Formatge: Maó DO

El Maó, que gaudeix de la condició de Denominació d'Origen des del 1985, prové de Menorca. Aquesta petita illa té una història molt pintoresca d'invasions per part dels cartaginesos, romans, àrabs, francesos i britànics, els quals van introduir la vaca frisona.

Se sap que ja es comercialitzava per tot el Mediterrani al voltant del segle XIII. No obstant, deu la seva fama internacional als comerciants de la zona que, als voltants del 1810, van començar a intercanviar el formatge de les granges per altres mercaderies. Els recollidors-afinadors maduraven els formatges joves en coves subterrànies, on la ventilació, la temperatura i la humitat aportaven al formatge un microclima únic. Aquesta pràctica continua vigent i al voltant de 300 lleteries familiars segueixen venent la seva llet a les grans cooperatives.

Característiques:

Entre els 20-60 dies, el formatge és elàstic, mantegós i suau; entre els 2 i 5 mesos, quan està semicurat, el sabor s'accentua i la textura es torna més ferma; una vegada curat o anyell, entre els 5 i 10 mesos, està dur i un xic granulat, no molt diferent al Parmigiano-Reggiano, i té un aroma i sabor a préssec per acabar amb gust a sal marina.
El Maó d'etiqueta verda s'elabora a ma amb llet sense pasteuritzar a petites lleteries, i un afinador s'encarrega de donar-li el punt final. La tasca de l'afinador (*) consisteix en extreure el millor de cada formatge. El d'etiqueta vermella, més dur i assaonat, d'escorça taronja, s'elabora en cooperatives; té un mos inesperadament fort i astringent.
(*) Els formatges s'emmagatzemen en prestatges de fusta en coves subterrànies, on l'afinador controla la temperatura, la humitat i el cabal d'aire fresc.
El color groc ocre de l'escorça s'aconsegueix fregant-la amb mantega, pebre vermell i oli d'oliva. Amb aquesta tècnica no només s'obté un aspecte més atractiu, sinó que també s'evita que creixi floridura.

Assortiment de formatges, entre ells Maó

Consells de degustació:

Aquest formatge se serveix tradicionalment com aperitiu, amb un rajolí d'oli d'oliva i una branqueta de romaní fresc. Pots servir-lo amb una copa de Xerès per extreure tota la personalitat del formatge. Tot i que, al igual que tots els formatges durs, és extremadament versàtil i s'utilitza en nombroses receptes, des de la truita fins a tapes i reposteria. Quan més curat sigui, més bé combinarà amb cervesa o, fins i tot, sake (alcohol típic japonès).

Fitxa tècnica:

Origen: Menorca
Maduració: 20 dies-5 mesos
Pes i forma: 1'5 kg "coixí" quadrat
Dimensions: L 20 cm, ample de 20 cm a  5 cm
Llet: vaca
Classificació: Curat
Productor: Varis

Cata:

El curat, que és el que nosaltres vam provar, és de gust intens però molt fi en boca. Et deixa un sabor pronunciat. De textura més granulada, sense passar-se.

Nou col.laborador: Gin Xoriguer

Gin Xoriguer ha tingut la gentilesa d'enviar-nos una ampolla de la seva destil.lería perquè la poguem provar.
És un dels licors més característics de Menorca. Anem a conèixe'l un xic més;

Gin Xoriguer és un producte típicament mediterrani, que ha obtingut la denominació d'especialitat tradicional garantida Maó-Menorca. Es destil·la en antics alambins de coure a partir d'alcohol de raïm d'alta qualitat, baies de ginebra del Montseny, els Pirineus i les muntanyes de Terol i herbes aromàtiques provinents de les muntanyes mediterrànies. De fet, la combinació d'herbes, secret gelosament guardat i transmès de generació en generació, atorga a Gin Xoriguer seu sabor únic. L'alambí s'alimenta amb llenya, ja que Menorca es caracteritza pel seu respecte a l'ambient i l'ecologia. El destil·lat es fa en grans bótes de roure a les quals adquireix la seva particular color, aroma i sabor. Es presenta en tres formats: ampolla de vidre amb nansa a l'estil de les antigues atuells d'aiguardent, Canet, de vidre amb recobriment ceràmic, rèplica exacta de les ampolles antigues, i Caneca, envàs de ceràmica com els que s'utilitzaven antigament per comercialitzar aiguardent .
 
Com a notes de tast i maridatge

Color brillant i transparent, aroma suau, afruitat, amb notes d'herba i ginebre, cos lleuger, perfum a fusta i herbes mediterrànies com romaní i farigola, final llarg i delicat, com les millors ginebres angleses. Gin Xoriguer es pren sol o amb llimona segons les dues variants populars de l'illa: pellota, amb un raig de soda i l'escorça de la fruita, o pomada, amb llimonada. La destil · leria de Gin Xoriguer es troba al port de Maó, exactament en Andana de Ponent 91.
Així que si anem a Mallorca hi haurem de fer una visita. 

  

Els plats del Firatast 2012

Diumenge passat, l'últim dia del Firatast, vam anar a veure i provar els diferents tasts que oferien la gran diversitat de restaurants que hi havia enguany.

