Va de teca

3/3/15

[#Restaurant] Les Cols @les_cols

En plena zona volcànica, a Olot, trobem un restaurant amb dues estrelles Michelin anomenat Les Cols.

Es tracta d'una masia catalana que el seu interior de disseny trenca totalment amb l'exterior, una típica casa catalana de pedra.

Els xefs Pere Planagumà (@pere_planaguma) i Fina Puigdevall (@les_cols) fan una cuina creativa amb producte de proximitat (molts provinents del seu hort) i de marcat estil català.

Vam començar amb un recorregut pel restaurant Les Cols, nom que prové dels cognoms dels familiars de la Fina, els quals van construir i explotar la masia fa algunes generacions. Primer vam passar a la sala daurada i després ens van ensenyar els salons privats, el jardí i el pavelló exterior on fan els casaments, bateigos, comunions, ètc, format per uns llistons transparents i amb tot el mobiliari (taules i cadires) transparent.
És un espai on t'uneixes amb la natura i, tot i que al principi pot xocar, després entens la interpretació.

El seu disseny únic ha fet que guanyés varis premis.

Posteriorment ens van demanar si voliem fer l'aperitiu al jardí o a dins i vam decantar-nos per sentar-nos en aquelles cadires giratòries tan originals a la sala daurada. Ben asseguts a la taula llarga, típica de les masies catalanes però amb una decoració ben diferent, va començar tot el festival de plats ben treballats, ben cuinats i ben servits.

Menú degustació hivern i natura

Vam començar amb una copa de cava natura Les Cols de Mont-Ferrant. Un cava fet especialment pel restaurant, molt delicat i fi.

A continuació vam començar els aperitius:

la terra, l'aigua, el cereal;
Crosta de fajol amb llonganissa artesanal d'Olot
l'essencialitat dels aliments primaris

per menjar amb els dits;
Entrepà calent de papada de porc

Blini de fajol i botifarra de perol

Brou fumat amb espagueti de fajol

Pa de cereals i de blat amb oli d'oliva i sal

per menjar sencers i amb els dits;
calçot en tempura de carbó i romesco

del galliner al plat;
ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes

un joc de textures;
carbassa de cinc maneres i oli d'oliva negre

Pa de fajol, molt saborós i amb gust a terra

un plat d'hostal;
arròs de pagès amb calamars de llauna, calamar a la romana i allioli suau

un peix present des de sempre a la cuina de muntanya;
brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, espinacs, oli de cirereta, cotnes

amb una cocció d'onze hores a 70ºC;
jarret de vedella, patata i vi negre

feta per nosaltres;
taronja gelada

inspirat en la natura que ens envolta;
paisatge volcànic, garrofa, ratafia, fajol

per a compartir;
rajola de xocolata, una evocació a l'espai del restaurant

servei de pa dolç;
coca ensucrada dels Hostalets d'en Bas, cuita en forn de llenya

El vi triat pel menú és un Cigonyes 2013, DO Empordà i l'aigua de la Garrotxa.

Què us puc dir d'aquest fantàstic menú, impressionant. Us he posat els plats del menú degustació tal com venien a la carta que ens van donar, no volia trencar el joc de paraules que en fan.

Potser en destacaria tres plats que són els que més em varen agradar;

- L'entrepà calent de papada, el vaig trobar bo i divertit, una cosa tan bàsica i tan típica de la cuina catalana enmig de dues llesquetes de pa de motlle.

- Em va sorprendre molt el calçot en tempura, ja que sinó t'avisen el pelaries i en canvi la negror que té li confereix la tempura carbonitzada que li han fet. Molt original i molt ben trobat amb un gust potent de fumat.

- I també destacaria la brandada de bacallà. N'he menjat moltes de brandades però com aquesta cap. No solament té aquella textura fina i flonja sinó que la combinació amb els altres ingredients que hi posa la fa única.

Cal dir però que tots els plats em va agradar molt. La carbassa en diferents textures també estava molt ben aconseguida i el paisatge volcànic també podríem dir que són textures diverses de xocolata que trobem a les terres d'Olot.

Al final de l'àpat vam fer un tallat molt ben presentat, amb tres tipus diferents de sucre, la llet escumosa a part i acompanyat amb un brunyol.

