, versàtil però que pot convertir-se en una delícia.

- Pastís de formatge casolà: un tros massa petit pel meu gust. Era fi, passava molt bé, em va agradar.

Tot regat amb una aigua amb gas i una mica del seu pa cruixent, delicat i fi, calent i tot, d'aquells que no pots resistir agafar-los de la panera ;)

I per últim el meu tallat, aquest cop descafeïnat de màquina, ja que els sobres de cafè descafeïnat se'ls van acabar. Això si amb bona presentació!

El segon dia, el menú a primera vista no em va convèncer tant, però, hi vaig acabar entrant. I és que el primer dia vaig dir, he de provar tres postres d'aquest lloc que em criden l'atenció, per tant, hi vaig dinar:

- Una amanida de tonyina amb ou dur: també molt complerta, però servida amb un plat original però gens pràctic. No podia punxar el tomàquet sense que el plat se'm decantés.A part que el tomàquet era dur, això si no és d'aquells que semblen plàstic. Mal sistema. Seria millor que me l'haguessin servit amb un plat pla com l'anterior dia. Tot i els problemes d'accessibilitat l'amanida correcte.

- Xocos a l'andalusa: aquest plat m'agrada molt. Feia molt de temps que no en menjava i mai l'havía vist a un lloc de menú, sempre l'havía menjat com a tapa. Estaven bons, la fritura molt ben aconseguida i l'acompanyament dels espàrrecs perfecte, ara que és temps, és el millor moment per degustar-los frescos.

- Tiramisú: un dels postres que tenia pendents i que tant m'agraden també. Ja el volia demanar el dia anterior i se'ls hi havia acabat, per això em va quedar pendent. Em van servir un bon tall. Estava ben fet, força dens, potser els prefereixo més lleugers, però ja em va agradar. Un xic massa de sucre això si.

I avui si un tallat dels meus, descafeïnat de sobre i amb sacarina, no fos cas... El cafè d'aquesta casa és un dels meus preferits, et deixa un sabor a la boca com a regalèssia que és una delícia!

 I ja, l'últim dia de feina a Girona, el vaig acomiadar amb un menú com aquest:

- Amanida de formatge de cabra i fruits secs: molt complerta, però servida amb el mateix plat que l'anterior, per tant, em vaig trobar amb el mateix problema. No obstant això, veient les gruixudes rodelles de formatge de rulo de cabra que em van servir, ja em va mig solventar el conflicte. La presència dels fruits secs hi combinava molt bé, tot i que n'hi havia menys que  a l'amanida del primer dia.

- Confit d'ànec amb puré de patates: així és com l'oferien al menú, però jo vaig demanar si me'l podien servir amb patates normals i em van oferir aquests daus de patata realment bons. A partir d'aquí els següents plats que sortien de la cuina ja portaven aquest acompanyament. Bon detall per part d'elles de fer el canvi. Cal dir també que el confit estava deliciós. No és un plat que acostumin a oferir a llocs de menús i menys de la mida d'aquest. Cuinat perfecte, es desfeia a fils amb el seu greix cruixent. Em va encantar. N'he menjat de carta molt més petits i mal cuinats.

- Granissat de iogurt: boníssim, curiós, no n'havia menjat mai. A un client li havien servit amb xocolata per sobre com a decoració, a mi no :(

 Ara us deixo amb les fotos que vaig fer a les diferents fulles dels menús dels tres dies, perquè veieu una mica algunes de les varietats de plats que tenen:

 

Surto al diari!

Aquest dimarts passat, dia en el qual surt el diari al qual estem subscrits d'aquí la comarca, estava llegint i vaig veure de cop la portada del meu llibre :)
És un diari comarcal però em va fer molta il.lusió veure-ho, tant que ho he compartit a totes les xarxes que tinc, faltava explicar-ho al blog!
Us deixo la foto que vaig fer a la pàgina del diari: