König Figueres

Rodó de vedella amb brie, ceba caramel.litzada i nous

Per fi ha arribat el König a Figueres, quines ganes que en tenia!!!!!! Bé de fet jo i molta més gent, que ja el coneixia dels altres Königs de Girona. Divendres passat hi vam anar per primera vegada amb un amics de terres lleidatanes i una altra parella que ens havia de donar la invitació de casament (per cert, molt curiosa i original). És el més gran que hi ha, molt més que els de Girona, entre dins i terrassa. M'encanta que estigui aquí a la meva ciutat i , a més, a quatre passes de casa.

Invitació de casament amb ossets de gominola :)

A la carta de Figueres hi han incorporat alguns entrepans que no havia vist. Un dels nous que vam provar va ser l'entrepà de rodó de vedella amb formatge brie, ceba caramel.litzada i nous. Estava deliciós, sempre acompanyant d'unes braves, com no, especialitat de la casa i una molt bona companyia. La veritat és que passes una bona estona disfrutant del menjar també, i per un mòdic preu.
A la foto se'n veu la meitat, és que ens vam partir, amb el meu xicot, un entrepà de llom amb formatge brie, pernil salat i pebrot amb aquest altra que no havíem provat encara.

Avui, dia de fregits!

Avui cuinarem un dels nostres plats preferits: les croquetes! Bé això de cuinarem és un dir, més aviat fregirem les croquetes, que ja venen fetes. Són unes croquetes del mercat del Lleó de Girona. Estan delicioses. Es nota que són artesanes. Nosaltres en vam menjar de pollastre, on trobes ben bé els fils de pollastre rostit, i també, de pernil,  on hi ha trossets de pernil esmicolats. La veritat és que ambdues són molt gustoses.

Ens les vam acompanyar amb anells de ceba fregits. També estan a punt per coure. Venen amb unes bosses d'una marca americana. Jo aprofito a comprar-los al Lidl, quan fan la setmana dedicada a un país gastronòmic. I de la setmana americana, a part dels sundies, toquen anells de ceba. Són molt bon bons. No absorbeixen massa oli i queden cruixents per fora però amb la fina ceba a dins.
Per fel el dinar un xic més sa, i poder absorbir part dels greixos, ens vam fer un tomàquet amanit. Aquests són de l'hort d'uns amics dels pares del meu xicot i estan realment bons. Són uns tomàquets de Montserrat pesants, plens d'una vermella polpa i dolça a dins.

Ibericus

Abans d'ahir, tot passejant per Figueres, ens vam enamorar d'uns entrepans de pernil ibèric que fan en una botiga on venen exclusivament aquest menjar tan preuat :) S'anomena Ibericus.
En fan de petitons, altres mitjans, més grans fets amb xapata i el que vam comprar nosaltres. Sempre que passavem per davant de la botiga els miravem, doncs ara ja els hem catat. Estan molt plens de pernil i ben sucats amb tomàquet i oli. El pernil està tallat finet i és molt gustós, una delícia pel paladar!

Gelat a Cotlliure

Tot passejant, després de dinar, vam deixar-nos tentar per uns gelats artesans que hi havia per allà. Eren unes terrines de gelat molt grans, hi hi havia gustos diferents, com el de mantega salada, típica de França.
Estava força bo, n'he provat de millors. I tot i que em feia gracia provar la crema salidou en gelat, la veritat és que m'agrada més al natural, amb una bona crepe :)
Aquest gelat era de quatre boles; una de ferrero suchard, una de dolç de llet, una de nutella i la de salidou!!

Creperie Bretonne de Cotlliure

La Fromagere

Aquest dimecres, tot aprofitant les vacances i el bon temps, vam anar fins a Cotlliure. Està situat a la Catalunya Nord, al municipi del Rosselló i pertany a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Ens havien dit que és un poble de mar preciós, així que vam decidir anar-hi. Realment és paisatgístic, amb el reflex del castell sobre el mar. Hi ha moltíssima gent passejant pels seus carrers, comprant al mercat (si és dia), mirant el castell, i prenent el sol a les cales que tenen.

La Bergere

A més tenen molt restaurants, turístics la majoria. Molts ofereixen menús on de primer plat hi ha les seves anxoves. Altres fan un plat combinat amb patates fregides i musclos. També hi ha pizzeries, on també hi elaboren altres plats; pasta, carns a la planxa, peix, marisc...
Nosaltres vam optar per anar a la Creperie Bretonne, que justament la de Cotlliure n'és la més antiga. Està situada al cor d'aquest poblet i com totes, té el seu encant particular. Decorada també, amb els mítics autobusos vells que s'han recuperat, renovat i transformat en cuines. A part d'objectes també recuperats d'antiquaris i desballestadors d'automòbils o confeccionats per ells mateixos a partir de troballes. Una idea molt original la dels busos, que els associes a records d'infantesa, a l'aventura o a les vacances.
Doncs bé a part de que totes les creperies segueixen la mateixa línia de decoració, tant interior, com exterior, també segueixen la mateixa carta i la mateixa qualitat en les crepes. 
Tot ben asseguts a la seva terrassa, amb vistes al castell, vam degustar dues crepes. Vam fer meitat de Bergere i meitat de Formagere. Boníssimes les dues, ja les havíem provat en moltes altres ocasions, però mai a la primera creperia que van crear :)
Per beure vaig demanar una aigua amb gas i era catalana, em va fer gràcia fotografiar-la també ;)

Barbacoa

Diumenge passat, dia posterior a l'aniversari del meu xicot, barbacue!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ell va celebrar l'aniversari durant tres dies, primer a Cala Flora, en parella, el dia següent , el dia del seu aniversari, amb els seus pares i jo i després barbacoa amb els amics!! Va bufar les espelmes de dos pastissos de xocolata, un bon detall , tant de part de la mare, com dels amics que li van fer :)

Restaurant l'Ou d'Or

Divendres passat, dia previ de l'aniversari del meu xicot vam anar a dinar a cala Flora, conegut així pel nom de la mestressa del Restaurant, que és també una truiteria, l'Ou d'Or.
Restaurant l’Ou d’Or ubicat al centre de Figueres. Molt a prop del museu Dalí. Creat l’any 1981 per Flora Moncanut. Reconegut per el seu encant familiar i pel seu jardí cobert amb vidre on es serveix tot l’any.

Amb un toc clàssic i modern a l’hora. Es tracte d’un servei exclusiu caracteritzat per la seva relació qualitat - preu.

Després de 27 anys de constància i esforç, és un restaurant reconegut i respectat de Figueres. Conegut per les comarques veïnes, Catalunya Nord inclosa.

Consisteix en un menú extens que es renova per complet diàriament. Sempre amb un servei amable, atent i personalitzat.

Es tracta d'un restaurant sense carta. Consisteix  en un menú extens que es renova complert diàriament. Sempre amb un servei amable, atent i personalitzat.

La presentació dels plats és sempre excel.lent, molt ben cuidada i sempre et sorprenen amb algun plat nou.

Nosaltres hi hem anat molts vegades a sopar, l'entorn és molt acollidor, tant si és hivern i menges dins, com si fa caloreta i pots fer-ho a la terrassa, on hi ha una part coberta i una a l'aire lliure.
La disposició de les seves taules i la decoració, tant de les taules, com dels menjadors, crea una atmosfera més íntima i romàntica.

Quant al menjar és excel.lent. Sempre disposes de molts plats interessants, pots triar des d'amanides sorprenents, molt ben presentades i bones fins a una fideuà, plat que no falla mai en el seu menú, i que també és molt bona.

Al ser truiteria, una cosa que no pot faltar són truites, tant de primer plat, com de segon, sempre pots optar-hi, en fan de tot tipus; d'escarxofes, mallorquina, catalana, d'albergínies, de patata... Totes excel.lents, molt ben fetes i individuals.

Els segons també són molt extensos, tant pots triar un bistec a la planxa amb patates com un guisat de vedella amb bolets, passant per peix a la planxa o en salsa.

