I a Tailàndia també es podia menjar...

Aquesta entrada és per mostrar un menjar no gaire suculent però que segur que és bo :), les rates.
Més cap al nord de Tailàndia, vam veure que, a alguns poblets, a les seves paradetes venien rates de riu brasejades. Mireu:

Foster's Hollywood

Fa poc que han obert aquest restaurant rotllo americà a Figueres, així que ahir al vespre vam decidir anar a tafanejar!

La decoració està molt bé, crea un bon ambient hollywoodenc, pòsters de pel.lícules, taules i cadires de fusta, bobines de pel.lícula per posar la sal, el sucre i altres, és acollidor el local.

Quan al menjar vam optar per una hamburguesa, la bacon burger, que va amb formatge cheddar fos i bacon, enciam, rodelles de tomàquet i maionesa. Si la vols per l'hamburguesa i sinó per les patates.
L'hamburguesa era la mitjana, de mitja lliure, és a dir, ens vam menjar 227 grams d'hamburguesa. La veritat és que em va agradar molt el gust, estava ben cuita amb un bon gust com de barbacoa. És just el toc que m'esperava trobar. A més amb el bacon ben magre i cruixent, estava al punt i  combinat el formatge feia una deliciosa mescla.
El plat fa molt de goig quan te'l porten, l'hamburguesa tota gran acompanyada de patates fregides normals, però sucades amb maionesa milloren :)

Vam acompanyar la beguda amb un kas llimona, a falta de fanta, però també em va agradar.

I de postres, tot i quedar força plens, no ens vam resistir a provar un postres d'aquests americans. Jo el que volia es va acabar, així que vaig acabar optant per un Chocolate Storm i em vaig equivocar, era bo però no em va convèncer. Tenia al cap el Chessecake.
En canvi em va agradar més el que havia demanat el meu marit. Un Oreo Cookie Sundae, que consta de dues boles de gelat de vainilla, salsa de xocolata i nata, amb trossets d'oreo de topping. Era molt bo, la nata molt densa i combinava bé amb els trossets d'oreo. I la vainilla amb la xocolata sempre queda bo.

El servei també va estar bé, la noia encarregada molt atenta. I el preu ens va sortir bé perquè vam agafar una bona promoció que feien, però sinó trobo que és car. Tot i ser una hamburguesa més bona que a altres llocs, no deixa de tenir un preu excessiu.

Fartons Polo

Fartons Polo i dos bolis, gentilesa d'ells també :)

Quina il.lusió em va fer quan vaig rebre una caixa plena de Fartons Polo!!!!!!!

Els fartons són un brioixet poc dolç, tendre i espongós. Està elaborat amb oli de girassol i sense conservants. Sucats amb orxata són el típic berenar valencià.

Fartons Polo és una empresa que es va fundar l'any 1960 i que es dedica a la fabricació de bollería natural i artesanal sense colorants ni conservants, és un producte que neix per acompanyar a la orxata a l'estiu i a qualssevol altre líquid sense anular el gust de la beguda triada.

Jo els suco al cafè i llet de l'esmorzar i estan  bonissims :)

Això ja s'acosta...

Ahir a la tarda em van dur ja una coseta pel meu comiat de soltera que m'estan preparant i que ja és aquest dissabte dia 2 de juny.

Ja sé que ara ja m'he casat, però m'agrada el fet de tenir un comiat pre-casament i un post-casament.

Les nenes de Vic me'l van fer la setmana abans del casament i elles me'l fan aquest dissabte.

No sé què m'espera però de moment tinc aquest avanç! :)

Productes Santaverde

Sur Aloevera ha tingut la gentilesa d'enviar-me algunes mostres de productes d'aloe vera Santaverde.
Santaverde és un laboratori de cosmètica natural ecològica, això significa que el 95 % o més de a composició de cada producte és d'origen ecològic. La filosofia de la marca és oferir productes saludables per la nostra pell i el medi ambient, Sense l'ús de productes químics ni proves en animals.

