Hungry Cow a Malta

Hungry Cow, és a dir, vaca afamada és el nom d'aquesta hamburgueseria situada a Buggiba (Malta).

El local és molt petit, amb dues taules al seu interior i quatre a la terrassa, això si està ben a prop de la platja.

Dinem amb vistes a la Blue Laggon

El quart dia per Malta, ja més acostumats a patir calor i humitat, varem dinar en un restaurant que si tenia aire condicionat :) I a més des de la sala on varem dinar teníem unes vistes privilegiades de la Blue Laggon, una piscina d'aigua natural d'un color turques que no te pots perdre si viatges a Malta, bé de fet a Comino, l'illa veïna de Malta a la qual hi pots accedir amb algun creuer turístic.

Parem a dinar a Marsaxlokk

El tercer dia de Malta vam parar en un restaurant proper al conegut poble de pescadors Marsaxlokk, des d'on pots observar els Luzzus, unes embarcacions típiques de Malta pintades de colors alegres i amb els ulls d'Osiris per protegir-se dels fenicis.

Precisament al restaurant que vam dinar la guia ens va comentar que menjaríem peix, però no el lampuki ni cap peix d'ells, sinó panga :(

En ruta per Malta, dinem a Rabat

El nostre segon dia d'excursió va ser molt feixuc, principalment per la calor que feia. Mentre la guia ens explicava coses dels diferents llocs que visitàvem tots només fèiem que buscar les ombres, anaven sol.licitades.

Al migdia paràvem a dinar en ruta i precisament aquest dia ho vam fer un restaurant que era també un club de billar, però el nom del qual no recordo. Sé que era prop de la les "Catacumbes de San Pablo", a Rabat.         
El lloc era maco tot i que on dinàvem els turistes era en una sala gran amb taules llargues i un menú de grup.

Per no perdre la costum aigua freda en aquest cas i vi blanc.

El menú va estar bé, potser és un dels dies que més em va agradar. Va consistir en;

- Una amanida amb mesclum d'enciams, tomàquet sec i cebes fermentades en vinagre, un pèl massa fortes pel meu gust i formatge de cabra esmicolat.

Els sopars a l'Hotel Topaz

Els sopars a l'Hotel Topaz eren de buffet lliure, al igual que els esmorzars.

Dinem a l'Hotel Osborne

El primer dia d'excursió durant el nostre circuit per Malta vam anar a La Valletta, la de Malta. Només baixar de l'autocar amb un fort aire condicionat ja vam notar un cop de calor impressionant. Però estàvem de vacances i gaudint de la ciutat.

Després d'un matí visitant els llocs més emblemàtics varem dinar a l'Hotel Osborne, situat en un carreró de la ciutat. Un menjador petit en un hotel modest on varem menjar tots els del grup.

Els plats que ens van servir eren molt normals, un menú molt senzill.

De primer vam fer uns espaguetis a la bolonyesa: cuinats al dente però podrien ser millors

Hotel Topaz i els seus esmorzars

L'Hotel Topaz està situat a la la part nord de Malta. Es tracta d'un hotel situat al centre de Buggiba, una ciutat costera molt tranquil·la.

Les habitacions són senzilles però equipades amb televisió per cable, assecador, wifi gratis, terrassa, caixa forta, nevera, cafetera/tetera elèctrica i climatització.

La gastronomia de Malta

Ja sabeu que cada any parlo de la gastronomia de les nostres vacances. Penso que és una part molt important del viatge, sobretot quan trobem una mescla de cultures com és el cas. Aquest any hem anat a Malta i per tant us faré cinc cèntims dels seus plats.

La cuina maltesa es troba influenciada per la gastronomia italiana, per proximitat, per la mediterrània, per situació i per l'anglosaxona, ja que abans Malta era una colònia anglesa. Com que també van patir una invasió per part dels àrabs, també trobem productes com la mel, les espècies, els dàtils o les ametlles en els seus plats.

Malta té una cuina fusionada amb plats especiats, sabors intensos, mediterranis i africans.

Gastronomia Basca

La cuina basca és una cuina rica i variada fent servir ingredients de primera i servits de manera força abundant. Es tracta d'una cuina que tant té productes de mar provinents del Cantàbric, com de muntanya, de les seves pastures, sent conegudes les seves carns com el típic txuletón de quilo.

També són molts populars els seus pinxos, fets a mà amb art i molt venerats per ells i per nosaltres. És costum a partir de les set de la tarda aproximadament anar de pinxos amb un zurito, un got petit de cervesa per acompanyar o si prefereixes ho pots fer amb un txakolí.