En fi, tot plegat, un àpat memorable i amb molt bon gust de boca, tant pel gotet de ratafia que ens van oferir al final com per l'honor de ser acompanyats a la cuina per la Fina i poder saludar a en Pere Planagumà.

2/3/15

[Viatge #NY] Els donuts i Nova York

Els donuts són un dels aliments més populars als EUA. Constitueixen l'esmorzar de molts americans i sovint aparèixen al cinema com uns dels dolços predilectes dels policies o com a aliment preferit d'en Homer Simpson.

El primer donut es va fornejar l'any 1847, quan un mariner anomenat Hanson Gregory va fer el famós forat amb la tapa d'un pebrer del barco, per solucionar el problema que la massa no es fregís bé per dins.

A partir d'aquí trobem molts tipus de donuts al mercat: glacejats amb varis colors, farcits, coberts de xocolata, amb toppings i molts altres més creatius que van apareixen.

És un dolç que s'ha convertit en una moda. De fet a Nova York, segons el New York Times, es parla del Floriment de l'art del donut. Una moda més gran que la del cupcake, que al meu veure és passatgera.

Així doncs a Nova York podeu trobar molts llocs on venen donuts. Nosaltres n'hem provat alguns i també hem volgut tastar els que venen als carritus, que és on van els treballadors a comprar l'esmorzar, de camí a la feina.

Aquest carritus venen pastes dolces, croissants i disposen d'un petit assortiment de donuts: coberts de xocolata i farcits, glacejats, amb sucre, els normals o farcits amb melmelada. De preu són econòmics, van dels 0'80 fins al dòlar. Acostumen a ser ben frescos, ja que solen vendre tots els que porten. És més, si hi vas més tard et trobes que ja no queda per triar.

Dues xocolates que ens vam prendre

De begudes també en serveixen, més simples, cafè o xocolata i crec a 1 dòlar cada cosa. Ara, això si, no t'esperis ni un super cafè cremós ni una xocolata espesa, ben líquid tot i amb gel si vols.

Comprar l'esmorzar aquí és començar el dia tastant l'essència de l'illa en forma de rosquilla, ja que t'endús la bossa de cartró amb els donuts en una mà i el cafè a l'altra mà.

27/2/15

[Viatge #NY] The @HalalGuys a #Nova York

The Halal Guys, en dues paraules :), impressionant! S'hi havía d'anar! Bé, més aviat de fer la llarga cua fins que puguis demanar el seu famós plat: chicken and gyro combo over rice. És a dir un plat d'arrós amb xai i pollastre, com ells diuen no t'has de trencar el plat pensant què vols, sinó que t'ho proporcionen tot en un. Un combo acompanyat d'amanida; enciam, pastanaga, tomàquet, salsa de iogurt, una salsa molt picant (almenys per mi) i un pa de pita tallat a triangles.

Nosaltres ho vam conèixer perquè abans de fer el viatge ho vam veure en una guia que el recomenaven. No en vaig fer gaire cas, però, ja que és d'aquelles coses que penses uf com per trobar aquest carritu enmig de la gran ciutat.
I ves per on, el carrito el teniem en una cantonada d'un carrer més avall del nostre hotel. Ja el primer dia d'arribar a Nova York, vam anar fins a Times Square i pel camí vam veure carritus de menjar i un amb molta cua, així que l'endemà vam observar que era el de la guia, el Halal Guys.

Doncs vam anar a buscar el dinar un dia que veniem de la novena avinguda, de fer les nostres compres a Apple, Tiffany's, entre altres.
A la cua del carrito halal (permesa per la religió musulmana), a davant nostre vam trobar un italià que fa anys que viu a Manhattan i ens comentava que venia sovint a fer un Gyros per després seguir amb la seva feina, alguna cosa ràpida i bona per carregar una mica les piles.

És curiós l'èxit que arriben a tenir, quan turistes i habitants de l'illa conflueixen per tastar els seus plats. Executius, turistes, dependents, tots fent cua absorbits per l'aroma que despren el seu arrós i les seves carns.

