[Viatge #NY] Dinem al @TimHortons de #Canada

Després del sopar que vam fer la nit anterior al TGI Fridays (@TGIFridays), l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (com diria cert personatge que conec ;)) per anar a visitar Toronto.
Així doncs vam pujar a l'autobús que ens passava a recollir davant el nostre hotel, el Sheraton At The Falls (@Sheratonatfalls), i vam fer l'hora i tres quarts escassos que ens separava de Toronto.

No us avorriré amb detalls sobre la ciutat, només comentar-vos que és una ciutat molt ben preparada per les baixes temperatures que assoleix a l'hivern. La guia que vam tenir a Toronto, que era colombiana, ens va comentar que al principi d'anar-hi a viure li va costar molt adaptar-s'hi pel clima.
La ciutat disposa de moltes zones subterrànies equipades de comerços, cinemes, restaurants i diverses zones de lleure per tal de passar l'estona a cobert de la fred de fora.

La visita va durar només un matí, en el qual ens van dur a veure la zona universitària, repartida en diferents facultats per tota la ciutat, l'ajuntament, les galeries Allen Lambert Galleria, dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i l'emblemàtica Torre de CN.

En tornant, ens vam quedar a fer una visita al Niagara Falls canadenc, per poder visitar les Cataractes del Niàgara, aquest cop des de la part canadenca i potser, al meu veure, la part més espectacular i bonica de veure, ja que a la banda americana, es veuen de més lluny i només hi ha hotels i un casino.

 

Així doncs, en un moment va ser l'hora de dinar i ens van deixar aproximadament una hora i mitja per anar a dinar on volguéssim.

La nostra el·lecció aquest cop va ser un Tim Hortons (@TimHortons), una franquícia canadenca de fast food, especialitzada en entrepans, donuts i brioixeria, amb més de 3000 locals.

Els entrepans que vam escollir són:

- Chicken Salad. Aquest entrepà està fet amb pollastre assaonat, ceba, api i pebrots barrejats amb maionesa i pebre. Rematat amb enciam i tomàquet.

 

- Extreme Italian. Aquest està composat d'enciam, tomata, diverses capes de salamis sal-pebrats, llesques de parmesà i herbetes per condimentar.

D'acompanyament unes xips fregides artesanes calentes i de beure una llimonada i una Pepsi.

 

Formatge Monterey Jack

També conegut com Monterey Sonoma Jack, o Jack, l'organització estadounidensa d'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) li va donar el seu nom oficial l'any 1955 per acollir totes les varietats que hi havia aleshores al mercat. S'ha polemitzat sobre qui el va crear, i els personatges de les diferents histories són tan colorits i àcids com el propi formatge.

A mitjans del sigle XIX, Dª Juana Cota de Boronda va fer un formatge anomenat Formatge del País i el venía de porta en porta per mantenir els seus 15 fills. Se sap que Domingo Pedrazzi, de la valla Caramel, va crear un fomratge similar al qual s'habia d'aplicar pressió amb un aparell anomenat "housejack". El va nomenar Jack Cheese de Pedrazzi.
Però fou el perspicaç i gens estimat empresari local David Jacks qui va reivindicar la creació del Monterey Jack; es diu que va robar la idea del Formatge del País i va començar la seva producció fent servir la let dels seus 14 ranxos lleters a la dècada de 1890. Jacks va comercialitzar el formatge amb el nom Jacks' Cheese.
No hi ha dubte que fou David Jacks la primera persona que va fabricar el formatge a gran escala. No obstant, segons les investigacions de Wendy Moss al 1966, van ser els monjos franciscans qui, al segle XVIII, van introduir la recepta originaria d'Espanya a través de Mèxic. La recepta era la d'un formatge tou i cremós conegut com Formatge Blanc País.
Actualment, el Monterey Jack és un dels formatges americans més apreciats i suposa al voltant del 10% de tota la producció de formatge de Califòrnia.

Young Jack (tendre)

Característiques: El Young Jack té un sabor làctic molt suau. A vegades s'amaneix amb espècies, pebrots o jalapeños. a versió de granja és quasi fluida, fa olor a terra i a xampinyons, amb un sabor cremós i dolç i amb tocs avellanats i una certa acidesa cítrica.
El Mezzo Secco és un Jacks fresc més ferm. El Dry Jack és el més ferm de totes les varietats. Va aparèixer a la dècada del 1930 com a alternativa al Parmesà; és ferm, té un interior de color groc daurat i un profund sabor àcid amb cos que acaba dolç i amb un gust a fruits secs. El millor exemple del Dry Jack, ho fa Ig Vella, de Vella Cheeses, a Sonoma.

