Un plat mexicà, Xilaquiles

Els xilaquiles és un plat típic de Mèxic fets a base de trossos de "tortillas" de blat de moro fregides.
A casa ens agrada cuinar altres tipus de cuina, a part de la nostra. Sempre penso que el fet de viatjar t'obre fronteres gastronòmiques.

         
En aquest cas hem fet uns xilaquiles banyats amb salsa de xile verda. Hi hem afegit també pollastre desmenussat, formatge i llet agria, anem a veure-ho!

Ingredients per a 2 persones:

• 10 "tortillas" de blat de moro petites
• salsa de xile verda
• 1 petxuga de pollastre desmenussada
• formatge Mozzarella
• llet agria
• sal i pebre

Elaboració:

Primer de tot posem el pollastre a fregir ben salpebrat. Una vegada ben ros el desmenussem.

Ara anem per fregir les "tortillas" tallades a trianglets petits.

Hi afegim la salsa de xile verda, que ja tenim en llauna, el pollastre desmenussat, trossos de Mozzarella i finalment la llet agria.*

* Per fer la llet agria, posem en un got llet i vinagre i deixem unes hores fins que la llet es talli.

El plat se serveix tal qual, nosaltres el vam acompanyar amb un guacamole artesà, fet amb un advocat, mitja ceba petita, un tomàquet madur i un xic de coriandre. Tot ben picat i servit amb natxos.

Acústica amb @lacarletta_

La Carletta és una carvana molt xula que ven els millors frankfurts que hagi provat mai :)
Els frankfurts són ideats pel cuiner Paco Pérez, del restaurant Miramar de Llançà, que té dues estrelles Michelin.

La carta és variada, tenen el Berlin, el New York i el México i veig que ara el Burger Van, tot i que aquest a l'Acústica no l'oferien, s'haurà de provar.

Nosaltres vam menjar el México que va amb un pa de hot-dog, bratwurst, crema d'advocats, maionesa de mole (guindilla, llima i mole), cheddar, naxos i coriandre.
Una combinació molt bona de tots aquests ingredients de gust pronunciat amb la salsitxa.

Repetirem segur, però aquesta vegada per tastar les altres varietats!

[#Cervesa] @NegraModelo

Nom: Negra Modelo Lager

"Negra Modelo, mejor conocida como 'La crema de la cerveza', es una cerveza tipo Munich con 5.4º de alcohol que ofrece un sabor equilibrado y un delicado aroma a malta oscura, caramelo y lúpulo."

Marca: Negra Modelo
Tipus: Lager (baixa fermentació)
Fabricant: Grupo Modelo Mexico
Origen: Mexico City, Mexico
Fermentació: -
Grau: 5'4%
Ingredients: Aigua, malta negra, llúpol,
Mida: 35.5cl/355ml
Web: http://negramodelo.mx

Aspecte: D'un color marró fosc, similar al café però una mica rebaixat. També pot semblar color ambre fosc.
Aroma: Fort, pronunciat, em va recordar una mica a un caramel, tot i que també es nota força el llúpol.
Gust: Gust dolç a l'inici, però amb regust més amarg després d'empassar.
Cos: Amb cos, consistent, fa escuma tot i buidar-la amb compte.

Comentari: Té un gust potent, però amb un regust persistent més amarg. Més que una rossa, semblaria una doble malta pel gust fort, però amb una baixa graduació. Pel seu nom pensava que es tractava d'una cervesa negra, però segons els seus fabricants, l'etiqueten com a lager (rossa).

La Negra Modelo es una cervesa lager a l'estil de Vienna, ja que va començar-se a produir a Mèxic a l'any 1925 per uns immigrants austríacs.

Cuina mexicana: xile amb carn i frijoles

A la meva parella i a mi ens agrada el menjar mexicà. Des que vivim junts hem elaborat diversos plats mexicans, i a més a partir del viatge a Mèxic, concretament a Riviera Maya, encara ens va agradar més.

Doncs aquest passat cap de setmana hem decidit fer un plat nou. Una improvització a base dels ingredients que teniem per casa, però el resultat ens ha semblat prou satisfactori.

