 |
| El nostre racó ;) |
Aquest passat dissabte vam anar a un restaurant que feia molt temps que no anàvem. Era un dels nostres preferits. I dic era perquè ara últimament han anat canviant els plats i ens han tret just els que més ens agradaven, com ara, una amanida servida amb tosta de pa de soja, que portava pollastre, rúcula, tomàquet i parmesà i el bou tendre amb parmesà i rúcula, acompanyat també amb mitja ceba a la planxa, que també era deliciós. Sort que no han tret el coulan de xocolata, el xocolatíssim, que en diuen ells, que sinó...
|
| Ell comença amb una cervesa fresqueta, jo amb aigua ben freda |
Doncs bé, d'entre tot l'assortiment d'amanides, que n'hi ha de molt variades i originals, al final em vaig decantar pel carpaccio de bou amb rúcula i parmesà. M'agrada el parmesà, com podeu veure :)
Estava a punt d'optar pel foie micuit amb confitura de figues, però volia alguna cosa més lleugera. La veritat és que era bo, servit amb llesques de parmesà al cim i rúcula i amanit amb oli d'oliva.
 |
| Carpaccio de bou amb rúcula i parmesà |
El meu home va demanar un risotto de ceps amb parmesà. Era molt bo, servit amb forces llesques de parmesà, com es pot veure a la imatge, i amb el gust potent del cep. Bona cremositat de l'arrós també s'aprecia i es nota al gust.
 |
| Risotto de ceps amb parmesà |
De segon vam demanar el magret d'ànec amb salsa Oporto. Era bo, el magret al punt, ben fet, servit amb la salsa i pera cuita. Massa dolç tot plegat. I el magret bo, però força escàs. M'hagués agradat tot un magret sencer.
 |
| Magret d'ànec amb salsa Oporto |
I de postres, per mi el millor, el coulant, és realment bo. Tot i que abans, te'l servien amb una sopeta de xocolata i el coulant al centre, ben calent, a punt de clavar-li la cullera i que et surti la xocolata com un volcà. Boníssim, però ara va acompanyat amb un xic de xocolata al voltant :( Això sí, la maduixa de sempre i una fulla de menta. Tot i que aquest coulant encapçala el rànquing número 1 del millor coulant que he provat, de moment!
 .jpg) |
| Xocolatíssim |
En resum ja em va agradar, no com abans ho feia i això que el lloc és molt bonic. Tot amb fusta blanca i ampolles buides de colors a les vitrines, sofàs blancs, bon servei. De seguida t'acomoden i et serveixen pa de xapata calent, acabat de fornejar, i per cert, molt bo. Justament el pa és de les poques coses que mai acostumo a provar, tot i que aquesta vegada al haver-hi la salseta, vaig aprofitar. Com que tampoc em vaig quedar molt plena amb el magret.
 |
| Xapates calentes i bones :) |
Quant al preu surt a uns 25 euros per persona. No és car, tot i que si hi vas entre setmana fan menú més econòmic i també està molt bé. Ara d'aquí poc anirem a un altre restaurant de la mateixa cadena a Barcelona, ja que en tenen repartits per arreu. A Filipines, Barcelona, Palamós, Madrid i aquest de Girona. Fa temps havíem provat ja dos de la seva cadena a Barcelona; Crema Canela i Les Quinze Nits, tots dos amb carta i menú i estan molt bé ambdós. Ja us explicaré l'experiència!
Avui us mostro una recepta molt senzilla d'una salsa que agrada força, la carbonara. L'hem elaborat amb una de les cremes de formatge Président que em van tocar en un sorteig fa un temps. Concretament hem fet servir la de formatge emmental.
.jpg)
