Mostrando entradas con la etiqueta Londres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Londres. Mostrar todas las entradas

4/7/16

#Formatge: Stilton DOP

Al segle XVIII, la ciutat d'Stilton era una important parada entre el camí de Londres a York. El propietari de la fonda Bell Inn(a Stilton) va començar a servir un formatge tendre de vetes blaves elaborat a la ciutat veïna de Melton Mowbray, a Leicestershire.

Tal va ser l'èxit d'aquest formatge, que Cooper Thornhill (qui va descobrir aquest formatge a la fonda i en va quedar enamorat, va voler fer negocis amb el granger)), l'amo del negoci, aviat va començar a enviar formatges a Londres; a mitjans del segle XVIII la xifra superava les mil unitats a la setmana. Però el formatge es va anomenar amb el nom de la ciutat en la qual es va fer famós, no amb el nom del lloc en el que es produïa.


Al principi s'elaborava en petites granges, però el procés de producció era tan laboriós i complicat que els productors van acordar unir les forces, i el 1875 es va produir el primer Stilton a mà en una petita fàbrica. Al 1910, la Stilton Maker Association es va registrar com a marca per a garantitzar que el formatge només es pogués fer als comptats de Nottinghamshire, Derbyshire i Leicestershire, i aquesta decisió va protegir el formatge de la mediocritat o de l'extinció, com ha succeït amb altres exquisits formatges tradicionals de Gran Bretanya.

Es fan dues classes de Stilton, el blanc, menys conegut i el blau. fermentat amb cultius de Penicillium Roqueforti, que és el que us explicaré a continuació. Considerar a Anglaterra com "el rei dels formatges anglesos".


Actualment, l'Stilton és un dels pocs formatges britànics que gaudeixen de la condició de Denominació d'Origen Protegida (DOP) que concedeix la Comissió Europea. Només set lleteries disposen d'aquesta autorització per a fer l'Stilton.

Característiques:  Es tracta d'un formatge de vaca pasteuritzada amb un contingut de greix mínim d'un 48%.
Sorprèn pel seu gust més dolç que picant i amb notes de fruita seca. La presència d'aromes i sabors és intensa, sobretot al començament, tot i que es va esvaint la dolçor del primer moment deixant pas a un gust més com de nous.

Consells de degustació: Ideal per a salses, amanides, sopes, i verdures com el bròquil o l'api. Al forn en una quiche o en un pastís amb espinacs resulta especialment bo. També esmicolat al cim d'un bistec a la brasa o amb una amanida amb tocs balsàmics queda bé. Amb galetes salades i pa són altres opcions bones.
Per maridar amb vi, optaríem per un Oporto o un vi blanc refrescant amb un toc dolç. També casa amb un Riesling sec aromàtic o una cervesa suau.

Curiositat: Antigament en aquest formatge se li tirava al cim Oporto per a matar els bixitus que es formaven a la part inferior de les campanes de l'Stilton. Actualment, amb la refrigeració no és necessari. Ara millor l'Oporto ens el bevem per acompanyar el formatge :)

Fitxa tècnica:

Origen: Nottinghamshire, Derbyshire i Leicestershire, Anglaterra
Maduració: 9-14 setmanes
Pes i forma: 7'5 kg. cilíndric alt, tambor
Dimensions: De 20 cm a 30 cm.
Llet: Vaca
Classificació: Blau
Productor: Varis


Per saber-ne una mica més, anem a veure com s'elabora:

Moldejat: La quallada, prèviament molta per a que es pugui salar bé a mà, es col.loca en motlles cilíndrics d'acer inoxidable, oberts pels extrems, i es posen en pissarres de fusta on la gravetat i el pes de la quallada empenyen gradualment el suero pels forats dels costats dels aros i per sota, ja que com a requisit de la D.O. no es pot premsar. Es necessiten uns 77 litres de llet per a fer un Stilton de 7'5 kg. Una vegada que el formatge es manté i,es deixa assecar la quallada durant una nit.