I de postres també ofereixen una gran varietat. Tenen un carret de postres on pots veure i triar el pastís casolà que més t'agradi. Això sí els pastissos solen ser sempre els mateixos: de xocolata, tiramisú, crema catalana, de gerds... També fan pudding, flam i una mousse de iogurt deliciosa. Sinó et convenç pots demanar gelats de xocolata, maduixa, sorbet de llimona o bescuit glacé amb xocolata calenta. A vegades tenen peres al vi, mató, graseletes de Santa Teresa (si vas pels volts de Setmana Santa) i aquesta última vegada crepes amb gelat de vainilla i xocolata calenta.

Nosaltres vam dinar; unes patates farcides de carn cobertes amb una salsa de formatge, cuixa d'ànec amb graten de patata i la mítica mousse de iogurt, això el meu xicot. Tot i que m'ho va deixar provar tot. Les patates estaven delicioses, el farcit de carn boníssim i amb força salsa, també exquisida. La veritat és que quan les vaig veure tan formoses, per un moment vaig pensar que m'havia equivocat en la meva elecció ;) Però no va ser així, jo em vaig demanar l'amanida de manetes de porc amb tallarines de sípia. Era excel.lent, les manetes es desfeien a la boca, amb la seva textura gelatinosa i amb les tallarines de sípia, ben tendres, una amanida molt original. Molt ben condimentada i amb un fons d'enciam i tomàquet tot picadet, realment una delícia pel paladar. Aquesta no l'havia provat mai.
De segon vaig optar per uns escamarlans fregits, t'oferien 200 g., boníssims també, molt ben cuinats, petits però amb molt bon gust.
Vaig finalitzar l'àpat amb la mousse de iogurt, també, nosaltres en som fans d'aquesta mousse. És molt fina, porta un fons de gerds i un coulis de maduixa a sobre, com a decoració. Sempre acostumo a demanar-la.

La veritat és que és un dels meus restaurants preferits, i des que el va conèixer el meu xicot, també el seu. Ens agrada molt anar-hi, potser perquè hi hem passat molt divendres vespre sopant :)

Volant cap a Rússia (a Sant Petersburg)

Nosaltres vam volar amb la companyia aèrea KLM Royal Dutch Airlines. És una companyia holandesa establerta a Amsterdam, a l'aeroport de Schiphol. Fa uns anys es fa fusionar amb Air France. La veritat és que l'avió és confortbale, els seients són amplis i amb una certa separació dels de davant. Els refrigeris que et proporcionen durant el viatge són molt encertats. Tot i fer un vol relativament curt, Barcelona-Amtserdam, ens van donar un entreteniment, que consistia en dos triangles, un de salat i un de dolç. El salat era un pa de pipes amb pernil dolç i formatge i el dolç era de poma triturada, molt suau, estava bo. Per beure t'oferien varietats de sucs (poma, tomàquet, taronja, raïm), begudes gasificades (de cola normal i light, llimona, taronja) i també un cafè amb llet o té.

Per finalitzar també ens van oferir una galeta molt bona, tipus sandwich, farcida de tofee, deliciosa.


Volant d'Amsterdam a Sant Petersburg vam dinar. Va ser ja tipus rus, un panet integral amb mantega, salsitxó i formatge. Acompanyat dels seus cogombrets en vinagre i una oliva negre. De postres un iogurt àcid i una madadena farcida de melmelada de préssec excessivament dolça. De beguda podies triar entre suc o begudes gasificades.


En canvi a la tornada, ben d'hora que vam agafar l'avió, de Moscou a Amstertam, vam començar a sentir una olor de formatge fos i pa torrat, boníssima i va ser perquè ens van servir un pa rodó d'hamburguesa calent, amb sèsam i d'on et sortia tot el formatge fos de la truita que hi havia a l'interior. Amb una cola per acompanyar, la galeta de tofee, altra vegada, i un cafè amb llet. Un refrigeri sorprenent a l'avió. I al següent vol, via Amsterdam- Barcelona, ens van oferir dos tirangles de sandwich, un de cinc cereals amb pernil dolç i l'altra de pa de motlle amb formatge. Acompanyat d'una cola ligth i després el cafè amb llet. També, com a bon detall de la companyia, l'hostessa passava amb una safata amb mars, digestives, galetes tucs, snickers, tot amb tamany reduït, molt monos.