1. La base de la seva cosmètica són les plantes d'aloe cultivades de forma ecològica a la seva Finca Verda. Aquestes fulles són recol·lectades i pelades a mà i són la única matèria prima d'aloe de la seva cosmètica.

2. Cosmètica ecològica amb segell BDIH i SENSE AIGUA. A les seves formules l'aigua és substituïda per suc d'aloe vera (constituint entre un 60-70 %) del cosmètic segons la referència) de forma que els centenars de principis actius que l'aloe contenen està en la pròpia formula actuant sinèrgicament. El segell BDIH és un segell oficial alemany que garantitza que la cosmètica és ecològica.

Si voleu fer una ullada als seus productes us recomano visitar la seva web: www.suraolevera.es. Tenen una oferta per la primera compra a la seva botiga online.

Jo ja he provat la crema d'aloe vera mitja i té una textura molt suau, et deixa la pell hidratada i fresca.

Sopars a Phuket

Els tres dies que vam estar a l'illa de Phuket, en plan relax, van estar molt bé també.
Cada dia anàvem a sopar a fora, vora la platja. Podíem anar en alguns dels restaurants que hi havia al voltant del nostre hotel i al passeig de la platja o als restaurants del propi hotel que estaven distribuïts entre la zona hotelera, més
pròxima, o també al passeig de la platja. Per accedir-hi l'hotel tenia un bus que cada deu minuts et portava al passeig i et pujava a l'hotel. Tot era per estalviar-te la pujada.

El primer dia vam anar a l'italià del nostre hotel. Era bufó, tenia una decoració particular. Les vistes a la terrassa eren boniques, tot i que, amb la xafogor que feia vam preferir sopar a dins ben frescos amb l'aire condicionat.
Vam menjar pizza, plat únic. No era car, per ser un restaurant de l'hotel.
El segon dia vam provar un restaurant que ens va cridar l'atenció perquè era tot de fusta i sempre estava ple de gent. Els plats feien molt bona pinta. No formava part del nostre hotel. De preu era molt econòmic. Vam demanar una hamburguesa amb formatge i venia amb  patates rissades amb ketchup d'acompanyament. Estava bona, el pa amb sèsam ben tou, res que envejar a algunes cadenes de fast-food.
Ens va agradar la manera de servir-te l'aigua. Com que el sopar era a la terrassa del restaurant, perquè la beguda no es calentes te la servien amb uns neoprens amb dibuixos animats de Tailàndia. Curiosos. Els mateixos es venien a unes paradetes que muntaven vora el passeig, aprop del restaurant.

De postres, mentre caminàvem pel passeig, ens vam agafar cada dia un frappé. Bonissím. N'hi havia de xocolata, d'oreo, de crema de llet. I t'hi posaven nata, fideus de xocolata i cacau pel cim.
Aquest vas no arribava a dos euros. El compraven a una gelateria que hi havia al costat del supermercat, que si pertanyia a l'hotel.

L'últim sopar :) el vam fer al bar lounge del nostre hotel, vora el passeig també, just a sota de l'italià del primer dia. De fet les pizzes les elaboraven a l'italià, tot i que la carta era més escueta. I clar els servei també canviava. Et servien pa d'all per picar, la carta ben presentada. En canvi al lounge, eren taules i cadires de fusta i amb més caloreta.
Nosaltres vam provar una pizza d'anxova amb olives negres i una vegetariana, plena de verdures; pebrot verd, pebrot vermell, albergínia i escarxofa.
Les feien bones les pizzes, i a més, tenien oli picant.
Tot un luxe a Tailàndia. Les begudes ens les van regalar, gentilesa de l'hotel. El primer dia, amb el check-in ens van donar dos vals per gastar-los a un certs restaurants entre els que tenien.
Vam veure pepsi i fanta de taronja, perquè en tot el viatge no hi havia ni una fanta de llimona. Es veu que no els hi deu agradar tan àcid. Només hi havia fanta de taronja o de maduixa, seven up, sprite. Begudes massa dolces pel meu gust.

