Aquest se celebra ja el 12è Festival de Músiques Religioses i del Món a Girona. És un festival que marca la temporada estiuenca, d'aquells que et fa sentir l'estiuet que portes dins. I això vol dir terrassetes per sopar alguna cosa o prendre un bon granissat, barbacoes, concerts a l'aire lliure... Són mesos de canvi d'alimentació: gaspatxo, ensaladilla russa, truita de patates i llom arrebossat fred, amanida de pasta, gelats, nactarines dolces com la mel, síndria, meló... I a l'hora piscina i platja els caps de setmana tot esperant les vacances, que d'aquí poc ja en fem :)
Però tornem al Festival, es fa a l'entorn del barri vell de Girona, preciós per cert, i de nit màgic. Tant el claustre de la Catderal com l'escenari que hi monten a les escales esdevé un aparador i un laboratori d'una experiència artística de qualitat. Cada dia s'hi fan concerts amb artistes de renom.
A part, amb la Catedral de Girona com a marc d'exepció, es realitza un mercat culinari amb menjars del Món, que permet degustar atractius plats de països llunyans: Mèxic, el Marroc, el Líban, l'Argentina, les Filipines...
Nosaltres, com no, vam anar dissabte passat a probar alguns d'aquests menjars. Ja coneixiem l'argentí, al meu xicot i a mi ens encanta la seva cuina, el asado, la provoleta, les empanades criolles...
Cada any el tastem i aquest any vam repetir!
 |
| Vacío argentí |
Vam demanar un vacío; que és com anomenen els argentins a la part de carn que queda entre les costelles i les vísceres. És una carn que es cou amb la tècnica del
asado, que es fa coent-la amb la calor de les brases amb l'objectiu de cuinar-la molt lentament. La calor es transmet gradualment a l'aliment que està suspès o a prop de les brases. Les brases que s'utilitzen són de carbó vegetal o fustes, preferiblement. D'aquesta manera la carn ha de quedar
asada per fora, però al punt per dins.
El nostre vacío ens el van presentar en forma d'entrepà. Tallen tires de vacío i el posen a dins d'un pa de baguette no massa bo, la veritat, sort que la carn sí que val. Tot i que és una carn fibrosa i sucosa i a més té com una membrana que la recobreix.
També hi afegeixen
chimichurri, que és una salsa argentina de consistència líquida, molt condimentada feta a base d'all, oli, vinagre, pebre, sal, pimentó, orenga, farigola, llorer, ceba i julivert. Serveix per realçar el sabor de la carn.
 |
| Muchine, criolla i xips de yuca i platan macho |
Donant un cop d'ull a les paradetes dels diferents menjars, ens vam deixar cautivar per la cuina equatoriana. Aquí vam probar un
muchine de yuca i mozzarella que és una espècie de croqueta gegant feta amb yuca i farcida de mozzarella. L'arrebossat queda cruixent i té un gust dolçet molt agradable que combina molt bé amb la mozzarella de l'interior. És un plat típic de la cuina costera de l'Equador.
També a la mateixa parada vam demanar una
empanada criolla de formatge que de totes les que vam anar veient pel mercat culinari era la que més ens agradava. Tenia un cruixent molt bo tot i estar ja fregida prèviament. La pega és que hi faltava formatge però és que jo sempre n'hi vull més :)
La pasta era bona i gens oliosa. La presentació molt acurada, ens vam partir el
muchine i l'
empanada criolla amb el meu xicot i l'home de la parada ens ho va tallar i ens ho va acompanyar de xips de
platan macho fregit i de
yuca, una forquillada de pollastre amb unes espècies delicioses i dues rodelles de
platan macho també fregit. Una safata molt vistosa i bona ;) Llàstima que quan vam fer la foto ja ens haviem menjat el pollastre i el platan macho fregit.
 |
| Choco amb almívar de llet |
Per acabar, els postres, potser era el que menys ens cridava l'atenció, però a l'argentí, jo cada any m'agafo un
arrollado (que és un com un pa de pessic molt prim farcit de dolç de llet i enrotllat en forma d'espiral) i aquest any no hi era :( Tot i que em vaig decantar per un
choco amb almívar de llet, que feia molt bona pinta però que no va resultar ser massa bo. M'esperava un gust més de xocolata i notar el dolç de llet tan típic argentí, però em vaig trobar amb una coca de xocolata no massa gustosa coberta per una altra xocolata encara pitjor. També ens el vam partir amb el meu xicot perquè ja estavem bastant tips entre els fregits dels equatorians i el vacío.
La veritat és que vam passar una vetllada molt favorable, ja que l'entorn i l'ambient hi ajuden, amb tot de gent menjant i beguent la seva cerveseta a les taules de la plaça i anar passejant tot transportat per les flaires que desprenen els diferents menjars.
