El dinar del meu comiat :)

Safata amb guarniments

Dissabte passat, dia 7 d'abril de 2012, les nenes de Vic em van preparar el meu comiat de soltera sorpresa!!!

Mesclum d'enciams

Ja que el dissabte 14 d'abril em caso!

Tagliatella gegant :)

A les set del matí, segons instruccions d'un e-mail que em van enviar el dia abans, jo ja tenia la maleta feta, amb tot el que m'havien encomanat portar i a més esmorzar per tres persones.

Així a mig camí vam parar a esmorzar un tall de coca de Cola-Cao, que en tinc la recepta aquí al meu blog, i cafè amb llet que havia preparat.

Salses pesto i quatre formatges

No sabia on anàvem i el meu cap anava pensant a veure si passem per aquí vol dir que anem a...
Uix ara ja no podem anar aquí perquè ens hem desviat i així anar fent, fins que vaig tenir clar que anavèm cap a terres lleidatanes :)
Em va agradar molt tot, començant per l'spa a Mollerussa i acabant pel coctail de San Francisco que vam fer després d'un bon sopar. De fet ens vam acomiadar el diumenge al matí,  tot esmorzant unes magdalenes amb cafè i llet i coca i brunyols que havien sobrat, tot parlant del casament i altres temes.

Pasta amb les dues respectives salses

I això de l'spa em va venir molt bé per relaxa'm un xic, ja que a falta d'una setmana del casament, sempre va bé un xic de relax, també per desconectar em va anar la mar de bé!

Per dinar, a casa d'una d'elles, vam fer-nos primer un vermutet, ja que veníem relaxades i "afamades" de l'spa. Això d'estar en remull al jacuzzi, xorros a la dutxa, llits d'aigua, fa entrar gana :)

Nata amb maduixes ;)

Doncs res vam agafar unes patates normals i unes de pernil (que bones que són, sempre em perden), unes olivetes, escopinyes i un kas de llimona, que feia que no bevia aquesta beguda refrescant, està bona. Ens el vam prendre a la terrassa, tot prenent el sol.

Després ja vam anar per fer-nos el dinar, una plata amb diferents guarniments: carrota, cogombre, palets de cranc, blat de moro i dauets de formatge feta. Tot això per acompanyar les diferents varietats d'enciam (escarola, canonges, rúcula) que hi havia i amanit amb vinagre de Mòdena en crema o líquid a gust de consumidor i oli d'oliva verge!

Brunyols

Posteriorment, la pasta, tagliatella d'aquella tan ample, molt bona, combinada amb salsa, o de quatre formatges, o bé de pesto. Les havien comprat al Mercadona i estaven molt bones. Jo vaig fer meitat i meitat, així les vaig poder provar totes dues.

Ja per acabar l'àpat, unes maduixes plenes de nata amb esprai i com no, no podien faltar per Setmana Santa, brunyols de l'Empordà casolans fets per una de la colla. Eren molt bons també.

Un tallat per pair un xic tot això, que vam quedar ben satisfetes, en tots els sentits.

Una mica de tertúlia de la nostra per acompanyar el cafè i esperar per anar de compres. Unes compres curioses, em van agradar! ;)

Vam anar pel centre del poble, molt bufó, per cert.
I allà podia triar entre roba i joies, el que m'agradés i ho havia de pagar amb uns vals que posava que em casava i val per 20, 10, 40 euros, el que fos. Quan els hi donava a la dependenta posaven una cara...

Va estar molt bé.
Després de les compres vam fer un beure en una pastisseria dels voltants, tot esperant l'hora d'anar a sopar. Jo ja estava pensant a veure on em porten, jeje.
 

M'ha tocat!

Fa uns dies em va tocar el sorteig que feina l'Elena del blog "Al pot petit hi ha la bona confitura". I segur que té raó aquest refrany, perquè al paquetet que em va enviar hi havien coses moníssimes.
Un anell en amb un  pastisset molt bufó, fet artesanalment, guapíssim.
Un mocador de color rosa, el meu preferit.
I un collar amb una maduixa de feltre, rosa també, com no.
Preciós tot, moltíssimes gracies, em va fer molta il.lusió rebre aquests regals quan vaig veure el sobre de correus! :)

Pastís de poma

Avui farem un pastís molt senzill i ràpid de fer. És sa, ja que pràcticament quasi tot està fet a base de poma i no porta molta farina ni sucre.