Un sopar típic tailandès

El primer dia d'arribar a Bangkok, vam anar a sopar al barri de Silom, on ens oferien un sopar espectacle amb sopar típic tailandès.
Era una sala gran amb molts turistes i tot de taules i seients de coixí, no hi havía cadires, t'assentaves en plan buda :)
Buda feliç, en aquest cas, tot mirant les danses amb la vestimenta típica de Tailàndia i acompanyada d'una música tradicional.

L'àpat eren degustació de sis plats i no va estar malament, tot i que prefereixo altres plats.
Això sí la presentació feia efecte, tot servit amb un joc com de porcelana china.
1. Ens van dur un bol amb sopa, era un brou molt suau amb algunes verduretes a dins, carrota, col i uns quants fideus fins.

2. Una espècies d'amanida de col, amb carrota i altres verdures que no havía provat mai, però resultaven bones. Tenien un gust especial, tot i notar el gust de la col que és més potent.
 
 3. Uns rotllets de primavera, molt ben fets, ges oliosos i ben cruixents. Farcits de verduretes tallades fines i acompanyats d'una salsa agredolça.
Aquest plat els hi ve de la proximitat amb China.

4. Un bol d'arrós bullit.
Ells tenen molts camps d'arrós a les seves terres, i el fan servir com nosaltres el pa. D'acompanyament als plats. Era bastant sosso. Es va quedar en el bol ;)

5.Aquest era el plat més bo de tot el sopar, amb diferència. Era senzill però original. Presentat amb unes fulles de plàtan hi havia un tros de pollastre molt ben cuit i dauradet. Molt gustós.I acompanyat d'una salsa de soja.

6. I per acabar, passem al plat inmengable. Era una vedella súper picant i amb un fort gust d'una mescla d'espècies que no es podia ni olorar gairebé.
Crec que quasi ningú s'ho va menjar.

De postres ens van servir un platet amb trossests de pinya i síndria, era la primera fruita que provava en aquell país de fruita dolça. Que bona!

I després del cafè del sopar cap al Sirocco, a prendre una copa tot observant les vistes de nit de la cuitat de Bangkok. Meravellós, sense paraules :)

Mercat a Chiang Mai

Chiang Mai és la ciutat principal del nord de Tailàndia. Bressol de la cultura tai, com antiga capital del regne Lanna, els tailandesos asseguren que res pot comparar-se a la seva bellesa, amb els seus portentosos temples budistes, ni a l'amabilitat innata de la seva gent, la majoria d'ells camperols i artesans.

Exerceix Chiang Mai tal poder de seducció entre els mateixos habitants de Tailàndia que cada any viatgen des de totes les províncies del país i es concentren en aquesta ciutat, capital del "regne del milió de camps d'arròs", per assistir a l'explosió de color i espiritualitat que brilla en els seus festivals.

Chiang Mai, "la ciutat del rei" fundada el 1296, es troba a 700 quilòmetres de Bangkok. El seu antic recinte, protegit per un fossat d'aigua i una muralla, ens parla d'un nucli florent per les seves mercaderies i la seva importància religiosa que va sucumbir davant l'atac de l'exèrcit birmà el 1556.
Dos-cents anys després tornaria a formar part del nord de Tailàndia i avui, en ple segle XXI, els birmans segueixen arribant a aquesta ciutat, tranquil i de molt bon clima si la comparem amb la sufocant i caòtica Bangkok, però ara a la recerca de treball.

Wat Chedi Luang i Wat Phra Sing són d'imprescindible visita. En el primer d'ells, que data del segle XIV, va ser trobat el Buda Esmeralda que s'exhibeix avui com a principal atracció del Palau Reial de Bangkok, el segon constitueix l'escenari principal de la festa Sonkran que se celebra anualment a mitjans d'abril quan el poble banya la imatge del Phra Buda Sing.

Aquí us mostro algunes de les fotos que vam fer a un mercat a primera hora del matí a Chiang Mai.
Com podeu veure hi ha una gran diversitat de verdures, hortalisses, bolets, espècies, peixos, cargols i granotes fins i tot.