Perforació: A les sis setmanes es col.loca el formatge en una estanteria especial i es punxa amb unes agulles d'acer inoxidable, primes i de 18 o 20 cm de llarg, perquè l'aire entri al formatge.

Qualificació: Abans de sortir al mercat, els lots de formatges es califiquen. S'empra un ganivet sonda de cata per treure'n una mostra. El catador determina, mitjançant inspecció visual i olfactiva, si el formatge mereix o no portar la marca.

La particularitat de l'Stilton és la seva escorça més seca, rugosa i cruixent, amb forats clarament visibles.
Per a crear la textura suau de mantega que caracteritza l'Stilton, les quallades recent escorregudes es deixen madurar durant una nit, molt més temps que per a la majoria de formatges.
Les línies blaves irregulars de l'interior del formatge radien erràticament, des del centre cap a fora, com una peça de porcelana trencada.

I per acabar us diré que si penseu que el formatge és una droga per lo addictes que en sou, us diré que aneu ben encaminats ja que s'han fet estudis que hi ha aliments amb efectes psicoactius casi igual que els tenen el cànnabis o drogues de disseny. I més concretament en el "top ten" de les drogues més rares del món apareix la lactosa de l'Stilton. Si voleu saber més d'aquest estudi o com ens afecten els formatges a l'hora de dormir, aquí trobareu més informació.

29/4/16

Trobem @CadburyUK al HMS Belfast

En aquest post us parlaré d'un vaixell anclat al riu Tamesis, a Londres,  que forma una part important del Imperial War Museum, l'HMS Belfast.

Nosaltres aquest passat estiu, en un dia de pluja (que rar!) vam passejar per aquest museu flotant. A través de les seves exposicions el barco mostra els diferents aspectes de la vida a altamar durant la Segona Guerra Mundial.


La veritat és que val la pena veure'l. El recorregut és extens, ja que disposava de nou cobertes. Mitjançant una audioguia vas recorreguent els diferents punts tot visitant els camarots on dormien els mariners, l'inferemeria, la bodega, la sala del dentista, les sales de màquines, entre altres i la cuina.


La cuina era gran, imagineu donar de menjar a tants mariners. A la seva dieta hi predominava la patata, la veieu que tenien una zona especial a la cuina per pelar-les, així com les llegums i sopes.


Tot i que es venien tabletes de Mars i altres xocolatins a la cantina per aquells més llaminers. Mireu si en són d'antigues aquestes xocolatines, a la fotografia podem observar la Cadbury, marca inglesa per excel.lència i també altres marques conegudes i molts vigents a l'actualitat.


I és que la xocolata sempre atrau, ho feia abans i ho continua fent ara, que me'n dieu?


26/2/16

El buffet del @pizzahut a Londres

A Londres hi ha molts Pizzahut, mentre que a Catalunya han desparegut, em puc imaginar el perquè :)


El cas és que aquest passat estiu durant les nostres vacances a Londres vam anar a menjar en un Pizza Hut, concretament el que estava a prop del Covent Garden i a davant de St.Paul's Church.


Quan buscavem informació de llocs on menjar a Londres  vam trobar que alguns viatgers havien fet un menú al Pizza Hut. Per només 14 lliures sinó recordo malament, tenies buffet lliure de pizzes, amanides, pasta i pa d'all. A més de refill en les begudes de màquina. Una oferta bona per si vols menjar moltes porcions de diferents pizzes que van traient al moment, ben calentes i tallades en triangles.


Per a tots aquells que anyoren el Pizza Hut o que els hi porten els records de les primeres pizzes a domicili, és un bon lloc on anar. Sempre tinguent en compte del tipus de menjar que trobes, però si estàs cansat de rodar i tens gana d'aquella famèlica, caure en un lloc així et recomforta.


El buffet era gran amb pizza de massa fina de diferents gustos: margarita, pepperoni, vegetal, amb pollastre i pebrot, amb pernil dolç, barbacoa i hawaiana. També trobaves una taula per muntar-te una amanida, amb enciam, tomàquet, ceba, pebrot, blat de moro, pasta i diferents salses i fruites com raïm i poma tallada.


