El Gat Negre

Seguim amb el comiat!

Embotits ibèrics

Per sopar em van portar el Gat Negre, és un local molt cuco de Mollerussa. És un gastrobar, la carta es compon d'una sèrie de tapes fredes i calentes, no saps quina triar entre varietat i quantitat. Les van canviant, segons la temporada, en part per no oferir sempre el mateix i que la gent no s'aborreixi, i en part, també molt bé per part seva, per aprofitar els productes de temporada. Això vol dir productes bons i frescos :) M'agrada!

Patates braves

Si vols pots fer menús de tapes, en tenen tres de diferents amb tres preus també diferents.

Nosaltres vam agafar plats de la carta.

Vam triar dues amanides, una amb escarxofes i ceps amb una vinagreta de nous i avellanes  i l'altra de tonyina.

Arrós amb calamarsons

Eren molt bones les dues, les escarxofes ben tendres, el mesclum d'enciam amanit amb la vinagreta de fruits secs també molt bo i els ceps, com no, una delícia.

Verdures cruixents amb romesco

Quan a la de tonyina també era bona, amb trossos de llom de tonyina i ceba caramelitzada, molt encertada la mescla. I amb la seva corresponent vinagreta.

      
També vam caure a la temptació d'una plat d'embotits ibèrics amb coca de vidre. Que bo!
Hi havia llom, llonganissa, xoriç i pernil. Lo més bo el llom i el pa, calent, tallat fi, sucat amb pa amb tomàquet o oli, entrava sol.

Vam seguir amb unes patates braves. Salsa a part. Bona, tenia el seu punt just de picant. Costa fer bé una salsa brava.

Continuem amb una fondue de formatges, correcte. Original els mini panets d'anous amb què sucaves els formatges fosos.

Una paelleta d'arrós amb calamarsons, no n'havia menjat mai. Tenia un gust potent i bo.

Ja per acabar, unes verduretes cruixents, espàrrecs, carbassó, albergínia, ceba i tomàquet a la graella amb força oli i acompanyat de romesco o all-i-oli.

I, no podia ser menys, que millor que acabar un bon sopar que amb un bon postres com és el coulan de xocolata negre, acompanyat de gelat artesà de ferrero rocher.
La veritat un dels millors coulans que he menjat mai. Calent, amb la proporció justa de xocolata calenta que et va sortint, com un volcà,  i acompanyat del millor gelat que pogués ser, de ferrero. El meu preferit. Però, és que , a més, era boníssim. Conforme te'l menjaves notaves ben bé la textura dels bombons ferrero al gelat, la part cruixent de galeta que tenen.Una delícia!