.@7eleven i els seus esmorzars

A San Francisco molts llocs per esmorzar no hi havia. És a dir la típica fleca-cafeteria que trobem aquí, a Amèrica no existeix. El més proper a semblar-s'hi és l'Starbucks, que el trobes a cada cantonada, però el trobo excessivament car i "normalillo".

Així que l'alternativa tampoc és que sigui "de lo más", però et treu d'un "apuru". Per exemple un 7 eleven, són una cadena de supermercats americans que tenen una mica de tot i també fan menjar per emportar, com pizzes, hot-dogs i una extensa varietats de begudes fredes i calentes per emportar amb els típics envasos que veiem a les pel.lícules i que et permeten veure el teu cafè i llet pel carrer i amb estil, perquè no?

Doncs nosaltres vam comprar-hi l'esmorzar un dia, ben aviat al matí, abans de començar la nostra ruta. Ofereixen dònuts de diferents tipus, normals, glacejats, de xocolata, farcits.

També tenen una oferta de dos talls de pizza amb beguda extra gran per uns 4 $. Això ja va cridar l'atenció a la meva parella, que li encanta la pizza i la veritat és que feia bona pinta, amb la massa gruixudeta i ben guarnida de tot una mica i de formatge.

Segons ell no estava gens malament, servida calentona amb la fred de San Francisco, tot i ser estiu, encara millor!

Jo, que al matí, sóc més de dolç, vaig optar per un donut de xocolata amb un capuccino, que els trobo ben bons els seus. Ja a Nova York l'havia tastat i en tenia bon record. De preu està molt bé, sobretot si el comparem amb preus de cafeteries que dels 3 $ no baixen. Aquest val 2 amb algú i en tens una bona quantitat.

Et serveixes tu mateix amb la màquina i tries alguna cosa de la vitrina de la fleca o si prefereixes quelcom envasat l'oferta és més extensa. Jo crec que millor el que tinguin del dia fresc sempre. D'aquesta manera t'assegures que tot és del dia, el meu dònut era ben tovet i bo i amb el capuccino ben calentet et refàs, que només de l'hotel al supermercat ja agafes fred.

I ara amb l'energia de l'esmorzar a fer milles!!!!!!!!!!

Que menjaven els presos a Alcatraz?

No es pot anar a San Francisco sense visitar la presó d'Alcatraz. Tots la tenim vista a les pel·lícules, però veure-la in situ és una altra cosa.

Ja només arribar-hi amb el ferri impressiona, mentre t'hi acostes que vas veient l'illa cada vegada més prop teu penses, jo hi vindré de visita i tornaré, però us imagineu quins pensaments devien tenir els que sabien que no hi havia retorn possible?

Arribar a Alcatraz amb aquell aire humit i fred i entrar dins la impressionant fortalesa amb el seu entorn impacta.

Jo, com no, aquí us explicaré la seva alimentació. Us mostraré un menú típic d'un dia.
Els presos d'Alcatraz feien 3 àpats al dia;

- Esmorzar a les 7.00 que consistia en suc de poma, prunes estofades, algun farinaci, un pastís tipus coca amb xarop i pa.

Un exemple d'esmorzar, del 21 de març del 1963, que encara estava escrit a la pissarra, on cada dia hi posaven el menú, consistia en el següent:

• assortiment de cereals secs
• blat cuit al vapor
• ous remenats
• 2 llets
• fruita
• torrades
• pa
• mantega

- Dinar a les 12.00: Blat de moro guisat, puré de patata, remolatxa amb mantega, pastís de carn amb salsa marró, pa i pastís de moka.

- Sopar a les 17.00: espinacs amb mantega, llesca de formatge, pèsols, espaguetis a la italiana, pa i pastís de poma.

Com veieu no menjaven pas gens malament, ni passaven ni gana tampoc. Tot i que amb la fred que feia a la presó, calories per escalfar el cos ja ens necessitaven.