Vam començar amb un copa fresca de verdura amb formatge. Tenia un gust peculiar, el més bo era l'espuma de formatge, feta amb sifó. La veritat és que no vaig saber identificar ben bé les verdures que contenia, hi notava un gust com a suc de poma que no em va acabar de convèncer. Pel color m'esperava una espècies de crema de carbassa i em va decebre.

No obstant, d'aquest mateix restaurant, el Girum, vam provar un iogurt de bacallà amb tomàquet, que em va agradar molt, tan la textura flonja que tenia com el gust fi i delicat. Una excel.lent presentació, un tast original.

Seguidament vam provar, del Restaurant Sant Martí, un estofat de senglar amb bolets. Perfecte. Una carn molt melosa, es desfeia, molt ben cuinada i una ració maca, acompanyada amb bolets i una mica de pa per a la salsa. Una delícia per aquells que els hi agradi la carn de caça.

També vam tastar un ravioli, de Come in Italia, farcit de gorgonzola i nous. Molt bo. No en tenim foto perquè ens el vam cruspir al volt :)

Dels Artesans de l'Abel vam agafar un pinxo català amb bull de castanyes, botifarra de bolets, bull de fruits secs i formatge blau, amb una oliva a la punta i un got de fanta de llimona. És un dels tasts que menys em va agradar, l'oliva ben seca de tenir-la fora i la fanta esbravada :(

La mitja hamburguesa amb allioli i melmelada de bitxo Del Pot Petit, molt bona!

Un dels tasts que més ens va agradar va ser les croquetes d'Art Croq. Tenien un gran varietat de sabors bonissims i originals. Recent fregides, les vam provar de gorgonzola i nous, foie i ceps (una de les millors), rostit de pollastre, pernil ibèric, formatge cabrales (un altre de les millors), espinacs amb formatge Idiazabal, sobrassada i formatge de Maó i una de botifarró txangurro a la donostiarra.

De la Unió de Pagesos/Terra Pagesa vam provar la cua de vedella ecològica sense os de Pirinat amb formatge d'ovella de Mas Mercè. Una carn molt tendra i ben combinada amb el formatge.

I com a postres no podia faltar un gelat de Rocambolesc. Un meravellós gelat de recuit d'ovella ripollesa amb dolç de llet d'ovella, guaiaba i núvol de sucre. Una presentació espectacular. Un gust finíssim del recuit i el que no m'hi va agradar tant va ser la combinació amb la guaiaba, però suposo que forma part de la gràcia. Tot i així em va encantar!

Ja per acabar, ho vam fer amb un mini xuixo de xocolata, amb una de les puntes banyades i farcit de xocolata, de la pastisseria Margenat.


I ara sí que finalitzem la relació de tasts amb, del Tot Natural Formatges Artesans, un got de llet d'ovella. Era bona, més forta que la llet de vaca.

Restaurant Pa Volador

Fa ja un temps vam anar a un casament d'una amiga meva. Em va fer molta il.lusió quan em va anunciar que es casava.
Vam anar al Pa Volador a fer el banquet i va estar molt i molt bé.

Salmó filetejat

No hi havia menjat mai, però la veritat és que em vam quedar molt contents.

Només arribar ja ens van servir una copa de cava i/o cocktail de fruites. Jo vaig optar pel cocktail, ja que no bec alcohol. Era molt bo i fresquet, i la veritat, amb aquella calor que feia entrava super bé. Qui ho hagués dit que un 1 d'octubre faria aquella calor!

L'aperitiu Avinyó, com ells l'anomenen és completissim, no acabaven mai de treure plats.

Pernil ibèric al tall

Aquí us en deixo uns quants del recull que en vam fer, que mentre, també havíem de provar-ho tot!

Hi havia una taula de pernil ibèric al tall, exquisit, sempre hi havien plats disponibles i abundants amb pa de coca sucada amb tomàquet per combinar.

També hi havia bufet de salmó, també, amb una persona constantment tallant un salmó a filets que podies combinar amb torradetes de pa i mantega.

Torradeta de sobrassada amb pera

Assortiment de formatges

Com a nota destacada, una barca, on se servia marisc: gambes, cargols de mar, llagostins i ostres, combinat amb un gotet de xupito a base de pebrot verd i vermell i ceba, tot trossejat a dauets petits, per poder-hi sucar els cargols.

Mandonguilles de peix

Finalment, una taula de formatges: un  manxec, un de maó, un de semi i roquefort, combinats amb algunes mermelades i diferents tipus de vins a triar.

Coca amb escalivada i our dur de codorniu

Primer ens van servir alguns aperitius freds, culleretes, xupitos i finalment els aperitius calents. Tot sempre acompanyat d'una barra lliure de begudes: vi, cava, vermut, aigua i refrescos de cola i altres sabors.

Brunyols de bacallà

Broqueta de gamba arrebossada

Calamars a la romana

Cullereta de pop a la gallega

Cloïsses a la planxa

Broqueta de carn i verdures

 

Gamba arrebossada

Croquetes casolanes

Cullera de foie amb poma

Broqueta de xistorra

Una vegada acabat l'aperitiu, que ens va deixar molt satisfets, en els dos sentits de la paraula, vam entrar al la sala on feiem el dinar, el Palau del Vents. La sala té una decoració podríem dir que original.

