Coulant de carn de cavall amb nucli de crema de ceba, Brie i cervesa al toc de mel acompanyat d'una sopeta de parmentier

Ingredients per al coulant de carn:

• 100 grs de carn de cavall picada
• 1 ceba petita de Figueres
• 1 cullerada sopera de mel
• 50 grs de formatge Brie
• 1/2 llauna de 33 cl de cervesa
• oli, sal i pebre

Ingredients per a la sopeta de Parmentier:

• 1 cullerada de postres de mantega
• sal, pebre i nou moscada
• 1 patata petita, d'uns 50 g.
• 50 ml de crema de llet  

Preparació del coulant:

En primer lloc començarem preparant la crema de ceba.

 

Per això, pelarem i picarem una ceba i la posarem a caramel·litzar amb abundant oli d'oliva, sal i pebre a foc ben lent i una cullerada sopera de mel.

 

Una vegada la ceba estigui caramel·litzada, hi afegirem el formatge brie tallat a bocins ben petits i la mitja llauna de cervesa i l'anirem remenant contínuament a foc lent fins que s'hagi reduït completament i s'hagi evaporat tot l'alcohol, quedant-nos així una mena de salsa més homogènia.

 

A continuació, buidarem la barreja en un pot per tal de batre-ho tot amb un minipimer i deixar una mena de crema que no sigui gaire espessa per tal que pugui vessar-se en quan es trenqui el coulant amb la forquilla.

 

Per preparar el coulant, ens servirem d'un motlle de flam que tinguem per casa. 

Salpebrem la carn picada i la barregem bé amb una mica d'oli d'oliva. A continuació, agafarem el motlle i hi posarem la carn picada a la base i tot al voltant de les parets del motlle.

 Quan haguem folrat la part interior del motlle, buidarem a dins la nostra crema de ceba, formatge i cervesa i l'emplenarem fins a dalt.

Finalment, només ens quedara crear una tapa de carn al motlle i posar-ho al forn a poca temperatura (uns 170 graus) durant uns 10 o 15 minuts.

Mentre se'ns està fent el coulant dins el forn, prepararem la base per acompanyar aquest plat tant especial. Una mena de sopeta que elaborarem a partir d'un parmentier de patata més líquid.

Preparació de la sopeta de Parmentier:


Pelem la patata i la tallem a daus molt petits.
Els posem en una paella on hi haurem posat una cullerada de mantega. Barregem tot i anem coent fins que veiem que la patata es comenci a desfer. La triturem amb l'ajuda d'una batedora i hi incorporem la crema de llet, un xic de sal, pebre i un toc de nou moscada. La posem de nou a la paella uns cinc minutets més i ja tindríem la sopeta.

Emplatat:

Ara ja podrem desmotllar el coulant i anar per emplatar-lo. Agafarem un plat, hi buidarem la nostra sopa de parmentier i hi posarem el coulant al bell mig.

 
Amb aquesta recepta participo al concurs de Receptes amb Cervesa per a Blogaires!

Sorteig al blog "Doris mis cosillas"

Ara us anuncio el sorteig d'un altre blog, "Doris mis cosillas", si hi feu una ullada té receptes bones bones i ara a més està de sorteig!

Sorteig al blog "Migas con Locura"

El blog "Migas con Locura" celebra les seves 100.000 visites, 624 seguidors i 173 entrades en un any!!!! I per celebrar-ho sorteja un cap de setmana a Santander entre tots els que us apunteu, teniu fins el dia 20 de setembre!

Participo a l'AIG 2012

Us anuncio que participo a l'amic invisible gastronòmic 2012. És un esdeveniment que es fa cada any, i l'any passat em vaig quedar amb les ganes però aquest m'hi he apuntat. Si voleu fer una ullada per saber-ne el funcionament, visiteu el blog "Mis recetas Bordadas". Aquí trobareu tots els passos a seguir per apuntar-vos-hi!

Xocolates Torras

La xocolata, aquest aliment tan dolç, apetitós i reconfortant és precisament el que provarem gràcies a un magnífic lot de xocolates que ens ha enviat l'empresa de Xocolates Torras.
De fet la tenim aprop de casa nostra, a un poble no massa lluny,concretament a Cornellà de Terri. Un dia d'aquests hi anirem a fer una visita, que ja fa temps que en tenim ganes.

Fundada en 1890, Xocolates Torras és una de les més antigues empreses xocolateres del país. Amb unes instal•lacions de 5.000 m2 i una plantilla mitjana de 30 persones, Xocolates Torras és visitada cada any per més de 20.000 persones que tenen així l’oportunitat de conèixer en viu el procés de fabricació de les seves xocolates.

Una xocolata interessant des del punt de vista dietètic és la que elaboren sense sucre. 

Xocolates Torras va ser pionera a Espanya a comercialitzar una gamma de derivats del cacau “sense sucre”; un acord de col•laboració tecnològica amb una empresa belga els va permetre desenvolupar conjuntament unes fórmules i processos de fabricació que, fins avui, segueixen sorprenent als consumidors pel seu exquisit sabor.

