Va de teca

1/3/12

Els ous

Els ous són en la nostra dieta un producte de consum habitual. És molt versàtil, intervé en l'elaboració de moltes receptes, tan dolces com salades. I, a més, ens aporta una bona quantitat de proteïnes bones i lípids, no tan dolents com es pensa.

Però anem a conèixe'ls un xic més:

Tots els ous són iguals?
No tots els ous són iguals, en tenim diferents mides: XL (molt grans), L (grans), M (mitjans) i S (petits). El tamany de l'ou depèn de l'edat de la gallina, més jove, ou més petit, més vella, ou més gran.

- Una diferència a tenir en compte és com es crien les gallines, ja que això determina el sabor i la qualitat de l'ou.
I com podem conèixer aquest de procés de cria, doncs fixant-nos amb una numeració impresa a la closca de l'ou;

Exemple: 1 ES 23 432 213

El primer número és la forma en què es cria la gallina. És el més important de tots.

El número 1 significa que és una gallina campera
- La ES ens diu que són d'Espanya
- El 23 indica la província
- 432 el municipi
- i 213 és el número de la granja
A l'exemple teníem el número 1, però tenim:

0: Són ous de gallina que estan a l'aire lliure i s'alimenten del camp amb productes d'agricultura ecològica.
1: Son ous de gallines camperes, que es crien al terra de les granges i els hi toca el sol.
2: Són ous de gallines que estan a la granja, però no surten a l'exterior
3: Són ous de gallines que es crien en gàbies apilades, sempre a l'interior, on se'ls hi apaguen les llums 8 hores al dia perquè deixin de menjar

Nutricionalment doncs, tots els ous són iguals, almenys així ho indica l'Institut d'Estudis de l'Ou. No obstant, el sabor és diferent. Com més felices són les gallines (menys estressades), més sabor tenen els seus ous i mes ataronjats són els rovells.

Varia el preu d'un ou a l'altre?

Sí, naturalment els ous de gallines camperes són bastant més cars que els granja. Podríem dir que quasi dupliquen el preu per dotzena. Una dotzena dels ous de granja et costa 1'20 aproximadament i una dotzena dels de granja uns 2 euros, si els compres al mercat i no en una botiga gourmet.

Podem prendre ous si tenim colesterol?
Sens dubte. Els ous aporten colesterol, concretament uns 220g, però aquest es concentra al rovell. A la vegada però, l'ou també té una lecitina que dificulta l'absorció del colesterol. Al rovell de l'ou també hi trobem un bon contingut de vitamina A i ferro.

La clara només té proteïna i un 90% d'aigua, així que, si algú vol controlar la ingesta de greixos pot fer truites de clares.
En qualssevol cas, la ingesta recomanada per a una persona sana és d'uns 3 o 4 ous a al setmana, però se'n podria menjar un cada dia. Té una gran digestibilitat i molts aminoàcids essencials.
A més, és un perfecte aliment, tinguen en compte la seva relació qualitat-preu.

Per saber-ne més:

- El color de la closca, més fosc o més clar (blancs o rossos), indica la raça de la gallina.

- S'ha de vigilar de no menjar-los una vegada hagin passat la data de caducitat recomanada. Solen conservar-se unes tres setmanes.
- Els ous és millor guardar-los a la nevera
- Aquells ous que tinguin una fractura a la closca és millor llençar-los, ja que poden estar contaminats.
- Encara que veiem que la closca de l'ou és un xic bruta, no s'han de rentar, ja que podria penetrar per la closca i contaminar l'ou.
- Per trencar la closca de l'ou s'ha de fer en un plat a part d'on el vulguem batre
- No s'ha de separar el rovell de la clara fent servir la seva pròpia closca.
- Els ous, una vegada cuinats es posaran a la nevera
- Els ous s'han d'emmagatzemar amb la part més acabada en punta cap avall.
- Són susceptibles d'agafar altres olors de la nevera, millor protegir-los.

Com saber si l'ou és fresc?
Agafem un vas i l'emplenem d'aigua i sal. Barregem la dissolució i hi posem l'ou, si aquest flota l'ou no és fresc. Quan més s'enfonsi més fresc és l'ou. Això és degut a que es trenca la seva càmera d'aire.
Una altra manera d'observar- ne la frescura és agafar l'ou i posar-lo a cau d'orella, sacsejar-lo, i , si fa soroll no és fresc.

25/2/12

Sorteig al blog: Pofesora a la última

Avui us anuncio un sorteig del blog: "Profesora a la última", si voleu fer una ullada al blog, està molt bé, i el premi que sorteja també.
Us deixo una imatge del que sorteja:

19/2/12

Mousse de turró

Ara ja fa uns mesets que hem deixat les festes nadalenques, i encara ens sobrava una tableta de turró de Xixona de la panera d'en Ramon :). Com sempre per Nadal, que si ara vas a ca l'àvia, ara a casa dels altres, els sogres, els amics.... i els turrons van quedant a l'armari.
Doncs aquesta vegada hem decidit fer una mousse de turró facílissima;

Ingredients:

- 300 g de turró de Xixona (una tauleta hem posat)
- 400 ml de nata líquida

Elaboració:
Primer desmenussem el turró de Xixona a bossinets i el posem en en bol per batre. Hi afegim us 200 ml de nata líquida i ho comencem a muntar tot.
Per altra banda, muntem els 200 ml restants de nata i quan la tenim ja muntada la afegim a la mescla anterior de nata i turró. Ho barregem tot bé i ja ho podem repartir en copes.
Es guarda a la nevera fins al moment de servir, o es pot treure un xic abans per notar millor els sabors.