Mezzo seco Jack (semicurat)

Consells de degustació: L'elàstica textura del Young Jack és perfecta per fer al grill, per aperitius i plats mexicans. Combina perfectament amb una cervesa ben freda o amb una sidra. El Dry Jack és perfecte per salses, truites, suflés o ratllat a la pasta, tacos i enchilades.
Necessita la profunditat d'un dels magnífics vins negres de Califòrnia.

Per saber més: Al mercat es troben moltes versions del Jack, i també de sabors afegits que estan guanyant popularitat.
El procés d'elabració del Young (tendre), el Mezzo Secco (semicurat) o el Dry (curat) és similar, la diferència està en la maduració.
Els formatges es deixen curar unes cinc setmanes, fins que s'endureixin els bordes. En aquest moment, el formatge és tou i elàstic i està llest pel seu consum com a Young Jack, és a dir, tendre. Les varietats més curades es cobreixen manulament amb una mescla especial d'oli vegetal, cacau i pebre, que garantitza que el formatge es vagi assecant lentament durant els següents set mesos, a vegades més. Solen estar-hi entre 7 i 12 mesos en estants de fusta a la bodega.

Dry Jack (curat)

Fitxa tècnica:

Origen: Califòrnia, Estat Units
Maduració: 1-12 mesos
Pes i forma: 2'5 kg, tambor
Dimensions: Varies
Llet: vaca
Classificació: Fresc (Young Jack), semicurat (monterey Jack), curat (Dry Jack)
Productor: varis

Nosaltres vam provar un Monterey Jack al TGI Fridays de Niagara on the Falls.

Text extret del Libro delQueso, Juliet Harbutt

[Viatge #NY] Sopem al @TGIFridays de #NiagaraFalls

Després del llarg viatge en autobús on vam parar a mig camí per dinar al Wegmans (@wegmans), finalment vam arribar a les Cataractes de Niàgara per allotjar-nos a l'hotel Sheraton On The Falls (@fallsavenue).

Només d'arribar, cap a mitja tarda, vam veure un gran núvol d'aigua que s'aixecava imponent cap al cel procedent de les cataractes.

Degut a la gran quantitat d'aigua que hi baixa, es produeix molta aigua en pols que després en funció del vent, cau a la banda canadenca o americana com si d'una pluja molt fina es tractés, per tant, encara que faci un dia amb un sol impressionant, ets pots creuar amb tot de gent amb impermeable o paraigua.

Així doncs, abans d'anar a l'hotel, vam anar a fer el petit creuer que et porta fins les cataractes per veure-les de prop, el Maid of the Mist (@maidofthemist).

En aquella mateixa zona, hi ha un parell o tres d'empreses que fan el mateix trajecte: apilonar un grup d'ovelles-turistes aprovisionats amb un impermeable de color blau quatre talles més gran que tu i un cop tots encabits a dins el vaixell, iniciava el seu trajecte fins a quasi tocar el peu de les cascades perquè puguem veure la gran quantitat d'aigua que baixa i tot sigui dit de pas, a fer-nos una dutxa gratuïta, ja que per molt impermeable que portis, quedes cobert d'aigua per tots costats :)

Un cop ben ruixats i carregats de fotos i selfies amb les cataractes de fons, ara sí, anem cap a l'hotel Sheraton. Després de tantes hores de viatge i de la dutxa relax de vigor, ja tornàvem a tenir gana.
La veritat és que pels volts de Niàgara Falls no hi havia massa a fer.
La part americana constava d'uns 10 carrers com a màxim, amb el nostre hotel, el casino Seneca Niagara Casino & Hotel (@SenecaCasinos), algunes botiguetes i restaurants, com el Hard Rock Café (@HardRock) i una extensa zona residencial més cap al nord on la guia no ens va recomanar d'anar-hi perquè, en paraules d'ella "no hay nada que hacer allí señores y además es peligroso, hay crimen y drogas!", una advertència que es va arribar a convertir en una mena de mantra cada cop que no ens recomanava d'anar a alguna banda.

Així doncs, vam acabar anant a sopar al restaurant de dins l'hotel, un TGI Fridays (@TGIFridays), que es tracta d'una franquícia de menjar ràpid molt coneguda a Estats Units i amb una estètica rollo rock & roll dels anys 50-60 :)

Després de mirar la carta, vam optar per una mena menú degustació anomenat "3 Taste" per 18$, a escollir entre una carta de 7 plats (podeu veure més fotos del seu menjar a la seva compta d'Instagram).

 

 
La nostra elecció finalment va ser:

- Parmesan Meatballs. Es tracta de 3 mandonguilles de carn arrebossades, cobertes de 3 formatges fosos (Monterey Jack, Parmesà i Romano) i una salsa de tomàquet pel cim, amb julivert picat sec.

 

- Corned Beef & Swiss Sliders. Dos panets de pretzel, amb pastrami, ceba caramelitzada, mostassa de Dijon i maionesa.

- Bacon Mac & Cheese Bites. Tres boles de 3 formatges cheddar diferents, arrebossades i amb uns talls de bacon fregit al cim de cada bola, tot plegat, acompanyat d'una salsa de formatge i cervesa molt bona.

 
La veritat és que quan ho vam escollir de la carta, no acabàvem d'estar segur de si ens agradaria i un cop a davant i havent-ho provat, no ens hauria fet res repetir-ho (si no fos per la quantitat de calories que porta tot això!! :P)

I per beure, una bona Coca-Cola, com no!!

Així vam acabar el sopar d'aquest primer dia a Niagara Falls a la part americana. I després de sopar, per pair una mica i cremar alguna caloria, ens vam arribar al Niagara Falls canadenc, creuant la frontera a través d'un pont que fa d'unió entre els dos pobles germans, on allà, a diferència de la part americana, sembla unes petites Las Vegas, amb una avinguda principal voltada de botigues, casinos, llums de neó i gent per tot arreu.

[Viatge #NY] Mengem a @Wegmans

El segon dia d'estar a Nova York, ja vam començar el circuit que ens havia de dur a les Cataractes del Niàgara. Com que realitzàvem el viatge amb autobús, teníem per davant unes quantes hores de carretera per arribar al nostre destí i la primera parada que vam fer per dinar, va ser a Wegmans, una d'aquelles grans superfícies que tenen els americans consistents en un gran aparcament per deixar els seus immensos "pick-ups" i a dins el recinte, un gran supermercat i un restaurant self-service (auto-servei) de menjar a pes.
Al restaurant hi havia molta diversitat de plats, des de pizza, amanides, pastes, arrossos, carn i verdures (per cert, on era el peix?)
La mecànica consisteix en agafar-te una safata en funció de la quantitat de menjar que vulguis. Aquestes disposen de diferents compartiments, rodons, allargats, etc.. per adaptar-se millor als diferents tipus d'aliment que puguis posar.

Com que feia hores que anàvem amb autobús, començàvem a estar una mica afamats i només d'arribar allà, la gent es va trastocar una mica amb tota aquella oferta de menjar a la seva disposició, va començar a agafar safates ben grans i a emplenar-se-les fins a dalt de tot de menjar (incloent el meu home entre aquesta colla de "zombies" afamats :P).

Un cop amb les safates ben plenes, vam fer cap a la cua de caixa, entre algun equilibri que altre per part d'algun membre del grup perquè no li caigués ni una patata fregida a terra. Un cop al nostre torn, ens pesaven les safates i es feia efectiu el pagament.

A continuació us poso el que vam agafar per dinar. En primer lloc el que es va agafar el meu home:

1. Porc agredolç.
2. Carn de res a la brasa amb salsa barbacoa.


3. Nugget de pollastre.
4. Arrebossat de carn.
5. Sticks de mozzarella.

6. Raviolis de mitja lluna amb ceba i farciment de carn.

7. Pizza de 4 formatges.

I aquí el que em vaig agafar per mi:

1. Amanida d'escarola, canonges, formatge parmesà i salsa Cèsar.

2. Mac & Cheese (macarrons amb molta salsa de formatge)
3. Carn de res (vaca) a la brasa amb salsa barbacoa.

Per beure el centre disposava d'unes màquines on disposaves de diversos tipus de beguda com Coca-Cola, Minute Maids de diversos sabors, Sprite, soda, etc.. A més, amb el preu de l'àpat, estava inclòs un servei de 2 refills, és a dir, podies emplenar el got fins un màxim de dues vegades de forma gratuïta. Nosaltres vam agafar una Coca-Cola i un Minute Maid de llimona Light.