.@lufthansa Tornem cap a casa amb Lufhtansa

El menjar dels avions sempre és criticat, però penso que tampoc se li ha de fer la creu ja que hi ha algunes companyies que l'ofereixen més bo que altres. Tot depèn amb l'aerolinea que volis.

Nosaltres per tornar a casa, venint de San Francisco i fent escala a Munich, vam fer-ho amb Lufhtansa i la veritat és que no en tinc cap queixa.

L'avió era molt espaiós i força nou, teníem dos seients sols i amplis amb mantes, coixins i pantalla individual per no avorrir-nos. Aquest aparell volador tenia dos pisos, a baixa hi havia els banys, així la gent no destorbava i podia esperar tranquil·lament el seu torn.

Us ensenyaré el menú que ens van servir, com sempre a triar entre pasta o carn. Jo vaig optar per la carn perquè sempre penso que em serviran pasta amb tomàquet fregit dolent, tot i que a vegades et sorprèn com amb el vol d'anada on la Lasagna que servien tenia molt bona pinta i una olor a orenga i formatge fos que et feia salivar.

La safata del menjar va amb coberts de metall, punt positiu de la companyia. Tot i això m'esperava menjar millor.

Així de primer vam fer:

-Una amanida amb enciam del llarg, pastanaga ratllada, remolatxa i tomàquet xerry

- Pollastre amb verdures, mongeta verda i tomàquet al forn amb herbes.

- Un brownie per postres, o semblant podríem dir

Un detall molt bo que té aquesta companyia és que durant gairebé tot el vol tenen una barra lliure de begudes, tan alcohòliques, vi, cava i licors, com sucs de tot tipus. I per menjar oferien unes galetes de xocolata i coco molt bones o unes galetetes salades que tampoc estaven malament.
De tant en tant, per si no et volies aixecar, et passaven a repartir els sucs al teu seient, molt amables.

Abans de baixar de l'avió, quan ja només quedava una hora per arribar al nostre destí d'escala, ens varen donar l'esmorzar.

Aquest sí que pel meu gust no em va saber agradar. Jo m'esperava un croissantet i un mini bo amb algun cafè i llet, que aquest si que a l'avió és dolentot i, ens van servir, una truita amb espinacs i un tros de carn tipus frikadelle. Això després d'estar tantes hores volant no entra ni amb embut.

També hi havia una safata amb fruita tallada, pinya, kiwi, síndria i mirtils,  pa i mantega i melmelada, gens bona per cert.

I a l'avió entre Munich, on hi vam fer escala i Barcelona ens varen donar un suc de tomàquet o cervesa alemanya, en ampolla de vidre i molt bona, i un entrepà de brioxería farcit de formatge i pebrot vermell.

.@LoveGhirardelli Xocolateria Ghirardelli

No pots visitar San Francisco sense haver entrat a la xocolateria Ghirardelli. Es tracta d'una fàbrica de xocolata molt antiga, del 1867,  que s'ubicava als molls de San Francisco. Avui dia és un centre comercial, però encara hi pots trobar dues de les diverses botigues que tenen repartides per la ciutat.

Cada vegada que entres t'obsequien amb un mini xocolatí de xocolata amb llet amb caramel salat, saben com enganxar-te. Només l'has de provar i de ben segur que no surts amb les mans buides.

A més, també pots entaular-te ja que ofereixen un menú a base de preparacions amb xocolata, com ara batuts, brownies, entre altres. Tots ells amb fudges, salsa de caramel, cookies, nata muntada i altres llaminadures que et fan perdre els sentits.

Nosaltres vam gaudir d'un Crissy Field, que portava dues boles de gelat de cookies i entremig una de cookies, amb caramel fudge artesà, nata muntada al cim, trossos de les seves cookies Ghirardelli i dos minis xocolatins de llet i caramel. Tot això per 12'45$.

És a dir per uns 12 euros, obtens una estona de plaer, entre el gelat cremós, el fudge que vas trobant, l'espessa nata muntada amb les cookies que són boníssimes, val la pena pagar aquest preu.

Quan entres a un dels seus locals és difícil resistir la temptació, l'olor a xocolata i la vista et fan perdre els sentits, per tant només queda provar el que més t'agradi!

Ara per sort podrem seguir gaudint d'aquests exquisits xocolatins aquí ja que en varem comprar 3 bosses d'1'25 kg, cada una, i una era tota per nosaltres, les altres eren per regalar a la família.