---

Nosaltres tindrem el plaer de degustar algunes de les seves varietats:

- Cobertura fondant d'un 70% de cacau de 300g

- Xocolata a la tassa

- Xocolata negre sense sucre amb avellanes

- Xocolata negre amb fruites del bosc

- Xocolata negre sense sucre amb taronja

- Xocolata blanca sense sucre amb kiwi

- Xocolata blanca sense sucre amb maduixa

- Xocolata per fondre sense sucre

Totes aquestes xocolates sense sucre estan edulcorades amb stevia, una planta natural amb un gran poder edulcorant.

M'ha tocat el sorteig de...

"Cocina para solteros" sortejava entre tots els que ens apuntéssim una gelatera Silvercrest. I vaig tenir molta sort que em toqués! I amb el número 13, perquè després diguin que és el de la mala sort.
Ara a buscar receptes a blocs amics per fer gelats, si algú me'l vol suggerir alguna ;)

Acústica i Fira Menjars del Món III

Avui toca cuina argentina i brasilenya.

A l'argentí, com no, un plat de carn que ells tan bé i lentament van cuinant en el seu "asado", un vacío. El vacío és el tall situau a la regió lateral del quart darrera del cap de la vedella, entre les costelles falses i els buits dels malucs. Es tracta d'una carn fibrosa i sucosa, que es rosteix a la graella i se li deixa una membrana que la recobreix. Aquesta carn al rostir-la a foc lent es va estovant quedant tendra i bona.

I al brasiler ens vam demanar una coxihna i una empanada. Bonissim tot!

- La coxinha és un aperitiu típic de la cuina brasilera i també de la cuina portuguesa elaborat amb pit de pollastre desmmenussat i embolicat en una massa, que després s'empana i es fregeix. Tenen un aspecte similar al de les croquetes, de vegades se'ls dóna forma de cuixa de gallina. Se solen servir freqüentment amb salsa picant. El nom coxinha significa literalment "cuixa" i fa referència a la forma i contingut de l'aliment. 
És cruixent per fora i amb tot el farciment del pollastre desmenussat a dins amb un xic de salsa de tomàquet que combina molt bé. La massa de fora és a base d'aigua, farina, llet, mantega, brou de pollastre i sal.

- L'empanada també era bona, feta amb pasta més tova (com una mena de pasta choux) per fora i amb un farciment de tonyina i ou dur picat i un toc de tomàquet en salsa. Bona, però prefereixo les que són més cruixents.

Sabeu que les empanades es poden trobar per tot el món? Llocs com Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amèrica Central, les Illes Del Carib, Hawaii, Les Filipines, etc. Cada tipus està farcit amb ingredients únics de la zona. Sovint es troben empanades farcides amb carn picada o moniatos o fruites o panses, etc.

Acústica i Fira Menjars del Món II

Avui hem decidit provar la cuina equatoriana, tot ens ho hem agafat d'allà. Un "hornado de cerdo con tamarindo", un "muchin de iuca"i "pa de iuca".

La gastronomia equatoriana és diversa, variant aquesta en funció de l'altitud i associada a les condicions agroculturals. Són diverses regions les que componen el país: la costa, els andes, l'amazònia i l'insular. Això fa que la seva gastronomia sigui molt variada ja que cada zona adopta els seus costums i tradicions. La cuina equatoriana, a més, està fortament influïda al llarg de la seva història pels pobles que van conquistar el seu territori, inques i espanyols.El porc, el pollastre, la carn i el cuy són populars a les regions muntanyoses i són servits amb una varietat de menjars rics en carbohidrats, especialment arròs, blat de moro i papas (patates per nosaltres). Un dinar popular a la serra és el hornado que consisteix en un plat de papas servit amb porc rostit. Alguns exemples de la cuina equatoriana en general inclouen els patacones, guatita, cassola de peix, brou de salsitxa, etc. Una gran varietat de fruites fresques també hi són presents, particularment en latituds menors, inclouen granadilla, naranjilla, tomàquet d'arbre, alguns tipus de bananes, entre d'altres.


Anem a veure els plats que vam demanar:

- L'hornado de cerdo con tamarindo: es tracta d'un plat de carn de porc tallat a làmines fines, molt ben cuinat i amb un gust mot potent donat tant per la quantitat d'espècies que hi posen com pel tamarindo, que li confereix un gust especial. Ens vam acompanyar el plat amb iuca fregida i plàtan mascle fregit, boníssim tot plegat!

- El muchin de iuca: són típics de Guayaquil i són una espècies de tortita de iuca farcida de formatge a l'interior, en aquest cas mozzarella. És bo i cruixent per fora amb tot el formatge que es desfà al seu interior. Cal provar-lo!

- Pa de iuca: és com el pa tradicional, però elaborat amb farina de iuca (també anomenada mandioca). Està bé per provar-lo, però personalment prefereixo el nostre :)