Una cosa més a dir-vos és que no a tots els Pizza Hut de Londres fan aquesta oferta de migdies, que és vigent fins les 15h, que els anglesos dinen abans. Aquí podeu trobar els restaurants que fan aquesta oferta.


15/2/16

Ràpid al @BurgerKingUK de Londres

Aquest estiu passat vam anar a Londres i la veritat és que el menjar és car. Bé en general allà tot és car, sobretot si ho comparem amb els nostres salaris.


Doncs bé, ja us havia explicat que per menjar bé a la City el millor és fer-ho als diferents foodmarkets que hi ha repartits per la ciutat. Però a vegades aquests mercats queden lluny del que estàs visitant en aquell moment, així que un dia vam haver d'anar a un Burger King. En aquests tipus d'establiments la diferència de preu respecte a Catalunya no és tan gran, ja que un menú king estalvi et surt aquí per 3'90 euros, mentres que a Londres està a 3'99 lliures, és a dir que l'increment és ben bé el canvi de moneda. Actualment una lliura estarlina són 1'30 euros.


Així per fer un mos i carregar les piles ens va anar molt bé trobar aquest establiment, on a diferència amb els burgers d'aquí, la beguda és ilimitable per a cada menú que agafis.


Nosaltres vam optar per dos menús King Deal, el long cheese burger i la double burger. Ambdues opcions amb doble hamburguesa, enciam, formatge cheddar i el rodó amb ceba i l'allargat amb salsa tipus barbacoa i maionesa. Acompanyats de patates fregides amb bossetes de ketchup.


Una pausa per allargar la bateria i treure la sed ja que al Museu d'Història Natural de Londres hi havia molta gent i hi feia molta calor.


4/12/15

#Gastronomia de Londres


La gastronomia londinenca es composa de diversos plats adaptats al clima de l'illa, tot i que ha rebut moltes influències de cuines d'altres llocs, sobretot de la xina i la índia.


També ha incorporat molt de menjar fast food, provinent dels EUA. Suposo que al no tenir molts plats propis ha anat incorporant menjar d'altres parts del món.


Alguns plats que tenen són el Roastbeef, que se sol acompanyar de Yorkshire Pudding, considerat el plat nacional de la Gran Bretanya. Les empanades, de carn i/o verdures,  també hi són molt presents a la seva cuina. Les podem trobar com a "pies" sent així més tipus pastís d'empanada.

De carn també tenen un altre plat, la "vedella Wellington", un filet conegut així per la victòria de Wellington a Napoleó a la batalla de Waterloo al S.XIX.


Les mongetes amb tomàquet, conegudes perquè les serveixen al famós esmorzar anglès, acompanyant bacon, salsitxa i ous ferrats i el qual ara s'ha agafat la moda americana d'oferir-lo com a brunch.


Un dels primer plats a comercialitzar com a "menjar per emportar" va ser el conegut "fish and chips", el qual varis restaurants de la ciutat l'ofereixen. No obstant, com tot, només alguns són bons i ben fets. Elaborats amb peix fresc i arrebossat al moment, sempre acompanyat de patates fregides i una salsa tàrtara.
El peix que ofereixen sol ser bacallà o abadejo. Cada any es tria un restaurant que obté el premi del millor Fish and chips de la City (National Fish & Chips Award).


Quant als formatges destacaríem el Cheddar i l'Stilton. Ambdós oferts per a combinador el seu pulled pork.


Com a postres destacaríem el pastís de poma, el qual acostumen a menjar-lo calent. I també els brownies i els fudges, una espècie de caramel provinent dels americans.


No podem deixar de costat dos costums molts angleses, el té anglès de les cinc, antigament pres només per les classes altes, acompanyat per pastes de mantega i la cervesa de la tarda en un dels molts pubs que es reparteixen al llarg de la ciutat. Tots reunits amb una bona cervesa, d'alta fermentació normalment (cervesa ale),recent havent plegat de la feina. Igual que aquí que pleguem a unes hores desorbitades del vespre que has d'anar a sopar directe alguns a dormir ja.


