Museu de la xocolata

Continuant el dia per Barcelona, després de dinar vam anar a fer una volta per portal de l'Àngel i al Fnac a mirar llibres i més llibres, n'hi ha una gran diversitat.
Tot seguit ja vam agafar el metro direcció Arc de Triomf per anar a visitar en Museu de la Xocolata.
La visita és força complerta, vas passant les diferents sales on s'explica la història del cacau, les diferents varietats de cacau, la seva exportació i descobriment, entremig de varies mones de xocolata repartides pel museu, i ja per acabar un xic de maquinària i estris per a l'elaboració d'aquest preuat menjar dels deus.

Posteriorment vam realitzar una cata a cegues. Va estar prou bé, ens vam posar una cinta negre als ulls i vam iniciar el tasts de diferents varietats de cacau i tants per cents, seguint l'ordre in crescendo de tant per cent de cacau:

- Vam començar amb unes natilles de vainilla, que es veu que porten un 20% de cacau. No ho hagués dit mai.

- Vam seguir amb una xocolata amb llet, concretament, amb un 40% de cacau, la  Jivara. Era bona, dolça, més untuosa, amb notes finals de vainilla.

- Tot seguit una xocolata ja del 64%, amb més cacau, la Manjari. Està elaborada amb la varietat Trinitària de Madagascar. LLibera unes notes àcides de fruits vermells amb un toc de nous.

- La propera va ser la Caraïbe, una xocolata amb un 66% de cacau. Originària de petites explotacions del mar del Carib, et deixa un suau aroma de nous al paladar. I també, com que l'arbre del cacau s'impregna dels camps de cafè que hi ha al voltant, el grans de cacaus tenen un toc de cafè.

  - I ja la penúltima, la Guanaja, amb un 70% de cacau. Era amarga, més astringent i gens untuosa. Forta al paladar. Notes el gust més fort i persistent del cacau.

A punt per la cata

 - Per acabar ho vam fer amb una xocolata fondant. És a dir una xocolata dura i  amarga, amb molt d'aroma de cacau.

 La cata va estar bé, m'esperava trobar més xocolata amb llet, que és la que a mi  m'agrada, però està bé provar varietats de xocolata negre també. De fet és la més bona i sana.
 Com a curiositat us diré, segons ens va dir el director del Museu, que havíem provat la millor xocolata del món, i que costa molt trobar aquesta varietat i és: la Trinitària.
 Tota la xocolata que ens van donar a la cata va ser de la casa Valrhona, és una empresa francesa.

    

Restaurant La Dolça Hermínia

Aquest divendres passat, dia de Sant Pere, festiu a la meva ciutat, vam aprofitar per anar a passar el dia a Barcelona.
Al matí ben aviat, vam agafar el tren direcció Barcelona Gràcia per visitar l'exposició del Titanic. Em va agradar, a través d'una audioguia vas recorreguent les diverses sales temàtiques. És molt interessant i treballada, fins i tot hi trobes un tros d'iceberg.
Després de descobrir més història d'aquest vaixell tan gran i luxós, vam endinsar-nos per carrerons colindants a la Rambla per trobar alguns dels restaurants que havíem ullat per web i que pertanyen al mateix grup que el Blanc de Girona. Vam ullar els menús de La Fonda, La Crema Canela, el de Les Quinze nits encara no l'havien posat i vam acabar a la Dolça Hermínia. Cal dir que tots els menús eren força semblants en quant als plats que oferien, tant de primer, com de segon i postres.

Ous remenats amb patata i xistorra

Hamburguesa amb ceba, formatge i xips de iuca

Excel.lent presentació

Vam optar per aquest, en part, perquè volíem provar-ne un de nou i era a La Fonda o aquest.

El local és ampli, dos pisos, decorat amb terra i cadires de fusta i sofàs  blancs, és acollidor. El personal era tot asiàtic, són amables, tot i que els hi falta rodatge amb els plats. M'agrada preguntar per un plat i treure'n una idea clara de com seria, cosa que no vaig aconseguir aquí, però vaja...


Vam menjar de menú, que relació qualitat preu és bona. Per beure la meva parella una estrella i jo aigua ben freda, que amb la calor que feia venia molt de gust.

De primer vam optar pels ous remenats amb patates i xistorra. Estaven ben fets, bona proporció d'ou i xistorra.

Tot seguit una hamburguesa amb formatge, ceba fregida i xips de iuca. Molt ben presentada. L'hamburguesa casolana amb julivert barrejat i la ceba molt ben fregida, pel meu gust massa poc formatge.
I de postres unes profiteroles de nata amb xocolata calenta, passables.