També es pot decorara amb un fil de caramel o fideus de xocolata.

Nosaltres en aquesta mousse no hi hem posat sucre perquè el turró de Xixona ja és prou dolç, però si algú és més llaminer, se n'hi pot afegir a la seva copa, al seu gust :)

Aquesta mousse l'hem fet per a cinc persones, que la portarem avui a casa dels meus pares que celebrarem l'aniversari de la meva mare, que va ser dimecres.

Espero que els hi agradi!!!!!!!!!!!!!!

18/2/12

Restaurant Pa Volador

Fa ja un temps vam anar a un casament d'una amiga meva. Em va fer molta il.lusió quan em va anunciar que es casava.
Vam anar al Pa Volador a fer el banquet i va estar molt i molt bé.

Salmó filetejat

No hi havia menjat mai, però la veritat és que em vam quedar molt contents.

Només arribar ja ens van servir una copa de cava i/o cocktail de fruites. Jo vaig optar pel cocktail, ja que no bec alcohol. Era molt bo i fresquet, i la veritat, amb aquella calor que feia entrava super bé. Qui ho hagués dit que un 1 d'octubre faria aquella calor!

L'aperitiu Avinyó, com ells l'anomenen és completissim, no acabaven mai de treure plats.

Pernil ibèric al tall

Aquí us en deixo uns quants del recull que en vam fer, que mentre, també havíem de provar-ho tot!

Hi havia una taula de pernil ibèric al tall, exquisit, sempre hi havien plats disponibles i abundants amb pa de coca sucada amb tomàquet per combinar.

També hi havia bufet de salmó, també, amb una persona constantment tallant un salmó a filets que podies combinar amb torradetes de pa i mantega.

Torradeta de sobrassada amb pera

Assortiment de formatges

Com a nota destacada, una barca, on se servia marisc: gambes, cargols de mar, llagostins i ostres, combinat amb un gotet de xupito a base de pebrot verd i vermell i ceba, tot trossejat a dauets petits, per poder-hi sucar els cargols.

Mandonguilles de peix

Finalment, una taula de formatges: un manxec, un de maó, un de semi i roquefort, combinats amb algunes mermelades i diferents tipus de vins a triar.


Coca amb escalivada i our dur de codorniu

Primer ens van servir alguns aperitius freds, culleretes, xupitos i finalment els aperitius calents. Tot sempre acompanyat d'una barra lliure de begudes: vi, cava, vermut, aigua i refrescos de cola i altres sabors.

Brunyols de bacallà

Broqueta de gamba arrebossada

Calamars a la romana

Cullereta de pop a la gallega


Cloïsses a la planxa

Broqueta de carn i verdures

Gamba arrebossada

Croquetes casolanes

Cullera de foie amb poma

Broqueta de xistorra

Una vegada acabat l'aperitiu, que ens va deixar molt satisfets, en els dos sentits de la paraula, vam entrar al la sala on feiem el dinar, el Palau del Vents. La sala té una decoració podríem dir que original.

La presentació de les taules era molt original i dolça, idea de la meva amiga, que sempre té idees :)

Hi havien ossets de gominola repartits per la taula i com a centre de taula, enlloc del típic centre floral hi havía una peixera amb un peix de color taronja, que al principi del banquet estava millor que al final, crec, perquè aquell peix va menjar també de casament, va canviar de peixera i no se que més li devia passar ja ...
També com a idea bona de detall, i ara de moda en els blogs culinaris, una galeta amb fondant de gerds, en forma, també, d'osset, una monada tot plegat.

Així que amb aquesta bona presentació ja entren els primers plats:

Most de vieires al forn amb una vinagreta d'algues i fruits vermells.
Eren delicioses. Molt bona elecció tinguent en compte, a més, que ja estavem bastant tips de l'aperitiu, tot i que eren tan bones, que entraven molt bé.

De segon:

Filet de vedella amb confitura de pera i parmentier trufat.
Exquisit, el filet al punt, calent, que fins i tot sortia fum al tallar-lo.
I el parmentier, original, la trufa li donava el toc que necessita el parmentier perquè no sigui sosso.
El que menys em va agradar va ser la combinació amb pera, però és perquè a mi no m'agrada massa barrejar dolç i salat i menys camuflar el meu filet amb cap mena de salsa.
Les verduretes, també s'ha de dir, bonissimes. Saltejades.

Ja per acabar van servir el postre:

Una sopa de fruits vermella amb gelat de vainilla.
Personalment la vaig trobar massa àcida, tot i que ja m'agraden les coses àcides. S'havia de barrejar bé amb el gelat per trobar el contrats i endolçir-la més, suposo que aquí radica la gracia.