• A l'esmorzar cada dia hi havia un suc de fruita natural ja fos de pinya, de meló o de préssec.
• Al menú no hi faltava una amanida verda cada dia.
• Regularment hi havia hortalisses fresques al menú, tant pastanagues com remolatxa.
• Es gastaven 5.000 lliures (2268 kg) d'ous al dia, ja fossin remenats, fregits o bullits.
• Els interns menjaven més de 350 lliures (150 kg) de tomàquets a la setmana.
• El principal aliment bàsic de la presó era la patata, se'n consumien 45 tones a l'any.
• Cada dia es feien servir 250 lliures (113 kg) de patates.
• 4.875 lliures (2211 kg) d'espaguetis eren consumits cada any.
• Es pescaven llobarros frescos pels presos quan era l'època.
• Cada setmana es menjaven 30 galons (113 litres) de vedella guisada.
• 1.000 lliures de salsitxes eren servides cada setmana.
• Es menjaven 250 bistecs cada setmana.
• Els interns consumien 13.000 costelles de porc a l'any.
• Per Acció de Gràcies es consumien 270 lliures (122 kg) de gall d'indi rostit.
• Els interns tenien sovint al seu menú salmó enllaunat.
• 450 lliures (204 kg) de llevat sec s'empraven cada any per a fornejar el pa dels presos.
• De postres se servien 500 racions individuals cada dia.
• Alcatraz tenia la sema pròpia màquina de gelats.
• 21 tones de fruita envasada era servida cada any.

Un pres que treballava a la cuina de la presó va idear un enginy per endolcir el cafè, amb fulles de tabac untades amb sacarina que després assecava a la seva cela per a posteriorment enviar-ho a altres interns per ús comercial o com a regal.

Els ganivets de carnisser es guardaven en una caixa de fusta amb la silueta de cada uns d'ells pintada al darrera perquè si en desapareixia algun, els guardes ho poguessin veure ben ràpid.

La zona del menjador era considerat el lloc més perillós de la presó. Penseu que gairebé tots els reclusos es reunien en un sol lloc, el que significava una congregació de 258 reclusos alhora.

L'alimentació dels canonges a l'edat mitjana

Diumenge passat varem fer una visita molt interessant a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Ens van explicar la seva història d'una forma molt amena, així com les diferents dependències i el claustre, molt ben conservat. Al finalitzar la visita ens esperava un berenar mitjaval, és a dir el que menjàven els canonges a aquella època.
Concretament a l'abadia de Vilabertran hi habitaven els canonges de l'ordre de Sant Agustí. Recordem que el seu mode de vida és auster i sense comoditats, aleshores això també es reflecteix en la seva dieta.

La seva alimentació era molt pobre, principlament menjaven verdura, fruita, pa, poca carn i poc peix i vi. Quan al vi eren 200 ml per dia, és a dir que era molt poca quantitat. Es bevia vi ja que aleshores l'aigua podia ser una font transmissora de malalties. Aquest vi si que el rebaixaven amb aigua, ja que al dur alcohol ja era més segura i també hi afegien espècies per aromatitzar-lo.

Els canonges feien tres àpats al dia, l'esmorzar, el dinar i el sopar i menjaven poca quantitat. Si entre hores tenien gana algun fruit sec com a molt els complementava la dieta.
Tots els aliments eren racionats per dia. Tot i que també hi havia classes, els quals menjaven aliments més cars o bé se'ls menjaven en dies especials, com ara neules o el turró d'ametlles, fet amb mel i clara d'ou. També com a beguda trobariem la llet merengada, elaborada a partir de llet amb sucre i clara d'ou i espolsada amb un toc de canyella.
Un altre aliment comú era el codony amb una mica de formatge. Tot fet per ells i menjat en absolut silenci en el seu menjador mentres un canonge va recitant.

Nosaltres al berenar vam tastar el vi especiat, llimonada natural, fruits secs, codony amb formatge, nougat i poma. Una aproximació al que ells menjàven, suposo que els millors dies, ja que no ho vaig trobar gens auster :)

L'esmorzar del Renaissance Los Angeles Airport Hotel

Quan estàs lluny de casa agraeixes allotjar-te a hotels d'aquest tipus. T'hi trobes a gust, tant pel seu bon tracte com per la calidesa i la confortabilitat de les habitacions, amb matalassos king size i la tria dels coixins més tous, durs, en fi una comoditat que fa que t'hi sentis bé.