 

El total d'aquest dinar va pujar a 16.94 dòlars, que al canvi vindria a ser uns 13'5 euros.

[Viatge #NY] Esmorzar al @7eleven de New York

Una de les coses que ens va sorprendre el primer matí que vam passejar per Nova York, és que tothom anava amunt i avall apressat, direcció a la feina, amb els seus maletins, corbata, escoltant música amb auriculars del seu mòbil (molts iphones) i invariablement amb un batut/café a l'altre mà.

I és que la gent aprofita el seu recorregut cap a a la feina per esmorzar. Hi ha molts carrets de menjar per les cantonades i la gent s'hi atura a comprar un dònut i un café, tot i que també ofereixen muffins, bagels, croissants i refrescos de diverses marques.

Però nosaltres en lloc de decidir-nos a anar a un d'aquests carrets, vam acabar entrant a 7Eleven atrets per una oferta que vam veure-hi de dos dònuts de xocolata per 1'5 dòlar i ens en vam afegir un de rosa, que valia 1 dòlar. 

De pas hi vam agafar els cafès, ja que tenien unes màquines d'autoservei amb cafè de diversos gustos: vainilla, avellana i capuccino. Després de dubtar una mica i que vingués el dependent tot somrient a preguntar-nos d'on érem, a quin hotel ens allotjàvem i a explicar-nos tot el que oferien, ens vam decantar per un café d'avellana, que al final no va resultar ser massa bo i un capuccino per mi, que sí que vaig trobar força bo. També t'hi podies afegir cacau en pols al cim, algun sirop o llet. 

Eren econòmics, crec que al voltant 1'75 dolar cadascú i, com tot a Estats Units, de mida gran, aproximadament uns 400ml.

Així que estant tant a prop del Central Park com estàvem, vam decidir agafar els nostre esmorzar acabat de comprar i arribar-nos a l'entrada del parc per Columbus Circle.

Mentre ens menjàvem els nostres dònuts, amb un gust força diferent al que estem acostumats a menjar aquí, vam fer de guiris mirant com els 'autòctons' no paraven d'arribar al parc fent footing escoltant música, amb bicicleta, passejant gossos o ja fent els últims estiraments després de córrer.

[Viatge #NY] Volant cap a Nova York amb @airfrance

Feia temps que volíem anar de vacances a Nova York i finalment aquest estiu vam poder anar-hi!

Teníem escala a París, per tant, vam fer el viatge amb Air France. El vol durava aproximadament 2 hores fins a París i després unes 8 hores aproximadament fins a l'aeroport JFK de Nova York.

A l'anada cap a París, ens van servir uns snacks per matar el cuc de la gana, dels quals podies escollir entre dues opcions: o bé unes galetes de xocolata o bé uns palets al romaní. De beguda, es podia escollir entre cervesa, refrescos, sucs i com no, al tractar-se d'una companyia francesa, de vi.

Per rematar el dinar, podies fer una capuccino, cafè o té.

Al cap de poca estona d'haver iniciat el viatge des de París, ens van servir el sopar. En aquest cas també teníem dues opcions: uns tortellini farcits de carn amb salsa de xampinyons o bé una mena de pasta similar a la grana de meló, amb pollastre, verdures i salseta d'acompanyament.

La resta del menú era comú a tothom: una aigua de 33cl, una amanida de llenties amb crudités avinagrats, acompanyat de pa i 3 postres consistents en una porció de coca de poma ametllada força densa, una porció de formatge President, boníssim, per tal de fer notar que estàvem volant amb una companyia francesa i finalment una bosseta de poma vermella tallada. En aquesta ocasió, tampoc va faltar el vi, on oferien a escollir entre dues opcions, un Merlot i un Syrah.

Després d'unes hores més de vol i un parell de pel·lícules de 2h cadascuna, va arribar l'hora de l'esmorzar. Aquest cop ens van dur un iogurt Yoplait de préssec, unes galetes de mantega, un formatge fresc baix en sal i greix, un brioix i un suc de taronja. Per acabar de completar, de beure es podia demanar cafè o té.