La veritat és que val la pena la cua de 15 o 20 minuts que has d'esperar, i això perquè van ràpids, ja que la ració que et serveixen és molt abundant. Per 7 dòlars tens un plat molt complert i saborós, que fins i tot costa acabar, la salsa picant hi posa de la seva part.

Segons es defineixen ells són el concepte més gran de la cuina halal al carrer del món. Amb una recepta secreta i ingredients patentats i d'alta qualitat i sobretot amb la seva famosa salsa blanca. S'han fet cues tan llargues que fins i tot han hagut de contar amb professionals de guàrdia per controlar les multituds.

La localització d'aquest carritu és a la 53 amb la sexta.

Segons Yelp, un portal que mostra els locals més interessants segons les opinions de la gent, va definir The Halal Guys com a:

"Top 10 most Yelped Brands in the USA"

26/2/15

[Viatge #NY] Donuts del @DunkinDonuts :)

A qui no li agraden els donuts? I no només per tenir un dia rodó és bo començar el dia amb un donuts sinó per plaer de menjar-te una cosa esponjosa, sovint coberta o farcida de xocolata o melmelada.

Nosaltres a Nova York vam tenir la oportunitat d'anar provant cada dia un donut diferent i de varis establiments. Un d'ells va ser el Dunkin Donuts (@dunkindonuts), conegut aquí com a Dunkin'Coffee.
Es tracta d'una franquícia repartida per tot el món, tot i que a l'illa Manhattan hi ha un Dunkin cada dos carrers.
Tenen tot el que un golós pot desitjar per esmorzar, els seus batuts freds o calents elaborats a base de llet i amb nata o xocolata, capuccinos, entre altres i tota una gran diversitat de donuts o dunkins, com en diuen ells.
La veritat és que tenien donuts de molts gustos i sabors diversos, potser aquesta franquícia és de de les que tenien més varietat de donuts d'entre totes les botigues/carrets que vam anar visitant per esmorzar cada dia, i és que en podies escollir de maduixa, de xocolata blanca, farcits de melmelada, glassejats, farcits de xocolata, zebra i molt altres.

Jo vaig optar per un latte calent, perquè a mi, encara que faci calor, m'agrada prendre algo ben calent. A part, que a l'hora del matí que ens llevàvem i preníem l'esmorzar, encara feia aire fred com per prendre quelcom que no estigués calent. La veritat és que no em va agradar massa, ja que me l'esperava cremós i res de res. La meva parella en canvi, que és més calurós, es va demanar el latte fred, un ice latte, que venia tot cobert de nata muntada amb xarop de xocolata per sobre.

En quant a donuts, nosaltres ens vam decantar per un cobert de xocolata de maduixa, que no és res més que xocolata blanca amb colorant i queda rosa, molt maco visualment, més que bo, al meu gust. Perquè si una cosa tenen aquests donuts és que la massa és més dura i greixosa, d'un gust més fort que als que estem acostumats a menjar aquí, comparant amb la coneguda marca comercial, em refereixo.

L'altre que vam provar va ser un farcit i cobert de xocolata. Més bo que l'anterior, segurament per la quantitat de xocolata que hi havía entre dins i fora.

De preu cal dir que són no són gaire més cars que els donuts que puguis comprar al carritu. Si aquests valen 0'99 dòlars, els del carritu van dels 0'80 (buscant bé) a 1 dòlar.
El que si t'incrementa el preu de l'esmorzar són aquests batuts que fan. El latte valia 2'94$ mentre que l'iced latte valia 3'74$. En total, l'esmorzar ens va pujar 8'97$.
Com que era a l'estiu els fan freds, a base de capuccino fet amb llet freda, nata i sirop de xocolata al cim per adornar.
Els capuccinos són una mica més econòmics, però tampoc són barats.

Cuina mexicana: xile amb carn i frijoles

A la meva parella i a mi ens agrada el menjar mexicà. Des que vivim junts hem elaborat diversos plats mexicans, i a més a partir del viatge a Mèxic, concretament a Riviera Maya, encara ens va agradar més.

Doncs aquest passat cap de setmana hem decidit fer un plat nou. Una improvització a base dels ingredients que teniem per casa, però el resultat ens ha semblat prou satisfactori.