Un bon lloc on trobar la seva gastronomia i la de molts països en un mateix lloc és anar a un dels molts mercats que ofereix la ciutat. A cada barri es fan mercats, cada dia de la setmana en tenen repartits per la ciutat, només es tracta de mirar si et queda aprop per anar-hi a fer un mos. Et convenceran de seguida, els seus colors, les seves olors, la varietat de plats de diferents cultures és impressionant.


Podríem destacar el mercat de Camden Lock pel seu encant i la diversitat de cultures i també el de Borough, tant per la seva ubicació com per alguns dels seus plats.

  

13/11/15

[#London] @oldspitalfields : Old Spitalfields Market


Una setmana més, seguim amb els food markets del nostre viatge a Londres! L'altre dia ja vam veure el de Whitecross Hall Market, el de Camden Lock i Borough Market... doncs ha arribat el torn d'un altre food market que també gaudeix d'una llarga història sobre els tendals de les seves parades: Old Spitalfields Market.


Situat a la zona nord-est de Londres, molt a prop de la coneguda Liverpool Street Station, dels rascacels de Heron Tower i del mític St Mary Axe, l'edifici conegut també com a The Gherkin i d'aspecte similar a la Torre Agbar de Barcelona.


Quasi a tocar d'Old Spitalfields, també hi podem trobar Petticoat Lane Market, un street market de roba i moda a l'aire lliure que tot i no ser tant antic com l'Old Spitalfields, ja compta amb els seus anyets. Malauradament com que per variar plovia, la majoria de parades d'aquest mercat estaven desmuntades o tapades amb plàstics.

Tornant a Old Spitalfields, es tracta d'un mercat amb una llarga història que es remunta cap al 1638. Ha patit alguna que altra refundació al llarg dels anys, s'ha reestructurat en diverses ocasions, la última datada del 1991, a partir del qual ja se l'ha conegut amb el nom actual.


Es tracta d'un mercat molt gran i cobert dins d'un edifici, on acull una multitud de botigues de diversos tipus així com parades de menjar i restaurants variats. Com que, per variar, ja duiem una bona estona sota la pluja buscant el mercat, va ser molt d'agrair arribar a un lloc així.


Després de fer una volta per tot arreu, anem al que realment ens interessa, les parades de menjar.
Sense comptar amb els restaurants, entre els quals hi havia un local de la cadena d'hamburgueses de Gourmet Burger Kitchen (una llàstima que al final no vam poder anar-hi cap dia), una parada era el Poppies Fish & Chips, un dels guanyadors del 2014 del National Fish & Chips Award que us comentàvem al post del Fish & Chips i considerat un dels millors Fish & Chips de Londres,


A part d'això, el mercat disposava d'aproximadament un trentena de parades de menjar, i com ja és costum, algunes d'elles oferien petits tastos del seu producte perquè et poguessis fer una idea del que compraries.


Entre parades de menjar tailandès, de creps franceses, Bagels, pizza i pasta italiana, falafels i kebab, menjar xinès i entrepans de pulled pork.


Finalment ens vam decantar per la parada Dirty Bagel, on oferien uns bagels de bbq pulled pork (porc a la barbacoa i esfilagarsat a tiretes ben primes ) amb enciam i formatge Cheddar fos, que ens havien deixat provar abans i jo personalment vaig trobar boníssim! :)


Així doncs vam comprar-nos els nostres Dirty Bagel i vam asseure'ns a un dels diversos bancs de fusta amb taula, tipus picnic de què disposen a dins les intal·lacions del mercat.


A aquella hora estava ple de gent que durant la seva pausa per dinar, feien parada a Old Spitalfields per fer un mos i continuar amb la seva feina.


La carn de porc del bagel estava boníssima, es desfeia a la boca només de mossegar-la i és que els nois de la parada ens van dir que l'havien cuit durant més de 8 hores a foc lent. I com a dada curiosa, desfeien les llesques de formatge Cheddar amb un soplet davant teu.


El preu de cada bagel era 4'5 lliures i realment s'ho valien fins a l'últim penic ! ;)