Profiterols de nata amb xocolata calenta

   

Gràcies a Tururú Shop

Moltes gràcies a Tururú Shop que m'he fet unes arrecades molt originals, uns cupcakes :)
Ara està de moda portar dolços en forma d'arrecades, penjolls, anells, braçalets o penjats al mòbil.
Mireu que macos que són:

Milestone Project

Els propers dies 12 i 13 de juliol, la ciutat de Girona serà l’escenari d’un nou projecte musical: el Milestone Project.

És un esdeveniment d’avantguarda que portarà a la ciutat música, art al carrer i gastronomia.

Actuaran més d’una trentena d’artistes internacionals, nacionals i reconeguts arreu, dels qual destaquen Eli Paperboy Reed (EUA), Daisy & Lewis, el grup bisbalenc Mazoni i els gironins Radical Animal Beat.

És un festival diferent a molts d’altres que es fan a l’estiu, ja que és té un format totalment alternatiu, amb la finalitat d’arribar a diferents públics.

Les entrades dels concerts, que són els únics actes de pagament,  es poden comprar a un preu de 40 euros pels dos dies de concerts i 25 euros per l’entrada d’un sol dia. I si ets un dels 500 primers en comprar la teva entrada et sortirà per 30 euros els dos dies de concerts. L’escenari estarà al costat del parc de les ribes del Ter.

Paral·lament, l’esdeveniment es complementa amb la participació de nou restaurants de la ciutat -La Cocollona, Jardins de la Mercè, La Font, Occi, La Penyora, Sa Clova, Vinil Didal i l’Est- que han elaborat menús especialment pensats per a l’ocasió i que, segons l’organitzador del festival Xavier Masó, també incorporaran “alguna sorpresa”. Aquests menús es poden degustar del 9 al 13 de juliol i s’inspiraran en el festival. El preu del menú exclusiu elaborat per aquesta primera edició del Milestone Project va entre els 20 i els 40 euros.

A més, els visitants del festival podran recórrer i contemplar set espectacles en viu d’art al carrer, música nacional i internacional i diverses conferències. Durant deu dies els artistes treballaran en murs i instal.lacions i les seves creacions quedaran exposades a l’aire lliure. Artistes com Streer Art amb Erica II Cane, Momo, Lucy McLauchlan i MoneyLess, són alguns dels que s’encarregaran de dotar de significat alguns dels llocs més emblemàtics de Girona.

Quant a les conferències, pensadors, pedagogs, artistes i cuiners hi seran convidats i invitaran als assistents a participar i a construir una visió del món contemporani. Ignacio Castro Rey, Oriol Leira i Luis Arenas en són alguns dels personatges que ens exposaran les seves inquietuds més immediates en aquest espai. Pel dia 13 al Centre Cultural La Mercè a les 11.30h el restaurador Christian Sorensen,  reconegut amant de la cuina d’autor de l’Est Restaurant, en serà el protagonista.

Si voleu trobar més informació d’aquest festival, així com tota la programació, conferències i menús dels diferents restaurants que hi participen, visiteu:

Portal oficial del Milestone Project

Pebre fumat "La Chinata"

Ahir mateix ens va arribar, gentilesa de "La Chinata", dos pots de pebre fumat.

L' empresa NETASA (Nord Catalana de Transformats Agrícoles SA), de caràcter totalment familiar, va ser fundada el 1975. Més de tres dècades després, se segueix sostenint sobre els mateixos pilars sobre els quals va ser aixecada: oferir als seus clients la màxima qualitat i el control més rigorós en el seu pebre fumat "La Chinata".

Gràcies a aquestes premisses, i després d'un selectiu procés, la denominació d'origen "Pebre de la Vera" els va triar entre les seves empreses membre. Aquesta distinció confirma a "La Chinata" com a marca de qualitat i garantia.

El nom de "La Chinata" prové del gentilici del poble (Malpartida de Plasencia) on va néixer el fundador de l'empresa, Florentino Oliva. Els seus fills i néts, tres generacions després, segueixen amb la seva il · lusionant tasca, aportant petites innovacions que no distorsionin el tradicional procés productiu.

Ofereixen un producte elaborat de principi a fi a la seva terra d'origen i sotmès a nombrosos controls, des que la matèria primera és comprada als agricultors fins que arriba als clients.

Tenen un gran assortiments de pebres, nosaltres en probarem dos, que són els que ens van enviar:

- El pebre fumat dolç
- El pebre fumat picant

De seguida els farem servir per elaborar algunes de les nostres receptes, segur que hi dóna un bon toc!
 

