Creperie Bretonne

La Fromagere

Ahir, dia de Sant Pere, vam anar a la bretona de Girona. Tenen creperies a Cotlliure, Figueres, Barcelona, Girona, València, Vigo  i ara n'obriran una a Manresa també. La veritat és que tenen èxit les seves galettes i les crepes.
En aquesta ocasió vam demanar dues galettes i vam fer mig-mig:
- La Fromagere: formatge de cabra, roquefort, emmental, crema de llet i cebollí.
- La Bergere: xampinyons amb ceba, formatge de cabra, cansalada, crema de llet i cebollí.

La Bergere

Les dues galettes estaven delicioses. A la dels formatges el roquefort gairebé no es notava, cosa que a mi ja m'agrada perquè trobo que és un formatge molt potent pel meu gust. I a vegades pot arribar a camuflar el sabor dels altres. D'aquesta manera la galette era molt fina amb tota la mescla dels formatges i la crema de llet, i gràcies a l'emmental hi acabava de donar aquell punt dolçet tan bo. Per donar ja el toc final la presència del cebollí li conferia aquell gust suau de ceba que combina molt bé amb la presència dels formatges i que és un tret característic de les galettes d'aquesta creperia. A l'altra galeta també hi havia formatge de cabra, boníssim per cert, és un formatge que amb seva sola presència ho millora tot i clar envoltat de cansalada, ceba, crema de llet i xampinyons, encara més :)

L'Orangine

De postres vam optar per crepes dolçes, aquí cadascu la seva, ell va optar per:
- L'Orangine: confitura de taronja, xocolata i nata. Molt bona presentació.

Salidou abans de la "queixa"

Salidou després de la "queixa"

- Crepe de "Salidou": caramel amb mantega salada. Aquesta és la meva. A Figueres vaig probar per primera vegada l'Annaick, que és com la Salidou però amb xocolata, una bola de gelat de vainilla i una de turró. I ara vaig optar per una més senzilla perquè no atipes tant, però em va decebre. Recordo que  mentre  menjaves l'Annaick notaves l'empelagositat del Salidou, de la quantitat que n'hi havia, cosa que apenes vaig notar ahir. I això que quan me la van dur tan pobre els vaig dir s'hi m'hi podien afegir més Salidou. Era bona però la massa era tan fina que va quedar més resseca o cruixent, depèn de gustos ;)
Per beure ahir el meu xicot va optar per una cervesa de la bretanya, com no, blanca en aquest cas anomenada Gwniz Du. I jo, per no perdre el costum, aigua amb gas, de Vichy Català em van oferir. Perfecte i fresqueta amb el seu toc picant i ben servida amb glaçons i llimona.

Com a conclusió m'he quedat amb que les galettes que ens van servir a Figueres eren més grans i plenes que les de Girona i pel que fa a la meva crepe també!!!!
Sinó feu la prova, vaig fer el post en el seu moment de la bretona de Figueres i comparant les fotos d'una i l'altra podeu jutjar, vosaltres que creieu?

El "Motel" celebra els 50 anys

El "Motel" Empordà, des del qual es va impolsar la cuina catala moderna, ha complert 50 anys i per celebrar-ho va reunir sota la Cúpula del Museu Dalí alguns dels millors mestres dels fogons com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Elena Arzak, entre altres. Un total de trenta cuiners i més de 400 convidats van assistir a l'homenatge d'aquest degà de la cuina moderna.

L'efemèride ha servit també per a la presentació del llibre de Miquel Berga "Històries del Motel. 50 anys de l'Hotel Empordà", qui ha destacat que aquest establiment ha donat "forma i contingut a una aventura que ha estat fundacional per a allò que avui es coneix com cuina catalana moderna".

Berga ha compartit protagonisme amb Colman Andrews, autor de la biografia de Ferran Adrià i expert en cuina catalana, que ha ofert una conferència sobre les noces d'or d'aquesta tendència culinària.

