Risotto de pollastre i pèsols

Risotto de pollastre amb pèsols

L'altra dia ma mare va fer filets de petxuga de pollastre arrebossat, bonissims. Tot i això en van sobrar! Doncs vaig dir que me'ls enduria cap a casa. Així que vaig pensar, els podriem aprofitar per fer un risotto. I voilà, amb uns quants pèsols, el caldo de pollastre i una ceba de Figueres potxada, vam tenir un risotto bo de debó.

El risotto és un plat típic de la cuina italiana basat en l'arròs. Els risottos provenen del nord d'Itàlia i especialment famós és el risotto milanès. Es troba amb nombroses variants a tota Itàlia però on està més difós és a la part nord. La característica principal és el manteniment del midó que al final de la cocció lliga els grans d'arròs entre ells com si fos una crema.

Generalment els ingredients que es fan servir són la ceba, la mantega o l'oli i el vi blanc. Els altres ingredients acostumen a ser brous vegetals o de peix. Molt sovint es gratina amb formatge i mantega.

Ingredients per a dues persones:

- 2 tasses d'arrós (si pot ser arborio)
- 100 g. de pèsols
- 1 filet de petxuga de pollastre
- nou moscada
- brou de pollastre
- 1 ceba de Figueres
- pebre
- sal
- oli d'oliva verge extra

Elaboració:

Trinxem la ceba i la posem en una paella amb oli calent. La deixem potxar. Quan estigui cuita hi afegim l'arrós i anem tirant el brou de pollastre en mica en mica. Mentre l'arrós va absorbint el suc l'anem remenant perquè desprengui el seu midó, i així aconseguir la textura del risotto. Quan falti poc perquè estigui l'arrós cuit, hi posem els pèsols, un polsim de sal, pebre i nou moscada. I ja, per acabar, hi afegim la petxuga de pollastre que haurem tallat a tires prèviament.

Coctails

Després d'un bon sopar que millor que rematar una nit d'estiu fent un coctail. Vam anar a la Serradora, un pub que abans havia estat de moda, va decaure i ara l'han tornat a deixar com en el seu inici, sota una nova direcció. A més ara han incorporat una barra de coctails, amb 24 marques de ginebres diferents. Hi ha un professional que els elabora. Tenen una carta a triar entre sis o set, tots amb alcohol, excepte el San Francisco, que és precisament el que jo vaig prendre.
Estava deliciós, mai n'havia provat un així. Primer va agafar la copa i la va emplenar de gel perquè es refredes. Posteriorment va llençar els glaçons i va preparar, amb la coctelera, la mescla dels diferents sucs. Després va untar tot el voltant de la copa amb sucre vermell. Hi va evocar la mescla amb un xic de granadina, m'hi va incorporar una cirereta, boníssima, i un tall de taronja com a decoració. Al principi era dolç, per la granadina, i després comença a ser àcid. Tot i que beguen directament de la copa, enlloc de fer servir la palla, et pots anar endolcint els llavis amb el sucre del voltant, així fas combinació d'àcid però amb final del gust dolç del sucre.

König Figueres

Rodó de vedella amb brie, ceba caramel.litzada i nous

Per fi ha arribat el König a Figueres, quines ganes que en tenia!!!!!! Bé de fet jo i molta més gent, que ja el coneixia dels altres Königs de Girona. Divendres passat hi vam anar per primera vegada amb un amics de terres lleidatanes i una altra parella que ens havia de donar la invitació de casament (per cert, molt curiosa i original). És el més gran que hi ha, molt més que els de Girona, entre dins i terrassa. M'encanta que estigui aquí a la meva ciutat i , a més, a quatre passes de casa.

Invitació de casament amb ossets de gominola :)

A la carta de Figueres hi han incorporat alguns entrepans que no havia vist. Un dels nous que vam provar va ser l'entrepà de rodó de vedella amb formatge brie, ceba caramel.litzada i nous. Estava deliciós, sempre acompanyant d'unes braves, com no, especialitat de la casa i una molt bona companyia. La veritat és que passes una bona estona disfrutant del menjar també, i per un mòdic preu.
A la foto se'n veu la meitat, és que ens vam partir, amb el meu xicot, un entrepà de llom amb formatge brie, pernil salat i pebrot amb aquest altra que no havíem provat encara.

Avui, dia de fregits!

