20ª Fira del Conill a Vilafant

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc a Vilafant la 20ª Fira del Conill. Enguany es va fer una jornada tècnica el dissabte al matí, on es va parlar del conill en l'àmbit de la salut, amb una xerrada d'una dietista, en el mercat, amb la baixa demanada que té malgrat ser un producte bo i també vam poder tastar-lo.

Varem provar el conill en forma d'hamburgueseta, també en pintxo, en croqueta i en costella arrebossada, que per cert era molt bona. No sempre hem de menjar el conill guisat o a la planxa.

La veritat és que a Catalunya, segons la Unió de Pagesos, mengem uns 2 kg. de conill per persona anual. Em vaig quedar sorpresa, però pensant'hi bé, si que no és una carn que la gent acostumi a cuinar. Trobo que haurem de potenciar el consum d'aquesta carn blanca, ja que és molt sana i dóna moltes opcions a la cuina que el típic guisat amb pebrot i tomàquet.

Això es demostra el diumenge en els Tastets que s'ofereixen a la Fira del Conill, on diferents restaurants de Vilafant donen a conèixer la seva proposta. Nosaltres aquest any vam tastar:

- Conill en escabetx: bona cocció del conill i amb un gust força pronunciat del vinagre, però em va agradar.

 
- Conill amb xocolata blanca i ametlla laminada amb patata violeta, del Restaurant Amiel: un guisat dolç, estrany al principi però bo, diferent

- Civet de conill, de Can Badó: una altra manera de cuinar-lo, amb una forta salsa però amb el conill ben melós

- Arrós de conill, de Can Costa: un arrós molt potent de gust i bo, sempre és un dels plats que té més èxit, almenys segons les enquestes que es van fer aquest any per conèixer els tastets que més agraden.

En aquesta edició, com a novetat hi van haver dos showcookings fets per l'Escola d'Hostaleria de l'Alt Empordà, els quals van elaborar diferents receptes a partir de la carn de conill. Ens varen donar moltes idees, com la de recuperar els escabetxos que ja es feia antigament i que ara està tant de moda, entre altres propostes molt bones.

Ràpid al @BurgerKingUK de Londres

Aquest estiu passat vam anar a Londres i la veritat és que el menjar és car. Bé en general allà tot és car, sobretot si ho comparem amb els nostres salaris.

Doncs bé, ja us havia explicat que per menjar bé a la City el millor és fer-ho als diferents foodmarkets que hi ha repartits per la ciutat. Però a vegades aquests mercats queden lluny del que estàs visitant en aquell moment, així que un dia vam haver d'anar a un Burger King. En aquests tipus d'establiments la diferència de preu respecte a Catalunya no és tan gran, ja que un menú king estalvi et surt aquí per 3'90 euros, mentres que a Londres està a 3'99 lliures, és a dir que l'increment és ben bé el canvi de moneda. Actualment una lliura estarlina són 1'30 euros.

Així per fer un mos i carregar les piles ens va anar molt bé trobar aquest establiment, on a diferència amb els burgers d'aquí, la beguda és ilimitable per a cada menú que agafis.

Nosaltres vam optar per dos menús King Deal, el long cheese burger i la double burger. Ambdues opcions amb doble hamburguesa, enciam, formatge cheddar i el rodó amb ceba i l'allargat amb salsa tipus barbacoa i maionesa. Acompanyats de patates fregides amb bossetes de ketchup.

Una pausa per allargar la bateria i treure la sed ja que al Museu d'Història Natural de Londres hi havia molta gent i hi feia molta calor.

.@CarambolaCar al Shoppout de Girona

Fa poc mes d'un mes es va fer a Girona el Shoppout. Es tracta d'una sèrie de botigues al carrer, entre els qual en trobem de roba, joguets, complements per a la llar, sabates, ètc. La cosa interessant és que trobes en un espai una gran oferta amb bons descomptes, sobretot si tens la sort de trobar la teva talla. Algunes marques valen realment la pena ja que la rebaixa està molt bé.

I aquest any com que això dels foodtrucks està molt de moda n'hi havía uns quants per fer un mos. Nosaltres, com no, vam aprofitar per dinar-hi i així vam provar algunes cosetes de dues de les caravanes que hi havía.

- Carambola: una caravana dels 70 anys transformada on ofereixen entrepans de luxe amb combinacions exquisites. Nosaltres vam tastar:

- El Cubanet que porta porc rostit amb mostassa de dijon, cogombrets en vinagre, pernil dolç i formatge, pintat amb mantega i planxat.

