

Continuant el dia per Barcelona, després de dinar vam anar a fer una volta per portal de l'Àngel i al Fnac a mirar llibres i més llibres, n'hi ha una gran diversitat.
Tot seguit ja vam agafar el metro direcció Arc de Triomf per anar a visitar en Museu de la Xocolata.
La visita és força complerta, vas passant les diferents sales on s'explica la història del cacau, les diferents varietats de cacau, la seva exportació i descobriment, entremig de varies mones de xocolata repartides pel museu, i ja per acabar un xic de maquinària i estris per a l'elaboració d'aquest preuat menjar dels deus.
Posteriorment vam realitzar una cata a cegues. Va estar prou bé, ens vam posar una cinta negre als ulls i vam iniciar el tasts de diferents varietats de cacau i tants per cents, seguint l'ordre in crescendo de tant per cent de cacau:
- Vam començar amb unes natilles de vainilla, que es veu que porten un 20% de cacau. No ho hagués dit mai.

- Vam seguir amb una xocolata amb llet, concretament, amb un 40% de cacau, la Jivara. Era bona, dolça, més untuosa, amb notes finals de vainilla.

- Tot seguit una xocolata ja del 64%, amb més cacau, la Manjari. Està elaborada amb la varietat Trinitària de Madagascar. LLibera unes notes àcides de fruits vermells amb un toc de nous.
- La propera va ser la Caraïbe, una xocolata amb un 66% de cacau. Originària de petites explotacions del mar del Carib, et deixa un suau aroma de nous al paladar. I també, com que l'arbre del cacau s'impregna dels camps de cafè que hi ha al voltant, el grans de cacaus tenen un toc de cafè.
- I ja la penúltima, la Guanaja, amb un 70% de cacau. Era amarga, més astringent i gens untuosa. Forta al paladar. Notes el gust més fort i persistent del cacau.
 |
A punt per la cata |
- Per acabar ho vam fer amb una xocolata fondant. És a dir una xocolata dura i amarga, amb molt d'aroma de cacau.
La cata va estar bé, m'esperava trobar més xocolata amb llet, que és la que a mi m'agrada, però està bé provar varietats de xocolata negre també. De fet és la més bona i sana.
Com a curiositat us diré, segons ens va dir el director del Museu, que havíem provat la millor xocolata del món, i que costa molt trobar aquesta varietat i és: la Trinitària.
Tota la xocolata que ens van donar a la cata va ser de la casa Valrhona, és una empresa francesa.