Ingredients:

• 100 g. de farina
• 2 ous
• 100 g. de sucre
• 1/2 got d'oli
• 1/2 got de llet
• 1 cullerada de llevat
• 1 kg de pomes
• Mantega

Elaboració:

Primer de tot escalfem el forn, sense aire, a 180ºC.
Batem l'ou amb el sucre, l'oli i fins que quedi tot ben integrat.
Després afegim la farina on hi haurem barrejat el llevat i ho tamitzem.
Hi afegim la llet i ho barregem tot.
Per altra banda, pelem les pomes i les tallem a làmines fines. Disposem la poma talla a làmines al fons d'un motlle prèviament untat amb mantega i hi evoquem la massa anterior i ho enfornem a uns 180 ºC una mitja hora o trenta cinc minuts.
Quan el pastís estigui fornejat el deixem refredar abans de desmotllar-lo.

La veritat és que queda un pastís molt bo. Jo que no sóc de poma cuita, no m'agrada, en canvi aquest pastís el trobo deliciós :)

Pastisset dolç pel 23!

El dia 23 de cada mes és un dia especial però el d'aquest mes de març encara ho és més...

I per celebrar-ho, res millor que un bon postres de xocolata d'una pastisseria artesana, on sempre hi compren els meus pares

Era boníssim, una xocolata fina, amb un gust delicat, i la mousse de dins exquisida també, sense paraules ;)

Espaguetis amb formatge blau i nous

Fa dies ens varen donar unes nous bones bones :)
D'aquelles tan dolces, així que vaig pensar en aprofitar-les fent-ne una salsa per la pasta. Afegint'hi un formatge blau i ja ho tindríem!

 
Ingredients per a dues persones:


- 200g. d'espaguetis en cru
- 4 nous
- 100g. de formatge blau
- 1 raig de llet
- sal
- pebre
- oli d'oliva verge extra
- un polsim d'alfàbrega

Elaboració:

Posem una olla amb aigua a bullir, amb 1 litre d'aigua per cada 100g, d'espaguetis. Hi afegim un xic de sal i un raig d'oli a l'aigua de bullir. Quan bulli hi afegim els espaguetis i els coem seguint els minuts que indici el fabricant. Sempre deixant-los al dente. Una vegada bullits, els colem.

per altra banda posem al Bany Maria, el formatge blau i un raig de llet i ho anem desfent fins que ens quedi una salsa relativament espessa. A gust de consumidor, en aquest cas. Una vegada llesta la salsa, la barregem amb els espaguetis, hi afegim un polsim d'alfàbrega i pebre i les nous trossejades al cim. Ho amanim amb un bon raig d'oli i a dinar s'ha dit!

Bon profit :)
 

Calçotada

I per fi arriba l'hora de fer la tan esperada calçotada. I és que m'agraden els calçots, i almenys, una vegada a l'any, durant l'època, s'han de menjar!

Teula de calçots amb la preuada salsa

Aquesta vegada vam anar a la terra dels calçots a Valls, concretament al Plà de Santa Maria, al Restaurant Masia del Pla.

Primer de tot ens van donar uns pitet, gentilesa de la casa, te'ls pots endur com a record.

I anem a la teca, primer un xic de vi de la casa en porró i aigua de Les Creus. Més tard cava brut Nature.

Carn bona amb guarnició

Vam fer el menú de la calçotada que consistia en:

- Calçots (cuits amb sarments) i acompanyats amb la seva reconeguda salsa romesco artesana i servits amb la tradicional teula.
Justament a les bodegues ens havien explicat el que eren els sarments, que són branques de cep de vinya i és, precisament, amb el que es couen i escaliven els calçots. Eren deliciosos i la salsa bonissima també, vaig menjar tants calçots com salsa tenia, i és que valia la pena acabar-la sucant'hi el calçot al màxim.

Crema catalana de la casa

- Llonganissa (botifarra) i botifarra negra de Valls a la brasa amb fesols i carn de xai de l'Alt Camp a la brasa amb guarnició de carxofes a la brasa, tomàquets també a la brasa i patata al caliu.
La carn era bona, la botifarra magre i un amb un toc picant, la botifarra negra, diuen que també era bona, sense greix, jo no la vaig voler provar, no em venia de gust i això que m'agrada la que menjo aquí. I el xai també estava bé, les costelles amb aquell bon gust de brasa.
Vam quedar tots amb una olor de fumat, bona però :)

Safata de maduixes amb nata

- Postres especials casolans; una crema catalana realment bona, pel meu gust hi faltava sucre cremat. M'agrada que hi hagi una capa que hagi de trencar amb la cullera, i en canvi, aquí no calia, però bé, el sucre tampoc és sa ;)
Com a més a més, ens van servir una safata amb pilonets de maduixes amb nata i xirop de maduixa, un pel massa dolç però bo. I una teula casolana molt bona i fina.

