Repetim: Restaurant Trànsit

Aperitius

Dissabte, dia de la fira de Sant Baldiri, vam anar a dinar al Trànsit, xino-xano :)

 Ja hi havíem anat en dues altres ocasions, una de menú, com avui, i l'altra a fer una calçotada.
Com a l'anterior vegada, el menú disposa de cinc primers a triar i també uns cinc segons i postres, acompanyat d'aigua o vi.

Peixet fregit

De seguida et porten un detall: en aquesta ocasió va ser dos talls de truita de patata, un per cada comensal i unes torrades de pa rodó amb tomàquet, all i all i oli. Estava bona la truita, era freda però, com que feia calor, entrava bé.
Del menú, jo el primer plat el vaig tenir clar només llegir-lo, peixet fregit.
Molt bona tria, em van dur un plat amb quatre seitons, sonsos i jo diria que dues lluces. Era bo, el fregit molt ben fet, gens oliós o cruixent en boca, molt ben aconseguit.

Fideuà

De segon vaig optar per una fideuà, hi havia un escamarlà, un musclo, una cloïssa i trossos de sèpia. No estava malament, hi havia alguns fideus cruixents i altres no, també trossos de pebrot vermell, que hi donaven gust i un xic de caldo, no estava seca.

Pastís de formatge

I el postre em va sorprendre molt agradablement. M'agraden molt els pastissos de formatge i vaig demana'l però jo m'esperava el típic pastís groc més prim i fornejat. En canvi aquest era més com una quallada densa i era fred. Totalment casolà, amb una galeta deliciosa, cruixent i dolça de base i tot el gruix del formatge dens però molt agradable acompanyat de la confitura de gerds, deliciós!!!
Acompanyat d'un tallat va ser un bon final d'àpat :)

La calçotada

Aigua amb gas Vivaris

Vi Masia de Perelada

Ahir diumenge vam anar al Restaurant Trànsit a fer una calçotada, abans que s'acabin!!!!!!!!!!!!
Jo n'havia probat un a la fira del calçot de Vilasacra però mai n'havia menjat i ara ja en tenia moltes ganes :)
Era un menú del calçot que consistia en una teula de 15 calçots, carn a la brasa (una costella de pal de xai petita, una cuixeta de pollastre, mig xurrasco de vedella i una botifarra petita) acompanyada de mongetes saltejades a la paella amb all i julivert. I de postre gelat de turró amb xocolata.

La salsa pels calçots

Primer ja et duen l'aigua amb gas, per mi, i una ampolla de vi de Perelada, en aquesta ocasió, de l'anyada del 2009, un vi suau i dolçet, amb varietats de garnatxa i tempranillo.

També et duen una cistella de mimet amb dues torrades de pa rodó, un tomàquet, all i en aquest cas un xic de maionesa per acompanyar la carn a la brasa de segon plat.

Teula de calçots

Graellada de carn amb mongetes

I ja comencem la calçotada, una font plena de salsa per als calçots, totalment casolana (vam trobar algun petit tall de pela de tomàquet). Estava molt ben feta, tota la mescla dels ingredients molt ben aconseguida.
I a l'atac amb la teula, agafa calçot, pela'l, suca'l a la salsa i cap dins!!!! Un rere l'altra, fins a quedar-nos ben bruts, sort que teniem uns tovallons gegants!!
Vam quedar ben satisfets però encara teniem lloc per la graellada de carn, acompanyada del pa torrat i sucat i la maionesa. També les mongetes estaven bones, tot i que, hagués estat millor cuinar les petites, ja que les grans les trobo massa farinoses.

Gelat de turró amb xocolata

Magnífic tallat de sobre

De postre el gelat de turró de xixona amb una mica de xocolata per sobre, massa poca, pel meu gust, m'imaginava el gelat banyat de xocolata calenta... però vaja estava correcte.
I ja per acabar, no podia més, però vaig demanar un tallat, perquè sabia que treballaven amb la casa Ital Caffe, que tenen un cafè sublim, el de sobre sobretot.

L'apartat més gastro-culte :P
Abans he parlat que vaig demanar una aigua amb gas, jo sempre n'acostumo a demanar quan vaig als restaurants. Però en aquest cas, aquesta aigua m'agrada molt, és especialment bona. És una aigua molt semblant a les de Caldes, gracies a la seva similitut en bicarbonats, clorur i sodi, i amb una fórmula especial de tota la vida desenvolupada l'any 1954 en els manantials d'Amer (Girona).
Aquesta es presenta en un envàs de disseny, coronat per unes etiquetes que transmeten elegància i prestigi, amb l'estètica de principis de segle.
El nom de "Vivaris" respon a un joc semàntic mitjançant el qual els especialistes en marketing han volgut suggerir vitalitat i mobilitat, característiques de l'home i la dona actual, a la vegada que han fet al.lusió al manantial natural de salut d'on és extreta. Fonèticament es similar a Sivaris, que, a la vegada, prové de sibarita; el que disfruta de les coses bones i de qualitat. La suavitat de l'aigua se suggereix en el seu nom mitjançant la sutilesa de les dos V's, i la terminació "IS" imprimeix un to clàssic al producte denotant elegancia i tradició serenes. Es tracta d'un extraordinari exercici mental plasmat en detalls físics; i tot perquè els cada vegada més consumidors d'aigues a taula d'alta etiqueta no només sentin la qualitat de la vida, sinó que a més, la visualitzin.
La presentació d'aquest producte estrella de Font Vella es va fer al Restraurant de la prestigiosa Escola de Cuina Hofmann de Barcelona, quedant així sellada la perfecta associació entre el producte i la hostelería d'alt nivell.

Un dels menjadors

Founeaux Molteni

Regentat per Mey Hofmann i situat al centre de la Barcelona Mitjaval, aprop del mar, s'ha convertit en una visita obligada a tot aquell que disfruti menjant extremadament bé i en un entorn càlid i luxós. Molts personatges famosos han disfrutat de la selecta gastronomía d'arrels mediterranies al seu menjador principal, el pati andalús, la bodega, l'aula o el pati de la cuina. El restaurant té una llista d'espera de dos anys.
Pels entesos, i com a curiositat, aquest és l'únic restaurant a Espanya que disposa d'una Fourneaux Molteni a la seva cuina, una joia dels fogons i objecte de culte de qualssevola cuiner.