Jornades del Menú Inèdit a Girona

Ara que ja ha començat l’estiu, la gent té ganes de passejar i sortir a la fresca tot prenent alguna beguda refrescant. I què millor per passar la calor i la set que una cerveseta ben freda? Doncs atents perquè arriben les segones Jornades del Menú Inèdit a Girona. En podrem gaudir del 28 de juny al 29 de juliol, de la mà de l’exclusiva cervesa d’Estrella Damm.

L’Inèdit és un tipus de cervesa que combina bé amb qualsevol tipus de recepta i serà la que acompanyarà els diferents menús d’estiu proposats pels diversos restaurants de Girona que participen a la mostra.

Una cosa a destacar d’aquests menús és que els productes i ingredients que els formen són d’origen gironí i/o de la comarca. Així doncs és un motiu més per anar a alguns dels restaurants de l’Associació d’Hostaleria i Radial que han ideat els diferents menús.

Els restaurants que participen en aquesta jornada gastronòmica són:

• Artusi
• Bubbles Gastrobar
• Cal Ros
• La Calèndula
• Can Marc
• Can Veí
• Cocolino
• Draps
• Duc de l’Obac
• La Fundició
• Hostatgeria Santuari dels Àngels
• Índigo
• Els Jardins de la Mercè
• Mas Casilda
• München
• La Penyora
• Taùerna Urtau
• Sa Clova

Si el que voleu és veure prèviament els menús que proposen, els teniu en el següent enllaç.

Així doncs ja tenim una excusa per sortir i gaudir de l’estiu que tot just acaba de començar!

"Morcilla de Burgos", de Rios

Justament ahir ens va arribar una caixa plena d'embotit de la casa Rios, concretament "Morcilla de Burgos".

Embotits Rios és una empresa familiar localitzada a Villarcayo, amb una dilatada trajectòria en el sector carni que es remunta a l'any 1930.

Amb el pas dels anys s'han especialitzat en la Botifarra de Burgos (botifarra d'arrós), 100% natural sense conservants ni additius, que a través del temps s'ha vingut presentant en diferents envasos i formats, diversificant cap a altres varietats d'acord amb els gustos i preferències dels clients, combinant la tradició de sempre amb l'última tecnologia de producció i tenint com a objectiu la satisfacció del client i la qualitat.

Gràcies a la seva gentilesa tindrem el gust de poder provar alguns dels seus productes i ja n'elaborarem alguna recepta també, això d'aquí uns dies...

La Tagliatella de Santa Margarita

Unes olivetes per picar

Aquest dissabte passat, per celebrar la Revetlla de Sant Joan, vam anar a Santa Margarita a sopar. Concretament a la Tagliatella. Encara no hi havíem anat mai en aquest, només hem estat a la de Girona i Figueres.
Com que feien els focs d'artifici hi vam anar ben d'hora per veure'ls tranquilament al passeig després de sopar.

Jo aquesta vegada em vaig demanar una de 7 Formaggi, tota per mi sola. Em va agradar molt l'últim cop que la vaig provar a Figueres i tenia ganes de repetir-la. De totes les pizzes que he provat d'aquest restaurant, per mi, aquesta és la millor. Jo que sóc tant formatgera disfruto molt amb aquesta pizza, és deliciosa. Quan arribes als taquets de formatge manxego del centre, són una exaltació de sabor. Però amb tanta varietat, no saps per on començar.

7 Formaggi

La meva parella va provar la pizza Al Parmiggiano, amb bacon, taleggio i parmesà. També és molt bona. I presentada amb quatre fulles d'alfàbrega (Observació: a Figueres, una fulla només ;))

Al Parmiggiano

Per acabar aquest àpat tan bo, vam demanar dos xocofondants. Són realment bons, ja els havíem provat a Figueres. Tot i que aquí hi havia més quantitat de biscuit de xocolata negre i no tan mascarpone que quan els vam demanar a Figueres. Al igual que la pizza, era més gran al Tagliatella de Santa Margarita.
La pròxima vegada repetirem a Figueres i tornarem a comparar, però em va quedar aquesta sensació :)

La vetllada va estar molt bé, passeig per Roses a la tarda, caminata cap al restaurant, sopar amb molt bona companyia i amb un dels nostres menjars preferits, la pizza i després focs d'artifici a la platja.
I és que de pas, aquest dia 23 feia dos mesos que ens havíem casat civilment i cinc anys i mig que portem de xicots!!!!