Ingredients per a 2 persones:

1 botifarra de porc
1 pot de frijoles negres refregits La Costeña
2 cebes mitjanes de figueres
all i julivert Gourmet Garden
xile Gourmet Garden
coriandre Gourmet Garden
2 cullerades soperes de tomàquet fregit o de ketchup
oli d'oliva verge extra
sal i pebre
arrós Sundari Thai, per acompanyar

Elaboració:

Primer posem la ceba a fregir, ben picadeta, amb oli d'oliva verge extra, sal i pebre.
 

Posteriorment hi afegim la botifarra sense pell i esparracada.

Barregem i hi afegim el ketchup.

Més tard hi incorporem les diferents espècies com l'all i julivert, el coriandre i el xile.

De xile n'hi ha d'haver força quantitat ja que la gràcia del plat és que surti picant.

Mesclem bé i evoquem els frijoles refregits.

Remenem la barrega i emplatem. Nosaltres hem fet un flam d'arrós Thai, un arrós molt aromàtic, per acompanyar el plat.

Formatge Monterey Jack

També conegut com Monterey Sonoma Jack, o Jack, l'organització estadounidensa d'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) li va donar el seu nom oficial l'any 1955 per acollir totes les varietats que hi havia aleshores al mercat. S'ha polemitzat sobre qui el va crear, i els personatges de les diferents histories són tan colorits i àcids com el propi formatge.

A mitjans del sigle XIX, Dª Juana Cota de Boronda va fer un formatge anomenat Formatge del País i el venía de porta en porta per mantenir els seus 15 fills. Se sap que Domingo Pedrazzi, de la valla Caramel, va crear un fomratge similar al qual s'habia d'aplicar pressió amb un aparell anomenat "housejack". El va nomenar Jack Cheese de Pedrazzi.
Però fou el perspicaç i gens estimat empresari local David Jacks qui va reivindicar la creació del Monterey Jack; es diu que va robar la idea del Formatge del País i va començar la seva producció fent servir la let dels seus 14 ranxos lleters a la dècada de 1890. Jacks va comercialitzar el formatge amb el nom Jacks' Cheese.
No hi ha dubte que fou David Jacks la primera persona que va fabricar el formatge a gran escala. No obstant, segons les investigacions de Wendy Moss al 1966, van ser els monjos franciscans qui, al segle XVIII, van introduir la recepta originaria d'Espanya a través de Mèxic. La recepta era la d'un formatge tou i cremós conegut com Formatge Blanc País.
Actualment, el Monterey Jack és un dels formatges americans més apreciats i suposa al voltant del 10% de tota la producció de formatge de Califòrnia.

Young Jack (tendre)

Característiques: El Young Jack té un sabor làctic molt suau. A vegades s'amaneix amb espècies, pebrots o jalapeños. a versió de granja és quasi fluida, fa olor a terra i a xampinyons, amb un sabor cremós i dolç i amb tocs avellanats i una certa acidesa cítrica.
El Mezzo Secco és un Jacks fresc més ferm. El Dry Jack és el més ferm de totes les varietats. Va aparèixer a la dècada del 1930 com a alternativa al Parmesà; és ferm, té un interior de color groc daurat i un profund sabor àcid amb cos que acaba dolç i amb un gust a fruits secs. El millor exemple del Dry Jack, ho fa Ig Vella, de Vella Cheeses, a Sonoma.

Mezzo seco Jack (semicurat)

Consells de degustació: L'elàstica textura del Young Jack és perfecta per fer al grill, per aperitius i plats mexicans. Combina perfectament amb una cervesa ben freda o amb una sidra. El Dry Jack és perfecte per salses, truites, suflés o ratllat a la pasta, tacos i enchilades.
Necessita la profunditat d'un dels magnífics vins negres de Califòrnia.

Per saber més: Al mercat es troben moltes versions del Jack, i també de sabors afegits que estan guanyant popularitat.
El procés d'elabració del Young (tendre), el Mezzo Secco (semicurat) o el Dry (curat) és similar, la diferència està en la maduració.
Els formatges es deixen curar unes cinc setmanes, fins que s'endureixin els bordes. En aquest moment, el formatge és tou i elàstic i està llest pel seu consum com a Young Jack, és a dir, tendre. Les varietats més curades es cobreixen manulament amb una mescla especial d'oli vegetal, cacau i pebre, que garantitza que el formatge es vagi assecant lentament durant els següents set mesos, a vegades més. Solen estar-hi entre 7 i 12 mesos en estants de fusta a la bodega.