Molt bona combinació dels ingredients i tot un encert en planxar-lo, calent guanya encara més.

- També vam partir-nos una Gorgo, que porta hamburguesa de vedella amb gorgonzola, ceba caramelitzada i canonges. Pel meu gust hi faltava formatge, però estava bona. Servida amb un bon panet cruixent.

Cada entrepà valia 6 euros.

- BistróVan era un altre dels foodtrucks que hi havía el qual tenia:

- Croquetes de diferents gustos: vam tastar la de ceps, la de formatges i la de pernil ibèric. Els gustos més bàsics ja que no duien els altres més originals que són els que ens havíem mirat :(

- Raviolis cruixents de botifarra negre, uns altres farcits de xai i uns altres de xistorra.

Un encert per part dels organitzadors la d'oferir al públic aquestes caravanes amb menjar, criden l'atenció i ofereixen coses llamineres!

Tastets @FiratastGirona 2015

En aquesta 22ena edició del Firatast hi han hagut alguns canvis i novetats. Un d'ells ha estat el poder menjar amb coberts com Déu mana i plats de ceràmica, tot un encert per la seva part. A més hem pogut gaudir de novetats gatsronòmiques amb la incorporació de nous establiments de restauració per a tots els gustos.

Us mostraré alguns dels tastets que vam fer nosaltres:

- Musclos a la brasa, de "Mi Brasa". En realitat promocionaven els forns per a restaurants i ho feien de la millor manera, oferint un tast del producte acabat.

   - Ostres a la brasa, també de "Mi Brasa" un dels plats estrella d'aquest any

- Croquetes, de "La Croket". M'encanten les seves croquetes, vam provar de bolets, bonissima, de sobrassada i maó, molt gustosa, de bacallà, finissima i de nous i gorgonzola, excel.lent combinació i amb bona quantitat de nous. L'arrebossat ben aconseguit.

- Mizuna Thai era un dels nous restaurants que hi havía i en el qual vam tastar els jiaozi cuits i Dim Sum artesans al vapor. Ben fets ambdós.

- I un altre establiment incorporat a l'edició d'enguany, els KM0-Hamburgueses d'Autor. Feia temps que els hi anava al darrera i encara no havíem tingut l'ocasió de tastar-les. Valen la pena. Jo vaig demanar la KM0 que porta ceba caramelitzada, formatge Cheddar, enciam, relish i maionesa.

Sabieu que el formatge Cheddar és el formatge més consumit al món?

En Ramon va agafar La Pera, amb Brie fregit, bacó, enciam, pera blanqueta i maionesa.

Totes dues hamburgueses eren molt bones, partint d'una carn de qualitat ben amanida i feta al punt, tal com m'agrada a mi. Servides amb un bon panet. La cua que s'havia de fer per aconseguir-la ja ho deia tot.

Ara haurem d'anar al seu local a provar-ne una de gran, ja que al Firatast eren petitones.

I ja passem als postres:

- Les Cuineres de Salt duien xuixos de xocolata de la Pastisseria Margenat de Salt, que ens agraden molt des que l'any anterior hi foren presents i ja vam poder gaudir dels seus postres.

Aquest any, a més, també vam provar els saltirons, brunyols folrats de xocolata negre, molt bona. Aquests eren de la Pastisseria Font de Salt.

- Crumb pastissos: quin pinta tots els seus postres. Es veu que varen triomfar i no m'extranya. Nosaltres vam agafar un carrot cake, que feia una patxoca. De tres pisos amb un frosting impressionant i bonissima també la textura i el gust de la massa, amb les seves anous, la carrota i el toc especiat.

[Viatge #NY] Hamburguesa al @Five_Guys

Tal i com us vaig dir a l'altre post de hamburgueses Shake Shack, una altra de les cadenes d'hamburgueses que ens va agradar moltíssim i que en aquest cas veníem recomanats per un company de feina que ja hi havia anat de vacances, és el Five Guys (@Five_Guys).

Es tracta d'una cadena d'hamburgueses, hot dogs i patates fregides que té els seus orígens a l'estat veí de Nova York,Virgínia a l'any 1986. Durant els anys següents a la seva obertura, es van obrir 5 locals en total.

Però el nom no ve d'aquí. El primer restaurant va ser obert pel matrimoni format per la Janie i en Jerry Murrell; aquests tenien llavors 4 fills, en Matt, en Jim, en Chad i en Ben. Així doncs la Janie tenia 5 homes a la família (5 guys) i d'aquí el nom del seu restaurant. Un temps més tard van tenir un cinquè fill i aleshores el nom ja va quedar pels 5 fills, tots nois, que tenien.