.@innoutburger In-N-Out Burger a San Francisco

 

Tots sabem que viatjar a Estats Units equival a menjar hamburgueses tipus fast food, perquè aquí també mengem hamburgueses i, en canvi, són una delicatessen algunes. Tot i que a els americans tenen altres franquícies que no són les típiques que tots coneixem i que, la veritat, tenen molt a desitjar. Per exemple hi ha una franquícia, el In-N-Out-Burger que daten del 1948 i ofereixen una hamburguesa amb patates fregides sense greixos hidrogenats que és molt més bona que les que trobem a les cadenes de la zona.

Ofereixen l'hamburguesa sola, amb formatge o doble. També porten enciam fresc, una rodella de tomàquet i una de ceba crua, que també pots demanar-la fregida, tal com vam fer nosaltres.

El pa que t'hi posen és bo, tovet. La carn de l'hamburguesa és de 100% vedella americana, sense additius ni conservants.

Pots triar patates petites o grans o bé la millor opció que és un combo, on hi va la beguda, l'hamburguesa i les patates per un preu molt bo. La beguda és refill i tenen llimonada, que és força bona. El ketchup és lliure i també pebrotets picants, jalapenyos, que piquen com una mala cosa.

Nosaltres fam demanar un combo amb hamburguesa doble. Ens va agradar, tant la carn com les patates tallades fines i cruixents.

En fi, una hamburgueseria on està a vessar de gent, es formen unes cues impressionants i et van cridant conforme tenen la teva comanda feta. El més caòtic és buscar taula, ja que hi ha poc espai per la quantitat de gent que demana, suposo que al ser fast-food, pensen que es menjarà ràpid, però una vegada asseguts la gent s'ho pren amb calma.

Us diré que jo no sóc partidària d'aquest tipus d'alimentació, i de fet, només menjo a aquests llocs quan viatjo, però té la seva gràcia fer un menú d'aquest "guarrus", que en diem nosaltres i super calòrics, ja a la taula de preus, al costat t'indiquen les calories de tot, amb lo qual potser val més no fer un sumatori.

.@whatsfreshest Bob's Donuts

No podíem viatjar als Estats Units i no tastar cap dònut. I a més no un dònut comercial qualssevol, sinó un dels millors donuts de San Francisco.

Bob's Donuts sempre apareix en els primers llocs de la llista quan parlem de dònuts bons i artesans.

Fan dònuts gegants per a varies persones o no, jeje i també diferents tipus de dònuts normals: glacejats, coberts de xocolata, de canyella, entre altres. Però el que us recomano especialment és el Cake Crumb, un dònut fet amb engrunes dolces, cruixent per fora i amb un toc de canyella per dins.

Té un gust impressionant, no s'assembla a cap altre dònut provat, molt aromàtic i gustós. Val la pena tasta'l.
El preu que era 1'20 aproximadament i al local hi havia gent de la ciutat esmorzant el típic cafè americà, i a la cua també.

El local no és cèntric ni turístic, crec que nosaltres érem els únics, però va valer la pena acostar-nos-hi de camí al Golden Bridge, ja que l'havíem de menjar.

.@senorsisig Señor Sisig

Quan buscàvem informació de llocs on menjar a San Francisco ja vam veure que era una ciutat amb una gran oferta de foodtrucks. Allà són molt habituals, es van movent a diferents zones i s'hi poden arribar a acumular una cinquantena d'ells en algun punt concret i per dies de setmana.

Nosaltres en vam fitxar uns quants des de casa, però després ja se sap que falta que t'enganxi prop del que visitis. Així que un dia, justament el dia que anàvem de botigues al centre, vam trobar el Señor Sisig, un foodtruck que ja teníem ullat. Tenen un menú complert a base de tacos i burritos amb diferents farcits i molt bons.

Vam demanar un California Sisig Burrito que portava patates fregides, formatge ratllat, crema agra, guacamole i pico de gallo. De carn pots triar entre pollastre, poc o tofu. El nostre el vam preferir de porc i estava molt ben rostidet i salpebrat.

Un burrito molt gustós i una excel.lent combinació de gustos, i amb les patates fregides casolanes a dins hi quedaven de vici.

Si t'agrada el picant també el pots demanar, tens poc, normal o picant. Jo acostumo a agafar-lo poc picant, perquè a vegades demanes normal i pica massa.
A més al seu foodtruck hi ha la opció d'afegir-t'hi salsa Sriracha, que ja el pot arribar a fer molt picant.

El preu va ser de 9'5 $, que al canvi venen a ser uns 8 euros i poc. I val la pena, ja és totalment artesà.

El dia de sol i calor a San Francisco és un bon dia per menjar d'un foodtruck, ja que has de menjar al carrer o asseguts en una plaça, com vam fer nosaltres.