Avui cuinarem un dels nostres plats preferits: les croquetes! Bé això de cuinarem és un dir, més aviat fregirem les croquetes, que ja venen fetes. Són unes croquetes del mercat del Lleó de Girona. Estan delicioses. Es nota que són artesanes. Nosaltres en vam menjar de pollastre, on trobes ben bé els fils de pollastre rostit, i també, de pernil,  on hi ha trossets de pernil esmicolats. La veritat és que ambdues són molt gustoses.

Ens les vam acompanyar amb anells de ceba fregits. També estan a punt per coure. Venen amb unes bosses d'una marca americana. Jo aprofito a comprar-los al Lidl, quan fan la setmana dedicada a un país gastronòmic. I de la setmana americana, a part dels sundies, toquen anells de ceba. Són molt bon bons. No absorbeixen massa oli i queden cruixents per fora però amb la fina ceba a dins.
Per fel el dinar un xic més sa, i poder absorbir part dels greixos, ens vam fer un tomàquet amanit. Aquests són de l'hort d'uns amics dels pares del meu xicot i estan realment bons. Són uns tomàquets de Montserrat pesants, plens d'una vermella polpa i dolça a dins.

Ibericus

Abans d'ahir, tot passejant per Figueres, ens vam enamorar d'uns entrepans de pernil ibèric que fan en una botiga on venen exclusivament aquest menjar tan preuat :) S'anomena Ibericus.
En fan de petitons, altres mitjans, més grans fets amb xapata i el que vam comprar nosaltres. Sempre que passavem per davant de la botiga els miravem, doncs ara ja els hem catat. Estan molt plens de pernil i ben sucats amb tomàquet i oli. El pernil està tallat finet i és molt gustós, una delícia pel paladar!

Gelat a Cotlliure

Tot passejant, després de dinar, vam deixar-nos tentar per uns gelats artesans que hi havia per allà. Eren unes terrines de gelat molt grans, hi hi havia gustos diferents, com el de mantega salada, típica de França.
Estava força bo, n'he provat de millors. I tot i que em feia gracia provar la crema salidou en gelat, la veritat és que m'agrada més al natural, amb una bona crepe :)
Aquest gelat era de quatre boles; una de ferrero suchard, una de dolç de llet, una de nutella i la de salidou!!

Creperie Bretonne de Cotlliure

La Fromagere

Aquest dimecres, tot aprofitant les vacances i el bon temps, vam anar fins a Cotlliure. Està situat a la Catalunya Nord, al municipi del Rosselló i pertany a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000.Cotlliure és una vila turística situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Ens havien dit que és un poble de mar preciós, així que vam decidir anar-hi. Realment és paisatgístic, amb el reflex del castell sobre el mar. Hi ha moltíssima gent passejant pels seus carrers, comprant al mercat (si és dia), mirant el castell, i prenent el sol a les cales que tenen.

La Bergere

A més tenen molt restaurants, turístics la majoria. Molts ofereixen menús on de primer plat hi ha les seves anxoves. Altres fan un plat combinat amb patates fregides i musclos. També hi ha pizzeries, on també hi elaboren altres plats; pasta, carns a la planxa, peix, marisc...
Nosaltres vam optar per anar a la Creperie Bretonne, que justament la de Cotlliure n'és la més antiga. Està situada al cor d'aquest poblet i com totes, té el seu encant particular. Decorada també, amb els mítics autobusos vells que s'han recuperat, renovat i transformat en cuines. A part d'objectes també recuperats d'antiquaris i desballestadors d'automòbils o confeccionats per ells mateixos a partir de troballes. Una idea molt original la dels busos, que els associes a records d'infantesa, a l'aventura o a les vacances.
Doncs bé a part de que totes les creperies segueixen la mateixa línia de decoració, tant interior, com exterior, també segueixen la mateixa carta i la mateixa qualitat en les crepes. 
Tot ben asseguts a la seva terrassa, amb vistes al castell, vam degustar dues crepes. Vam fer meitat de Bergere i meitat de Formagere. Boníssimes les dues, ja les havíem provat en moltes altres ocasions, però mai a la primera creperia que van crear :)
Per beure vaig demanar una aigua amb gas i era catalana, em va fer gràcia fotografiar-la també ;)

Barbacoa

Diumenge passat, dia posterior a l'aniversari del meu xicot, barbacue!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ell va celebrar l'aniversari durant tres dies, primer a Cala Flora, en parella, el dia següent , el dia del seu aniversari, amb els seus pares i jo i després barbacoa amb els amics!! Va bufar les espelmes de dos pastissos de xocolata, un bon detall , tant de part de la mare, com dels amics que li van fer :)