La presentació de les taules era molt original i dolça, idea de la meva amiga, que sempre té idees :)
Hi havien ossets de gominola repartits per la taula i com a centre de taula, enlloc del típic centre floral hi havía una peixera amb un peix de color taronja, que al principi del banquet estava millor que al final, crec, perquè aquell peix va menjar també de casament, va canviar de peixera i no se que més li devia passar ja ...
També com a idea bona de detall, i ara de moda en els blogs culinaris, una galeta amb fondant de gerds, en forma, també, d'osset, una monada tot plegat.

Així que amb aquesta bona presentació ja entren els primers plats:

Most de vieires al forn amb una vinagreta d'algues i fruits vermells.
Eren delicioses. Molt bona elecció tinguent en compte, a més, que ja estavem bastant tips de l'aperitiu, tot i que eren tan bones, que entraven molt bé.

De segon:


Filet de vedella amb confitura de pera i parmentier trufat.
Exquisit, el filet al punt, calent, que fins i tot sortia fum al tallar-lo.
I el parmentier, original, la trufa li donava el toc que necessita el parmentier perquè no sigui sosso.
El que menys em va agradar va ser la combinació amb pera, però és perquè a mi no m'agrada massa barrejar dolç i salat i menys camuflar el meu filet amb cap mena de salsa.
Les verduretes, també s'ha de dir, bonissimes. Saltejades.

Ja per acabar van servir el postre:

Una sopa de fruits vermella amb gelat de vainilla.
Personalment la vaig trobar massa àcida, tot i que ja m'agraden les coses àcides. S'havia de barrejar bé amb el gelat per trobar el contrats i endolçir-la més, suposo que aquí radica la gracia.

Finalment, un postre deliciós, no podia ser menys per acabar aquest gran banquet:

Un pastís nupcial de dues xocolates, molt i molt bo, amb uns quants aranyons, que et recordaven a la sopa cítrica anterior.

Tot seguit també van venir els cafès.

I les copes i així ja va començar el ball. Amb les copes també ens van servir els millors petit fours que mai hagi provat en un csament. I perquè? Doncs perquè hi havia el meu fruit sec preferit, la macadamia. Aquesta era coberta per una capa de xocolata blanca, bonissima. També hi havia nous, avellanes,i trufes, tan blanques, com negres i de coco.

Va ser en aquest casament on la meva amiga ens va regalar una parella de nuvis ben original, que la tinc a la tauleta del menjador, perquè m'encanta. Em va agradar molt el dia que ens la va donar, eren els nostres primers nuvis, jo ja en volia uns...

La veritat és que va ser un molt bon casament, no tan sols, perquè fa il.lusió que es casi una teva amiga, a qui li tens apreci, sino també peruqè vam passar un dia inmillorable envoltats dels nostres amics. A més el dia era excel.lent i asolellat i la teca perfecte!!!!!

A mig ball, també van treure entrepans de pernil de jabugo, formatge, llonganissa i xoriç. Això sempre va bé durant el ball i la barra lliure. Que per cert, hi havíaGin tònics, Mojitos i Cahipirinyes. Feien uns gintònics de luxe, molt de moda també ara.
Jo com sempre el meu suc de fruites o refresc de llimona.
També podies optar per unes magnífiques broixetes de fruita fresca fetes amb kiwi, pinya i síndria. També entreven molt bé a aquella hora, després de tot el bailoteo :)

Nitbona, una nit plena de regals

Aquest passat dia 24 vam iniciar ja les festes nadalenques amb el primer àpat familiar, el de Nitbona. El cagatió com diem els catalans :)

El Top Secret era per mi, em va encantar! Gràcies ;)

 Cada any disposem tots els regals al sofà, que sort és gran, que sinó aquest any no hi caben ;)

Primer però sopem, amb la panxa plena tot es viu millor, i després repartim tots els regals, que ja ens ocupa una bona estona!

Aquest anys vam decidir un sopar senzill i que ens agradi a tots, res de marisc, que porta feina, i no és de l'agrat de tots.

Vam fer un assortiment de formatge:
 

  
- Maó curat

- Manxec

- Rulo de cabra

- Campello

Acompanyat d'una safata de pernil ibèric i un bon pa de pagès torrat i sucat amb tomàquet, oli i sal. Ben bo tot.

I de postres un bracet de Torró, amb ametlla crocant per fora i la mousse del Torró a dins, molt fi i bo :)

D'una coneguda pastisseria d'aquí Figueres, en Ramon sempre encerta els postres!

I una vegada tips, els regals, que com sempre, em van agradar molt: un val per fer la manicura, un pijama d'en Mickey i la Minnie, uns mitjons també de la Minnie, un llibre de dietètica (com no) i una funda xulissima de la Minnie pel meu mòbil, que també em van regalar, tot i que un xic més avançat. Igual que una polsera que vaig veure el següent dia, que també es va afegir al tió. Que bé! M'encanta tenir regals, sort que encara queda Reis...