Tots els cuiners assistents, sota la batuta de Jaume Subirós, gerent i cap de cuina del "Motel" des de 1979, han aprofitat aquesta reunió per oferir un homenatge a Andrews per la seva enorme aportació a l'estudi de la trajectòria de la cuina catalana.

L'homenatge, a petició expressa de Subirós, ha consistit en una foto de família en la qual tots ells duien les seves impol·lutes jaquetes curtes -en el cas dels cuiners-, americanes -en el dels responsables de sala- i unes gorres amb l'emblema del motel.

El Motel Empordà va obrir les seves portes el 1961, el mateix any en el qual arrencava el minigolf i xiringuito de Cala Montjoi "El Bulli", que amb els anys va anar evolucionant fins a ser nomenat fins en cinc ocasions com el millor restaurant del món.
Va ser fundat per Mercader com a un hotel de pas entre a la carretera de Figueres a França.

Adrià no dubta en reconèixer la importància del paper de Josep Mercader i del seu gendre, Jaume Subirós, a la cuina catalana moderna.

"El seu paper és equiparable a Catalunya al de la cuina basca, que va posar la primera pedra de l'adaptació a Espanya a la Nouvelle Cuisine", ha explicat Adrià en declaracions a EFE.

Segons Subirós, que va començar com a grum i ajudant de cuina al Motel Empordà, la veritable revolució culinària va començar a partir de 1973, quan Mercader va demostrar que la cuina catalana era "molt més que les estovalles de quadres, el pa amb tomàquet i la botifarra".

Per a Subirós, el Motel va ser la primera escola d'hostaleria, en la qual a més de cuina i gestió hotelera va aprendre la importància del producte de temporada, de qualitat i de proximitat, cosa que, des d'aleshores i fins avui, han estat una de les banderes d'aquest establiment.

"Ells han estat com un far que ha guiat la cuina catalana. Van agafar aquell aire de modernitat que imperava en l'època, però van aportar a aquella revolució la cuina de pagès, la més autèntica, la del seu entorn pròxim", ha manifestat a EFE Joan Roca.

Roca, el restaurant del qual "El Celler de Can Roca" ha estat nomenat recentment com el segon millor del món, segons la revista Restaurant, ha declarat la seva "admiració personal i professional" per la família Subirós, que des de la mort de Mercader s'ocupa de la gestió del Motel a Figueres i de l'Hotel Almadrava Park a Roses.

Tal com deia Josep Pla, client habitual,  el "Motel" ha sabut posar a la cassola el paisatge empordanès.

Fonts: Diari de Girona
          Diari Empordà

Espaguetis senzills

Avui hem decidit fer uns espaguetis amb una salsa de tomàquet molt fàcil de preparar però que té el seu toc.

Ingredients per a dues persones:

• 200 g. d'espaguetis secs
• 1 ceba de Figueres mitjana
• 1 pot de salsa de tomàquet natural
• sal
• pebre
• oli d'oliva verge extra
• alfàbrega
• formatge edam
• llet sencera

Elaboració:

Pelem la ceba de forma ràpida que no ens piqui els ulls. Com? Tallant amb el ganivet les puntes de les cebes i així treurem tota la pela sencera i cap a la brossa que l'aroma és molt volàtil. La trinxem amb l'ajuda de l'aparell i la posem a coure a foc baix.
Paral.lelament posem encara no mig litre d'aigua a bullir amb un xic de sal i un rajolinet d'oli d'oliva verge extra. Esperem que bulli per tirar els espaguetis i coure'ls uns vuit minuts, han de quedar al dente.
Quan ja tinguem la ceba rosseta, s'hi afegeix el tomàquet de pot i es deixa coure fins que començi a reduir. Salpebrem la mescla i hi afegim un rajolí de llet per amorosir la salsa i una mica d'alfàbrega.
Una vegada els espaguetis bullits, els escorrem i els barrejem amb la salsa. Hi ratllem formatge edam al damunt que es desfaci i ja ho tindriem!!!!!!!!!