Finalment, un postre deliciós, no podia ser menys per acabar aquest gran banquet:

Un pastís nupcial de dues xocolates, molt i molt bo, amb uns quants aranyons, que et recordaven a la sopa cítrica anterior.

Tot seguit també van venir els cafès.

I les copes i així ja va començar el ball. Amb les copes també ens van servir els millors petit fours que mai hagi provat en un csament. I perquè? Doncs perquè hi havia el meu fruit sec preferit, la macadamia. Aquesta era coberta per una capa de xocolata blanca, bonissima. També hi havia nous, avellanes,i trufes, tan blanques, com negres i de coco.

Va ser en aquest casament on la meva amiga ens va regalar una parella de nuvis ben original, que la tinc a la tauleta del menjador, perquè m'encanta. Em va agradar molt el dia que ens la va donar, eren els nostres primers nuvis, jo ja en volia uns...

La veritat és que va ser un molt bon casament, no tan sols, perquè fa il.lusió que es casi una teva amiga, a qui li tens apreci, sino també peruqè vam passar un dia inmillorable envoltats dels nostres amics. A més el dia era excel.lent i asolellat i la teca perfecte!!!!!

A mig ball, també van treure entrepans de pernil de jabugo, formatge, llonganissa i xoriç. Això sempre va bé durant el ball i la barra lliure. Que per cert, hi havíaGin tònics, Mojitos i Cahipirinyes. Feien uns gintònics de luxe, molt de moda també ara.
Jo com sempre el meu suc de fruites o refresc de llimona.
També podies optar per unes magnífiques broixetes de fruita fresca fetes amb kiwi, pinya i síndria. També entreven molt bé a aquella hora, després de tot el bailoteo :)

Pasta: Fagiolini

Aquí tenim una pasta procedent de Roma, uns Fagiolini, no l'havía vist mai aquesta, si és que a Itàlia hi ha tantes varietats, formes i colors.

Els vam menjar amb una salsa carbonara feta amb formatge de terrina i tires de bacon, com ja havíem fet en alguna altra ocasió.
Al tast resulta una pasta dura, però bona, així com un xic mantecosa també.

I és que un bon plat de pasta sempre ens fa sentir bé i ens agrada, es nota la serotonina que aporta ;)

Les llegums

Amb aquestes freds que estem tinguen, el nostre cos ens demana aliments energètics. Aliments que ens fassin entrar en calor i que millor que un bon plat de llegums, i més si sabem tots els beneficis que aquestes ens aporten.

Les llegums són molt sanes. Fa uns anys es consideraven aliments de rics i avui dia, tot el contrari. No obstant això les hauríem d’incloure a la nostra dieta setmanal, almenys un dia a la setmana. Constitueixen el pilar de la dieta mediterrània i tenen molts avantatges.

Tenen un alt contingut proteic, entre un 19 i un 25 %, sent la soja la que en té més.
La seva generositat en hidrats de carboni complexes, més del 50% del seu pes en sec) proporciona energia sense alts i baixos de sucre. Per tant, podríem dir que gracies al seu contingut de sucres ens mantenen amb energia i sense sensació de gana durant varies hores.

A més aporten un alt contingut en fibra, cosa que exerceix molts beneficis a nivell intestinal.
També són riques en vitamines com la B1, l’àcid fòlic (una vitamina imprescindibles en les embarassades), i la vitamina B6, així com en minerals com el potassi, magnesi, ferro i zinc.

Una altra de les coses interessants de les llegums és el seu poder antioxidant, és a dir, ens ajuden a mantenir joves. I col.laboren en el sistema immunitari en la prevenció d’enfermetats.

Espaguetis amb tallarimis :)

Avui us presento una recepta un xic diferent. Feia dies que corria per casa un paquet de tallarimis gentilesa de Pescanova i no sabia ben bé com combinar-los, tot i que, a la seva pàgina web hi ha una varietat de receptes.

Jo finalment vaig optar per fer-los amb pasta, que sembla, visualment tot sigui pasta, però, en canvi, de gust són bons, em van sorprendre agradablement.

Ingredients per a dues persones:

- 200 g d'espaguetis en cru
- oli d'oliva verge extra
- sal
- un gra d'all
- pebre
- alfàbrega

Elaboració:

Posem els espaguetis a bullir. Els deixem bullir el temps indicat a l'envàs i hi afegim sal i un raig d'oli quan ja arranquin el bull.
Mentre bullen, pelem un gra d'all, el filetegem i el fregim amb un raig d'oli.
Quan l'all comença a rossejar, abans que es cremi, hi afegim els tallarimis perquè agafin gust.
I finalment ja quan tenim els espaguetis bullits, els colem i afegim els tallarimis a l'all.

Hi espolsem pebre, alfàbrega i un bon raig d'oli d'oliva i ja ho tindríem!

Amb aquesta recepta participo al concurs que organitza "La cocina de Sariqui", a veure si em toquen les dues ampolles de vi de Viña Pomal Reserva (D.O.C. Rioja) en estoig metàl.lic que sorteiga!