A més, cal dir que ens aquests hotels d'aquesta cadena, Marriot, com en d'altres de la mateixa categoria, tens la seguretat que menjaràs i t'atendran d'allò més bé. Nosaltres vam allotjar-nos al Renaissance Los Angeles Airport Hotel, que pertany a la mateixa cadena.

Així que a la nit d'arribada, després de visitar la ciutat de Los Angeles ens vam acomodar a la nostra habitació, ens vam fer un cafè amb llet i ens vam mirar la televisió fins que vam quedar dormits. L'endemà havíem de llevar-nos ben d'hora per agafar el vol cap a San Francisco.

Varem esmorzar a primera hora del matí, literalment. Si el buffet obria a les 6.30 nosaltres ja hi érem, vam ser els primers clients crec. Molt bona rebuda, tot i haver-hi un petit problema segons ells, però més gran per mi, i era que aquell dia per circumstàncies que no vam acabar d'entendre bé no s'oferia buffet, sinó carta. Què hi farem, vaig pensar jo, no és el mateix però intentarem que s'hi assembli.

No us haig de dir i suposo que tots coincidireu amb mi, que una de les millors coses dels hotels és el seu buffet d'esmorzar, ben ampli i amb una gran diversitat d'aliments que fa goig de veure. Sort que veníem de molts buffets, sobretot amb els tres esmorzars de Las Vegas, que van estar molt bé.

La qüestió és que vam triar de carta, així que vam demanar:

- Suc de taronja natural

- Ous benedict amb patata violeta, espinacs, tomàquet i advocat: molt ben presentats

- Pancakes amb sirop d'agave

- Gofre amb nata, maduixes i mantega

- Capuccino

- Un plat de fruita: excel.lent presentació, amb la fruita fresca molt ben tallada i acompanyada amb un bol de cottage per sucar-hi els talls de plàtan, meló, mores delicioses, pinya i maduixes

La noia que ens va servir en tot moment va ser molt atenta i simpàtica. I cal dir que tots els plats que ens van servir eren fets al moment i amb productes de qualitat amb una presentació impecable. També afegirem com a tall d'anècdota, que ens va passar el tiquet de l'esmorzar, tot i que ja ho teníem inclòs amb el preu del viatge, i pujava 100 dòlars tot el que havíem demanat.

Imagineu doncs ja gastar aquest import només per esmorzar. Això mateix ens va passar al Marriot de Washington, que el cambrer ens va deixar el tiquet i ell mateix ens va dir que nos ens espantéssim que ja ho teníem pagat, però allà cada esmorzar valia 50 dòlars i era de buffet lliure.

. @PHVegas L'esmorzar del Planet Hollywood Las Vegas

Si algun dia aneu a Las Vegas trieu un hotel que estigui al centre del strip. L'Strip és el carrer principal de la ciutat, on hi ha tots els hotels-casinos. Nosaltres ens vam allotjar al Planet Hollywood que precisament està ben bé al centre de tot, davant de les fonts del Bellagio i al costat del Paris. La ubicació és genial i l'hotel també està molt bé. No és dels més cars de Las Vegas, el Wynn i El Venetian pugen més, però els serveis són molt bons. L'hotel és relativament nou, sobretot si el comparem amb altres com el Caesars Palace, el qual aquest any compleix 50 anys o el Riviera, un dels primers hotels-casino que hi va haver i que acaben de demolir.

El Planet Hollywood, com indica el nom està ambientat amb les estrelles de Hollywood, així les habitacions estan decorades com a tal. A la nostra, per exemple, hi havia el tratge que va fer servir l'actor Sylvester Stallone a la peli Day Light (Pánico en el túnel).