Cal dir també que els espaguetis de la recepta, Giuseppe Cocco, són un producte gourmet, és una pasta italiana feta amb la vella recepta de la Fara San Marino. Agafant la millor sèmola, aigua de font i ous, es pasta a poc a poc, per assegurar un òptim desenvolupament del gluten  i s'asseca a una temperatura baixa, que ajuda a mantenir el seu valor nutritiu original. És una pasta que es produeix artesanalment, per això es fa amb poques quantitats.

Formatge: Tetilla DO

Aquest formatge del nord-est d'Espanya és molt conegut dins i fora del país pel seu aroma dolç i la seva inconfusible forma. La producció original a la granja s'ha substituït quasi totalment per una indústria formatgera.
 
Característiques: Està llest pel seu consum en tan sols set dies, quan l'interior groc intens i brillant està dolç, net, mantegós i untuós. Al madurar, el Tetilla es fa més ferm i elàstic i deixa en boca un sabor un xic àcid.

Consells de degustació: És deliciós al final dels àpats, amb codony o purè de poma.

Espanya, Galícia
Maduració: almenys 7 dies
Pes i forma: 500-1'5 Kg,  cono aplanat
Dimensions: D. 9-15 cm
Llet: Vaca
Classificació: Semicurat
Productor: Varis

Com a cata particular, l'he trobat de textura tova, mantegosa, amb un punt àcid que recorda a la llet, salat suau, amb una pasta ferma, sense forats o molt poquets i repartits regularment, de color blanc-marfil.

Vinagre de Mòdena

Vinagre balsàmic de Mòdena Villa Vittoria

Ampolla de l'autèntic Aceto Tradizionale

Botes amb vinagre balsàmic 

 

Anem a parlar d'aquest vinagre tradicional de Mòdena, concretament de la regió italiana d'Emilia-Romanya, d'on se sap que ja es produia a l'Edat Mitjana. A diferència dels vinagres comuns, aquest és més fosc, més espès i de gust dolç.

El vinagre de Mòdena té una gran fama, però l'autèntic "aceto", el que és realment tradicional de Mòdena, encara és desconegut ja que la Denominació d'Origen que el protegeix ampara només a uns pocs productors amb unes altes exigències.

El famós aceto s'elabora amb most cuit que provè dels raims de la zona (normalment raïm de classe trebbiano) que redueix el seu volum inicial al 50%, fermentant en alcohol. Després es torna a fer fermentar deixant-lo envellir en botes de diferent tamany i fustes com són el roure, morera, castanyer, cirerer, ginebre i freixe. La maduració podria durar fins a 25 anys, tot i que sol ser de 3 anys.

Molts dels vinagres balsàmics que coneixem no són autèntics, són vinagres industrials que es produeixen partint de vins de baixa qualitat, endolcits i enfosquits amb caramel de sucre. Per a poder determinar quin és el verdader, ens hem de fixar en que en l'etiqueta espicifiqui aceto tradizionale , ja que la paraula "tradizionale" marca la diferència amb els vinagres que no estan emparats sota la Denominació d'Origen.

A més l'ampolla d'aquest vinagre és única, només té capacitat per 1dl i el seu disseny és especial, té una base quadrada i una altra diferència molt notable és el seu preu elevat.

Es distingeixen tres tipologies d'Aceto Balsàmic:

• Aceto Balsamico Tradizionale di Modena DOP
• Aceto Balsamico Tradizionale di Reggio Emilia DOP
• Aceto Balsamico di Modena IGP
• Condiment Balsàmic, ni DOP ni IGP, és a dir, sense disciplina de producció.