Dry Jack (curat)

Fitxa tècnica:

Origen: Califòrnia, Estat Units
Maduració: 1-12 mesos
Pes i forma: 2'5 kg, tambor
Dimensions: Varies
Llet: vaca
Classificació: Fresc (Young Jack), semicurat (monterey Jack), curat (Dry Jack)
Productor: varis

Nosaltres vam provar un Monterey Jack al TGI Fridays de Niagara on the Falls.

Text extret del Libro delQueso, Juliet Harbutt

La Taqueria de l'Occidental Grand Punta Cana

Restaurant-taquería obert cada dia  a partir de les 18h. per oferir una carta d'enchilades, fajitas, tortillas i tacos de pollastre o de res amb varitas de salses i verdures. Cal dir que tenien traça en fer-les i et servien molt ràpid en comparació al buffet gran i seguint la tònica del país, suposo que per la calor :)

Enchilada de pollastre amb crema agria i verdures

Nosaltres vam provar, de fet, el mateix que ja havíem menjat al mexicà perquè comparteixen la cuina i el forn de llenya, vet aquí el bon gust que li confereix als plats.

Quesadillas variades amb verduretes

El mexicà de l'Occidental Grand Punta Cana

Durant les nostres vacances al paradís :), com en deia jo mentre hi estava, vam reservar en un dels varis restaurants temàtics que tenen, en aquest cas, vam començar pel mexicà. Justament coincidia el dia del meu aniversari!

Teníem taula a les nou i ben puntual vam entrar.

El sopar consistia en un buffet petit d'amanides i coses per picar mexicanes, després un segon de la carta o varis segons com fajitas, tortillas o tacos, tots de pollastre, porc o carn de res amb verdures barrejat amb verduretes i crema agria o salsa picant.

Vam començar amb una mica de guacamole amb nachos, salsa de formatge, per cert molt fina i bona i alguns frijoles amb pebrot vermell.

El guacamole era molt bo!

De segon vam demanar uns tacos de carn de res amb verdures fregides, pebrot vermell i verd i ceba. No ens van agradar massa, més que res perquè eren tires molt gruixudes de carn suposo, el cas és que no ens van entrar pels ulls. Això que les presentaven amb salsa de formatge, guacamole i el seu picadet de verdures.

En canvi la tortilla era bona, amb la carn de pollastre ben esmicolada i enciam al farcit, a part d'algunes verduretes. Acompanyades de salsa de tomàquet força picant i crema agria, em va agradar aquesta.

I com a postres, una gran sorpresa, una pastís d'aniversari de xocolata deliciós que el meu home va encarregar a la recepció de l'hotel.

A l'hora d'anar a buscar els postres al buffet, que hi havia els mateixos que al buffet principal, van sortir els cambrers cantant-me l'aniversari feliç i donant-me el pastís amb les espelmes per bufar.

Un pastís boníssim, cremós, amb una xocolata que tenen allà com de pastisseria tot plegat. I les lletres, en català!

Llàstima que vam deixar tota la resta :( Qui el tingués ara...

Nopales fregits amb verdures

Gràcies a l'amabilitat de la Despensa Mexicana, nosaltres si que tenim un rebost de bons productes mexicans. Alguns d'ells ja els heu vist al blog amb posts relacionats amb menjar mexicà, però la recepta que fem avui és un xic diferent. És una recepta fàcil de fer i senzilla, un saltejat de verdures però afegint els seus Nopales.

Ingredients per a 4 persones:

3 cebes grans de Figueres
Nopales en salmorra de la Despensa Mexicana 
4 carrotes
oli d'oliva verge extra
sal
pebre

Elaboració:

Pelem les cebes i les tallem ben fines. Les posem a fregir en una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra.
Deixem que es vagin coent i caramelitzant.

Per altra costat, posem els nopals en un colador i els passem per aigua.
Agafem les carrotes, les rentem bé sota l'aixeta i les pelem. Les tallem a làmines fines i les posem a la paella on tenim la ceba fregint.

Finalment tirem els nopals a la paella, salpebrem bé i remenem tota la mescla.

Ho deixem uns minuts al foc i ja ho podem emplatar!

És un plat sa, bo i diferent gràcies a la presència del Nopal ;)