Vam acabar amb un tallat i copa, els demés, jo amb el tallat ja feia!

La veritat és que vam menjar bé i vam passar una bona estona i és que els calçots són per això, sinó llegiu-ho:

És realment fascinant descobrir com d’una simple curiositat poden néixer tradicions tan arrelades que sembla que hagin existit tota la vida. Les calçotades en són un clar exemple. Si una població pot sentir-se orgullosa per ser el bressol dels calçots aquesta és Valls. Sembla ser que a finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que va acabar donant nom al calçot. Diuen, a més, que va ser ell qui també va trobar la fórmula per a la millor salsa d’acompanyament de la preciada verdura. I així, com qui no vol la cosa, un humil pagès va propiciar les primeres trobades íntimes de famílies vallenques, les quals més endavant acabarien generant les grans trobades entre calçots. És per això que les calçotades són més que un àpat, són la perfecta excusa per fer festa a l’aire lliure, entre amics i familiars, per embrutar-se sense haver de donar explicacions i per allargar fins al capvespre una jornada de joia i alegria.

Font: http://www.menudiari.com/blog/la-calcotada-mes-que-un-apat.html

Bodegues Torres

Dissabte passat, vam fer un dia ben complert. Vam anar d'excursió amb calçotada, primer cap a les Bodegues Torres, al Penedès, i després cap al restaurant al Pla de Santa Maria.

A les bodegues de Pacs del Penedès, situades a 4 km de Vilafranca del Penedès, vam fer una visita al seu centre de visites, el qual rep més de 120.000 visitants anuals. Es tracta d'una experiència lúdica i cultural per descobrir l'apassionant món del vi amb una duració aproximada d'una hora i concloent-la amb una cata comentada d'un vi. Un vi blanc, en el nostre cas.

Una vegada feta la cata, vam passejar per la botiga i vaig aprofitar per fer unes quantes fotos;

Aquí us en deixo una d'una selecció dels 10 productes que més èxit tenen de la casa Torres, segons el públic.

També us mostro alguns menús del Rei on com a maridatge triava alguns dels vins de les bodegues Torres. Interessant :)
 
I després de veure un vídeo didàctic en una petita sala com de cinema, anar amb trenet, passar pel túnel olfactiu i fer la cata, ens vam dirigir rumb al restaurant! Que començàvem a tenir gana ;)

3ª Cursa de Sant Josep

Després d'haver menjat els brunyols, una bona manera de cremar-los és apuntar-nos a la cursa que aquest anys se el dia següent de la fira. No sé si expressament per poder baixar les calories dels brunyols!

El diumenge, dia 18 de març de 2012, se celebra la 3ª cursa de Sant Josep.

Es tracta d'una cursa de 10 km, que es pot fer també caminant. D'aquesta forma seria fer una volta, 5 Km.

Programa de la cursa:
-De 8:00 a 9:00 del matí, inscripcions (màxim 50) a la Plaça Triangular

- A partir de les 8:00, entrega de dorsals

- A les 9:00, xocolatada popular per a tots

- A les 10:00, sortida des de la Rambla

A partir de les 10:30, arribada a la Plaça Triangular

- A les 11:00, sorteig de premis coincidint amb el número de dorsal

- A les 11:30, entrega de trofeus

Bases de la cursa:

Inscripcions a la web: www.amicsdesantjosep.cat o el mateix dia de la cursa (màxim 50 inscripcions).
També el dia 17 de març de 2012 a la Fira del Brunyol, a la parada dels brunyols.

Preu de les inscripcions: 12 euros

Com a novetat els corredors que s'hagin inscrit i vulguin recollir el dorsal i el xip, podran fer-ho de 16h a 19h a la Fira del Brunyol.

Una vegada acabada la cursa, tots els participants han de retornar el xip a l'arribada.

Categories:

Junior - 1992 en amunt (fins a 20 anys)

Senior A - De 1982 a 1991 (de 21 a 30 anys)

Senior B - De 1972 a 1981 (de 31 a 40 anys)

Veterans A - De 1962 a 1971 (de 41 a 50 anys)

Veterans B - De 1961 en avall (més de 51 anys)

Trofeus Albert Gurt: Corredor més gran i més petit, 1er figuerenc i 1era figuerenca

A més d'aquests trofeus també hi ha molts altres premis als primers classificats i també vals de desconte per a tots els participants i altres a sortejar (com sopars, vals de perruqueria, productes d'alimentació...)

A part, a l'arribada de la cursa hi haurà:

Entrepà, poma, beguda, brunyols i samarreta tècnica commemorativa per a tots els participants.

Així que no us hi penseu hi apunteu-vos-hi, cada any som més gent!