Curiositat:

Existeixen alguns acetos que poden costar un centenar d'euros ja que estan envellits molt anys (prop de 40)


En el meu cas la meva mare em va regalar un vinagre comprat a la carnisseria, que a vegades tenen un apartat delicatessen ara, que està bo. És un vinagre balsàmic de Mòdena Villa Vittoria clàssic. Té un punt àcid curiós, però a la vegada és dolç. Queda bo a l'amanida i és diferent de gust del típic de Borges.

"El libro del queso"

Hola! Ara ja podré fer ús del meu llibre estimat dels formatges. A partir d'ara cada formatge que cati, en faré un post amb la seva corresponent fitxa extreta del llibre del formatge de la Juliet Harbutt. És un llibre molt complert on exposa els formatges classificats per origen: França, Alemania, Itàlia... i alfabèticament. Hi ha una fitxa tècnica de cada un explicant procedència, característiques físiques i organolèptiques i consells de degustació. Està molt ben detallat, fins i tot hi ha mapes de cada estat per localitzar més fàcilment la regió d'origen, també descriu els diferents processos utilitzats en la seva elaboració. En definitiva és una obra de referència per aquell que sigui un apassionat dels formatges, hi ha un catàleg de més de 750 formatges!
La veritat és que és un d'aquells llibres que només veure'l ja dius ha de ser meu, i meu va ser perquè el meu xicot me'l va regalar per Sant Jordi, un molt bon detall, a més de la rosa clar :)
Crec que el podré disfrutar molt, tant per les meves inquietuts gastronòmiques com per la meva passió per aquest producte tan exquisit.

Formatge: Carré

Carré de l'Est

Aquest formatge, industrial o de cooperativa, d'escorça neta, té forma quadrada i gaudeix d'una màxima popularitat a les regions orientals de França.


Característiques: suau i granulat quan està tendre, queda quasi líquid quan madura. Té un sabor salat i l'escorça ataronjada i gomosa amb un cert matís a bacon fumat. Els que estan coberts amb fong blanc són més suaus.


Consells de degustació: Untar aquest formatge semicurat en el pa i acompanyar-lo de vins afruitats lleugers, com un Châteauneuf du Pâpe o un Gigondas.


França: Champanya i Lorena
Maduració: al voltant de 3 setmanes
Pes i forma: 125g.-250g. quadrat
Dimensions: D.10 cm. a 3,5 cm.
Llet: vaca
Classificació: Semicurat
Productor: varis

Cata del Carré de l'Est:

És un formatge amb l'escorça blanca, la qual cosa li confereix un gust més pronunciat d'humitat.  Salat i de sabor més pronunciat, fruit de la seva maduració. Et deixa un gust a la boca persistent. Untat amb un pa de coca queda molt bo.

Lasagna vegetal

Lasagna vegetal

A vegades tenim ingredients que ens sobren d'altres preparacions o d'algun dia que hem tingut menys gana, doncs bé, avui dia, en temps de crisi, es poden aprofitar! Com? Preparant una boníssima lasagna.
Jo en aquest cas vaig provar la nova lasanya fàcil "El pavo" i la veritat és que va sortir molt bé.

Els ingredients eren:

- Cigrons
- Mongeta perona
- Tomàquet fregit
- Ceba fregida
- 3 làmines de la lasanya fàcil
- Pebre
- Formatge edam

La preparació va ser ben senzilla; s'agafen les làmines de la lasanya i es posen en remull uns 10 minuts en aigua calenta. Mentre, a part, fregeixes la ceba a foc lent, que es quedi caramelitzada. Per altra banda el tomàquet, també a foc baix, que es vagi reduint. Quan tens la ceba i el tomàquet cuits, hi barreges la resta d'ingredients i comences a muntar la lasanya. Poses una làmina de lasanya de base, la barreja dels ingredients a sobre, una altra làmina, altra vegada més barreja i per acabar la làmina final de lasanya i un xic de salsa de tomàquet que haurem reservat abans. S'hi ratlla formatge edam al damunt, en abundància i es posa al microones a gratinar, fins que quedi el formatge ben fos :)