Els hotels a Las Vegas són molt grans, el nostre era mitjà i ja tenia 400 habitacions. Tots disposen d'un gran casino situat a la planta baixa, al mateix nivell que el carrer, és a dir que és per on entres a l'hotel, enlloc de fer-ho per hall, situat a la planta de sota, com és habitual. També cal dir que tots els hotels tenen moqueta, tant als passadissos per anar a les habitacions com a la pròpia cambra. Sabíeu que fins i tot existeix una llista amb les pitjors moquetes dels hotels?

Abans d'ensenyar-vos els esmorzars, us diré que només arribar a Las Vegas em va encantar, tantes llums, tants colors, no sabia on mirar. Això sí, una calor, 42ºC a les sis de la tarda, sort que vas tan extasiat pels hotels i vas entrant a veure'ls que et refresques amb els seus forts aires condicionats. Però val la pena visitar Las Vegas, és com el que hem vist a les pel·lícules, ni més ni menys, impressionant!

I ara si us parlaré dels esmorzars, que de fet són molts complerts. Es tracta d'un gran buffet lliure, amb diverses taules amb diferents tipus de menjars; taules amb fruita tallada, smoothies i iogurts, altres amb donuts, pastissos artesans i quiches,

altres amb bacon, ous benedict, ous remenats, patates fregides, salsitxes, bistecs, formtages i embotits com el salami o la llonganissa

altres amb croisants, madalenes, melmelades, coques i napolitanes de xocolata,

altres amb gelats de màquina, nata muntada, altres amb formatges, amanides i salmó fumat, altres amb cereals, pan craker i granola

 
i també un apartat on et fan la truita al teu gust.

No ens podem queixar amb tanta varietat. La beguda te la serveixen a taula, només indiques l'habitació i t'acompanyen a la taula i et van servint el que demanis, suc de taronja ben fresc i recent espremut en el nostre cas i cafè amb llet. Tantes begudes com vulguis.

Per menjar gairebé sempre agafàvem el mateix: els ous benedict no hi podien faltar, així com el bacon, els croissants i sobretot la nata, la nostra perdició.

Beure el bol de nata al buffet és perillós.
 

Un dia vam agafar truita de xampinyons, pernil dolç i formatge cheddar. La fan molt bona.

Sort que després caminàvem perquè amb aquests buffets pantagruèlics... 

Breakfast @HIExpress Grand Canyon

En aquest post us he posat el títol en anglès, però segur que tothom ho ha entès, ja que quan viatges a l'estranger aquesta paraula l'entens bé només ja sigui per saber a quina hora obre el buffet :)

Si és que ja dic jo que l'esmorzar és l'àpat més important del dia, i això passa tan a aquí com als altres continents.

Vam dormir i esmorzar al Grand Canyon Holiday Inn Express, una cadena d'hotels ubicats per tot el món.
Vam fer un esmorzar americà, més senzill i amb menys per triar que el continental. Hi havia dos buffets simètrics, una a cada costat de la sala, petita, amb poca capacitat de gent. Jo havia llegit pel fòrums que s'emplenava molt ràpid, i en vistes d'això, vam anar-hi d'hora. 

En sortint nosaltres d'esmorzar hi havia tanta gent que alguns esmorzaven als sofàs del hall, petit també. Però vaja, no ens vam pas quedar amb gana tampoc. Al buffet hi havia magdalenes de tres tipus, amb cereals, llavors o fruits secs, bacon cruixent, hamburgueses, truites amb cheddar ja fetes, tot tipus de cereals, nous, granola, iogurts, fruita, cafè, llet calenta, freda i fins i tot desnatada.

També xocolata en sobre i màquines de pancakes que et fan el teu amb un minut i aleshores pots posar-hi sirop d'arce normal o lleuger o mel, fruita seca, melmelades o com si els vols fer salats també.

Per beure també hi havia sucs de taronja natural. Si volies torrades també hi havia pa de motlle o bagels i uns pastissos extra dolços, com el cinamon-roll que veieu a la foto, que molta gent agafava i que no feia mala pinta.

En fi, ja saps que si dorms al costat del parc no pots triar masses opcions. Ja vindran esmorzars molt més bons...