No va ser fins l'any 2003 que es va començar a expandir la cadena obrint tot de franquícies per altres estats fins arribar a tenir els més de 1000 locals entre Estats Units i Canadà. A partir del 2013, van obrir el primer local a Londres, just un dia abans de l'obertura del primer local fora d'EUA de la cadena Shake Shack i tot just a 300 m. del seu local.

Però anem al que ens interessa, el menjar. El seu menú és força simple, per evitar complicacions al client. Disposen de 4 tipus bàsics d'hamburguesa:
 - Hamburguesa normal
 - Hamburguesa amb formatge
 - Hamburguesa amb bacon
 - Hamburgues amb bacon i formatge
i després també tenen la versió "little" de les anteriors.

A partir d'aquí, pots demanar que afegeixin qualsevol ingredient a la teva hamburguesa base, sense restricció de quantitat. És a dir, que si hi vas amb molta gana, és una mica perillós perquè tens fins a 15 ingredients extra a escollir, entre els quals tenim enciam, tomàquet, ceba, xampinyons, jalapeños, etc...

A part de les hamburgueses, també disposen de hot-dogs, sandwichs i les seves boníssimes patates, amb 2 estils diferenciats, patates fregides a l'estil 5 Guys o bé a l'estil Cajún. 

Per beure, i com ja era costum, una gran varietat de refrescos a escollir, amb coca-cola, minute maid de llimona i light, cherry coke, fanta taronja, etc.. i també amb full refill lliure, és a dir, podies anar a re-emplenar el teu got tants cops com volguessis.

Nosaltres vam escollir una cheeseburguer amb bacon cada un, afegint-nos ceba i xampinyons a la planxa, enciam, tomàquet i maionesa (cada hamburguesa puja a 8'59$).

Per beure una Coca-Cola (2'29$) i un Minute Maid de llimona (2'29$). Per rematar tot l'àpat, unes patates fregides a l'estil Cajún (3'59$).

En total, el compte ens va pujar a 27'60$. Això sí, les hamburgueses eren molt grans, amb una carn molt ben feta i gustosa, que ens va agradar molt, tot i que eren més bones més al Shake Shack. La ració de patates era molt abundant, ja que en vam agafar només una per provar-les i quan ens van entregar la bossa ens pensàvem que s'havien equivocat i ens n'havien servit 2 racions.

Un punt a destacar, és que a diferència del Shake Shack, aquí no hi havia cap exèrcit de dependents per servir-te ni et donaven cap aparell amb llumetes que t'avisa quan tenen la teva comanda a punt, però si que t'alleugen l'espera (i la gana) deixant servir-te pel teu compte, tantes racions de cacauets torrats com vulguis d'uns sacs que hi havia al mig del local.

Tot i que van ser ràpids servint-nos, no vam poder evitar fer-hi un parell o tres de visites per fer-nos més passable l'espera. ;)

Carn de vedella Angus

Avui us parlaré sobre la carn de vedella i concretament de l'Angus. En un post anterior us comentava que vaig provar una hamburguesa d'Angus i em va encantar, doncs ara anem a conèixer-la una mica més.

La raça Angus prové d'Escòcia, concretament d'Angus, localitat que li dóna nom.

La gran expansió d'aquesta raça es va produir al segle XIX i és freqüent trobar-la a Argentina o Uruguay on se l'anomena Aberdeen Angus i a Estats Units i Canadà on es denomina Angus Negre.

Els animals de la raça Angus, raça pura, es caracteritzen per tenir un pèl negre, o vermellós a vegades, i sense banyes.

Aquestes vedelles són criades en llibertat durant el primer any o any i mig i després són alimentades amb blat de moro o cereals per tal d'aconseguir la infiltració de greix entre els músculs. Així doncs es tracta d'una carn molt tendra, sucosa i saborosa amb greix intravetat, que és el que li proporciona aquesta palatabilitat. Cal dir que el tipus de greix que conté és insaturat, és a dir, bo pel colesterol.

Nosaltres aquí no en trobem gaire al mercat, tot i que cada vegada més algunes carnisseries n'exporten de Nebraska (Estats Units), on la seca cria és més acurada, i, fins i tot ara, algunes n'estan intentant criar amb vedelles d'importació provinents d'Escòcia.